Portada

Old Rooster Fest a Almacelles Crònica Cowboy Boots Festival 2017 Crònica VI Inter-AND-Line 2017 Amb el suport de:
Banner de Corbeto's Boots
Old Rooster Music Fest a Almacelles Crònica Cowboy Boots Festival 2017 Crònica VI Inter-AND-Line 2017

Anuncis de Google:
Balls country
Tots els 2.652 balls | Enviar un Ball
imatge transparent· Friends (Ambros Sillero)
· End "Z" (Chatti the Valley)
· Weekend love (Javi Viu)
· Mediterraneam’s Tirol (M. Torres)
· Gonna fly (Lourdes Marin)
· Today (Laura Serrà)
· Paddy's Choir (G.O. & M. G.)
· Things (Gary Lafferty)
· I'm not alone (Chatti The Valley)
· Feel the beat (Chris Watson)
· Kinda lovely tonight (Jef C & Roy V)
· Lucky Luke (Chatti the Valley)
· Egyptien (M. Balasch & C.t.Valley)
· Andalouse (Fabien Regoli)
· My tipperary girl (M. Svenson)
· All that way (Chatti the Valley)
· 14 years (Josep Ponsà)
· New day (C. Pedra & E. Bertomeu)
· Tour in Mexico (A. Castagnoli)
· Five shirts (Simply Wild)
· Party time (Meeting point)
· Icy river (C. Pedra & E. Bertomeu)
imatge transparent - Els balls + vistos de març -
imatge transparent Envieu balls a: countrycat@gmail.com
Locals Country
· Cities in Line Central (Barcelona)
· El Barn d'en Greg
(Rubí)
· El Encuentro
(Madrid)
· Legends Dance Hall
(Terrassa)
· Renegade Music & Dance
(Mataró)
· Wild Bunch (Vilassar de Dalt)
imatge transparentAltres webs de Countrycat
· Bandes i grups country catalans
· Dossiers Countrycat
· Músicacountry.cat
· Vídeos Country
· Lletres de cançons
· Venda de fotos country
imatge transparentCountrycat a la xarxa
· Pàgina a Facebook
· Grup a Facebook
· Perfil a Twitter
· Pàgina a Google Plus
· Canal a Youtube
· Pàgina a Flickr
imatge transparent10 cançons country...
... d'amor!
... de barrets i botes!
Agenda Country
Totes les activitats | Enviar una trobada

dilluns, de setembre 04, 2017

Old Rooster Music Fest


Dia: dissabte, 16 de setembre de 2017
Hora: a partir de les 10:00h del matí fins la nit
Lloc: Granja Escola Castell Saidia - Almacelles (Lleida)

Quan encara ressona el country irlandès del magnífic festival de Salardú, la bona música d'arrels americanes agafa el relleu per regnar a la terra ferma! Arriba el Old Rooster Music Fest d'Almacelles!

El proper dissabte 16 de desembre se'n prepara una de ben especial a la Granja Escola Castell Saidia d'Almacelles. Durant tot el dia, música Bluegrass, Country, Hillbilly, Blues, Rockabilly, Old Time, Swing,... el bo i millor! Concerts a dojo, barbacoa, food trucks, botigues, zona infantil,... un ambient rural 100% americà!

Amb 2 escenaris (un de més acústic i un de més convencional), on està previst que actuïn totes aquestes bandes:
Red Rombo (R&B, Rockabilly)
Sergi Estella (Blues)
The Chain Smokers (Blues)
Damned Hellbillies Reloaded (Bluegrass)
Walking Roots (Black Music/R&R/Blues)
Jeromme Fraisynet Gipsy Swing (Swing)
Sunday Sofa Pickers (Bluegrass)
Judy & the Martins (Country)
The Booty Hunters (Bluegrass)
Sunset Country (Country)
+ DJ Jukebox Gumbo

No us ho podeu pas deixar escapar! L'entrada només val 10€ i us garanteix un dia rodó!

Més informació: pàgina de la trobada a Facebook.

diumenge, de juliol 23, 2017

Crònica Cowboy Boots Festival 2017


Crònica Cowboy Boots Festival 2017
Per Paqui Monroy


Us faig petita crònica del Cowboy Boots Festival d'enguany, com sempre des del meu punt de vista, la meva opinió i la meva experiència.

