dimarts, de setembre 30, 2003

Vè Concurs Nashville (per l'Elsa)

M'agradaria dedicar el missatge d'avui a escriure el què l'Elsa m'ha enviat al mail sobre el què li va semblar a ella el concurs del Nashville. Va respondre a la crida desesperada que vaig fer divendres de reporters/es perquè en principi no hi podia anar jo. Moltes gràcies Elsa!

(Si algú també vol dir la seva sobre el Concurs que m'enviï un mail a aquesta adreça)

Al mateix temps també li vull agraïr que m'hagi passat la fulla del ball que va quedar en 14ena posició, que van ballar l'Alfons, en Josep, en Jordi i en Salva, el Too late que quan tingui un moment penjaré a Countrycat Linedance.

I ja per acabar els agraïments, afegir que en Josep (Homer pels forumistes) també se'm va oferir voluntari de seguida per fer-me el reportatge gràfic de la nit. Doncs ahir mateix em va enviar unes quantes fotografies que també tant aviat com pugui penjaré a la pàgina de fotografies del Concurs del Nashville. Merci Josep!

(Per cert, respecte als problemes que tenen les pàgines de fotografies, dir-vos que en uns dies deixaran d'existir. Només us demano que de moment, si veieu que no funcionen els enllaços, ho proveu una hora més tard perquè és degut a que es sobrepassa el límit permés per hora de transferència d'informació).

Ara sí: us deixo amb el missatge íntegre de l'Elsa sobre la seva opinió del Concurs!


"Senzillament impressionant!!!
Ha sigut el primer any que veia un concurs d’aquest estil, i la veritat és que ha estat molt bé. Tots els participants que van ballar van impressionar al personal, uns més nerviosos que altres, però tots es van merèixer els aplaudiments del públic.

El concurs estava previst celebrar-lo al pati del Nashville, però degut al mal temps, es va decidir fer-ho a dins. Que com hi vam cabre? Tots ben apilonats i ben apretadets, visca l’escalfor!!

Després d’unes tres hores de veure els diferents balls, per fi va arribar el moment tant esperat per tots, els premis. Tothom estava nerviós i feia les seves suposicions de qui guanyaria.

L’ambient general va ser molt agradable i alegre. Em va agradar tant que potser l’any vinent hi participo."


Saps què, Elsa? Que estic d'acord amb tu! L'any que ve fem un equip!!! :-)

dilluns, de setembre 29, 2003

5è Concurs de Line Dance del Nashville Country Club

NOTA del Webmestre: degut a una sobresaturació de visites a les pàgines de fotografies, hi ha problemes per visualitzar-les. Intentaré treballar-hi per solucionar-ho. Merci per la paciència.



Les guanyadores celebrant el primer premi
L'Anna abraçant-se a la Sílvia després de conèixer els resultats.
Fer la foto gran!



Un gran vespre el de dissabte a Terrassa.
Els centenars de persones que vam tenir la sort d'anar al Nashville Country Club vam sortir d'allà amb una idea ben clara: la salut del country i del linedance a Catalunya és forta.

Prova d'això van ser els 23 magnífics balls que es van veure durant més de 3 hores de concurs. N'hi van haver per tots els gustos: ràpids, lents, de parella, en línia, en contradansa...

La tasca del jurat (un 10 per ells/es) no va ser gens fàcil. Com comentava la presentadora de la vetllada, la Sílvia Mimó, enguany la cosa va estar molt més renyida que l'edició anterior. Les diferències entre els primers balls va ser ínfima, i va haver-hi força empats a punts.


Aquest any, el premi és femení.
Així com l'any passat el primer premi se'l van endur amb l'Eigthy Eight quatre nois (Josep, Aleix, Raül i Pere), en l'edició d'enguany van ser 4 noies que, sense parar de somriure en tota l'estona que va durar la seva coreografia, van dur el nou ball Legends fins el primer lloc del concurs.

