dissabte, de gener 31, 2004

Dilluns la crònica de la festa

Deixeu-me un parell de dies per recopilar material i posar-lo en ordre. Dilluns podreu saber com va anar tot fil per randa!

divendres, de gener 30, 2004

1ª Festa Countrycat

Divendres 30 de Gener, a partir de les 22:00h al Shotwell59


QUAN: Avui, Divendres 30 de Gener, a partir de les 22:00h
ON: Shotwell 59 de Barcelona
 
CLASSES DE LINE DANCE: Neus i Glòria
TOP-30 DANCE SESSION: Els millors balls
CONCERT: Frank & Toni


Finalment ha arribat el gran dia. Ni els virus que m'acribillen sense parar aquest hivern podran aturar la festa d'aquesta nit al Shotwell 59.

Lloc: Shotwell 59. Veure mapa per arribar-hi. La parada de metro que hi queda més aprop és Les corts, de la línia 3.
Hora: a partir de les 22:00

Hem preparat un programa perquè tothom pugui disfrutar-hi.

A partir de les 22:00, començarà la festa amb la classe de la Neus. Com s'ha comentat aquests dies al Fòrum Countrycat, la Neus és una profe "chachi-piruli", altrament dit una gran professora. Ensenyarà un parell de balls, en un format més breu de classe del què ens té acostumats.

Serà així perquè el tercer ball no l'explicarà ella sinó la Glòria, ex-professora del Shotwell. "Chachi piruli" és poc per definir aquesta xicota que em té el cor robat des de fa més d'un any. Però tampoc és qüestió d'entrar en detalls ara, no? :-)

En fi, que la Glòria amb la col·laboració d'un servidor, us ensenyarà el ball de parelles Mad about you. Es tracta d'un ball nou, que mai abans s'ha explicat a enlloc. No el busqueu a internet perquè tampoc el trobareu a cap pàgina. Qui el vulgui aprendre, avui en té una de les poques oportunitats!!! I no és que anem gaire sobrats de balls de parella en linedance... :-P

A continuació de les dues classes, cap a les 23:30h, comença la Top-30 Dance Session. El nom impressiona, eh? Doncs més o menys és així. Es tracta dels 30 millors balls del moment, un rera l'altre! Començant pel Web on i acabant amb... el Really Love, el Drivin' Texas, el Don't You Like It, el Feet, el No ring, l'Eighty-Eight, el Don't Be Wrong, el Legends i el Four Wheel!

Per veure i repassar la llista de balls de la nit podeu entrar a aquesta pàgina.

Tot seguit, a les 00:30 minut amunt minut avall, començarà un gran concert a càrrec d'en Frank i el Toni. Aquest duet ens oferirà un repertori country perquè no parem d'escoltar bona música/ballar en tota la nit! Country en majúscules!

I, el moment més esperat de la nit, arribarà cap els volts de la 01:00h: es farà el sorteig de 10 CD's Countrycat, commemoratius de la diada, amb 24 cançons country dels balls més populars del moment.

Després del sorteig, continuarà el concert d'en Frank i el Toni fins que el cos ja no pugui més. Més música i més balls pels qui encara puguin moure's! El millor final de festa, per aquells que la vulguin acabar...

Podeu consultar la informació completa de la festa des d'aquesta pàgina.

dimecres, de gener 28, 2004

The National Cowboy Poetry Gathering


The National Cowboy Poetry Gathering
Font: Westfolk.org



Avui us parlaré d'una trobada força original, que he sabut a través de correu electrònic.

Resulta que cap a finals de Gener, cada any es reuneixen a Elko, Nevada, poetes del camp, gent de poble, músics, entusiastes del western i urbanites cansats de la gran ciutat.

El motiu? Ni més ni menys que per ser presents a la The National Cowboy Poetry Gathering, que traduït seria una cosa així com la Trobada Anual dels Poetes Vaquers.

Des del passat 24 de gener fins el proper dissabte 31, es donaran cita a Elko gent vinguda d'arreu. Allí hi trobaran de tot: conversa, cant, ball, magnífics barrets i botes, històries, rialles, plors, enormes bistecs, ritme incessant,...

La meva sorpresa ha augmentat en saber que es tracta ja de la 20ena edició del certàmen.

A banda de ser una trobada de poesia, també hi haurà un munt d'actuacions musicals i fins i tot balls (no pas linedance sino Western Swing).

Un dels punts forts de la trobada serà avui, dimecres 28, amb la Cowboy Simphony. En aquest concert actuarà la The American Buckaroo Orchestra, dirigida per Kory Katseanes. Estarà acompanyada també pels Sons of the San Joaquin i per Michael Martin Murphey. A més a més, també s'afegirà a la festa el baladista Don Edwards i el poeta cowboy Waddie Mitchell.

Des d'aquesta pàgina podreu ampliar-ne informació sobre el programa per aquests dies.

Des d'aquesta altra pàgina de Wrangler, podeu enviar les vostres pròpies composicions.

En fi, he trobat molt curiosa aquesta festa de la poesia cowboy. I és que els cowboys de debó, estic segur que n'eren de poetes o cantautors. Amb el seu estil propi però no crec que diferissin tant. Tantes hores al camp, amb el bestiar,... d'alguna manera havien d'omplir el temps. Doncs per què no fer-ho cantant, escrivint, pensant, reflexionant...

Algú sap d'alguna web on parli de la figura i història del cowboy? Seria interessant escriure'n un missatge per desmitificar la figura del cowboy pistoler i borratxo que Hollywood ens n'ha donat sovint. Podeu deixar un missatge al Fòrum Countrycat.

dimarts, de gener 27, 2004

CMA Country Music Festival: Fan Fair 2004


Fan Fair 2004
Font: Atlantic Coast Trails



Enguany es celebrarà la primera edició de l'antiga Fan Fair, que després de tres dècades dedicades al Country (des de 1972), passa a dir-se CMA Music Festival. Tindrà lloc a Nashville ente els dies 10 i 13 de Juny. Es preveu que viatgin als Streets of Nashville més de 130.000 persones.

En la primera edició del Festival es va fer el mes d'abril i van intervenir-hi artistes de la talla de Roy Acuff, Loretta Lynn, Tom T. Hall, Freddie Hart, Nat Stuckey, Billy "Crash" Craddock, Ernest Tubb, Del Wood, Wilma Lee and Stoney Cooper i Pee Wee King. Van assistir-hi 5.000 persones!

L'any següent ja es va trasladar al Juny, un mes més càlid i més combinable amb les vacances de la gent. Això va ajudar a doblar la xifra d'assistents fins les 10.000 persones. En podeu llegir la història sencera des d'aquesta pàgina.