Aquest any el festival començava el divendres, amb portes obertes a tothom. El primer dia era de franc, nosaltres no vam poder assistir aquest dia o sigui que el resum serà breu i només us comento el que m'ha arribat de comentaris de la gent. La Laura Serrà era l'encarregada de dirigir el ball, es va punxar música i ella, juntament amb en Toni, va explicar un ball fet per l'ocasió.

Durant la nit també es va poder veure el show de les “Charito”, tres instructores conegudes per tots van interpretar el ball de l'estiu, sense comentaris... hahahahaha

Els Bazaga's van ser els protagonistes del concert de la nit, hores de concert i després música punxada dels 80 i 90.

Dissabte les activitats de la carpa no començaven fins la tarda, al matí la gent voltava pel poble. La platja era plena de cowboys and cowgirls i a la una del migdia a la Plaça de l'Estació, just davant la porta, en Fabio Canu va ser l'encarregat d'oferir-nos un concert acústic, ell anava interpretant covers de temes força coneguts per tothom, es ficava una mica amb el públic, feia fer coros, va estar una bona estona tocant, fins les dues ben passades.

A quarts de sis es van obrir les portes de la carpa i la gent anava arribant, cal dir que aquest any estaven indicats els parquings, ja sabem que a Sant Pol no és fàcil aparcar, però s'agraeix les indicacions de l'organització, la sort ja era si trobaves lloc o no.

En Manyo era el DJ oficial del festival, i des de que es van obrir les portes que anava punxant música de tots els nivells i la pista era ben plena.

A les 18 h van començar els workshops de line dance del dissabte, serien quatre, l'encarregada de presentar els workshops era la Lourdes Martin i va donar pas a les classes de la tarda, la Silvia Calsina del Legends i en Xavi Barrera, com a convidat, que ens arribava des de Madrid. (al final teniu el llistat amb els balls i intèrprets que vam fer cada profe)

Just abans del primer concert en Jose & Silvia Two Step ens van oferir una classe de two step amb l'explicació d'una figura, la veritat és que la pista feia goig plena de parelles.

Va arribar l'hora de la música en directe, el presentador dels concerts era l'Amadeu i va donar pas al primer concert que va ser el de Judy & The Martins, espectacular la veu de la Judy, una bona actuació d'aquesta banda amb ritmes diferents. Si no els heu vist mai, aprofiteu si teniu l'ocasió...

Després del concert molta gent va aprofitar per sopar, a la barra del festival es feien entrepans freds i calents, o sigui que no calia sortir fora, a no ser que volguessis prendre una mica l'aire fresc, que de tant en tant ja anava bé.

A les 22,30h, van pujar tots els instructors dels workshops a l'escenari per fer la foto de profes, cal dir que va faltar en Jose Antonio i la Silvia de Two Step a la foto, ella ja havia marxat, un agraïment especial pel seu esforç, no es trobava gaire bé i va venir expressament per fer la classe.

Tot seguit van començar els whorkshops de la nit, la Neus Lloveras del Wild Bunch i del Renegade i en Teddy Fournet, convidat que ens arribava des de França.

Després de la mitja nit era hora del concert, com ja es va anunciar, un dels artistes va anul·lar la seva gira europea per malaltia, tot el nostre suport i pensaments positius per ell, i això va fer que l'organització hagués de moure cartell i horaris d'actuacions, el concert de la nit seria el de la Kim Carson, la banda tota d'USA, sempre seria la mateixa en els tres concerts internacionals del Festival, el que canviaria seria la veu cantant i els ritmes ja que cada artista tenia el seu.

La Kim va estar molt bé, és la veu principal i toca el baix, van tocar molta estona.

Després del concert en Manyo va continuar posant música per ballar i no us puc explicar res més perquè ja estàvem cansats i vam anar a dormir, que a l'endemà continuava el festival.

Els encarregats de començar les activitats del diumenge van ser la Lourdes i en Joan de Fem Country i del Renegade, havien preparat un llistat de balls i des de ben d'hora la pista ja era plena de balladors, alguns anaven alternant platja i ball, la veritat és que no hi ha gaires festivals on puguis anar i venir a remullar-te i refrescar-te tant a prop...