Les guanyadores són l'Anna (habitual de Countrycat i professora de La Filharmònica), la Rosa, la Bego i l'Isabel.

El ball es diu Legends i té 88 temps. La cançó del ball, un gran encert: Good Time Charlie's, d'en George Strait. És un ball ràpid i simpàtic que les 4 participants van interpretar ratllant la perfecció.

Cal destacar l'actitud que totes quatre van mostrar durant la prova: van saber transmetre una sensació de bon rotllo al públic i al jurat, demostrant que elles estaven allà dalt disfrutant al 100%. Una lliçó per a tots els que ens agrada ballar, no només de bona tècnica sinó també d'interpretació.


Els altres premiats de la nit
No menys bona impressió van causar la resta de balls premiats de la nit.

El segon premi se'l van endur els Nash Rebels, que tenien el handycap d'haver d'actuar en primer lloc. El seu ball , el Foour Wheels va despertar grans aplaudiments del públic, i va trencar el gel de manera sublim. La cançó que van escollir els va ajudar molt també: Four Wheel Drive, de l'últim treball d'en John Michael Montgomery.

El tercer lloc va ser per el grup format pel Jaume, la Roser, la Noemí i la Maria, que venien de guanyar el concurs de ball del Kansas de Mollet. Aquest cop, van presentar-lo també a Terrassa i van obtenir un meritori tercer lloc. El ball es diu Danger Cross i es balla amb la cançó d'en Keith Harling Santa's got a Semi.


Premis especials
En l'edició d'enguany del Concurs van crear-se un parell de premis nous, amb molt bon criteri. Un per la millor cançó d'acompanyament del ball i un altre pel millor vestuari.

La millor cançó va ser Love Reunited, dels Desert Rose Band. El grup que la va escollir va ser els Sake Calella, que representaven un local amb el mateix nom que hi ha a Calella (però que no és comercial). El ball que van presentar es diu Sake Skobe Love, i va quedar en 11ena posició.

El millor vestuari va ser per tres vailets d'Igualada, en Fidel, la Glòria i en Jaume, que van dur una combinació molt llampant i espectacular, on no hi faltava cap detall. Un gran treball de sastreria creat per les seves mares que va merèixer un bon aplaudiment. Tampoc van comentar el nom del seu ball però la cançó va ser Sideways, d'en Darryl Worley.


Un gran nivell de tots els participants
Només podia haver-hi un guanyador. Però el nivell de la resta va ser molt alt, demostrant que cada dia l'afició pel country i el linedance està més consolidada a Catalunya.

A continuació us presento la resta de la classificació amb una sola excepció, el grup que va actuar en 22ena posició i que no van anomenar al final de tot. Era el grup format per la Marta, l'Emma, la Pope, la Laura i la Nuri, que van ballar la coreografia Fast one amb la cançó de l'Steve Mariner i el Garth Brooks Katty wants a fast one. També, si algú sap en quina posició van quedar que ens deixi un missatge al Fòrum Countrycat.

La classificació del 5è Concurs de Linedance del Nashville Country Club va ser la següent:
1era posició:
    · Autores: Anna, Rosa, Bego i Isabel
    · Nom del ball: Legends
    · Cançó: George Strait - Good Time Charlie's
    · Fotos: Foto 1 - Foto 2 - Foto 3 - Foto 4

2a posició:
    · Autors: Nash Rebels
    · Nom del ball: Four Wheels
    · Cançó: John Michael Montgomery - Four Wheel Drive
    · Fotos: Foto 1 - Foto 2 - Foto 3 - Foto 4 - Foto 5

3era posició:
    · Autors: Jaume, Roser, Noemí i Maria
    · Nom del ball: Danger Cross
    · Cançó: Keith Harling - Santa's Got a Semi
    · Fotos: Foto 1 - Foto 2

4a posició:
    · Autors: Pagadanjo
    · Nom del ball: E.P.O.C
    · Cançó: Brian Sklar and the Tex Pistols - Smoke, smoke
    · Fotos: Foto 1 - Foto 2

