Com que no tinc localitzat cap esdeveniment country per aquest cap de setmana, us faré un avanç del què publica la web del Nashville per aquest 2004 que tot just comença. Destaca la qualitat dels cantants que venen.

També destaca la bona relació existent ente el Nashville i el Wild Bunch, que fa que molts dels artistes toquin a ambdós locals. Un molt bon exemple de "competència col·laborativa" entre negocis. Tots dos, i sobretot els fans del country, hi sortim guanyant.

    · 23 (Wild Bunch) i 24 de Gener: Concert de Harry Austin. "Nascut a Califòrnia però actualment viu a Alemanya. És un clar intèrpret del gènere Outlaw. Les seves influències sónMerle Haggard, Waylon Jenings, Hank Williams i Junior Brown. Honky Tonk i Country Tradicional. L'entrada al Nashville valdrà 8 € amb consumició inclosa.

    · 11, 12, 13 (Wild Bunch) i 14 de Gener: Concert de Shane Worley. Nascut a Tennesse. Honky Tonk y Country Tradicional. L'entrada al Nashville valdrà 8 € amb consumició inclosa. Podeu escoltar alguns dels seus temes des d'aquesta pàgina del Nashville.

    · 3 i 4 (Wild Bunch) de Març: Concert de Danni Leigh. Nascuda a Virginia però consagrada com a artista country a Texas. Ha estat de gira amb grans estrelles com Alan Jackson, Travis Tritt, Sawyer Brown, George Jones, Dwight Yoakam, Tracy Lawrence i Neal McCoy entre altres. La venda d'entrades començarà el dia 1 de febrer.

    · 14 15, 16 i 17 d'Abril: Concert de Pauline Reese. Nascuda a un ranxo de Texas. La seva història ha estat molt lligada als Rodeos i als Honky Tonks de Texas. Ha compartit escenari amb Johnny Bush, Merle Haggard, Gene Watson, Kevin Fowler, Mark Chesnut i altres. És intèrpret, composa i escriu cançons. Estil Western swing.

I molta atenció perquè el Mr Banjo 2004 ja escalfa motors pels dies 16, 17 i 18 de Juliol... (Pàgina del Mr Banjo 2004)

NOTA: Per fer el missatge d'avui he utilitzat text que està publlicat a la web del Nashville. És el text què he escrit en cursiva.

Aquests dies, diferents mitjans de comunicació s'han fet ressó de la nova cançó de Willie Nelson, Whatever happened to peace on earth, una crítica ferotge a la Guerra d'Irak i més concretament al president Bush, al qui tracta de mentider obertament.

La cançó en qüestió va ser escrita va unes setmanes pel llegendari cantant, de 70 anys d'edat, després de veure les notícies del dia de Nadal (El Telenotícies Migdia ianqui, vaja...). Imaginem que el què hi va veure no li va agradar gaire i va pensar: què millor que fer una cançó de protesta, al més pur estil "Raimon-anys 70".

No interpreteu la meva ironia com que trobi inadequat escriure una cançó contra la barbàrie que Bush i companyia volen escampar pel món. Tot el contrari.

Però deixeu-me discrepar potser del moment: Nadal (època tendra que és més fàcil que toqui la fibra dels americans i no el vegin com un simple "traidor a la pàtria"), en un futur any electoral als USA (la va presentar oficialment en un miting d'un dels candidats demòcrates, Dennis Kucinich) i, a més, molt més tard que altres es mullessin el cul (amb perdó) com per exemple les Dixie Chicks. Sense anar més lluny, quan fa que va començar aquesta guerra? No va començar el dia de Nadal...

Però repeteixo, m'alegro que en Willie Nelson hagi escrit aquesta cançó i sincerament no vull criticar-lo per això; només dir un "ja era hora!". A veure si això ajuda a recapacitar a més d'un. Només em queixo que potser arriba massa tard. Però ja ho diuen, millor tard que mai!

Per això felicitem a en Willie Nelson pel pas que ha donat i esperem que sigui aquesta la tendència social entre els cantants county americans (com per exemple Dixie Chicks, Steve Earle, Merle Haggard, Willie Nelson,...) i no pas la contrària, molt més bel·licista (Clint Black, Toby Keith,...).

La noticia de la presentació de la cançó va sortir publicada a molts mitjans d'aquí. Per exemple, a La Vanguardia del dia de reis. Els qui vulguin llegir-la a internet, hauran de ser subscriptors de la web (és gratuït ser-ho). L'enllaç és aquest.