Però els darrers temps, l'organització del Festival ha estat força criticada pel caire excessivament comercial que mica en mica ha anat prenent la trobada. Música cada cop més allunyada del country; cantants cada cop més Twains que Myles, per entendre'ns. Jo no hi he estat mai, però potser l'aNNa ens podrà confirmar o desmentir aquesta tendència ja que hi va ser precisament en l'edició de l'any passat. De fet, fins i tot ens va passar unes quantes fotografies que podeu veure a Countrycat Fotografies.

Jutgeu vosaltres mateixos el grau de country alt o baix que tindrà la trobada fent un cop d'ull al cartell provisional d'aquest any: Trace Adkins, Dierks Bentley, Clint Black, Brooks & Dunn, Glen Campbell, Terri Clark, Billy Ray Cyrus, Charlie Daniels, Diamond Rio, Vince Gill, Pat Green, Buddy Jewell, Lonestar, Jo Dee Messina, Montgomery Gentry, LeAnn Rimes, Keith Urban, Clay Walker, Darryl Worley, Wynonna. El podeu consultar des d'aquesta pàgina.

Evidentment no hi intervenen artistes com Heather Myles, George Strait o Dwight Yoakam (entre molts altres). Sorprèn no trobar a la llista Alan Jackson, que sí que hi havia participat en edicions anteriors. Potser s'afegirà a la llista les properes setmanes ja que el programa és provisional.

Els qui siguin a Estats Units per aquestes dates i vulguin fer un cop d'ull a tot plegat poden comprar les seves entrades a través d'aquesta pàgina. Les més cares, 250$, ja estan esgotades!!! En queden de 145$ i 125$.

En fi, crec que deu ser un espectacle veure la Fan Fair: l'ambient, els cantants, l'entorn... però que per disfrutar-ho s'hi ha d'anar amb la mentalitat d'escoltar de tot una mica, tant country com pop. Si s'hi va pensant únicament en clau country, pot ser que et defraudi. Ei, això segons el què he llegit en Fòrums i missatges de correu electrònic.

Per altra banda, s'està organitzant a França la 17ena edició del Festival de Craponne. El cartell sí que serà tot un luxe per les orelles. Més endavant en parlarem des de Countrycat.

El mateix dir del Mr Banjo Country Music Festival, que segons sembla ja té artista confirmada. Segons he llegit a la llista Country Music Fiesta, està pràcticament confirmada l'assistència de Wanda Jackson pel Mr Banjo d'enguany, que tindrà lloc els dies 16, 17 i 18 de Juliol a Terrassa.

dilluns, de gener 26, 2004

Es busca professor/a de country


Xauxa
Font: Acellec



La setmana passada l'empresa Xauxa, dedicada a desenvolupar serveis per Ajuntaments, se'm va adreçar a través del correu electrònic countrycat@terra.es

Resulta que, en aquests moments, estant gestionant la realització d'una sèrie de tallers en diferents centres cívics de Terrassa. Un d'aquests tallers és ni més ni menys que de Ball Country.

Concretament, estant cercant una persona que haurà d'impartir un taller de perfeccionament de Ball Country els dimarts de 20:00h a 21:30h a un centre cívic de Terrassa, durant el mes de febrer i amb possibilitats de continuar entre el mes de març i el de maig.

Els interessats/es, us podeu posar en contacte amb Xauxa a través del telèfon 902 502 220, especificant de quin lloc de treball es tracta.

Gran Pep Sala el de Luz de Gas


Pep Sala
Pep Sala a Luz de Gas



Només m'agradaria fer un breu comentari sobre el concert de divendres passat de Pep Sala a Luz de Gas. Ja us vaig dir que no era country, però dels cantants d'aquí és dels què més s'hi acosta.

Sense anar més lluny, i per èxtasi de les meves orelles, va tocar la cançó Nina de Mallorca, 100% country malgrat no la interpretés amb l'steel guitar com en el CD.

Va fer un repàs a la seva trajectòria amb cançons que feia temps que no tocava als directes, aquest cop, sense l'orquestra que l'ha acompanyat en la seva darrera gira.

Molt destacables cançons com ara 11 de setembre (que tinc la teoria que s'hi pot ballar perfectament el Don't be Wrong), la Taverna d'Old John (amb aires irlandesos), La balada de la banda del bar i moltes més, acabades amb un Boig per tu dels temps de Sau, que la gent li demana concert rera concert amb insistència.

En fi, els què estigueu oberts a altres tendències musicals, és un cantant altament recomenable.

divendres, de gener 23, 2004

Harry Austin al Wild Bunch i al Nashville


Harry Austin
Font: Web Nashville



Aquest cap de setmana es podran viure dos concerts d'en Harry Austin a Catalunya.

El primer serà avui, al Wild Bunch de Vilassar i el segon demà, al Nashville Country Club de Terrassa. Desconec si al Wild cal pagar entrada o no, tot i que seria lògic que així fos. El Nashville sí que n'informa a través de la seva web i l'entrada valdrà 8 euros amb consumició inclosa.

Segons publica la mateixa web del Nash, "Nascut a Califòrnia, actualment viu a Alemània. Harry és un clar intèrpret del so Outlaw, les seves influències són Merle Haggard, Waylon Jenings, Hank Williams i Junior Brown. Un estil Honky Tonk i Country Tradicional."

La pàgina web d'en Harry Austin és aquesta. Però desgraciadament està escrita en alemany, o sigui que no me n'he assabentat gaire del què hi diu. Però m'ha semblat entendre que treballa o havia treballat també de fotògraf publicitari.

En fi, un parell de bons concerts que segur que seran de bon escoltar.


Altres activitats del cap de setmana:
· Divendres 23: Concert de Pep Sala a Luz de Gas. No és country, però és dels que més s'hi acosta de tot Catalunya. El seu "Guitarrista", Josep Lluís Perez, era habitual del Jambalaya. I alguna cançó country ha gravat (Nina de Mallorca sense anar més lluny). El millor exponent actual, musicalment parlant, del què al seu temps va anomenar-se Rock català.

· Dissabte 24: En David explicarà el seu ball Jako Stomp al Kansas de Mollet, a partir de les 24:00. Jo encara no el sé, i ni tant sols l'he vist, però m'han assegurat que és un ball molt guapo. Si aneu al Kansas ho podreu descobrir!

dijous, de gener 22, 2004

1ª Trobada de Professors de Country Line Dance de Catalunya


Buffalo
Font: Countrylandia



L'Alain ha tingut l'amabilitat d'enviar-me al correu electrònic de Countrycat (countrycat@terra.es) aquesta bona notícia.

Els propers dies 13 i 14 de Febrer, tindrà lloc al Buffalo Country Club de Sant Fruitos del Bages la Primera Trobada de professors de Country Line Dance de Catalunya.