5a posició:
    · Autors: Santi i Meritxell
    · Nom del ball: Stop in the line
    · Cançó: Rhonda Vincent - The blues ain't working on me
    · Fotos: Foto 1 - Foto 2

6a posició:
    · Autors: Aleix, Mari, Eva i Pere
    · Nom del ball: American Dream
    · Cançó: Pat Green - American Dream
    · Fotos: Foto 1

7a posició:
    · Autors: Raül, Esther, Roser i Quino
    · Nom del ball: Roughriders (Veure la fulla del Ball a Countrycat Linedance)
    · Cançó: Hank Williams III - If the shoes fits
    · Fotos: Foto 1

8a posició:
    · Autors: Josep "Taxikey", Josep Manel i Rafa
    · Nom del ball: Enjoy it
    · Cançó: Garth Brooks - The night I called the old man out
    · Fotos: Foto 1 - Foto 2

9a posició:
    · Autors: Isa i Jordi
    · Nom del ball: Little Jan
    · Cançó: Darryl Worley - A good day to run
    · Fotos: Foto 1

10a posició (ex-equo):
    · Autors: Damm Bier, Neus, Sergio i Sandra
    · Nom del ball: Twister rock
    · Cançó: Garth Brooks - Mr. Right
    · Fotos: Foto 1 - Foto 2

    · Autors: Roger, Sergi, Nina i Sarai
    · Nom del ball: ---
    · Cançó: Chris Ledoux - Horse Power
    · Fotos: Foto 1

    · Autors: Club Linedance Barcelona
    · Nom del ball: ----
    · Cançó: Johnny Cash - ?
    · Fotos: Foto 1

11a posició:
    · Autors: Sake Calella
    · Nom del ball: Sake Skobe Love
    · Cançó: Desert Rose Band - Reunited Love
    · Fotos: Foto 1 - Foto 2

12a posició:
    · Autors: Ramon, Tere, Jordi i Marta
    · Nom del ball: Dancing in Paradise (Veure la fulla del Ball a Countrycat Linedance)
    · Cançó: John Landry - Fantasy Island
    · Fotos: Foto 1

13a posició:
    · Autors: Fidel, Jaume i Glòria
    · Nom del ball: ----
    · Cançó: Darryl Worley - Sideways
    · Fotos: Foto 1 - Foto 2

14a posició (ex-equo):
    · Autors: Alfons, Josep, Jordi i Salva
    · Nom del ball: Too late (Veure la fulla del Ball a Countrycat Linedance)
    · Cançó: Dierks Bentley - What was I thinking
    · Fotos: Foto 1 - Foto 2

    · Autors: Jose, Noelia, Eli i Frank
    · Nom del ball: In memory of Johnny Cash
    · Cançó: Phil Edwards - ?
    · Fotos: Foto 1

15a posició:
    · Autors: Osona Country
    · Nom del ball: ---
    · Cançó: Lisa Brokop - When you get to be you
    · Fotos: Foto 1

16a posició:
    · Autores: Silvia, Mar, Mònica i Maria
    · Nom del ball: ----
    · Cançó: The Carpenters - Sweet, sweet smile
    · Fotos: Foto 1

17a posició:
    · Autores: Mònica, Marga, laia i Maite
    · Nom del ball: -----
    · Cançó: Heather Myles - Big Cars
    · Fotos: Foto 1

18a posició:
    · Autors: Roman, Cheta, Montse i Kevin
    · Nom del ball: Coyote bad side
    · Cançó: Mark Chesnutt i Tracy Byrd - Good way to get me on my bad side
    · Fotos: Foto 20


Les imatges d'una gran festa

Veure totes les fotografies fetes al concurs!

De moment he penjat les fotografies que vaig fer amb la meva càmera, com a mínim una per grup. Les podeu veure clicant la frase d'abans i a partir d'avui al menú de l'esquerra de la pàgina.

