divendres, d’octubre 31, 2003

Primer Treball dels Ringo's Electric Cowboys


Caràtula del CD dels Ringo's Electric Cowboys
Font: Web oficial



Havia d'arribar. Un dia o altre, tots els artistes fan el primer pas. Un pas arriscat, costós i ple d'incertesa però emocionant, motivant i sobretot esperançador.

Avui divendres 30, a les 00:00h de la nit, al Tejano Bar de Terrassa, els Ringo's Electric Cowboys, fan la presentació oficial del seu primer disc, titulat REC - Ringo's Electric Cowboys. Tots els que volgueu anar-hi no cal dir que hi esteu convidats.

El CD tindrà 11 temes, alguns són versions i alguns són propis. A continuació en teniu la llista:
    · 01 What about now
    · 02 Se escapan mis razones
    · 03 Unconditional
    · 04 Start the car
    · 05 Tougher than the rest
    · 06 Quiero beber hasta perder el control
    · 07 Was
    · 08 El mundo se acaba (versió propia; Carles "Ringo" Adalid i Xavier "Malcarat" Martinez)
    · 09 Te solté la rienda
    · 10 La rata (versió propia de Daniel "Dannyman" Navarro)
    · 11 Te solté la rienda (instrumental)

M'ha comentat en Homer (al qui agraeixo la informació sobre el CD), que els interessats en comprar aquest primer CD ho podran fer avui mateix a Terrassa o si no també on-line, demanant-lo al mail redneck@telefonica.net. Us posareu en contacte amb ells directament i us l'enviaran.

Sense cap mena de dubte és una gran noticia pel món del country a casa nostra. Perquè qualsevol cosa triomfi, sempre hi ha d'haver un pioner, un primer emprenador que la posi a la pràctica. I els Ringo's i altres pioners ja han posat la primera pedra de la casa del country a casa nostra. Els ho hem d'agraïr.

No us heu preguntat mai com és que estils també americans (com per exemple el Jazz) tenen una acceptació i una normalitat a casa nostra i en canvi el country no?

A mi és una de les coses que sempre m'ha estranyat: si la cosa ianqui sempre ha estat ben vista aquí (almenys abans de la guerra), com és que la música ianqui per excel·lència no li ha passat el mateix? Si mengem hamburgueses amb salsa barbacoa, carai!!! com és que ho fem escoltant jazz!?!?!? :-)

Tot aquest rotllo ve perquè crec sincerament que iniciatives com les dels Ringo's i semblants són passos molt importants que es van donant per la difusió del country entre la gent del país. I perquè acabi quallant encara més del què ho fa ara. És un gran repte i una gran responsabilitat al mateix temps, la responsabilitat d'obrir el camí i d'establir precedents.

Però sobretot, el què més cal destacar d'iniciatives com aquesta és l'empenta que hi posen els pioners. Amb aquesta il·lusió demostrada, l'efecte esperem que sigui contagiós i que aquest CD només sigui el seu primer de molts més, i que al mateix temps animi a altres grups/cantants d'aquí a fer el mateix.

Estic segur que entre tots es podria aconseguir una normalitat de l'estil country al país. Que per fi poguéssim trobar una secció Country com cal a l'FNAC i derivats!!!

Els ingredients de la recepta màgica són il·lusió, recursos (evidentment) i cura per fer bona música, de qualitat, no quatre notes encadenades. Ho deixes bullir una temporada, hi afegeixes un pessic de sal i pebre, i de ben segur que a la taula hi serem molts més dels què ja hi som ara!

En fi, no m'enrotllo més! Felicitats als Ringo's per aquest primer pas i desitjar-los el millor!

dijous, d’octubre 30, 2003

Festival Alternatiu Way Beyond Nashville



Way Beyond Nashville Festival

Font: Web oficial del Festival




Ara que ja em deixa publicar el sistema, us penjo el missatge que tenia per avui.

Des del passat 20 d'octubre fins el proper 20 de novembre s'està celebrant a Londres un festival de country alternatiu anomenat Way Beyond Nashville.

Enguany és la tercera edició del Festival, que tindrà lloc a escenaris molt variats de la capital britànica. Hi actuaran artistes qualificats com a alternatius, de la talla de Ralph Stanley (7 de novembre), Emmylou Harris (16 de novembre) o The Mavericks (1 de novembre).

Fins i tot editaran un CD amb cançons de Merle Haggard o Steve Earle entre altres. Es veu que és el tercer CD que editen en motiu del Festival, després de l'èxit de Beyond Nashville ("Album Of The Year" segons The Daily Mirror i The Financial Times) i de Further Beyond Nashville.

Per saber-ne el programa sencer i esbrinar alguna cosa més del festival, entreu a la seva pàgina web oficial.

dimecres, d’octubre 29, 2003

2n Campionat de Catalunya de Balls Country 2003/2004

Fa uns dies vaig trobar tot navegant que el proper 1 de novembre comença el 2on Campionat de Catalunya de Balls Country.

Jo desconeixia completament la celebració d'aquest concurs (de fet, tot just fa un any que la ballo) i m'he informat a través de la web.

Es tracta d'un campionat establert per diferents proves puntuables. Els participants van acumulant punts i al final hi ha un guanyador. Bé, com qualsevol campionat, no?

S'han fixat diferents categories: equips, adult iniciat, adult debutant, infantil iniciat, infantil debutant i aleví debutant. L'any passat, en la primera edició, els guanyadors van ser Catalonian Cowboys (Terrassa), Paqui Monroy, Olga Feliu, Ariadna Corbí, Gemma Clusellas i Oriol Saboya.

Cada temporada s'estableixen a priori una llista de balls, que seran els que els concursants hauran de ballar durant les diferents proves del campionat. Aquests balls s'han escollit mitjançant la participació dels internautes, que podien omplir un formulari que hi havia a la pàgina web del Campionat.

La llista completa de balls per cada nivell la podeu trobar a aquesta pàgina. I aquí entro jo! Com carai pot ser que el ball que em vaig inventar l'any passat, el Young Enough, hagi estat seleccionat com a ball de concurs per principiants????

No s'ha ensenyat mai a enlloc, i estic segur que només el sé fer jo! La sorpresa, quan vaig veure que estava a la llista de seleccionats va ser molt important. La veritat és que em fa molta il·lusió, però sobretot estranyesa perquè no sé qui carai l'ha pogut votar... Us prometo que jo no! Serà el primer cop que algú que no sóc jo ni la Glòria balla un ball dels meus... Snif, snif...

Apart del Young Enough, i entre molts altres, hi ha balls com el Pagadanjo, l'Scrap it, l'On the Rocks, el Tush-Push o el Sureño.

També hi ha una categoria que ja d'entrada s'anomena No-country... La veritat és que si el nom oficial explicita clarament que es tracta d'un campionat de Balls country no entenc la presència d'aquesta categoria. Però és només la meva opinió personal.

La primera prova per a grups serà l'1 de novembre a Platja d'Aro i per a individuals el 7 de Novembre a Salou. Ja us hi podeu apuntar ara mateix des d'aquesta pàgina.

dimarts, d’octubre 28, 2003

Happy birthday Brad!



Brad Paisley

Font: Abbey's Brad Paisley Page




En Brad Pailsey va nèixer tal dia com avui a Glen Dale, West Virginia.

La dèria musical va ser provocada pel seu avi, treballador del ferrocarril, que quan tenia 8 anys (ell, no l'avi) li va fer un regal molt especial: una Sears Danelectro Silvertone, una guitarra amb un petit amplificador que aviat va esdevenir una companya inseparable.

Quan tenia 12 anyets va escriure la seva primera cançó, Born on Christmas Day, que tocava a missa. Poc després, la seva música va arribar a les orelles del director d'una emissora de radio local, que va convidar-lo a tocar al Jamboree USA, un local mític on hi han tocat sempre grans estrelles del country. Sense anar més lluny, si entreu a la web veureu que d'aquí a poc actuarà Mel Tillis (pare de Pam Tillis i cantant de temes com Coca-cola cowboy, I ain't never,...).