La trobada, segons m'ha comentat l'Alain, consistirà en que cada professor participant explicarà un ball, amb una duració màxima de 20 minuts.

L'acte començarà a les 23:00 i m'ha facilitat un telèfon de contacte per aquells que vulguin més informació: 93 8760973.

Desconec si a la web del Buffalo hi amplien informació, perquè en el moment d'escriure el missatge no funcionava.

I recordeu que si algú de vosaltres vol anunciar algun esdeveniment country o vol escriure cròniques d'alguns actes en els que hagi assistit, que no es reprimeixi els instints periodístics i envïi el contingut que vulgui a countrycat@terra.es.

dimecres, de gener 21, 2004

Especial Countrycat: John Michael Montgomery


John Michael Montgomery
Font: Country Stars



John Michael Montgomery va néixer el 20 de gener de 1965 a Danville, Kentucky, aprop de Lexington.

Com en altres artistes que hem vist a Countrycat, en John Michael Montgomery va mamar el tema del country i de la música de la seva família. Concretament, el seu pare, cantant local, va ser qui va ensenyar-li a tocar la guitarra. Son pare no era gaire conegut fora de la seva comarca, però va influenciar-lo molt.

El primer cop que en Joan Miquel (pels amics...) va tocar en públic va ser als 5 anyets, amb la banda del seu pare. Cal dir que la seva mare també formava part del grup, ni més ni menys que a la bateria!

Als quinze anys ja actuava regularment als escenaris locals i als 17 ja era la veu cantant (mai millor dit) d'un grup amb son pare i son germà, després del divorci dels seus pares.

Un cop acabat el que els americans anomenen high-school, continuava actuant al circuit de honky tonks locals. Entre altres llocs, tocava al Austin City Saloon de Lexington. Va ser allà precisament on va ser descobert per la firma Atlantic Records, l'any 1991.

L'any olímpic, al 1992, va sortir a la llum el seu àlbum de debut que es diu igual que el seu primer single, Life's a dance. Aquesta cançó va ser tot un fenòmen i va ajudar a l'àlbum a, juntament amb I love the way you love me, escalar ràpidament entre el top-5 de les llistes d'èxits.


A continuació teniu els diferents àlbums publicats fins el moment, amb enllaços a la web d'Amazon per a poder escoltar fragments d'algunes de les cançons:

    · Life's a dance el 1992. Deu primeres cançons publicades, entre les que destaquen, a més de les ja esmentades, Beer and Bones i Dream on Texas Ladies. Aquesta última, una bonica balada que forma part de la banda sonora de la pel·lícula Maverick.

    · Kickin' it up el 1994. Aquest treball conté potser una de les seves cançons més famoses i que, sens dubte, el va fer popular: I swear. També inclou altres peces com Be my baby tonight o Rope the moon.

    · John Michael Montgomery el 1995. Curiosament, el tercer CD publicat duu per nom el del cantant. Normalment sol passar als àlbums de debut, per ajudar a crear la "marca" del cantant. En el seu cas no fou així i l'any 1995 sortia al mercat un treball amb cançons inolvidables com Sold (The Grundy County Auction Incident), Cowboy love, I Can Love You Like That o No man's land. Crec que, fins aquell moment, aquest va ser un dels seus millors àlbums.

    · Leave a mark el 1998. Un any següent, va tornar a publicar, amb nota alta. Inclou grans temes com Ain't got nothin' on us, Few cents short, Friends, What I do best o I miss you a little. En aquesta ocasió va deixar potser més clara que mai la seva condició de baladista.

    · Home to you el 1999. Segons la meva opinió, aquí va començar a decaure la seva música. Tot i així, em van agradar temes com Hello L-O-V-E o Love is our business.

    · Brand new me el 2000. Definitivament, i seguint amb la tendència de l'ultima publicacíó, aquest àlbum és un dels seus treballs menys destacables. Cada cop s'allunyava més dels seus inicis i tendia massa a la balada repetitiva, sense aportar gaire res de nou.

    · Pictures el 2002. I finalment, després de dos anys, va sortir a la llum el seu últim àlbum. Crec que inverteix la tendència, tot i que segons el meu punt de vista, encara dista bastant dels seus treballs més exitosos. Molt destacable la cançó Four wheel drive, molt coneguda ara pel seu ball homònim, segon al IV Concurs del Nashville (i que podreu ballar tots a la Festa Countrycat del proper 30 de gener...). Però tret d'aquesta cançó, no és un àlbum excessivament recomenable. Potser la balada Pictures s'en salva una mica, però no deixa de ser la típica cançó made in John Michael Montgomery.



Us adjunto les webs que he utilitzat per escriure el missatge:

Pàgina no oficial. Molt bona en contingut.

Crítiques. Alguns dels seus àlbums, sota la lupa dels crítics.

Pàgina de Yahoo. Molt completa i que dóna una idea molt global de l'artista.

Pàgina de Allmusic. El mateix es pot dir d'aquesta.

Biografia. De molta utilitat en aquest missatge.

CMT. Aquesta li dedica la Country Music Television.

Lletres, àlbums i biografia. La pàgina Sing365, molt adecuada, com sempre.

dilluns, de gener 19, 2004

1ª Festa Countrycat

Divendres 30 de Gener, a partir de les 22:00h al Shotwell59


QUAN: Divendres 30 de Gener, a partir de les 22:00h
ON: Shotwell 59 de Barcelona
 
CLASSES DE LINE DANCE: Neus i Glòria
TOP-30 DANCE SESSION: Els millors balls
CONCERT: Frank & Toni


Ja fa uns dies que s'estava coent alguna cosa, tal com ho demostraven els diferents slògans de la part esquerra de la pàgina: S'acosta, S'acosten molts balls, S'acosta bona música, S'acosta un data màgica...

Doncs sí. S'acosta una data màgica: Countrycat celebra el seu primer aniversari!!!

El proper 30 de gener farà un any del primer missatge que vaig escriure a Countrycat. Ja han passat 12 mesos d'aquell primer pas.

I com que una gran data mereix una gran celebració, hem organitzat, juntament amb el Shotwell 59, la Primera Festa Countrycat!

Tindrà lloc el proper dia 30, divendres, a partir de les 22:00h al Shotwell 59 de Barcelona.

No cal dir que hi esteu tots convidats i que em faria molta il·lusió poder-vos saludar personalment el dia 30!

A continuació us en presento el programa previst:



22:00 - 23:30: CLASSES DE LINE DANCE

Neus

La Neus, una de les millors i més sol·licitades professores del moment, serà qui obri la nit ensenyant-nos uns quants balls.

Tingueu present, els que la seguiu cada divendres, que enlloc de començar com sempre a les 22:30, la classe començarà mitja hora abans per fer lloc a la quantitat d'activitats programades durant la nit.