Al migdia començaven els workshops, nosaltres, en Gabi i jo del Wild Bunch i Legends, vam ser els primers, per tots els que ens ho pregunteu, no, no portem cap guió fet, expliquem i surt com surt... després de nosaltres li tocava a l'Adolfo Calderero del Wild Bunch, aprofito per explicar que abans de cada workshop es posava una música d'una coreografia de l'instructor que li tocava ensenyar i després de la classe, si hi havia temps, l'instructor es quedava a dalt l'escenari i es ballaven tres balls que ells mateixos havien triat abans de pujar.

A les 13,30 h tocava concert de Johnny Falstaff, era l'artista convidat, ell era en aquesta ocasió la veu principal de la banda, la mateixa que el dia anterior. A ritme de Rock& Roll, Rockabilly i algunes balades va tocar quasi dues hores, estava anunciat com a concert vermouth, però es va transformar en concert dinar, poca gent davant l'escenari, molta gent asseguda a les taules dinant i alguns a les cadires dels laterals, on passava una mica l'aire entre les finestres que donaven al mar.

A les 16 h, la Karme i la Marta del Renegade, van ser les encarregades de fer ballar a la gent amb un llistat que havien preparat i després d'elles ja començaven els workshops de la tarda, primer els “The Dreamers”, tot seguit l'Edu Roldós del Renegade i per acabar les classes en Manu i l'Algaly, convidats francesos, cal agrair a en Manu el seu esforç per dir les passes en català.

Després de les classes era l'hora de l'últim concert, en aquesta ocasió era en Dwight Breland la veu principal, ell és el pedal steel i guitarra de la banda, ell ens va tocar covers molt coneguts i alguns temes propis, que voleu que us digui, a mi aquest concert se'm va fer curt, ja no per la veu, que no estava malament però sí per les cançons, com diria algú, eren de les meves, molt honky tonk, baladetes, two step, clàssics, etc.

A la pista de l'envelat, a banda i banda podieu trobar els markets, paradetes relacionades amb el món del country, si us faltava algún accesori, algun detall, un barret o fins i tot botes, segur que allà el vau aconseguir.
No vull dir noms perquè segur que em deixaria algú, darrere de tot el que no es veu hi ha molta gent, des dels porters, a la gent de la barra, de la cuina, de l'equip de so i llums, del backliner, del regidor, dels presentadors, dels instructors, dels filmadors, dels fotògrafs,dels expositors, etc. I no deixant-me al públic en general, que sense ell segur que no es faria aquest petit Gran Festival, un festival de casa, on la veritat és que he vist de tot, gent que no es parla i al dia següent es saluda, gent plorant, gent rient, gent ballant, gent escoltant... perquè tot això és el que fa un festival i us animo a viure-ho en directe,que no us ho expliquin que aquí a casa nostra tenim molta sort de tenir això, que hi ha molta feina però moltes ganes per part dels organitzadors de tirar endavant, moltes gràcies de tot cor als 3 locals organitzadors Renegade, Wild Bunch i Legends.

I com us vaig dir al Festival, no deixeu d'anar als locals !!!!

Nota: aquest cop no poso fotos a la crònica, hi ha moltes al facebook, busqueu-les, però les millors fotos són les que fem amb els nostres propis ulls i per això cal anar al Festival ;)

Balls explicats als wokshops del festival:

SUMMER BEER (Laura Serrà) - Beer Lease - Cameran Nelson
HELLO LOVE -(Silvia Calsina) - Thank God for Country Girls - Aaron Watson
RUN GREEN RUN (Xavi Barrera) - Run -Pat Green
TWO STEP – (Jose & Silvia Two Step) – Figura :Duck out and turn right lady
HEY HO -(Neus Lloveras) - Hey Ho (Away We Go) - Robert Mizzell
MY LITTLE GIRL (Teddy Fournet) - Daddy's Little Girl - The Shires
BOOTS & PAUL (GiP) One Of These Days - Paul Nipper
MORNING TRAIN (Adolfo Calderero) - Morning Train - Eagle Down
IT'S TOO LATE -(The Dreamers)- Is It Too Late - Rune Rudberg
FOOL'S GOLD (Edu Roldós) - Fool's Gold -The Damn Quails
DANISH TRIP-(Manu & Algaly) - Cherry Lipstick -Granger Smith

Ens veiem ballant o escoltant!!!