Allí Pailsey va estar-hi ni més ni menys que 8 anys, fent sovint de taloner d'artistes consagrats com ara Roy Clark, George Jones, Little Jimmy Dickens i Steve Wariner. El mateix Pailsey destaca les valuoses lliçons que va aprendre de tots aquests mestres del Country, especialment de Wariner que anys més tard el recomanaria per entrar a formar part de la Grand Ole Opry el 17 de febrer de 2001.

Als 20 anys ja era tota una celebritat local. Però ell volia fer carrera musical, i per això va trasladar-se de la universitat West Liberty State fins a la Nashville’s Belmont University, on va matricular-se al Music Business Program.

Sortint d'allà no va trigar gaire a rebre la trucada d'Arista Nashville, el mateix segell d'Alan Jackson. Havia anat fent calerons gravant demos per artistes de nivell. I ja en aquell moment tenia un repertori molt gran de cançons enregistrades, que haguessin donat per 3 CD's!

La feina va tractar-se bàsicament en escollir les cançons pel seu àlbum de debut, que finalment va veure la llum l'1 de juny de 1999 amb el nom de Who needs pictures. Aquest treball va esdevenir disc de platí el febrer de 2001.

Posteriorment, el 29 de maig de 2001 va arribar l'àlbum Part II (platí el 26 d'agost de 2002) i ja per últim aquest any el Mud on the tires.

Les cançons d'en Brad Paisley que escoltaria una vegada i una altra són Long Sermon i I've been better del CD Who needs pictures, Two feet of Topsoil, I'm Gonna miss her, Wrapped aroung i All you really need is love del Part II i, finalment, de l'àlbum Mud on the tires, m'agraden força els temes Mud on the Tires, Celebrity i, tot i no cantar ell, Spaghetti Western Swing, un tema amb humor i bona melodia de la mà de tres grans com són Little Jimmy Dickens, Bill Anderson i George Jones.

Les influències musicals d'en Brad Paisley són Chet Atkins, Roger Miller, George Strait, Merle Haggard, Vince Gill, Buck Owens, Steve Wariner i Hank Goddard.

Com a compositor, Paisley ha escrit cançons per artistes de la talla de David Ball, Tracy Byrd, David Kersh i Chely Wright.

La seva cançó preferida no és altra que The Chair, d'en George Strait.

En definitiva, amb només 3 àlbums editats ens trobem davant d'un dels fenòmens de la música country actual.

Els qui volgueu anar a la seva gira, podeu consultar aquesta pàgina. Però lamento dir-vos que no passa per Palau de Plegamans aquest any... A veure si amb això del Fòrum de les Cultures... (juajuajuajuajua).

A continuació, algunes pijadetes entretingudes que he trobat per internet relacionades amb el protagonista d'avui:
· Balls en alemany amb cançons seves: Anar-hi.
· Pàgines de fotografies: Anar-hi 1, Anar-hi 2
· Puzzle: Anar-hi
· Tres en ratlla: Anar-hi
· El penjat: Anar-hi
· Fons d'escriptori: Anar-hi

dilluns, d’octubre 27, 2003

Maremàgnum de novetats a Countrycat

El missatge d'avui el faig per informar-vos de les novetats de la pàgina. Anirem un per un per fer-ho més clar:
    · Balls. Ja estan disponibles a Countrycat Line Dance les fulles de ball de les coreografies que van quedar en 1era i 2ona posició al V Concurs del Nashville. La Glòria va redactar-les la setmana passada i avui procedeixo a penjar-les. Es tracta del Legends (1er) i el Four Wheel (2on). Espero que ens serveixin a tots/es per repassar/aprendre dos balls preciosos i que no deixen indiferent a ningú. [Entrar a Countrycat Line Dance]

    · Nova professora al Shotwell 59. Finalment vam conèixer la nova professora del Shotwell 59 en substitució de la Glòria. No és altra que una bona coneguda de Countrycat, la Neus, que compaginarà les classes amb les del Saloooooon (per cert Neus, saps si els del Saloon faran algun dia pàgina web?). Des d'aquí et desitgem molta sort per aquesta nova etapa al Shotwell 59!

    · Passatemps a Countrycat. He penjat ja, gràcies a la Sandra, un nou Puzzle perquè pogueu desconnectar 5 minutets sempre que volgueu! Em va fer arribar al meu mail (countrycat@terra.es) una foto que li van fer al Dale Watson quan va venir al Jambalaya l'última vegada abans de l'estiu. Veureu que la cara del Dale Watson no apareix... Ell en té, i a la foto original hi sortia, però em vaig oblidar de dir-vos que les fotos del puzzle només poden ser d'orientació horitzontal i no vertical, o sigui que he hagut de retallar la foto de manera que només se'n veu la guitarra. Però com que és una guitarra tant original, tampoc desentona gaire! :-) Merci Sandra! [Entrar a la pàgina dels Passatemps de Countrycat]

    · Monogràfics. Amb la idea de no perdre els continguts que vaig publicant a Countrycat, he afegit al menú de l'esquerra un nou apartat que he titulat Monogràfics. Allà hi recopilaré els missatges una mica més currats que vagi publicant sobre cantants o estils de música. Per cert, no cal que us digui que si algú de vosaltres vol escriure'n algun que no ho dubti ni un moment! Countrycat està sempre obert a la participació dels seus lectors/es per quan vulguin dir-hi la seva! O sigui que ja ho sabeu: si algú de vosaltres té un periodista a dins que vol sortir, Countrycat és la solució! :-)

    · Enquesta diària. Després d'una temporada sense que poguéssiu votar, des d'avui em proposaré un nou repte: convertir l'enquesta en una mena de trivial diari. A partir d'avui, cada dia us proposaré una pregunta breu, amb quatre possibles respostes. Serà de l'estil qui canta tal cançó o qui és l'autor de tal ball. Al dia següent, si ningú ho ha fet abans, penjaré la resposta al Fòrum Countrycat. Torno a repetir que si algú vol proposar enquestes que m'enviï un mail.

Bé, i cap més novetat de moment. Espero anar millorant Countrycat dia a dia amb el voste suport i els vostres comentaris!

Keep it Country!

divendres, d’octubre 24, 2003

Recordatori per avui divendres

Nois/es, avui toca missatge breu: he estat una hora de rellotge per aparcar i m'he de posar a pencar ja!

Recordar que per avui divendres hi ha dos esdevenimens a destacar:
    · Nova professora al Shotwell 59. La Glòria (ex-profe), un servidor i espero que la parròquia habitual donarem la benvinguda a la nova teacher. Com sempre, l'horari serà a partir de les 22:30h.
    · Homenatge a Johnny Cash al Poblenou. Com ens van avançar al Fòrum Countrycat, avui es fa un homenatge a Johnny Cash al bar Coral, al carrer Amistat Castanys. S'hi ballarà linedance i sobretot, es farà al recordatori a aquesta gran llegenda del country.

dijous, d’octubre 23, 2003

En Dwight Yoakam fa anys



Dwight Yoakam

Font: http://www.gibson.com




A les 2:41h de la matinada (ja són ganes, pobres pares) del 23 d'octubre de 1956 naixia a la ciutat minera de Pikeville (Kentucky) un vailet totalment anònim. Qui havia de dir als seus pares que avui, aquest vailet que fa 47 anys, no seria altre que en Dwight Yoakam. Un tros de cantant que amb la seva veu tant peculiar no deixa a ningú indiferent.

Pikeville és un poble prolífic en country ja que al cap de poc, el 4 de gener de 1957, hi naixia la Patty Loveless. Sense anar més lluny, tots dos van protagonitzar un duet amb la cançó... a veure, us posaré a prova: entreu al Fòrum Countrycat i contesteu a la pregunta: quina cançó canten a duo els dos artistes nats a Pikeville?

