Happy birthday Brad!
En Brad Pailsey va nèixer tal dia com avui a Glen Dale, West Virginia.
La dèria musical va ser provocada pel seu avi, treballador del ferrocarril, que quan tenia 8 anys (ell, no l'avi) li va fer un regal molt especial: una Sears Danelectro Silvertone, una guitarra amb un petit amplificador que aviat va esdevenir una companya inseparable.
Quan tenia 12 anyets va escriure la seva primera cançó, Born on Christmas Day, que tocava a missa. Poc després, la seva música va arribar a les orelles del director d'una emissora de radio local, que va convidar-lo a tocar al Jamboree USA, un local mític on hi han tocat sempre grans estrelles del country. Sense anar més lluny, si entreu a la web veureu que d'aquí a poc actuarà Mel Tillis (pare de Pam Tillis i cantant de temes com Coca-cola cowboy, I ain't never,...).
Allí Pailsey va estar-hi ni més ni menys que 8 anys, fent sovint de taloner d'artistes consagrats com ara Roy Clark, George Jones, Little Jimmy Dickens i Steve Wariner. El mateix Pailsey destaca les valuoses lliçons que va aprendre de tots aquests mestres del Country, especialment de Wariner que anys més tard el recomanaria per entrar a formar part de la Grand Ole Opry el 17 de febrer de 2001.
Als 20 anys ja era tota una celebritat local. Però ell volia fer carrera musical, i per això va trasladar-se de la universitat West Liberty State fins a la Nashville’s Belmont University, on va matricular-se al Music Business Program.
Sortint d'allà no va trigar gaire a rebre la trucada d'Arista Nashville, el mateix segell d'Alan Jackson. Havia anat fent calerons gravant demos per artistes de nivell. I ja en aquell moment tenia un repertori molt gran de cançons enregistrades, que haguessin donat per 3 CD's!
La feina va tractar-se bàsicament en escollir les cançons pel seu àlbum de debut, que finalment va veure la llum l'1 de juny de 1999 amb el nom de Who needs pictures. Aquest treball va esdevenir disc de platí el febrer de 2001.
Posteriorment, el 29 de maig de 2001 va arribar l'àlbum Part II (platí el 26 d'agost de 2002) i ja per últim aquest any el Mud on the tires.
Les cançons d'en Brad Paisley que escoltaria una vegada i una altra són Long Sermon i I've been better del CD Who needs pictures, Two feet of Topsoil, I'm Gonna miss her, Wrapped aroung i All you really need is love del Part II i, finalment, de l'àlbum Mud on the tires, m'agraden força els temes Mud on the Tires, Celebrity i, tot i no cantar ell, Spaghetti Western Swing, un tema amb humor i bona melodia de la mà de tres grans com són Little Jimmy Dickens, Bill Anderson i George Jones.
Les influències musicals d'en Brad Paisley són Chet Atkins, Roger Miller, George Strait, Merle Haggard, Vince Gill, Buck Owens, Steve Wariner i Hank Goddard.
Com a compositor, Paisley ha escrit cançons per artistes de la talla de David Ball, Tracy Byrd, David Kersh i Chely Wright.
La seva cançó preferida no és altra que The Chair, d'en George Strait.
En definitiva, amb només 3 àlbums editats ens trobem davant d'un dels fenòmens de la música country actual.
Els qui volgueu anar a la seva gira, podeu consultar aquesta pàgina. Però lamento dir-vos que no passa per Palau de Plegamans aquest any... A veure si amb això del Fòrum de les Cultures... (juajuajuajuajua).
A continuació, algunes pijadetes entretingudes que he trobat per internet relacionades amb el protagonista d'avui:
· Balls en alemany amb cançons seves: Anar-hi.
· Pàgines de fotografies: Anar-hi 1, Anar-hi 2
· Puzzle: Anar-hi
· Tres en ratlla: Anar-hi
· El penjat: Anar-hi
· Fons d'escriptori: Anar-hi
Comentaris