Paqui GiP juliol 2017

Crònica de la VI Inter-AND-Line 2017

ANDORRA, VI Inter-AND-Line 2017
Per: Xavier Badiella



Hem torno a saltar-nos la Festa major de Terrassa, altre cop coincideixen les dates i la maca de la facultat divina que hem permetria estar a dos llocs alhora m’obliga a escollir. De fet. no m'ha costat gaire i cap a Andorra falta gent. Divendres 30 de Juny i 1-2 de Juliol cap a Encamp, seguint la mateixa ruta de fa 10 anys enrere, amb les cues de rigor a l’entrada del petit país pirinenc i ja som a l’Hotel, controlar que tots els nostres alumnes estiguin ben hostatjats i sopar ràpid per la festa de Benvinguda de divendres vespre.

A les 22:00 en punt obren les portes de la sala de festes d’Encamp, amb cava i bombons comencen a sonar cançons balladores per engrescar als invitats. Com sempre, la sala esta ben guarnida per a l’ocasió, amb el seu Fotocall dedicat al comerç d’Andorra. S’omple el local de forma extraordinàriament rapida i de seguit comptabilitzo més de 200 persones, segur però que al final de la nit en serem uns quants més. Nit de salutacions, retrobaments i abraçades, alguna sorpresa dels que feia temps no pujaven. L’ambient s’engresca de mica en mica i ball rere ball van caient minuts i hores fins que el cos comença a demanar repòs i ens retirem cap a les 2:00 de la nit. Amb tot, la festa no finirà fins més tard, per als més valents i joves.


Eren les 10 del mati quan obrien portes i ja fèiem cua per entrar a la sala. Tots volíem ballar i aprendre nous balls, els més agosarats s’iniciaven en les classes de tècnica, alguns dels que competeixen ja els anava be que en Marlon Ronkers els fes treballar de valent tots els motions que consten a les competicions internacionals. Als altres no els feia nosa aprendre a ballar més tècnicament. Al ball social s’encetava de seguit amb un dels 11 workshops que es realitzaren durant tot el dissabte. L’Olga Tormo engegava amb el “Keep Folling In Love”, la seguiria la Rosa Llopis amb el “Sweet Love”, en Romain Brasme amb el “Lost Boy” i la Rosa Torrent amb el seu “Be Mine” foren els balls ensenyats pel mati.

Entre musica per ballar sense parar se’ns feren les 12 molt aviat, a aquesta hora es feia una ballada popular a la plaça de Sant Miquel. Al mig del petit mercat que els dissabtes es fa en aquest bonic indret d’Encamp. Amb tot, a la sala de festes es seguí ballant per als que volien optar per coreografies més difícils. Fins l’hora de dinar no paràrem fins i tot les dones tingueren temps entre ball i ball per anar de compres, que si la farmàcia, la cosmètica, roba, complements, etc.

Dinar de Germanor que ja es un clàssic, on qui no corre, vola, ep!!, només per repetir de Paella, que estava molt bona, pel demés, doncs molt bé, molta gresca amb les postres i cafès, ja que es podia repetir fins hi tot més d’alguna vegada.


Ben dinat tornem a la sala de festes on ens esperà una tarda molt atapeïda al igual que per als de tècnica, que només una 20 d’agosarats aguantaren el ritme despietat d’en Marlon. Els de ball social teníem més sort, podíem descansar quan volíem, tot i que els workshops tampoc ens deixaren gaire marge per relaxar-nos. Just obrir portes i les Terres de l’Ebre es fan presents, la Conchita i la Sussi ens fan ballar la “Polka Country 2”, en cercle i parelles, tot un repte superat. De seguit l’Antoni Marin ens posa el “Except for Monday”. A les 17:00 tornàvem a tenir en Romain amb el seu “Tequila” i tot seguit l’Irene i en Carlos amb el “Hey Stranger”. Pocs balls podíem assaborir per tornar a la feina, en Xavier i la Montse amb el seu “You’re Not There”, la Meri amb el “Wont Back Away” i finalment la Marina amb el “Champagne Promise” tancaren la ronda de balls ensenyats. Arribàrem passades les 7 de la tarda i tocava retirar-se a reposar i sopar. Alguns, però, hem d’assajar per la festa del vespre i corre cuites a veure qui sortia a l’escenari primer per poder sopar amb més temps.