El problema és que la càmera no és gaire bona, per això les fotos no són res de l'altre món. A mida que vagi rebent fotografies vostres les aniré afegint per completar l'Especial del Concurs. Envieu-les a aquest correu electrònic.



I res més, espero que els participants hi tornin l'any vinent per tornar a demostrar que el country a Catalunya és una família, tal com ahir es va veure a Terrassa.

Si m'ho permeteu, deixeu-me afegir que dissabte es va veure un "món del country" unit, amb rivalitat (evidentment en un concurs) però sense mal rotllo, on tots (del local que fossin) colaboraven i disfrutaven per fer del concurs una gran festa. I precisament aquesta és la filosofia que sempre defensarem des de Countrycat.

Felicitats a tota la gent del Nashville i col·laboradors per la festa de dissabte, i que per molts anys la puguin continuar organitzant així de bé.


Si en aquesta crònica hi heu trobat alguna informació errònia o incompleta, si us plau feu-nos-ho saber enviant un email a aquesta adreça.

diumenge, de setembre 28, 2003

El V Concurs del Nashville a Countrycat

Demà dilluns, Countrycat us oferirà una crònica sobre tot el què va donar de si el V Concurs del Nashville de Terrassa, amb les impressions, els resultats, les fotografies de tots els grups participants i fins i tot la fulla de ball d'alguna coreografia en exclusiva.

Cada dia, tot el country a Countrycat.

divendres, de setembre 26, 2003

Dia dels Indis Americans de California

Segons publica Vilaweb avui:

"L’estat de Califòrnia homenatja avui els indis americans, els nadius del territori nord-americà, espoliats pels colonitzadors europeus. El quart divendres de setembre de cada any se celebra el Californian Indian Day (document en PDF), amb celebracions en honor dels primers habitants del país.

La festa va començar fa trenta anys per reconèixer l’aportació de les tribus índies a l’estat de Califòrnia. La festa serveix també per exposar el ric patrimoni cultural dels indis, amb mostres de balls i cançons tradicionals.

La cultura dels indis fou malmenada per colonitzadors i missioners europeus, que van arraconar-los i anorrear-los; els van privar dels mitjans de subsistència que tenien i els van importar malalties i alcohol. La visió dels indis que s’ha donat al món occidental és la dels ‘westerns’, on els indis sioux o cherokee són uns éssers perversos que arrenquen els cabells de l’home blanc.

Si actualment els territoris indis són independents, per més que el govern federal es reserva les competències relacionades amb afers estrangers i defensa, durant les primeres dècades del segle XX els indis ni tan sols eren considerats ciutadans dels Estats Units i els seus drets eren molt limitats. De fet, avui encara tenen greus problemes com la probresa, l’alcoholisme i les drogues.

La web sobre les tribus índies és una bona font d'informació sobre la cultura dels indis americans, aquesta presenta articles i llibres sobre les tribus índies a la xarxa, i aquesta altra ofereix un gran nombre d’enllaços de caràcter educatiu sobre els indis."

Es necessiten reporters/es

REF: #88

LLOC DE TREBALL: Enviat/a especial a Terrassa

REQUERIMENTS:
    ·Agradar-li la música country
    ·Anar al Concurs de Balls del Nashville aquest dissabte

EXPERIÈNCIA: No en cal

TASQUES DESENVOLUPAR: Facilitar informació a un servidor sobre el desenvolupament del concurs: ambient, guanyadors, nivell, aspectes destacables, fotografies,...

REMUNERACIÓ: N'hi haurà, però no especifico quina.

Interessats, envieu-me un e-mail amb la informació a aquest correu electrònic.

Agenda per avui

Avui podeu anar a la classe de country linedance de la Glòria al Shotwell 59 i després al concert dels Ringo's Electric Cowboys al Tejano Bar de Terrassa.