Bé, tot i néixer a Kentucky es va criar des de ben petit a Columbus, Ohio. Va ser allà on va començar la seva carrera artístico-teatral, participant a obres de teatre de l'escola. Si hagués estat català, podríem dir que hagués fet els Pastorets a la parròquia, vaja...

L'any 1977 va fer cap a Nashville, TN. I des de llavors ha plogut i força (sobretot la setmana passada...).

Però a aquella època, Nashville s'estava allunyant dels sons country tradicionals, que eren precisament els què en Dwight Yoakam tocava. D'això se'n diu estar al bon lloc al moment equivocat!

Però ell no va decaure i va decidir fer les maletes cap al sol de California, molt més receptiu amb la música que ell feia. I allà, cap el 1982, va conèixer en Pete Anderson. Allà va començar una relació musical que arribaria lluny. Segons he trobat per internet, aquella trobada va significar el mateix que pel rock va ser la unió de Mick Jagger amb Keith Richards.

Després de recollir fons per a grabar el seu primer treball, al 1984 va publicar un EP (extended play record) amb 6 cançons. El va titular Guitars, Cadillacs, Etc., Etc.. Va publicar-lo un segell independent anomenat Oak label.

Com que tocava country tradicional quan ningú ho feia, va crear-se una base de fans molt eclèctica, que anaven des de Rockers punks fins a Rockabillies. Aquest fet va despertar les àvides ments de les discrogràfiques més conegudes fins a tal punt que la Warner Brothers va contractar-lo per una nova companyia recuperada, la Reprise Record Label, al 1985.

A aquella època, la música country s'anava fonent com una candela, enmig del què experts consideren la fase Urban Cowboy. L'estil d'en Dwight Yoakam representava un retrobament amb la tradició del country, un estil que va abandonar-se al moment en què en John Travolta es va posar un barret cowboy.

Posteriorment van anar caient joies com ara Hillbilly Deluxe (1987), Buenas Noches From A Lonely Room (1988), Just Lookin' For A Hit (1989), If There Was A Way (1990), This Time (1993)-doble disc de platí, Gone (1995), Under the covers (1997), Long way home (1998), Tomorrow sounds today (2000) i finalment Population me (2003). També ha tret força discs recopilatoris.

Els números d'en Dwight Yoakam parlen per si sols: més de vuit milions de discos venuts, dos Grammy's (d'un total de 15 nominacions) i reconeixements a la seva carrera com a actor.

Els/les qui volgueu sentir-lo en directe teniu la sort que sovint fa gires, però desgraciadament només pels Estats Units. El proper concert que té pensat fer serà dins dels actes d'homenatges a Johnny Cash, el proper 10 de novembre a Nashville, TN.

Xafarderies: mesura 1.83 m. Ha sortit amb dones famoses com ara la Bridget Fonda i la Sharon Stone. Aquesta última va dir d'ell: "Kissing Dwight was like eating a dirt sandwich", una cosa així com "Fer un petó a en Dwight és com menjar-se un entrepà brut." No sé quin sentit li donava a la paraula "brut". Em sembla que més d'una lectora de Countrycat deixerà de veure les pel·lícules de l'Stone... ;-)

Curiositats a Internet:

· No us podeu deixar passar la visita a la seva pàgina web oficial. Tot i que la informació pot costar de trobar crec que ens trobem davant d'una de les pàgines d'artista més ben fetes que hi ha. Un disseny atractiu i un grau d'interactivitat molt alt. Només cal visitar el Jukebox virtual que ofereix per comprovar-ho. S'hi poden escoltar fragments de la majoria de les seves cançons. Perquè funcioni, no us descuideu de posar-hi 5 cents a la màquina... En fi, que un 10 pels webmestres! Ah! No us oblideu d'apretar el botó de Panic Room (de color vermell, al mig de la pantalla més o menys).

· No totes les que penseu que en Dwight Yoakam és un sex-symbol creureu el mateix quan veieu aquesta imatge o aquesta altra! Jo sóc del parer que si les treus el barret canvia totalment d'aspecte. Alguna de vosaltres ha canviat d'opinió? Fòrum Countrycat :-)

. Però va, perquè no us queixeu, també us deixaré entrar a la pàgina d'una fan que hi té fotos seves. Entreu aquí.

· En aquest enllaç. us podreu descarregar un salvapantalles d'en Dwight.

· En Dwight Yoakam també s'ha prodigat al món del cinema. La pel·lícula més coneguda de totes en les què ha participat és sens dubte Panic Room; el problema és que es passa tota la pel·lícula amb un passamuntanyes tapant-li la cara... Només se la destapa al final i, francament, millor que no ho hagués fet... Podeu veure el llistat de pelis en les que ha sortit en aquesta pàgina. Actualment està filmant aquesta pel·lícula.

· Podeu enviar e-cards (postals digitals) d'en Dwight des d'aquesta pàgina.

· I en aquesta altra hi trobareu videos seus. I en aquesta el video sencer de la cançó The Back of Your Hand, de l'últim treball Population Me.

· Ja us vaig parlar un cop de la seva marca de galetes, les Bakersfield Biscuits.

dimecres, d’octubre 22, 2003

Una senyoreta fa 23 anys...



Glòria

Fer la foto més gran!




En efecte, una senyoreta que de tant en tant entra a aquesta pàgina resulta que avui fa anys. Un tal Glòria, no sé si la coneixereu... Si no sabeu qui és, penseu en la noia més bonica que conegueu i multipliqueu-la per dos. Llavors tindreu una vaga idea de qui és la Glòria.

Ara que ja he aconseguit fer-la posar vermella i que quan em vegi em clavi una bufetada, continuaré dient que fa 23 anys (ara que encara és jove puc dir l'edat!) i que com que és la meva xicota i me l'estimo amb bogeria, em permetreu que el missatge d'avui no sigui com els habituals a Countrycat. Disculpeu la cursilada però en el fons sóc un romanticot...

I com a regal on-line d'aniversari, li he dedicat el primer número d'una nova secció de Countrycat, que estrenem avui mateix: el Puzzle de Countrycat!

A partir d'avui, un cop per setmana (intentaré cumplir-ho) penjaré a internet una pàgina amb un puzzle que podreu fer tants cops com vulgueu des del vostre ordinador, augmentant-ne o disminuint-ne la dificultat com vosaltres volgueu.

Podeu enviar-me fotografies per fer el puzzle setmanal (preferiblement Country) al meu correu electrònic. La d'aquesta setmana, com ja he dit, va per la Glòria. És la foto de l'inici del missatge.

Cliqueu aquí per entrar a la pàgina del puzzle! (els que pogueu enceneu els altaveus que hi ha so)

Bé, i ara que ja he aconseguit que la Glòria em deixi per haver-li fet aquesta mala passada, acabo el missatge.

Un petó enorme carinyu! Smuacks!

;-)

dimarts, d’octubre 21, 2003

Homenatge a Johnny Cash a Nashville



Johnny Cash

Font: CMT.com




El proper 10 de novembre, a Nashville (TN), tindrà lloc un sentit homenatge a la persona i figura de Johnny Cash, traspassat malauradament fa unes setmanes.

Concretament, l'acte es durà a terme al Ryman Auditorium de la ciutat, un dels edificis més representatius de la música country, amb capacitat per a 2.500 persones.

Un fet a destacar és que les entrades seran gratuïtes, i seran sortejades entre les peticions realitzades abans del 26 d'octubre. Per tramitar la petició cal enviar una tarjeta postal amb el nom, direcció i telèfon a la direcció següent: Johnny Cash Memorial Tribute, P.O. Box 20003, Nashville, TN 37202.