Per si no us funciona o no sou subscriptors, podeu llegir la noticia des de la pàgina de CNN, en castellà, clicant aquí.

Podeu trobar més articles en anglès a aquesta pàgina, aquesta altra, aquesta o a moltes més que apareixen al Google.

En algunes hi surt publicada la lletra, però si voleu anar directe us la penjo a continuació:
There's so many things going on in the world
Babies dying
Mothers crying
How much oil is one human life worth
And what ever happened to peace on earth

We believe everything that they tell us
They're gonna' kill us
So we gotta' kill them first
But I remember a commandment
Thou shall not kill
How much is that soldier's life worth
And whatever happened to peace on earth

(Bridge)
And the bewildered herd is still believing
Everything we've been told from our birth
Hell they won't lie to me
Not on my own damn TV
But how much is a liar's word worth
And whatever happened to peace on earth

So I guess it's just
Do unto others before they do it to you
Let's just kill em' all and let God sort em' out
Is this what God wants us to do

(Repeat Bridge)
And the bewildered herd is still believing
Everything we've been told from our birth
Hell they won't lie to me
Not on my own damn TV
But how much is a liar's word worth
And whatever happened to peace on earth

Now you probably won't hear this on your radio
Probably not on your local TV
But if there's a time, and if you're ever so inclined
You can always hear it from me
How much is one picker's word worth
And whatever happened to peace on earth

But don't confuse caring for weakness
You can't put that label on me
The truth is my weapon of mass protection
And I believe truth sets you free

(Bridge)
And the bewildered herd is still believing
Everything we've been told from our birth
Hell they won't lie to me
Not on my own damn TV
But how much is a liar's word worth
And whatever happened to peace on earth

Si voleu opinar de tot plegat, ja sigui a favor o en contra, podeu fer-ho (pacíficament si us plau) al Fòrum Countrycat.

Ves per on, com que Countrycat es va portar molt bé durant l'any, ahir els reis li van dur un regal: un domini de propietat a Internet!

A partir d'avui, els qui tingueu el gust de voler llegir Countrycat :-P ho podeu fer-ho des d'aquesta altra direcció: http://www.countrycat.tv

Després d'haver passat unes festes on de vegades la pàgina no es podia obrir, he estat investigant i he arribat a la conclusió que el motiu era el domini anterior, acabat en .tk

Aquesta terminació era totalment gratuïta i es podia aconseguir fàcilment a través de la web http://www.dot.tk. Però, com que no costava un euro, no era 100% fiable. Per això he decidit fer una mica de gasto (no tant per altre cantó) i comprar el domini http://www.countrycat.tv

La diferencia essencial amb l'anterior, és que aquest és de propietat i l'altre no ho era.

Les diferències de cara a l'usuari són bàsicament dues: (1) millora en la fiabilitat ja que a priori no ha de fallar mai, i (2) si entreu des del nou domini no us sortirà la pop-up (finestreta) que apareixia abans a l'entrar a la pàgina.

Fent un símil amb el món real, si, posem pel cas, Countrycat fos un honky-tonk, ara tindria una entrada més bonica, a un lloc més cèntric i a més, la porta no s'encallaria com abans! :-)

Alguns us preguntareu: per què .tv? Que potser Countrycat vol fer el salt a la caixa tonta? Què fas que vols sortir a la tele?

El motiu d'aquest domini és que tots els altres estaven ja comprats. Com que en anglès countrycat pot voler dir gat de pagès, imagino que algun espavilat va comprar els dominis. En fi, tot i que alguns no funcionen, us poso els enllaços per què pogueu veure quins altres Countrycats hi ha pel món!

Countrycat...
     .com (aquest no va)
     .net (motos de neu!)
     .org (tampoc funciona)
     .info (tampoc va)

El fet que no funcionin, vol dir segurament que la persona o empresa que els va comprar, no els està utilitzant. És molt freqüent a Internet: la gent compra dominis com aquell qui compra accions a la borsa per després vendre'ls a preus més alts.

Sense anar més lluny, a l'Ajuntament de Barcelona li va passar amb el domini www.barcelona.com. El va comprar una empresa americana i ara estant amb judicis per veure qui té dret a utilitzar-lo.

Bé, no m'enrotllo més. Espero que tots sortim guanyant amb el canvi i que això ens permeti continuar aprenent (jo el primer) cada dia una miqueta més de la nostra afecció preferida!