Glòria

I després, la Glòria, ex-professora del Shotwell i countrycatenca des del primer moment, ensenyarà, en rigorosa estrena mundial, el Mad About You.

Es tracta d'un ball de parelles molt romàntic que encara no s'ha explicat a enlloc i del que cap web en té la descripció dels passos. Deixareu perdre aquesta única oportunitat per aprendre'l?

 

23:30 - 00:30: TOP-30 DANCE SESSION
Els millors balls

Els 30 millors balls del moment! El Shotwell serà la pista de ball més desitjada de Catalunya!

Algú és capaç de ballar un darrera l'altre el Really Love, el Drivin' Texas, el Don't You Like It, el Feet, el No ring, l'Eighty-Eight, el Don't Be Wrong, el Legends i el Four Wheel? Ah sí? Doncs penseu que només són els 9 últims balls de la llista, abans n'hi ha 21 més de nivell...

Veure llista de balls de la nit

 

00:30 - 01:00: CONCERT: FRANK & TONI

Frank & Toni

Des de Countrycat sempre s'ha dit que ballar és divertit, però escoltar és impressionant!

Doncs què millor que un concert a càrrec d'en Frank i en Toni? Un luxe per les orelles! Ens oferiran un repertori country perquè no parem de ballar ni un moment. La bona música està servida!


 

01:00 - 01:30: SORTEIG 10 CD'S COUNTRYCAT

CD Countrycat

A la mitja part del concert d'en Frank i en Toni, es farà entre els assistents un sorteig de 10 CD's commemoratius de la diada.

Durant la nit, amb cada consumició, se us entregarà un número pel sorteig. Ja ho sabeu, com més números, més possibilitats d'endur-vos el CD!

Conté els temes country que més sonen per les pistes de ball catalanes. Country music in capital letters! Però com sempre diem des de Countrycat: no els utilitzeu només per ballar, seria desaprofitar-los!

Caràtula del CD

 

A partir de la 01:30: CONCERT: FRANK & TONI

Frank & Toni

Segona part del concert, amb moltes més cançons i moltes més oportunitats per ballar tot el què es vulgui!

El millor fi de festa que podia tenir la nit, per aquells que vulguin acabar-la...




Aquesta informació i molta més, la podreu trobar a aquesta pàgina

divendres, de gener 16, 2004

Imatges extravagants


Dwight Yoakam
Dwight Yoakam. Font: Countryrare
   Patty Loveless
Patty Loveless. Font: Countryrare


Fa uns dies em vaig assabentar d'aquesta pàgina, Countryrare, que es dedica a penjar fotografies de cantants country com Steve Earle, Emmylou Harris o Patty Loveless entre altres.

La particularitat és que moltes d'elles presenten les cares menys afavorides dels personatges, com per exemple les que utilitzo avui com a fotografies del missatge.

Es tracta de les imatges menys conegudes dels cantants, ja sigui per la cara que posen o, sobretot, pels anys que han passat de la instantània. Ja se sap que l'edat no perdona...

Val la pena donar-li un cop d'ull encara que només sigui per curiositat, i perquè passin més ràpid els minuts fins l'hora de plegar... :-)



Com a activitats country del cap de setmana, només tinc coneixement del concert d'en Frank i el Toni avui a les 00:30h al Shotwell 59. Si algú sap d'alguna activitat més, que la pengi al Fòrum Countrycat o que calli per sempre... :-P


I finalment, recordar-vos a tots que dilluns no us descuideu de llegir la pàgina, perquè hi haurà una notícia certament interessant...

dijous, de gener 15, 2004

Canvi de look de la web Pemai


Pemai
Nova web Pemai: http://linedance.webcindario.com


El missatge d'avui va dedicat a una de les millors webs sobre country que hi ha al país: Line Dance Pemai.

Aquestes últimes setmanes ha estat renovant-se i canviant de direcció web. La nova adreça és: http://linedance.webcindario.com. Crec que val la pena que els qui no la coneguin li donin un cop d'ull.

La pàgina, que segons m'han comentat la Mª Teresa i en Pere, encara no està llesta del tot, presenta quatre grans blocs d'informació: Line Dance, Country, Enllaços i Noticies.

Del Linedance en presenta moltes dades interessants: història (evolució del ball), coreografies (més de 200 per aprendre tots els balls), termes (descripció dels passos comuns del linedance), gràfiques (original esquematització dels passos principals del country) i honkytonks (què són i quins són els més coneguts de Catalunya).

La secció de Country parla de la història de l'estil (des dels orígens a l'actualitat), dels diferents estils que composen el country (últimament ha estat tema de conversa al Fòrum Countrycat), dels instruments (original apartat també, que serveix per a conèixer les particularitats del fiddle, el banjo o de l'steel guitar entre altres), dels principals cantants (amb dades biogràfiques d'alguns) i, per últim, permet conèixer el Grand Ole Opry, un puntal del country des dels seus orígens.

L'apartat d'Enllaços conté les principals pàgines que parlen sobre country i linedance, tant nacionals com internacionals. És un honor que Countrycat sigui entre aquestes! :-)

Finalment, l'apartat de Notícies presenta articles sobre country fets per gent d'aquí (de moment Anna Balaguer, Fina Comas i Martí Prades), esdeveniments country del país i una secció encara en construcció de jocs.

En fi, com podeu veure, els qui no la coneixíeu, és una pàgina on hi és tot: des de la música fins al ball. I és que hem d'intentar no separar aquestes dues coses, perquè llavors una de les dos segur que es quedaria coixa...

M'agradaria felicitar a la Mª Teresa i en Pere per la seva entrega i dedicació i espero que cada dia vagin innovant com han demostrat en aquest darrer canvi de look. Una abraçada!

I si una cosa queda clara, ja no només de la seva web sino d'altres que hi ha (Raycountry, Harley, Pep, A tot country...) és que la "salut digital" del country a Catalunya continua creixent. Tant de bo aquesta salut de ferro es vegi sempre reflectida al món real!

dimecres, de gener 14, 2004

Linedance des de la Terra Ferma


Església d'Almacelles
Almacelles. Font: Piera Edicions
   Vila d'Almenar
Almenar. Font: Xtec


Avui m'agradaria fer ressó de la iniciativa de la gent de dos pobles de les comarques de Lleida, concretament Almacelles i Almenar.

Es tracta d'un petit grup d'unes 15 persones que es troben davant del "problema" (quina ironia) de no viure aprop de Barcelona. Això fa que tots els locals que permeten disfrutar a cor què vols amb el Country i el Linedance estiguin lluny del seu abast geogràfic. El més aprop és a Igualada (La Taverna) i és a més de dues hores de camí, sense parlar de l'estat en què es troba la carretera i la perillositat a l'hivern per les glaçades.