Els participants del concert-homenatge seran molts, i molt reconeguts. El repertori de músics i cantants és molt eclèctic, i no només es centra en el Country. No en va, Johnny Cash també era membre del Rock & Roll Hall of Fame.

Així doncs, han confirmat la seva assistència John Mellencamp, Dwight Yoakam, George Jones, Willie Nelson, Kris Kristofferson, Sheryl Crow, Hank Williams Jr., Jack Clement, Steve Earle, Larry Gatlin, Rosanne Cash (filla de Johnny Cash), Travis Tritt, Marty Stuart, Jimmy Tittle, Johnny Western, Bono, Bob Dylan i Bruce Springsteen entre molts altres que segur que aniran confirmant l'assistència.

Els qui no hagueu participat al sorteig d'entrades o els que no tingueu la sort de cara, podreu veure la cerimònia però no en directe. Serà el dia 15 de novembre, a les 8 p.m. East Time/Pacific Time, a la CMT (Country Music Television). Desconec si aquesta cadena pot agafar-se des d'aquí mitjançant alguna plataforma digital o antena parabòlica. Si algú sap com rebre'n la senyal, si us plau que deixi un missatge al Fòrum Countrycat.

dilluns, d’octubre 20, 2003

La Gloria deixa el Shotwell



Última classe de la Glòria

Feu la foto gran!




Suposo que per molts de vosaltres la notícia ja no és tal notícia, perquè us en vau assabentar divendres.

Però per la resta que no vau venir sí. Eh .je? Veus com no pots faltar ni un dia!?! :-) De totes maneres, el proper divendres serem tots allà per fer el "traspàs de poders" a la nova professora, que tot s'ha de dir, encara no sabem qui és. Coses del Frank...

Doncs sí, després de gairebé 9 mesos fent classe tots els divendres al Shotwell 59, la Glòria ha decidit penjar les botes. Sí, ara les té a un armari de la seva habitació... :-P

La notícia la tenia molt callada, molt pocs sabíem de les seves malèvoles intencions de deixar-nos. Però tot i la manifestació que vam muntar divendres a les portes del Shotwell 59, la dimissió és irrevocable!

Durant aquests nous mesos són molts els balls que ha ensenyat: Cowboy by Night, Eighty Eight, Four Buckles, J'ai du Boogie, King of the Road, i molts altres més. Penseu que tants divendres donen per molts i molts balls. Tants que arriba a un punt que pràcticament no en queden!

Divendres, el Shotwell 59 estava ple a vessar, com feia setmanes que no estava. Semblava com si la gent s'hagués posat d'acord per anar a l'última classe i poder dir als seus descendents: Jo hi vaig ser! ;-)

Vam repassar tres balls com són el J Walk, el Wrangler Wrap (Ventilador) i el Home Improving.

Com no, per allà al mig estava jo amb la meva arxi-coneguda càmara-de-les-fotos-fosques immortalitzant el moment.

Si en voleu veure el resultat, entreu a la pàgina de fotografies de Countrycat.

Navegant podreu consultar fotografies d'altres actes com el Mr Banjo 2003, el Concurs del Nashville, la Festa Country de Sarrià o la més recent Festa Country de les Corts.

Des d'aquí felicitem a la Glòria per aquests 9 mesos de bons moments i també fem una crida perquè tots els habituals i els què no, anem divendres vinent al Shotwell 59 a donar la benvinguda a la nova professora-incògnita i a ballar una estona, que sempre està bé!

divendres, d’octubre 17, 2003

L'Alan Jackson fa anys

Font: CMT

L'acció es situa el 17 d'octubre de 1958 a Newnan, Georgia.

L'Eugene i la Ruth Jackson estan d'enhorabona. Els ha nascut un nen, d'ulls blaus i cabell ros. Just aquell dia uns plors surten en forma de primeres notes d'unes cordes vocals encara per afinar. El petit Alan Eugene Jackson ja ha arribat al món. Ha nascut una estrella... (si fos una pel·lícula ara sonaria musiqueta de fons...)

Avui fa 45 anys que l'Alan es passeja per aquest món. Molts són els detalls de la seva etapa infantil i adolescent però em permetreu fer un salt d'uns quants anys en la seva vida. Més que res per no escriure-li una biografia de franc...

Bé, no va ser fins l'any 1990 que va posicionar-se a primera línia de l'escena country, i d'aquí no s'ha mogut. L'any 1990 era proclamat Top New Male Vocalist of the Year per l'ACM (Academy of Country Music).

Havia arribat a Nashville per fer carrera de compositor lletrista. El seu primer contracte el va tenir d'això precisament amb la companyia d'en Glen Campbell, el 1986.

Però tot i no deixar de composar en cap moment, va començar la carrera d'intèrpret el 27 de febrer de 1990, amb la publicació del seu primer àlbum, Here in the Real World, per Arista Records. Un tros de CD!

Produït per Keith Stegall i Scott Hendricks (amb el primer dels quals encara hi treballa), el CD va arribar a disc d'or aquell mateix any (al 12 de setembre), a disc de platí el 12 de març de 1991 i a doble disc de platí el 10 d'agost de 1994. Fins a 4 singles d'aquest àlbum van arribar al #1 de les llistes (3 d'ells en video). Concretament, Here in the Real World, Wanted, Chasin' that neon rainbow i I'd love you all over again.

Aquest disc va iniciar una carrera meteòrica fins a convertir-se en un dels millors cantants i lletristes de l'escena country actual.

Precisament, un dels mèrits afegits del Sr. Jackson és la seva faceta de compositor. Molts dels temes que interpreta han estat escrits per ell (sol o amb col·laboració).

Sense anar més lluny, l'últim gran èxit seu ha estat la cançó Were were you (when the world stopped turning), una cançó molt dolça i amb fort component sentimental sobre la seva visió dels fets de l'11 de setembre. Sense cap mena de sentiment bèl·lic, Jackson retrata el sentiment del poble americà quan assistia atònit a l'ensorrament de les dues torres i el Pentàgon. Una cançó que pot fer posar la pell de gallina a més d'un si escolta què diu la lletra.

Bé, després del Here in the Real World, l'Alan Jackson ha publicat un total d'11 treballs més, tots ells exitosos. Fins a 2 d'aquests han arribat a aconseguir 5 discos de platí, Don't rock the jukebox i The greatest hits collection.

I fins a 6 discos de platí s'ha endut de moment A lot about livin'. Sense cap mena de dubte, una trajectòria impecable dins la música country.

Personalment, les cançons que més m'agraden de l'Alan Jackson són Dallas, Thank God fot the radio, I don't even know your name, Tall tall trees, Midnight in Montgomery, She's Got The Rhythm (And I Got the Blues), I Only Want You For Christmas (com a tema nadalenc), Livin' On Love, Home, Right On The Money, Drive i Where Were You. I segur que me'n deixo... (Esteu d'acord amb la meva tria? Fòrum Countrycat)

Els que em conegueu sabreu que és un dels meus cantants preferits juntament amb en George Strait. Per això vaig entrar en èxtasi quan em vaig assabentar que tots dos interpretarien un parell de cançons a duo, Murder on Music Row i Designated Drinkers.

Sense cap mena de dubte, els astres es van aliniar en aquests dos temes. Gran country el d'aquestes dues cançons. Molt gran. Hi podem afegir a més a més la crítica/posicionament que mostren en la cançó Murder on Music Row respecte la situació actual de la música country.

El títol de la cançó parla per si mateix:"assassinat al Music Row". La lletra diu entre altres coses que en Hank Williams ja no seria tingut en compte avui en dia si comencés la seva carrera ara (trist pensar-ho però cert malauradament...). En altres paraules ve a dir, igual que la gran Heather Myles, que Nashville ha marxat cap a Hollywood. Podeu consultar la lletra de la cançó clicant aquí.

Les últimes novetats sobre Alan Jackson són que ha col·laborat en un CD conjuntament amb altres artistes titulat A Very Special Acoustic Christmas, que sortirà a la venda el proper 21 d'octubre.

