Sarrià va vibrar amb el Country!
Impressionat. De debó
Així vaig quedar divendres en veure la Plaça de Sarrià plena de gom a gom. Plena de gent ballant, mirant, escoltant,... disfrutant de valent amb la Festa Country que la comissió de festes, amb en Josep al capdavant, va organitzar coincidint amb la Festa Major de Sarrià 2003.
Aquesta Festa Country ja fa quatre anys que es celebra, i tal i com ens va comentar la Cinta una estona abans de pujar a fer classe, cada any desborda les previsions d'assistència. Abans s'havia fet a una plaça més petita que hi ha baixant Gran de Sarrià, però ja des de l'any passat van canviar d'escenari degut al volum de públic que s'acumulava. I aquest any no va ser pas una excepció.
Amb festes com aquesta demostren que l'afició pel country a Catalunya va molt més enllà que una moda coyotera que ens van voler vendre fa uns estius. I no ho dic només per la xiulada que es va sentir quan els grans Ringo's Electric Cowboys van tocar els primers acords de la traducció al castellà del Yes. Evidentment, només era una conya de les seves i van acabar tocant la de debó.
Veure les fotografies de l'ambient: Foto 1 | Foto 2 | Foto 3 | Foto 4 | Foto 5
Un cartell de luxe
La vetllada va començar amb els The Hayriders, que amb el seu estil propi van trencar brillantment el gel. Van oferir una actuació com la que ens tenen acostumats als que anem sovint al Shotwell 59. Se'ns feia extrany però veure en Frank i companyia allà dalt, quan normalment els tenim cara a cara. Un 10, com sempre.
No sé com s'ho fa aquest bon home però quan canta ell, les cançons sonen diferent. Té un estil propi molt peculiar, que només és indicatiu d'una cosa: en Frank sent el què està cantant i hi disfruta tant o més que els què ens l'escoltem.
Veure les fotografies dels The Hayriders: Foto 1 | Foto 2 | Foto 3 | Foto 4 | Foto 5
Menció especial pels Ringo's Electric Cowboys. Cada cop es superen a ells mateixos. El concert de divendres va estar ple d'energia i vitalitat, amb una força especial. Potser era degut al nombrós públic que els va acollir o potser era l'ambient favorable que es respirava a Sarrià. En qualsevol cosa, molt bona nota també per ells.
Van interpretar el seu repertori habitual. A mi personalment em van sorprendre amb alguns temes com ara Amarillo by Morning o Una más cerveza, on uns quants vam ballar el Northside Cha-cha (Veure fulla de ball).
El què sí que ens va sorprendre a tots van ser dos temes del gran Bruce Springsteen. Val a dir que potser va ser el moment on més va vibrar la gent! Demostra un cop més la força del Boss, que no és country però com si ho fos!
Veure les fotografies dels Ringo's Electric Cowboys: Foto 1 | Foto 2 | Foto 3 | Foto 4 | Foto 5
Per últim, l'actuació de Dallas Wayne. Si fins aquell moment s'havia escoltat bona música, allò va ser la cirereta al pastís. Quin tros de cantant.
Calçat amb una guitarra i una gorra estil bèisbol, aquest bon home va interpretar un reguitzell de cançons que ens van deixar la boca oberta a tots. Ho va brodar. Va deixar-nos un molt bon gust de boca a tots, i amb ganes que arribi la Festa Major de l'any que ve per tornar a disfrutar del Country a Sarrià!
Per cert, no m'havien dit que en Dallas Wayne fos el germà bessó del cinèfil Jaume Figueres...
Veure les fotografies de Dallas Wayne: Foto 1 | Foto 2 | Foto 3 | Foto 4 | Foto 5
Ballar sense parar
Van ser molts els balls que es van fer durant la nit. Tot el què sonava donava lloc al ball.
En una pista de ball meticulosament pensada i que ocupava la majoria d'espai de la plaça van picar, voltar i shufflejar molta gent. No m'hagués imaginat mai tanta gent ballant al mateix temps.
L'únic punt a millorar (si se'n pot dir així) va ser el lleuger desnivell de la pista de ball, que provocava que les voltes que es feien cap al mar fossin molt senzilles però que les que es feien cap a Collserola valguessin el doble!!! Una simple anècdota.
Personalment recordo haver ballat el Don't be wrong, el Crazy Little Thing, el Feet, el Bambi Cha-Cha, l'On the rocks i l'omnipresent What About Now entre molts altres. Fins i tot es va ballar two step, tot i que només 3 persones van reconèixer saber-ne... Clar que més que two-step, allò eren uns autos de xoc!
Un 10 també pels tres professors que van fer la classe divendres: la Sandra del Jambalaya (ho sento, vaig arribar tard i no en tinc cap foto), en Ferran (Veure Foto) del Wildbunch i la Cinta (Veure Foto) del Shotwell 59.
Veure les fotografies de ball: Foto 1 | Foto 2 | Foto 3 | Foto 4 | Foto 5
Countrycat hi va ser
La festa de divendres també va servir perquè els què aquí ens comuniquem virtualment ens poguéssim veure les cares ni que fos una nit!
D'aquesta manera, per fi ens vam trobar amb en Francesc i la Carme, després de no haver-nos vist al Concurs del Nashville! I com ells molta més gent que visiteu sovint la pàgina (la qual cosa us agraeixo!).
I jo, voltant per allà al mig fent fotografies, que han tornat a quedar fosques... A veure si feu una col·lecta i em compreu una càmara com déu mana!!! :-)
Veure les fotografies de l'ambient: Foto 1 | Foto 2 | Foto 3 | Foto 4 | Foto 5
En fi, una gran nit que esperem tornar a viure l'any vinent.
Felicitats un cop més als organitzadors perquè tot va funcionar molt bé i tots vam disfrutar moltíssim.
Comentaris