Quina ha estat la seva reacció? Ni més ni menys que fer venir a una parella de professors (pagant, lògicament) a que els donin unes classes de ball cada dissabte i almenys poder mantenir viva la flama del linedance a la Terra Ferma. Cada mes es reparteixen els costos de tot plegat entre tota la gent del grup.

Nois, quan l'Elisenda em va comunicar aquest fet enviant-me un mail a countrycat@terra.es vaig quedar impressionat. D'això se'n diu amor al linedance!!!

I després, he recordat que un cop, la Glòria i un servidor, crec que vam estar parlant amb un dels integrants del grup, una nit, al Saloon. No recordo el nom però ens va comentar que estaven buscant algú que pujés a Lleida a fer-los classes de ball. Ja llavors em va impressionar les ganes que tenien de dur el Linedance a la Terra Ferma.

Les classes són els dissabtes a partir de les 22:00 al Poliesportiu d'Almenar.

No tinc cap dada de contacte per poder parlar amb algú del grup, però us puc oferir el Fòrum Countrycat com a punt de reunió virtual si ho desitjeu. Tota iniciativa és poca comparada amb l'empenta que hi posen ells!

No em queda fer res més que felicitar-los a tots i esperar que algun dia pugui obrir un Honkytonk a les comarques de Lleida.

Sessió "hardcore" ahir a la Fila

I és que l'Anna va preparar un programa dels que feia temps que no es veien a la Fila. Va ser semblant en quant a intensitat a les antigues classes d'avançats que hi havia hagut a la Fila.

Vam començar amb un Austin Motel que, només pel fet de tenir la cançó que té (George Strait - All my ex's live in Texas), ja disfrutes ballant-lo. Podeu repassar el full del ball des de Countrycat Line Dance.

El segon ball de la nit va ser el Reagge Cowboy, que també feia temps que no practicàvem. Anar al full del ball.

Però el cansament encara havia d'arribar amb l'Around Here. Per fi un ball meu s'explicava a algun local!!! :-)

I per això m'agradaria agraïr a l'Anna tot plegat. Per l'esforç d'aprendre'l i sobretot, per l'esforç d'explicar-lo. Els que ereu ahir a la Fila ho podeu entendre.

Va ser el ball que, juntament amb l'Elisa i la Glòria vam presentar al I Concurs del Shotwell. (Podeu veure la crònica de l'acte en aquesta pàgina i les fotografies en aquesta altra). El ball va quedar no gaire ben classificat (9/12), però ens ho vam passar molt bé.

No es tracta d'un ball llarg (64 temps), ni de passos excessivament estranys. Crec que la dificultat es troba en el ritme (que varia al llarg de la cançó) i en aguantar l'equilibri, sobretot en la volta de 8 temps del final, pivotant sobre la cama dreta. Podeu repassar el ball des d'aquesta pàgina.

En fi, a risc de semblar egocèntric, tenia ganes i em feia il·lusió fer un petit comentari de la nit d'ahir.

dimarts, de gener 13, 2004

Una revista americana sobre country: Country Weekly


Country Weekly
Font: Country Weekly


Avui us presento, per aquells i aquelles que no la conegueu, la que diuen que és la revista sobre Country més venuda del món: Country Weekly.

És la primera publicació country que vaig llegir. Va ser al meu primer viatge als USA, d'intercanvi d'idiomes, l'any 1994. Ja us en he parlat altres cops d'aquest primer cop... Aquell estiu vaig comprar-me un parell de números de la revista, influenciat pel meu germà.

Poc a poc em vaig anar introduint al Country, com aquell qui llegeix la Hola o el Diez Minutos. És molt amena i, com a tal, segurament una mica superficial, però crec que no està malament llegir-la de tant en tant.

Com a tota publicació que es valori, tenen des de fa molts anys una pàgina web força interessant. Qui sap, si algun dia Countrycat farà el pas contrari... ;-) Podeu entrar a la pàgina web des d'aquesta direcció: http://www.countryweekly.com.

A continuació us en presento els principals apartats i continguts:
· Country Charts (Anar-hi): hi pengen setmanalment les llistes de singles i videos de Country. Pel que fa als singles, hi referencien tant la Roughstock Country Countdown) (que sovint es comenta a Countrycat) i la de Radio&Records (que encara no coneixia).

· Fòrums Country (Anar-hi): hi ha una pila de Fòrums que parlen sobre diferents temàtiques de country. Es pot opinar des del New Country fins a Nous talents, passant per un fòrum sobre la guerra. Us podeu imaginar els comentaris d'aquest últim...

· Articles de la setmana (Anar-hi): des d'aquest apartat es poden llegir els mateixos articles de la setmana en curs que publica la revista en format paper. Són articles de temàtica rosa més que altra cosa. Aquesta setmana hi ha articles sobre Deborah Allen, Reba McEntire i sobre un possible desembarcament a Hollywood de la familia McGraw-Hill (oi que això és una editorial???? no hi havia caigut fins avui...)

· Articles musicals (Anar-hi): aquesta secció també transcriu els articles de la setmana que publica la revista en paper, però en aquesta ocasió es tracta de noticies de l'actualitat musical més que no pas de xafarderies de perruqueria. Per exemple, aquesta setmana es pot llegir que Josh Turner ha guanyat un disc d'Or pel seu àlbum de debut Long Black Train (del qual ja es parlava a Countrycat fa uns mesos en aquest article) o que el llegendari "fiddelista" Earl Scruggs ha celebrat el seu 80è aniversari.

· Crítiques d'àlbums (Anar-hi): sense dubte, un dels apartats més interessants pels qui busquin opinions abans de comprar o no un CD. Avui en dia, la figura del crític és menys decisiva a l'hora de comprar un CD, gràcies a la possibilitat de sentir abans de comprar els fragments de les cançons. Però sempre pot ser d'utilitat per fer-se una idea més àmplia d'un àlbum. Aquest més, hi ha la crítica del nou treball d'en Mark Willis, And the Crowd goes wild. Des de la mateixa pàgina podeu consultar les crítiques de mesos anteriors.

· Informació d'artistes (Anar-hi): dins d'aquesta pàgina podeu trobar-hi les dades bàsiques d'una llista molt llarga de cantants country. Des d'Alan Jackson fins a Patty Loveless passant pel debutant Dierks Bentley. Molt útil per saber més dels teus cantants preferits.

Per acabar, també hi trobem uns Mots Encreuats cada setmana, una pàgina amb les principals gires dels artistes i una secció molt interessant sobre la Història de la Música Country.

Per cert, si us voleu subscriure a la revista en format paper, ho podeu fer a través d'internet des d'aquesta pàgina.

dilluns, de gener 12, 2004

Especial Countrycat: els BR5-49


Els BR5-49
Font: Country King Online


Els BR5-49 són diferents. Començant pel nom, que sembla més aviat el password d’una targeta de crèdit.