També destacar que el single It's Five O'Clock Somewhere del seu nou àlbum recopilatori, un duet amb Jimmy Buffet, ha estat 8 setmanes a la primera posició de les llistes d'èxits. Al Concurs del Nashville, si us hi vau fixar, en vam poder veure el video mentre el jurat deliberava.

En fi, felicitats al Sr. Jackson pels seus 45 anys tant ben portats! I pel seu bigoti, fet distintiu característic d'aquest cantant. Us imagineu el cataclisme que representaria que se l'afaités? Després del de l'Asnar, el bigoti de l'Alan és el més conegut als USA... ;-P

Dades curioses de l'Alan Jackson (no, no li he fet cap entrevista, les he tret d'internet...):
    · Hobbies: coleccionar cotxes classics, barques i Harley-Davidsons
    · Estat civil: casat amb la Denise el 15 de Desembre de 1979
    · Filles: Mattie Denise (19/6/90) i Alexandra Jane (23/08/93)
    · Feines anteriors: torero (conductor de toros de magatzem...), venedor de cotxes i paleta.
    · Animals domèstics: un gos que es diu Buddy, un gat que es diu Jasper i un ase.
    · Cantants preferits: George Jones, Merle Haggard i Hank Williams
    · Actors preferits: Clint Eastwood i Jodie Foster
    · Color preferit: el blau
    · Barret preferit: Stetson Rancher - Silver Belly
    · Lloc de relax: Golf de Mèxic
    · Cançó preferida: He Stopped Loving Her Today, de George Jones
    · Cançó preferida de les seves: Home

I ja per acabar, algunes curiositats que he trobat sobre l'Alan Jackson a Internet:
    · Punters de mouse amb fotos de l'Alan: Anar-hi
    · Trossos de videos seus: Anar-hi
    · E-cards amb la seva cara: Anar-hi
    · Jocs on-line de l'Alan: Anar-hi
    · Arxius midi: Anar-hi
    · Puzzles amb la cara d'alan jackson: Anar-hi
    · Web d'un tal Alan Jackson, que no és ell! Anar-hi
    · Un altre puzzle de l'Alan: Anar-hi

Per cert, me'n oblidava. Jo també faig anys avui. Uns quants anys, endevineu quants... Ara ja sabeu d'on em ve la falera pel country...

dijous, d’octubre 16, 2003

Josh Turner Track-a-day



Josh Turner

Font: http://www.josh-turner.com




Altres vegades us he comentat l'apartat Track-a-day de la pàgina web de la Country Music Televisión (CMT). És una pàgina on periòdicament van penjant CD's sencers dels cantants del moment perquè la gent els pugui escoltar gratuïtament i sense haver de donar cap dada personal. L'inconvenient és que només es pot fer durant uns dies.

Doncs fins demà és el torn del CD Long Black Train, d'en Josh Turner.

Josh Turner és un nou talent de la música country, que ha fitxat la discogràfica MCA, que va debutar al Grand Ole Opry el 21 de desembre de 2001. En aquella ocasió va sortir ovacionat per duplicat per un públic que encara no el coneixia.

Doncs bé, finalment ha publicat el seu primer treball, Long Black Train. Escoltant-ne algunes de les cançons a través de la pàgina que us recomano avui, puc dir-vos que sona força bé. Especialment m'han agradat les cançons Long Black Train i What I ain't. La majoria de cançons són lentes, però tot i que a mi m'agraden més les rapidetes us diré que hi ha balades bones com ara I had one one time.

Podeu visitar la pàgina web oficial d'en Josh Turner clicant aquí.

Podeu escoltar les seves cançons (però no descarregar-vos-les), en aquest enllaç.

Si us agrada i el voleu comprar, podeu entrar a Amazon i dir que aneu de part meva... :-)

dimecres, d’octubre 15, 2003

Tim McGraw al #1 de les llistes

A la llista d'aquesta setmana de la Roughstock Country Countdown, la primera posició l'ocupa en Tim McGraw amb la cançó A real good man, de l'àlbum Tim McGraw and the Dancehall Doctors. Podeu escoltar fragments d'aquesta i la resta de cançons del CD en aquest enllaç.

La segona posició l'ocupa una cançó de la qual ahir en vam aprendre el ball a la Fila. El tema és What was I thinking i el canta un nou talent, en Dierks Bentley. Aquesta cançó ha estat ni més ni menys que 3 setmanes al #1 de la llista. En aquest enllaç en podreu escoltar la cançó i fins i tot veure'n el videoclip. I en aquest altre enllaç podreu repassar el ball Too Late.

La resta de llista presenta algunes altres novetats com ara la cançó que més posicions ha guanyat durant la setmana, que és You Can't Take The Honky Tonk Out Of The Girl dels Brooks&Dunn. Jo m'he comprat el seu nou CD i no n'estic gaire content. Aquesta cançó en concret tampoc m'acaba de fer el pes. Però tot són opinions!

Podeu consultar la llista sencera, escoltar-la i fins i tot votar per cançons a aquesta pàgina.

dimarts, d’octubre 14, 2003

Open Range, un western molt interessant



Kevin Costner i Robert Duvall

Font: Movies.com




Divendres passat es va estrenar l'última pel·lícula de Kevin Costner, que dirigeix i protagonitza, Open Range. No tindria res d'especial i no la mencionaria a Countrycat si no fos perquè és un western.

Feia temps que els westerns els havíem de veure els diumenges a la tarda a TV3. Semblava que fos un gènere un pel oblidat, excepte contades mostres més o menys recents com ara Ràpida i Mortal (Sharon Stone) o Maverick (Mel Gibson, Jodie Foster) entre altres. Per cert, aquesta última, molt recomenable. I encara més la seva banda sonora.

Open Range és la típica història dels bons contra els dolents, on el bo s'enamora de la noia, on tot acaba a trets i on al final resulta que... :-) No, tranquils, no us l'explicaré. L'argument és el què és, western. No aneu pensant en trobar-hi una dissertació filosòfica sobre el sexe dels àngels.

Però tot i ser el típic western hi ha detalls que la fan diferent: la bona interpretació de Robert Duvall i Kevin Costner, la impressionant fotografia (només per això ja val la pena veure-la), l'escena del tiroteig,... L'únic punt negatiu és la durada, més de 2 hores (140 minuts). Però tot i que en algun moment es fa lenta, crec que surts del cine havent passat una molt bona estona.

Un altre punt negatiu és que la banda sonora no és com la de Maverick, o sigui que no aneu al cine pensant en country perquè no en trobareu. La banda sonora és de western, bastant solemne per dir-ho d'alguna forma. Però tot i així, també considero que és encertada.

Són molt recomenables també les pàgines web oficials de la pel·lícula, tant en anglès com en castellà. Hi trobareu tràilers, fons d'escriptori, dades sobre el film, sinopsis, fotografies i altres detallets.

En fi, us la recomano de debó. Per si voleu acabar de decidir-ho, podeu veure el tràiler de la pel·lícula als següents enllaços (haureu de tenir algun dels programes de visualització de videos instal·lat):
    · En castellà (Terra.es). Veure trailer.
    · En castellà (Pàgina oficial en castellà). Veure trailer.
    · En anglès (Pàgina Apple). Veure trailer.
    · En anglès (Comingsoon.net). Veure trailer.

dilluns, d’octubre 13, 2003

Festa Country a les Corts



Imatge escanejada del retall de diari

Cliqueu per fer la imatge gran!




Per tercer dilluns seguit obrim l'edició de Countrycat amb la crònica d'una Festa Country. Aquest cop la trobada va ser al barri de Les Corts de Barcelona.

La gent del Shotwell 59 va organitzar una festa a la plaça del costat del local, on vam poder ballar i escoltar bona música. La plaça es va quedar petita per la gentada que s'hi va ajuntar.