Si algú no hi posa remei, el passat dimecres dia 31 de desembre va ser l'últim cop que, com a Jambalaya, i amb la seva filosofia de sempre, va obrir les seves portes el pioner local del Masnou.

Crec que tots els que hi eren van passar estones de tot tipus, des de estats d'eufòria pel dia que era (cap d'any) fins a tristor per saber que eren les últimes hores del nostre estimat local, bressol de la música country en aquesta nació. És per això que no vull deixar de comentar aquest dia i, potser també l'anterior dissabte, que va tenir el mateixos tints de tristor.

El local obria les seves portes a la una de la matinada com cada any, per deixar als seus amics (permeteu-me que digui amics i no clients) prendre els raïms a casa i desprès de gaudir de l'ultima reunió, a la que és la casa de molts més.

Però vora quarts d’una de la nit ja hi havia gent a la porta i a dins del local. Eren els de sempre, els incondicionals del Jambalaya i la família Nel•lo, que són, de fet, els veritables impulsors d'aquest somni, amb l'ajut del seu soci Heriberto Ramos (Foto de l'Andreu i l'Heriberto de la web del Jambalaya).

Va anar passant la nit i tot i que la gent ballava, feia petar la xerrada, escoltava música etc, etc, l'ambient no era el que havia de ser. Es palpava a l’aire un regust amarg que de tant en tant feia que, persones normalment extrovertides i rialleres tinguessin moments d’abatiment sobtats.

De totes maneres, la nit va anar passant amb bromes incloses, com la de fer rodolar el barril del "Redneck Corner" per tota la pista davant del somriure de tothom qui era present, tant els Rednecks com els linedancers o els que simplement s'estaven prenent unes copes. Aquest es l'esperit que hauria d’haver existit sempre al local i que de fet ha existit durant molt de temps.

Bé, no em vull allargar massa perquè de fet es poc important el que es va fer l'últim dia. El què és realment important i francament innegable és el què a contribuït a fer aquest local (estimat per molts i criticat per uns pocs) per la difusió i l'ensenyament tant de la música country com del linedance durant sis anys.

Espero que tothom pensi que el tancament d'un local emblemàtic com aquest es un mal símptoma per la nostra afecció, siguis o no un incondicional del mateix.

Sempre hi ha hagut certa rivalitat entre els locals (o més ben dit entre els seus clients incondicionals), però crec sincerament que la noticia seria igual de trista si altres locals (dels que podem anomenar “vaques sagrades”) tanquessin les portes. En el fons tots hi perdem.

Només em queda per dir una cosa des de la tristor que ara mateix sentim els amics del Jambalaya:

KEEP IT COUNTRY I JAMBALAYA FOREVER......

(Andreu i Hanny, com ja us hauran dit mil cops: GRÀCIES per un somni de sis anys, que el despertar sigui dolç i que la resta de dies siguin tan bons con aquests ultims)

Com que la pàgina ha anat creixent força els darrers mesos, m'he vist obligat a reestructurar una mica el menú esquerra de Countrycat.

Pel que fa a la distribució de continguts, he posat a dalt de tot els enllaços que més poden interessar, com són Countrycat Linedance, Countrycat Fotografies i el Fòrum Countrycat. D'aquesta manera, l'accés a aquestes pàgines "filles" de Countrycat és molt més ràpid i directe.

A continuació, hi ha el calendari i el cercador intern. Ho he englobat perquè totes dues utilitats persegueixen el mateix objectiu: fer accessibles missatges anteriors que s'hagin publicat a Countrycat.

Més avall hi ha uns quants quadres d'informació destacada, destinada als visitants que cerquin informació del country i del country a Catalunya.

D'aquesta manera, trobem tant una llista amb les webs dels locals country catalans (els què en tenen), com un enllaç a una pàgina amb la totalitat de classes de linedance dels locals catalans, com les cròniques dels esdeveniments que es vagin celebrant o també els reculls d'informació sobre cantants que de tant en tant es publiquen a Countrycat.

Finalment, hi ha enllaços als programes de radio sobre country que es poden escoltar des de Catalunya o des d'internet. Per últim, hi ha els enllaços recomenats per fer-se una idea més àmplia del country del país.

En fi, espero que la nova organització vagi millor a tothom, tant als habituals com els qui visitin la pàgina per primer cop. A tots, moltes gràcies per fer-ho!