La seva història com a formació va començar a principis dels 90's en un encontre casual entre Chuck Mead, Gary Bennett (ambdos cantants, guitarristes i compositors), Don Herron (guitarra i steel guitar), Smiling Jay McDowell (baix) i Shaw Wilson (bateria).

Es van trobar i van ajudar a fer reviure el districte de Lower Broadway de Nashville, amb les seves mítiques actuacions (de 4 hores de durada!) a l'emblemàtic Robert’s Western Wear d’aquesta ciutat.

Des de bon principi es van diferenciar de la resta, amb el seu humor i la seva “canya” dels directes. A Catalunya hem tingut la sort de comprobar-ho alguns cops. Personalment vaig veure’ls a un concert del Jambalaya i em van agradar moltíssim.

La seva discografia és la següent:
    · Live From Robert's [EP], 20/04/1996 – Arista Nashville. Aquest album recull 6 temes dels que solien tocar al Robert’s Western Wear
    · BR5-49, 17/09/1996 – Arista Nashville. El seu àlbum de presentació. Deu temes entre els què destaquen Even If It's Wrong, Cherokee Boogie (que es ball amb la coreografia Watermelon Crawl), Honky Tonk Song, Little Ramona i I Ain't Never.
    · Big Backyard Beat Show, 14/07/1998 – Arista Nashville. El seu primer treball en directe. Catorze temes, amb algunes novetats com ara Georgia on a fast train o Seven nights to rock.
    · Coast To Coast Live, 04/04/2000 – Arista Nashville. Un nou directe, aquest cop amb noves cançons entre les que destaquen Six days on the road i la versió live d’Even if it’s wrong.
    · This is BR549, 26/06/2001 – Lucky Dog (Epic). Canvi de discogràfica i nou àlbum d’estudi. De les cançons, destaca Too Lazy To Work, Too Nervous To Steal i Play That Fast Thing (One More Time).

Aquest últim treball va estar produït per Paul Worley, productor de renom dins el món del country (també és productor de les Dixie Chicks, Martina McBride o Pam Tillis).

Aquest quintet és una combinació de treball, joventut i solidesa musical. Tot plegat els ha portat a compartir cartell amb les grans estrelles, des de Bob Dylan (que vindrà a Barcelona pel Fòrum, aquest sí...) fins a Tim McGraw i Faith Hill, passant per Nick Lowe, George Jones i George Strait, que els va convidar a participar al seu festival anual de música country.

Han estat convidats a participar sovint en el legendari Grand Ole Opry (del qual parlarem properament a Countrycat) i a diversos programes de televisió. Fins i tot han participat en un anunci de les línies aèries Southwest Airlines.

Molta gent els ha etiquetat com a un grup de retro-hillbilly, però en paraules del president de la Sony Music Nashville, Allen Butler, “són molt més que això.” Ho podeu jutjar vosaltres mateixos escoltant les seves cançons.

Tal com publica l’Adolfo Sánchez en la seva llista de distribució, (una gran font d’informació sobre country, que utilitzo sovint), estan apunt de treure un nou CD d'estudi, titulat Tangled in the Pines. També han tornat a canviar de discogràfica. Aquest cop han fet la feina amb Dualtone Music Group.

El nou àlbum dels BR5-49 conté els següents temes:
    · 1. That's What I Get
    · 2. I'm Alright
    · 3. Ain't Got Time
    · 4. She's Talking To Someone
    · 5. Tangled in the Pines
    · 6. No Train To Memphis
    · 7. Movin The Country
    · 8. Run A Mile
    · 9. When I Come Home
    · 10. No Friend Of Mine
    · 11. Honky Tonkin' Lifestyle
    · 12. Way Too Late

Encara no és possible escoltar-ne cap fragment des de la seva web ni des de cap altra. Com que falta molt, encara no publiquen l’àlbum ni Amazon ni Walmart.

Espero haver contribuït en donar a conèixer una mica més aquest bon grup. A continuació us passo els enllaços més significatius que he troba d’ells:
    · Web oficial.
    · Biografia. En aquesta pàgina hi trobareu el text que m’ha servit per fer el missatge d’avui.
    · Una altra biografia. Més informació sobre ells.
    · Música on-line. En aquesta, hi trobareu informació i, clicant a “Custom radio station” algunes cançons senceres on-line.
    · Web no oficial. Més informació sobre ells en aquesta pàgina de la CMT.
    · Web no oficial. Pàgina no-oficial d’una tal Gay Wahpecome. La web té conya perquè es diu Gay’s BR549 Page. En un primer moment he entès una altra cosa... :-P Hi ha força fotos de directes fetes per aquesta fanàtica dels BR5-49.

divendres, de gener 09, 2004

Properes activitats al Nashville i Wildbunch


Nashville Country Club
Font: Countrycat Fotografies


Com que no tinc localitzat cap esdeveniment country per aquest cap de setmana, us faré un avanç del què publica la web del Nashville per aquest 2004 que tot just comença. Destaca la qualitat dels cantants que venen.

També destaca la bona relació existent ente el Nashville i el Wild Bunch, que fa que molts dels artistes toquin a ambdós locals. Un molt bon exemple de "competència col·laborativa" entre negocis. Tots dos, i sobretot els fans del country, hi sortim guanyant.

    · 23 (Wild Bunch) i 24 de Gener: Concert de Harry Austin. "Nascut a Califòrnia però actualment viu a Alemanya. És un clar intèrpret del gènere Outlaw. Les seves influències sónMerle Haggard, Waylon Jenings, Hank Williams i Junior Brown. Honky Tonk i Country Tradicional. L'entrada al Nashville valdrà 8 € amb consumició inclosa.

    · 11, 12, 13 (Wild Bunch) i 14 de Gener: Concert de Shane Worley. Nascut a Tennesse. Honky Tonk y Country Tradicional. L'entrada al Nashville valdrà 8 € amb consumició inclosa. Podeu escoltar alguns dels seus temes des d'aquesta pàgina del Nashville.

    · 3 i 4 (Wild Bunch) de Març: Concert de Danni Leigh. Nascuda a Virginia però consagrada com a artista country a Texas. Ha estat de gira amb grans estrelles com Alan Jackson, Travis Tritt, Sawyer Brown, George Jones, Dwight Yoakam, Tracy Lawrence i Neal McCoy entre altres. La venda d'entrades començarà el dia 1 de febrer.

    · 14 15, 16 i 17 d'Abril: Concert de Pauline Reese. Nascuda a un ranxo de Texas. La seva història ha estat molt lligada als Rodeos i als Honky Tonks de Texas. Ha compartit escenari amb Johnny Bush, Merle Haggard, Gene Watson, Kevin Fowler, Mark Chesnut i altres. És intèrpret, composa i escriu cançons. Estil Western swing.