Cap a les 18:00 en Josep va començar el seu paper de DJ de luxe punxant alguns temes molt ballables, començant pel J'ai du Boogie de l'Scooter Lee (que fa poc va venir al Texas Country Bar).

Mentre alguns ballaven sense parar, una parella desconeguda es marcava un two-step ;-) (quina enveja de two-step), i alguns altres ens apuntàvem discretament en alguna coreografia, l'organització ens va anar engabiant enmig de reixes d'aquestes que fan servir per les obres. Semblava talment que acabarien tirant-nos cacauets...

Vam preguntar a la Cinta i ens va comentar que en edicions anteriors la gent s'amuntegava al voltant dels ballarins/es i molts no veien res. Per això aquest any es va decidir delimitar la zona de ball perquè els veïns/es poguessin disfrutar veient el ball.

Abans del concert encara vam tenir temps de ballar una mica, entre altres el Ten Rounds, el Home Improving i l'Eighty-Eight.

Quan va tocar el torn dels Hayriders, em prou feines s'hi cabia. Què dir d'en Frank i Companyia? En la seva línia habitual, perfectes. Un goig per les orelles.

Entre altres temes van sonar èxits com Lovebug, Blue Moon of Kentucky, Every Second, Chattahoochee o Jambalaya. Destacar que en aquest últim vam acabar amb les cames destrossades per la velocitat final de la cançó! Això sí que és un TGV i no el de la Terra Ferma...

Al descans van fer una exhibició la Cinta i el seu grup i després van tornar-hi els Hayriders amb més cançons. No us puc dir gaire cosa de la segona part de la festa perquè un servidor ja havia fotut el camp... No us queixeu, que vaig anar a casa per penjar les fotos i fer la crònica! :-)

Bé, doncs fins aquí la crònica de la festa de les Corts. A veure companys/es: quan cau la propera festa country??? De moment, s'està perfilant una marató de country al Salooooooon. Neus, ja ens tindràs al corrent, ok?

Per acabar, us enllaço les fotografies que vaig fer per allà. Novetat!!!!! No han quedat fosques!!!! :-)
Foto 1 | Foto 2 | Foto 3 | Foto 4 | Foto 5 | Foto 6 | Foto 7 | Foto 8 | Foto 9 | Foto 10

divendres, d’octubre 10, 2003

Preparats pel cap de setmana

Després de la festa dels Pollos d'ahir a la nit on la Mercè em va donar un vídeo del concurs del Nashville que tinc moltes ganes de veure, ara toca pensar amb el cap de setmana!

Avui el missatge és d'agenda de cap de setmana. El planning és el següent:

Divendres 10
    · Ball al Shotwell 59. Classes a partir de les 22:30h amb la Glòria. A més a més dels balls que fem a la classe, al descans intentarem ballar el Legends! No sé si després toquen el Frank i el Toni. Si algú sap alguna cosa, que deixi un missatge al Fòrum Countrycat.

Dissabte 11
    · Concert dels Crazy Dreams al Shotwell 59. Tots els comentaris són pocs per descriure els Somnis Bojos. Els qui els hagueu vist actuar ja sabreu de què parlo. La resta, no us perdeu el concert de demà dissabte a les 00:30h perquè valdrà molt la pena. Entreu a la seva web i apunteu-vos al servei gratuït d'alertes SMS!

    · II Trobada Country de l'Alt Maresme. Aquesta trobada country és el segon any que es celebra i consistirà en exhibicions de linedance per gent molt diversa, de diferents locals entre els què destaquen en Quim Quintana de Girona Country Club, l'Esther de Canet, en Ramón de Cardedeu i en Gabi, del Texas de Vilassar de Dalt. La festa comença a les 22:00h a l'edifici Calisay d'Arenys de Mar. L'entrada val 4€ amb una consumició inclosa.

    · Ball al Buffalo, de Sant Fruitós del Bages. Classes de l'Àngels. No us perdeu aquest nou local del qual ja en vam parlar abans d'estiu. Mica en mica s'ha anat consolidant i ara ja no només fa classes divendres amb en Sergi (xicot de l'Anna); també els dissabtes amb l'Àngels.

Diumenge 12
    · Festa Country de les Corts. Al migdia (2/4 de dues), dinar de germanor amb la gent del Shotwell 59. A partir de les 18:00h, exhibició de ball amb la Cinta i concert dels Hayriders (Frank i companyia).

    · Ball a la Fila. Classes amb l'Anna. Repassarà el Legends entre altres balls. Molt recomenable l'assistència pels qui vulguin estar a l'última en quant a balls!

Un altre cap de setmana country per a tothom!

Si sabeu d'algun altre esdeveniment, envieu-me un mail o penjeu-lo directament al Fòrum Countrycat.

dijous, d’octubre 09, 2003

Countrycat al diari Avui



Imatge escanejada del retall de diari

Clicar aquí per fer la imatge gran!




El dia d'ahir serà un dels dies que en un futur recordaré quan pensi en aquesta pàgina. Ahir va sortir un breu comentari de Countrycat al Diari Avui. Estic d'acord que no és el diari amb més lectors i que el comentari és breu i mig amagat, però què voleu que us digui: em va fer molta il·lusió.

He escanejat la imatge i hi podeu accedir des de l'enllaç del principi del missatge o clicant aquí. La notícia és al final de la columna del mig.

Precisament aquesta setmana hem arribat entre tots a les 7.000 visites i les 13.600 pàgines vistes, amb una mitjana de més de 70 visites al dia. No m'ho hagués imaginat mai quan vaig començar a escriure el primer missatge que arribaríem fins aquí.

Avui que estic romàntic, us explicaré d'on va venir la idea de fer Countrycat.

Tot va començar cap al mes de gener d'aquest any, un dimecres a la nit. Estàvem fent classe de country a un bar de caipirinhes que es diu Opiniao, amb la Glòria de profe.

Estava ensenyant el Watermelon Crawl (veure fulla de ball) i no sé com vam començar a comentar entre tots els presents què carai deia el cantant dels BR5-49 a la tornada (estribillo) de la cançó del ball, Cherokee Boogie: si deia hey Carolina, deia hey jabalina, deia hey chavalina o deia hey no-se-què...

Total, que quan vaig arribar a casa vaig buscar la lletra per internet i la vaig enviar per mail a tots els que estàvem a la classe. Per cert, la lletra la podeu trobar en aquest enllaç. I va ser llavors, en veure que algú havia llegit el mail (i fins i tot li havia interessat!) que vaig començar a donar voltes al tema.

El destí va fer que per motius de feina aprengués el què era un Blog, un nou concepte de pàgina web que estava molt de moda als Estats Units i que venia a ser una espècie de pàgina personal on cada dia l'autor hi penjava missatges.

I va sortir Countrycat. Un blog de country, pels bojos/es del country de Catalunya.

No sé si la criatura és nen o és nena, però després de gairebé nou mesos, estic orgullós de dir que Countrycat és un fill que té molts pares i padrins, i que sense vosaltres no hauria arribat als 9 mesos.

Doncs això, que merci pels ànims que em feu arribar sempre per mail a countrycat@terra.es, merci pels comentaris de millora i merci... per ser tant ben parits i ben parides, home!

Josep dixit.

dimecres, d’octubre 08, 2003

"I Raq and Roll" d'en Clint Black



Dallas Wayne fent vibrar al públic de Sarrià

Font: http://www.clintblack.com




Si fa uns mesos vam comentar des de Countrycat la cançó Have you forgotten d'en Darryl Worley, referent a la guerra a l'Afganistan, avui toca fer una cosa semblant amb en Clint Black, però amb la guerra d'Irak. Sembla que l'amèrica profunda va a cançó per guerra...

La nova cançó es titula I Raq and Roll i està escrita per Clint Black i Hayden Nicholas. Podeu consultar la lletra clicant aquest enllaç.