La nit comença molt fresca, les baixes temperatures per a l’època no desanimen a ningú i abans de les 22:00 ja tenim gent fent cua a la porta. Els participants ens colem per la porta lateral per poder preparar tot el show nocturn. I no tardem gaire a notar que la sala esta realment plena. Els nervis corren amunt i avall per darrere l’escenari, però res ens deturarà. Ja estem llestos, que comenci l’espectacle! Egipte inicia la tanda de països que sortiran a la representació capitanejats per la Montse Balasch amb alumnes de Sant Cristòfol de Barcelona i del Casino d’Hospitalet. Omplen de color l’escenari amb un bon començament molt encertat i aplaudit. Seguirà Pèrsia amb l’Antoni Marin i els de Palau Ausit, també molt colorejat i ben coordinat. La cosa es posa negre quan la Rosa Llopis ens trasllada al Congo amb els seus alumnes de Ripollet. Per trencar una mica la dinàmica en Marlon Ronkers ens del·leita amb un espectacle de ball sol a l’escenari que aixeca aplaudiments per la bona feina feta, però tornen ela països a desfilar per l’escenari. Des de les Terres de l’Ebre, la Conxita i la Sussi, representaren molt encertadament el paper de Suïssa amb caire tirolès i festiu. Andorra feu una magnifica representació de la seva historia amb molta varietat de coreografies i figurants, tot molt ben coordinat i amb molts participants d’alt de l’escenari. El torn de Cuba el representen els alumnes de la Rosa Torrent amb balls típics d’aquest país caribeny. La Gemma Golobardes i els seus ens tornen al continent africà, concretament a un safari Zimbabwe guiats per uns quants “micos”, fent això, el mico ballant. Ens acostem al final de l’espectacle i no finim senes abans gaudir d’un duet fantàstic, format per en Marlon i en Romain, que omple l’escenari d’un joc de ritmes i figures coreogràfiques fantàstiques, es un vertader plaer veure a quests dos grans ballarins en directe. Per finalitzar tal espectacle ens queda acomiadar la nit amb una benedicció Vaticana, i com ja es habitual en Xavier Badiella i els seus alumnes fan una contundent aparició des de el convent, acompanyats per sa santedat el Papa, que aprofitant que es retira a mitja actuació, la cosa es “desmadra” una mica, com ja es podia esperar, per acabar apoteòsicament tots rere la mare superiora amb la seves joguines sorpresa. No faltaren els agraïments finals no només a tots els participants i organitzadors sinó al públic en general que enguany superava l’aforament de la sala amb més de 400 assistents.


La festa continuà a la sala de ball contigua fins ben entrada la matinada, no sé molt be fins quan, doncs un servidor es retirà cap a les 2, després de ballar força estona. La sala era plena de gom a gom com poques vegades l'he vist en esdeveniments semblants, aquesta edició ha crescut en participants i públic en general.

Diumenge matí es la jornada per començar a preparar la tornada, amb tot la sala de ball s’omplí força, la gent volia ballar i repassar tots els workshops del dia anterior. Entre comiat i comiat la gent segueix ballant des de les 11 del mati fins ben be les 2 del migdia, hora en que tot te un final i cal retirar-se, alguns per retornar tot seguit a casa seva, d’altres encara romandrem a Andorra una hores més, dinarem, farem la dormida de rigor després d’un bon àpat i de retorn a casa, esperant retrobar-nos en la propera edició altre cop al País dels Pirineus.

Si voleu enviar les vostres cròniques, fotografies, anuncis de festes, balls,... ho podeu fer sempre que volgueu al mail countrycat@gmail.com o convidant-nos a l'acte que obriu a Facebook, amb la màxima antel·lació possible. Si es tracta d'activitats, recordeu d'incloure tota la informació necessària: lloc, adreça, horaris, preu d'entrada,...
Related Posts Plugin for Blogger