Especial Countrycat: els BR5-49
Els BR5-49 són diferents. Començant pel nom, que sembla més aviat el password d’una targeta de crèdit.
La seva història com a formació va començar a principis dels 90's en un encontre casual entre Chuck Mead, Gary Bennett (ambdos cantants, guitarristes i compositors), Don Herron (guitarra i steel guitar), Smiling Jay McDowell (baix) i Shaw Wilson (bateria).
Es van trobar i van ajudar a fer reviure el districte de Lower Broadway de Nashville, amb les seves mítiques actuacions (de 4 hores de durada!) a l'emblemàtic Robert’s Western Wear d’aquesta ciutat.
Des de bon principi es van diferenciar de la resta, amb el seu humor i la seva “canya” dels directes. A Catalunya hem tingut la sort de comprobar-ho alguns cops. Personalment vaig veure’ls a un concert del Jambalaya i em van agradar moltíssim.
La seva discografia és la següent:
· Live From Robert's [EP], 20/04/1996 – Arista Nashville. Aquest album recull 6 temes dels que solien tocar al Robert’s Western Wear
· BR5-49, 17/09/1996 – Arista Nashville. El seu àlbum de presentació. Deu temes entre els què destaquen Even If It's Wrong, Cherokee Boogie (que es ball amb la coreografia Watermelon Crawl), Honky Tonk Song, Little Ramona i I Ain't Never.
· Big Backyard Beat Show, 14/07/1998 – Arista Nashville. El seu primer treball en directe. Catorze temes, amb algunes novetats com ara Georgia on a fast train o Seven nights to rock.
· Coast To Coast Live, 04/04/2000 – Arista Nashville. Un nou directe, aquest cop amb noves cançons entre les que destaquen Six days on the road i la versió live d’Even if it’s wrong.
· This is BR549, 26/06/2001 – Lucky Dog (Epic). Canvi de discogràfica i nou àlbum d’estudi. De les cançons, destaca Too Lazy To Work, Too Nervous To Steal i Play That Fast Thing (One More Time).
Aquest últim treball va estar produït per Paul Worley, productor de renom dins el món del country (també és productor de les Dixie Chicks, Martina McBride o Pam Tillis).
Aquest quintet és una combinació de treball, joventut i solidesa musical. Tot plegat els ha portat a compartir cartell amb les grans estrelles, des de Bob Dylan (que vindrà a Barcelona pel Fòrum, aquest sí...) fins a Tim McGraw i Faith Hill, passant per Nick Lowe, George Jones i George Strait, que els va convidar a participar al seu festival anual de música country.
Han estat convidats a participar sovint en el legendari Grand Ole Opry (del qual parlarem properament a Countrycat) i a diversos programes de televisió. Fins i tot han participat en un anunci de les línies aèries Southwest Airlines.
Molta gent els ha etiquetat com a un grup de retro-hillbilly, però en paraules del president de la Sony Music Nashville, Allen Butler, “són molt més que això.” Ho podeu jutjar vosaltres mateixos escoltant les seves cançons.
Tal com publica l’Adolfo Sánchez en la seva llista de distribució, (una gran font d’informació sobre country, que utilitzo sovint), estan apunt de treure un nou CD d'estudi, titulat Tangled in the Pines. També han tornat a canviar de discogràfica. Aquest cop han fet la feina amb Dualtone Music Group.
El nou àlbum dels BR5-49 conté els següents temes:
· 1. That's What I Get
· 2. I'm Alright
· 3. Ain't Got Time
· 4. She's Talking To Someone
· 5. Tangled in the Pines
· 6. No Train To Memphis
· 7. Movin The Country
· 8. Run A Mile
· 9. When I Come Home
· 10. No Friend Of Mine
· 11. Honky Tonkin' Lifestyle
· 12. Way Too Late
Encara no és possible escoltar-ne cap fragment des de la seva web ni des de cap altra. Com que falta molt, encara no publiquen l’àlbum ni Amazon ni Walmart.
Espero haver contribuït en donar a conèixer una mica més aquest bon grup. A continuació us passo els enllaços més significatius que he troba d’ells:
· Web oficial.
· Biografia. En aquesta pàgina hi trobareu el text que m’ha servit per fer el missatge d’avui.
· Una altra biografia. Més informació sobre ells.
· Música on-line. En aquesta, hi trobareu informació i, clicant a “Custom radio station” algunes cançons senceres on-line.
· Web no oficial. Més informació sobre ells en aquesta pàgina de la CMT.
· Web no oficial. Pàgina no-oficial d’una tal Gay Wahpecome. La web té conya perquè es diu Gay’s BR549 Page. En un primer moment he entès una altra cosa... :-P Hi ha força fotos de directes fetes per aquesta fanàtica dels BR5-49.
Comentaris