Sincerament, independentment de la temàtica, trobo la lletra bastant infantil. No sé, jutjeu vosaltes mateixos. La primera estrofa ja ho diu tot:

"You can wave your signs in protest
against america taking stands.
The stands america's taken
are the reason that you can"


Vindria dir una cosa aixi com: "Ja podeu protestar tant com vulgueu per l'actitud dels Estats Units (ell en diu d'Amèrica, clar), que és gràcies a aquesta actitud que podeu protestar". Gràcies Clint, us hem d'estar molt agraïts...

Per si això m'irrités poc, resulta que el senyor Black posa a disposició de tots els internautes l'MP3 de la cançó. Podeu descarregar-vos-el clicant aquí.

Tanta conya amb els drets intel·lectuals per acabar així. Més li valdria fer això amb alguna de les seves altres cançons (molt bones, s'ha de reconèixer). Almenys jo li agrairia molt més.

En fi, com podeu veure aquest fet m'ha irritat una mica, però demà serà un altre dia!

Evidentment, també hi ha samarreta de la cançó a la venda. La podeu veure clicant aquí.

El Catalunya Indian Movement es presenta a Barcelona (Vilaweb)

Segons publica Vilaweb (web sempre recomenable) avui:

"Fa aproximadament tres anys, un grup de persones del Principat es van aplegar amb un interès comú: els pobles indígenes de l'Amèrica del Nord. Per això van constituir-se en una entitat, el Catalunya Indian Movement, que ha treballat des d'aleshores en projectes de suport a la nació dakota sioux.

Ara, tres anys després, aquesta ONG pro drets dels pobles nadius ha decidit presentar-se oficialment amb un acte, a les quatre de la tarda, al Centre Ágape de Barcelona (Balmes, 310, 3r 1a). Els representants de l'entitat hi volen explicar la realitat dels indis nord-americans dels EUA i les activitats que portarà a terme enguany el col·lectiu.

El Catalunya Indian Movement elabora, actualment, una web de l'associació. Mentrestant, podeu trobar força informació sobre els indis nord-americans a la pàgina Un a li'yi, un museu i centre de documentació sobre els primers pobladors del continent americà de Vilassar de Dalt, i també a la web de la Llibreria Etcètera de Barcelona, on hi ha una àmplia selecció de vincles relacionats."

dimarts, d’octubre 07, 2003

La CMA-Espanya

Avui us faré un incís sobre la Country Music Association - Espanya, que uns quants eixelebrats com nosaltres estant muntant ja fa un temps a Madrid. Bé, pel què en sé, més que muntant, el què fan és refundar-la de nou, ja que fa un temps ja va existir.

Estan constituïts en associació des del 19 de juny i tenen estatuts i tot. La cosa va en serio. Han anat fent actes i concerts molt destacables, però no us en deia res perquè clar, ens queda una mica lluny.

Per exemple, van organitzar el Dia Mundial de la Música Country, coincidint amb el 80è aniversari del naixement d'en Hank Williams, el 17 de setembre passat. També han fet concerts a un local (no honkytonk pel què sé) anomenat Bourbon Cafe.

Doncs bé, el proper dia 17 d'octubre han organitzat la presentació oficial de l'associació. Serà un acte al mateix local, el Bourbon Cafe, a Madrid.

Els noms propis impulsors de la CMA-Espanya són:
    · President: Juan Daniel Rodriguez
    · Vicepresident i tresorer: Daniel Miraballes
    · Secretari Executiu: Javier Márquez

A continuació us faig un copia-enganxa de part de l'acta de la reunió de constitució: (no cal que us la tradueixi, oi?) :-)

"Es decir, tenemos el placer y el honor de contar con tres grandes aficionados a la música country en la joven y nueva directiva de la CMA-España, un catalán de presidente, un vasco en la vicepresidencia y un andaluz en la secretaría. Una terna que representa una filosofía abierta y dialogante de apertura a todos los aficionados a la música country de este país y no como una asociación de ámbito madrileño. Asimismo se concluyó que la organización debía ser federal y autónoma colaborando en los temas comunes que afecten a todos, como giras de conciertos, etc..."

La seva web oficial crec que és aquesta però almenys a mi no em funciona: CMA-Espanya.

dilluns, d’octubre 06, 2003

Sarrià va vibrar amb el Country!



Dallas Wayne fent vibrar al públic de Sarrià
Dallas Wayne fent vibrar el públic de Sarrià.
Fer la foto gran!




Impressionat. De debó

Així vaig quedar divendres en veure la Plaça de Sarrià plena de gom a gom. Plena de gent ballant, mirant, escoltant,... disfrutant de valent amb la Festa Country que la comissió de festes, amb en Josep al capdavant, va organitzar coincidint amb la Festa Major de Sarrià 2003.

Aquesta Festa Country ja fa quatre anys que es celebra, i tal i com ens va comentar la Cinta una estona abans de pujar a fer classe, cada any desborda les previsions d'assistència. Abans s'havia fet a una plaça més petita que hi ha baixant Gran de Sarrià, però ja des de l'any passat van canviar d'escenari degut al volum de públic que s'acumulava. I aquest any no va ser pas una excepció.

Amb festes com aquesta demostren que l'afició pel country a Catalunya va molt més enllà que una moda coyotera que ens van voler vendre fa uns estius. I no ho dic només per la xiulada que es va sentir quan els grans Ringo's Electric Cowboys van tocar els primers acords de la traducció al castellà del Yes. Evidentment, només era una conya de les seves i van acabar tocant la de debó.

Veure les fotografies de l'ambient: Foto 1 | Foto 2 | Foto 3 | Foto 4 | Foto 5


Un cartell de luxe
La vetllada va començar amb els The Hayriders, que amb el seu estil propi van trencar brillantment el gel. Van oferir una actuació com la que ens tenen acostumats als que anem sovint al Shotwell 59. Se'ns feia extrany però veure en Frank i companyia allà dalt, quan normalment els tenim cara a cara. Un 10, com sempre.

No sé com s'ho fa aquest bon home però quan canta ell, les cançons sonen diferent. Té un estil propi molt peculiar, que només és indicatiu d'una cosa: en Frank sent el què està cantant i hi disfruta tant o més que els què ens l'escoltem.

Veure les fotografies dels The Hayriders: Foto 1 | Foto 2 | Foto 3 | Foto 4 | Foto 5


Menció especial pels Ringo's Electric Cowboys. Cada cop es superen a ells mateixos. El concert de divendres va estar ple d'energia i vitalitat, amb una força especial. Potser era degut al nombrós públic que els va acollir o potser era l'ambient favorable que es respirava a Sarrià. En qualsevol cosa, molt bona nota també per ells.

Van interpretar el seu repertori habitual. A mi personalment em van sorprendre amb alguns temes com ara Amarillo by Morning o Una más cerveza, on uns quants vam ballar el Northside Cha-cha (Veure fulla de ball).

El què sí que ens va sorprendre a tots van ser dos temes del gran Bruce Springsteen. Val a dir que potser va ser el moment on més va vibrar la gent! Demostra un cop més la força del Boss, que no és country però com si ho fos!

Veure les fotografies dels Ringo's Electric Cowboys: Foto 1 | Foto 2 | Foto 3 | Foto 4 | Foto 5


Per últim, l'actuació de Dallas Wayne. Si fins aquell moment s'havia escoltat bona música, allò va ser la cirereta al pastís. Quin tros de cantant.

Calçat amb una guitarra i una gorra estil bèisbol, aquest bon home va interpretar un reguitzell de cançons que ens van deixar la boca oberta a tots. Ho va brodar. Va deixar-nos un molt bon gust de boca a tots, i amb ganes que arribi la Festa Major de l'any que ve per tornar a disfrutar del Country a Sarrià!