I molta atenció perquè el Mr Banjo 2004 ja escalfa motors pels dies 16, 17 i 18 de Juliol... (Pàgina del Mr Banjo 2004)

NOTA: Per fer el missatge d'avui he utilitzat text que està publlicat a la web del Nashville. És el text què he escrit en cursiva.

dijous, de gener 08, 2004

Willie Nelson també contra la Guerra de Bush


Willie Nelson crea polèmica
Font: http://www.discoverynet.com


Aquests dies, diferents mitjans de comunicació s'han fet ressó de la nova cançó de Willie Nelson, Whatever happened to peace on earth, una crítica ferotge a la Guerra d'Irak i més concretament al president Bush, al qui tracta de mentider obertament.

La cançó en qüestió va ser escrita va unes setmanes pel llegendari cantant, de 70 anys d'edat, després de veure les notícies del dia de Nadal (El Telenotícies Migdia ianqui, vaja...). Imaginem que el què hi va veure no li va agradar gaire i va pensar: què millor que fer una cançó de protesta, al més pur estil "Raimon-anys 70".

No interpreteu la meva ironia com que trobi inadequat escriure una cançó contra la barbàrie que Bush i companyia volen escampar pel món. Tot el contrari.

Però deixeu-me discrepar potser del moment: Nadal (època tendra que és més fàcil que toqui la fibra dels americans i no el vegin com un simple "traidor a la pàtria"), en un futur any electoral als USA (la va presentar oficialment en un miting d'un dels candidats demòcrates, Dennis Kucinich) i, a més, molt més tard que altres es mullessin el cul (amb perdó) com per exemple les Dixie Chicks. Sense anar més lluny, quan fa que va començar aquesta guerra? No va començar el dia de Nadal...

Però repeteixo, m'alegro que en Willie Nelson hagi escrit aquesta cançó i sincerament no vull criticar-lo per això; només dir un "ja era hora!". A veure si això ajuda a recapacitar a més d'un. Només em queixo que potser arriba massa tard. Però ja ho diuen, millor tard que mai!

Per això felicitem a en Willie Nelson pel pas que ha donat i esperem que sigui aquesta la tendència social entre els cantants county americans (com per exemple Dixie Chicks, Steve Earle, Merle Haggard, Willie Nelson,...) i no pas la contrària, molt més bel·licista (Clint Black, Toby Keith,...).

La noticia de la presentació de la cançó va sortir publicada a molts mitjans d'aquí. Per exemple, a La Vanguardia del dia de reis. Els qui vulguin llegir-la a internet, hauran de ser subscriptors de la web (és gratuït ser-ho). L'enllaç és aquest.

Per si no us funciona o no sou subscriptors, podeu llegir la noticia des de la pàgina de CNN, en castellà, clicant aquí.

Podeu trobar més articles en anglès a aquesta pàgina, aquesta altra, aquesta o a moltes més que apareixen al Google.

En algunes hi surt publicada la lletra, però si voleu anar directe us la penjo a continuació:
There's so many things going on in the world
Babies dying
Mothers crying
How much oil is one human life worth
And what ever happened to peace on earth

We believe everything that they tell us
They're gonna' kill us
So we gotta' kill them first
But I remember a commandment
Thou shall not kill
How much is that soldier's life worth
And whatever happened to peace on earth

(Bridge)
And the bewildered herd is still believing
Everything we've been told from our birth
Hell they won't lie to me
Not on my own damn TV
But how much is a liar's word worth
And whatever happened to peace on earth

So I guess it's just
Do unto others before they do it to you
Let's just kill em' all and let God sort em' out
Is this what God wants us to do

(Repeat Bridge)
And the bewildered herd is still believing
Everything we've been told from our birth
Hell they won't lie to me
Not on my own damn TV
But how much is a liar's word worth
And whatever happened to peace on earth

Now you probably won't hear this on your radio
Probably not on your local TV
But if there's a time, and if you're ever so inclined
You can always hear it from me
How much is one picker's word worth
And whatever happened to peace on earth

But don't confuse caring for weakness
You can't put that label on me
The truth is my weapon of mass protection
And I believe truth sets you free

(Bridge)
And the bewildered herd is still believing
Everything we've been told from our birth
Hell they won't lie to me
Not on my own damn TV
But how much is a liar's word worth
And whatever happened to peace on earth


Si voleu opinar de tot plegat, ja sigui a favor o en contra, podeu fer-ho (pacíficament si us plau) al Fòrum Countrycat.

dimecres, de gener 07, 2004

Nou domini: www.countrycat.tv


Nou domini: http://www.countrycat.tv
Countrycat té nova adreça: http://www.countrycat.tv


Ves per on, com que Countrycat es va portar molt bé durant l'any, ahir els reis li van dur un regal: un domini de propietat a Internet!

A partir d'avui, els qui tingueu el gust de voler llegir Countrycat :-P ho podeu fer-ho des d'aquesta altra direcció: http://www.countrycat.tv

Després d'haver passat unes festes on de vegades la pàgina no es podia obrir, he estat investigant i he arribat a la conclusió que el motiu era el domini anterior, acabat en .tk

Aquesta terminació era totalment gratuïta i es podia aconseguir fàcilment a través de la web http://www.dot.tk. Però, com que no costava un euro, no era 100% fiable. Per això he decidit fer una mica de gasto (no tant per altre cantó) i comprar el domini http://www.countrycat.tv

La diferencia essencial amb l'anterior, és que aquest és de propietat i l'altre no ho era.

Les diferències de cara a l'usuari són bàsicament dues: (1) millora en la fiabilitat ja que a priori no ha de fallar mai, i (2) si entreu des del nou domini no us sortirà la pop-up (finestreta) que apareixia abans a l'entrar a la pàgina.

Fent un símil amb el món real, si, posem pel cas, Countrycat fos un honky-tonk, ara tindria una entrada més bonica, a un lloc més cèntric i a més, la porta no s'encallaria com abans! :-)

Alguns us preguntareu: per què .tv? Que potser Countrycat vol fer el salt a la caixa tonta? Què fas que vols sortir a la tele?

El motiu d'aquest domini és que tots els altres estaven ja comprats. Com que en anglès countrycat pot voler dir gat de pagès, imagino que algun espavilat va comprar els dominis. En fi, tot i que alguns no funcionen, us poso els enllaços per què pogueu veure quins altres Countrycats hi ha pel món!

Countrycat...
     .com (aquest no va)
     .net (motos de neu!)
     .org (tampoc funciona)
     .info (tampoc va)

El fet que no funcionin, vol dir segurament que la persona o empresa que els va comprar, no els està utilitzant. És molt freqüent a Internet: la gent compra dominis com aquell qui compra accions a la borsa per després vendre'ls a preus més alts.