Per cert, no m'havien dit que en Dallas Wayne fos el germà bessó del cinèfil Jaume Figueres...

Veure les fotografies de Dallas Wayne: Foto 1 | Foto 2 | Foto 3 | Foto 4 | Foto 5


Ballar sense parar
Van ser molts els balls que es van fer durant la nit. Tot el què sonava donava lloc al ball.

En una pista de ball meticulosament pensada i que ocupava la majoria d'espai de la plaça van picar, voltar i shufflejar molta gent. No m'hagués imaginat mai tanta gent ballant al mateix temps.

L'únic punt a millorar (si se'n pot dir així) va ser el lleuger desnivell de la pista de ball, que provocava que les voltes que es feien cap al mar fossin molt senzilles però que les que es feien cap a Collserola valguessin el doble!!! Una simple anècdota.

Personalment recordo haver ballat el Don't be wrong, el Crazy Little Thing, el Feet, el Bambi Cha-Cha, l'On the rocks i l'omnipresent What About Now entre molts altres. Fins i tot es va ballar two step, tot i que només 3 persones van reconèixer saber-ne... Clar que més que two-step, allò eren uns autos de xoc!

Un 10 també pels tres professors que van fer la classe divendres: la Sandra del Jambalaya (ho sento, vaig arribar tard i no en tinc cap foto), en Ferran (Veure Foto) del Wildbunch i la Cinta (Veure Foto) del Shotwell 59.

Veure les fotografies de ball: Foto 1 | Foto 2 | Foto 3 | Foto 4 | Foto 5


Countrycat hi va ser
La festa de divendres també va servir perquè els què aquí ens comuniquem virtualment ens poguéssim veure les cares ni que fos una nit!

D'aquesta manera, per fi ens vam trobar amb en Francesc i la Carme, després de no haver-nos vist al Concurs del Nashville! I com ells molta més gent que visiteu sovint la pàgina (la qual cosa us agraeixo!).

I jo, voltant per allà al mig fent fotografies, que han tornat a quedar fosques... A veure si feu una col·lecta i em compreu una càmara com déu mana!!! :-)

Veure les fotografies de l'ambient: Foto 1 | Foto 2 | Foto 3 | Foto 4 | Foto 5

En fi, una gran nit que esperem tornar a viure l'any vinent.

Felicitats un cop més als organitzadors perquè tot va funcionar molt bé i tots vam disfrutar moltíssim.

diumenge, d’octubre 05, 2003

Balls del Concurs del Nashville

Només volia comunicar-vos que a Countrycat Linedance ja teniu disponibles 3 de les coreografies participants al V Concurs del Nashville.

Ha estat possible gràcies a que l'Elsa (de Barcelona) i en Ramon (de Manlleu) ens els hagin enviat al mail countrycat@terra.es. Si algú de vosaltres vol fer el mateix, que no es talli! :-)

Així doncs podeu veure:
    · Fulla de ball del Too late, 14è (Anar-hi)
    · Fulla de ball del Dancing in Paradise, 12è (Anar-hi)
    · Fulla de ball del Roughriders, 7è (Anar-hi)

divendres, d’octubre 03, 2003

Avui Country i Linedance del bo a Sarrià, i demà...

Per fi ha arribat el dia que molts estàvem esperant.

Avui divendres a partir de les 19:00h del vespre tindrà lloc la Festa Country Sarrià 2003, coincidint amb la Festa Major del barri.

El programa ja us el vaig escriure fa uns dies. Per si el voleu repassar, podeu clicar aquí i podreu llegir altre cop el programa i els horaris de tot plegat.

Per saber com arribar a la Plaça de Sarrià, cliqueu aquí i se us obrirà! (el mapa, clar)

Recordar pels qui no ho sàpiguen que el programa consta de linedance (amb classes de diferents professors de Catalunya) i de bona música country (amb concerts de diferents grups d'aquí i de fora, com els Ringo's Electric Cowboys i el cantant Dallas Wayne).

Això pel què fa a avui. Però i demà? També hi ha moguda country???? Evidentment!

Demà dissabte i també diumenge, segons m'ha fet arribar en Ramon, co-autor del ball Temps d'estimar (veure fulla de ball), tindrà lloc la Festa del porc i la cervesa a Manlleu.

I per celebrar-la, el Manlleu City ha organitzat una festa country que té molt bona pinta. Dissabte a les 19:00 i diumenge a les 17:00 podreu ballar tant com vulgueu amb la gent d'Osona.

Podeu veure fotografies de l'edició de l'any passat clicant aquí.

Així que ja ho sabeu: aquest cap de setmana no teniu excusa per no viure el country!

dijous, d’octubre 02, 2003

Crazy Dreams en concert



Els Crazy Dreams
Font: http://www.crazy-dreams.net



Després d'un període de vacances considerable (ja us val!!!) els grans Crazy Dreams tornen a actuar el proper dissabte 11 d'octubre, a les 00:30h al Shotwell 59 de Barcelona!!!

Sense cap mena de dubte una gran noticia per tots els bojos/es pel country que hem tingut la sort d'escoltar alguna vegada a aquest grup català.

Els Crazy Dreams són un grup mixt de música i ball i que es caracteritzen per versionar de manera fidel les cançons originals més conegudes per tots nosaltres, com ara el Chattahoochie, el Blame it on your heart o el God Blessed Texas entre molts altres temes (conegueu-los tots clicant aquest enllaç).

Destacar les noves incorporacions al repertori com són l'Unbeliavable (veure fulla de ball) o l'Squeeze Box (veure fulla de ball).

En .je que habitualment participa al Fòrum Countrycat no és altre que en Joan Enric, Webmestre de la pàgina web dels Crazy Dreams, DJ de luxe dels divendres al Shotwell 59 i un dels ballarins del grup.

No em queda res més per dir que convidar-vos a anar al Shotwell 59 el dissabte (no divendres com habitualment) 11 d'octubre a les 00:30h.

Recordeu que demà també és un gran dia! A la plaça de Sarrià tothom al Festival Country, eh? Ens hi veurem i dilluns ho podreu llegir i veure tot a Countrycat. On si no? :-))

dimecres, d’octubre 01, 2003

Les Dixie Chicks es passen al rock?

Després de l'Especial Concurs Linedance del Nashville que ha ocupat la portada de Countrycat un parell de dies (la ocasió s'ho mereixia), avui tornem a la normalitat amb els missatges habituals.

I què millor que l'aparició d'aquest article a la revista Austin Business Journal on es debat la possibilitat que les Dixie Chicks, cansades de l'inquisició a la què han estat sotmeses, passin a formar part de la indústria del Rock & Roll enlloc de la del Country.

Tota la polèmica ve arran de les declaracions d'una de les integrants del grup, Martie Maguire, a la publicació alemanya Spiegel: "We don't feel part of the country scene any longer. It can't be our home any more." (trad. "Ja no ens sentim part de l'escena del country. No pot ser més casa nostra").

Les Di-xicotes es queixen que la majoria de suport moral que han rebut ha estat de fora del món country, com per exemple el de Bruce Springsteen. Per tant, quin sentit té de continuar en un estil on ningú et dóna suport?

Tema per la polèmica i el debat al Fòrum Countrycat!

Com veieu el tema: acabaran les Dixie Chicks a les llistes de rock enlloc de les de country? Ho diuen de debó? O és un bluf per despertar sentiment de "fill pròdig" i recuperar vendes? Us continuaran agradant les Dixie Xicotes encara que es passin al Rock? Vostè jutja...
Si voleu enviar les vostres cròniques, fotografies, anuncis de festes, balls,... ho podeu fer sempre que volgueu al mail countrycat@gmail.com o convidant-nos a l'acte que obriu a Facebook, amb la màxima antel·lació possible. Si es tracta d'activitats, recordeu d'incloure tota la informació necessària: lloc, adreça, horaris, preu d'entrada,...
Related Posts Plugin for Blogger