Sense anar més lluny, a l'Ajuntament de Barcelona li va passar amb el domini www.barcelona.com. El va comprar una empresa americana i ara estant amb judicis per veure qui té dret a utilitzar-lo.

Bé, no m'enrotllo més. Espero que tots sortim guanyant amb el canvi i que això ens permeti continuar aprenent (jo el primer) cada dia una miqueta més de la nostra afecció preferida!

dilluns, de gener 05, 2004

Sentiments en l'última nit al Jambalaya


Foto de familia al Jambalaya
Foto de familia al Jambalaya [Fotos de la nit]


Si algú no hi posa remei, el passat dimecres dia 31 de desembre va ser l'últim cop que, com a Jambalaya, i amb la seva filosofia de sempre, va obrir les seves portes el pioner local del Masnou.

Crec que tots els que hi eren van passar estones de tot tipus, des de estats d'eufòria pel dia que era (cap d'any) fins a tristor per saber que eren les últimes hores del nostre estimat local, bressol de la música country en aquesta nació. És per això que no vull deixar de comentar aquest dia i, potser també l'anterior dissabte, que va tenir el mateixos tints de tristor.

El local obria les seves portes a la una de la matinada com cada any, per deixar als seus amics (permeteu-me que digui amics i no clients) prendre els raïms a casa i desprès de gaudir de l'ultima reunió, a la que és la casa de molts més.

Però vora quarts d’una de la nit ja hi havia gent a la porta i a dins del local. Eren els de sempre, els incondicionals del Jambalaya i la família Nel•lo, que són, de fet, els veritables impulsors d'aquest somni, amb l'ajut del seu soci Heriberto Ramos (Foto de l'Andreu i l'Heriberto de la web del Jambalaya).

Va anar passant la nit i tot i que la gent ballava, feia petar la xerrada, escoltava música etc, etc, l'ambient no era el que havia de ser. Es palpava a l’aire un regust amarg que de tant en tant feia que, persones normalment extrovertides i rialleres tinguessin moments d’abatiment sobtats.

De totes maneres, la nit va anar passant amb bromes incloses, com la de fer rodolar el barril del "Redneck Corner" per tota la pista davant del somriure de tothom qui era present, tant els Rednecks com els linedancers o els que simplement s'estaven prenent unes copes. Aquest es l'esperit que hauria d’haver existit sempre al local i que de fet ha existit durant molt de temps.

Bé, no em vull allargar massa perquè de fet es poc important el que es va fer l'últim dia. El què és realment important i francament innegable és el què a contribuït a fer aquest local (estimat per molts i criticat per uns pocs) per la difusió i l'ensenyament tant de la música country com del linedance durant sis anys.

Espero que tothom pensi que el tancament d'un local emblemàtic com aquest es un mal símptoma per la nostra afecció, siguis o no un incondicional del mateix.

Sempre hi ha hagut certa rivalitat entre els locals (o més ben dit entre els seus clients incondicionals), però crec sincerament que la noticia seria igual de trista si altres locals (dels que podem anomenar “vaques sagrades”) tanquessin les portes. En el fons tots hi perdem.

Només em queda per dir una cosa des de la tristor que ara mateix sentim els amics del Jambalaya:

KEEP IT COUNTRY I JAMBALAYA FOREVER......

(Andreu i Hanny, com ja us hauran dit mil cops: GRÀCIES per un somni de sis anys, que el despertar sigui dolç i que la resta de dies siguin tan bons con aquests ultims)

diumenge, de gener 04, 2004

Canvis en el disseny del menú de l'esquerra


Nou disseny a Countrycat
Nou disseny del menú esquerra a Countrycat


Com que la pàgina ha anat creixent força els darrers mesos, m'he vist obligat a reestructurar una mica el menú esquerra de Countrycat.

Pel que fa a la distribució de continguts, he posat a dalt de tot els enllaços que més poden interessar, com són Countrycat Linedance, Countrycat Fotografies i el Fòrum Countrycat. D'aquesta manera, l'accés a aquestes pàgines "filles" de Countrycat és molt més ràpid i directe.

A continuació, hi ha el calendari i el cercador intern. Ho he englobat perquè totes dues utilitats persegueixen el mateix objectiu: fer accessibles missatges anteriors que s'hagin publicat a Countrycat.

Més avall hi ha uns quants quadres d'informació destacada, destinada als visitants que cerquin informació del country i del country a Catalunya.

D'aquesta manera, trobem tant una llista amb les webs dels locals country catalans (els què en tenen), com un enllaç a una pàgina amb la totalitat de classes de linedance dels locals catalans, com les cròniques dels esdeveniments que es vagin celebrant o també els reculls d'informació sobre cantants que de tant en tant es publiquen a Countrycat.

Finalment, hi ha enllaços als programes de radio sobre country que es poden escoltar des de Catalunya o des d'internet. Per últim, hi ha els enllaços recomenats per fer-se una idea més àmplia del country del país.

En fi, espero que la nova organització vagi millor a tothom, tant als habituals com els qui visitin la pàgina per primer cop. A tots, moltes gràcies per fer-ho!

divendres, de gener 02, 2004

Llista de locals i classes de linedance

Començo els missatges de l'any 2004 amb una idea que fa temps que em volta pel cap: fer una llista amb els horaris i locals on poder aprendre a ballar line dance. No és una idea excessivament brillant, però la veritat és que no he sabut trobar aquesta llista a enlloc suficientment actualitzada.

És per això que avui penjaré en aquest missatge els llocs i horaris que jo conec. Però m'agradaria més que mai, que tant alumnes com professors com propietaris de locals que puguin estar llegint ara aquest missatge, em fessin arribar més informació o em corretgissin la que escric.

Per fer-ho, podeu penjar un missatge al Fòrum Countrycat o enviar un e-mail a countrycat@terra.es. Per la meva part em comprometo a tenir actualitzada la llista amb la informació que m'envieu.

Ja sé que la majoria tenim costums fixes, anem sempre als mateixos llocs, i no ens cal tenir cap llista. Però si algú que tot just comença vol informar-se de llocs on aprendre'n, pot trobar-se sense saber on anar. Per això val la pena fer aquesta llista, i com més actualitzada i completa millor.

La informació que he anat recopilant la podeu trobar a aquesta pàgina.
Si voleu enviar les vostres cròniques, fotografies, anuncis de festes, balls,... ho podeu fer sempre que volgueu al mail countrycat@gmail.com o convidant-nos a l'acte que obriu a Facebook, amb la màxima antel·lació possible. Si es tracta d'activitats, recordeu d'incloure tota la informació necessària: lloc, adreça, horaris, preu d'entrada,...
Related Posts Plugin for Blogger