Tot això per fer boca per demà, al Concurs de Balls del Nashville, a Terrassa.

dijous, de setembre 25, 2003

Gran Festa Western Country al Castell de Can Taio

Fa unes setmanes, en Constantí va tenir l'amabilitat de fer-me arribar el programa d'activitats de la Festa Western Country de Santa Perpètua de Mogoda, que tindrà lloc el proper dia 5 d'octubre.

Lloc: Castell de Can Taió (Sta. Perpètua de Mogoda). Aneu fins a Sta Perpètua (veure mapa) i un cop allí us serà fàcil de trobar.
Dia: 5 d'octubre.

A continuació us resumeixo breument l'agenda del dia:
    · 09:15h: presentació i esmorzar "cowboy" popular. El menú és autèntic: cansalada amb ous ferrats, panotxa de blat de moro i cafè.
    · 10:45h: iniciació a la monta western.
    · 11:15h: exhibició de diverses disciplines de monta western: western horsemanship, western pleasure, trail, pole bending, barrel race i reining, aquest últim és especialitat olímpica.
    · 12:00h: iniciació al Linedance, amb música country per a tothom. També iniciació a la monta western pels més petits.
    · 13:30h: dinar western popular. El menú també per a l'ocasió: mongetes vermelles amb salsa picant, estofat de carn amb patates ranxeres i postre i cafè country.
    · 15:30h: jocs de ranxo per tothom. Entre els quals destaquen llençament de destral, tir amb arc i destral índia i ferradura.
    · 17:00h: exhibició de munta Reining (especialitat olímpica) pel mestre Uwe Hirschaver.
    · 17:15h: exhibició de caravana a càrrec de la Hípica Clapés.
    · 17:30h: entrega de premis
    · 18:00h: concert de música country a càrrec de Jeb Andrews i fi de festa.

Com veieu, un acte molt complert i que toca molts aspectes: ball, joc, munta, música, gastronomia...

Si algú de vosatres coneix algun esdeveniment country a Catalunya i ens el vol fer saber, si us plau, envieu un e-mail a aquesta direcció o deixeu un missatge al Fòrum Countrycat.

També, si algú hi vol anar i les indicacions de com arribar no li han servit de gaire, que m'enviï un e-mail i li faré arribar un mapa més detallat.

Johnny Cash ahir a l'Avui

El diari Avui, a través del seu suplement setmanal de música, Rock&Classic, va publicar un article força complet sobre la sentida mort de Johnny Cash.

Podeu llegir-la si teniu l'edició d'ahir dimecres o a través de la pàgina web del diari, clicant aquí.

dimarts, de setembre 23, 2003

Nova enquesta setmanal: què ha de tenir un bon ball?

Com que s'acosta el Concurs del Nashville (el proper dissabte) i em consta que alguns de vosaltres penseu presentar-vos-hi, l'enquesta de la setmana va dirigida a tenir una idea del què la gent creu que ha de tenir un bon ball. I a veure si això us facilita la tasca de coreògrafs/es! :-)

Tal i com comenta l'Anna (profe de la Fila) al Fòrum Countrycat, un bon ball és aquell que tothom coneix i tothom balla.

Així doncs, quin és el secret perquè un ball sigui popular? Les opcions són:
    · Dificultat. Ha de ser difícil, sinó no té gràcia i aprendre'l no té alicient...
    · Pocs temps. Si és difícil, molta gent no l'aprèn i no es fa popular...
    · Una bona cançó. Sense una cançó amb ganxo, cap ball, per bo que sigui, serà popular...
    · Bon Marketing. Ja pot quedar primer a un concurs, que si no hi ha professors que el vulguin ensenyar...

Ja podeu començar a votar. I molta sort als que us presenteu el dissabte al concurs! Però sobretot, disfruteu ballant que d'això es tracta!

Resultats de l'enquesta de la setmana

Un cop més, s'ha demostrat que els lectors/es de Countrycat sabeu què escolteu.

Efectivament, l'únic dels cantants de la llista que no ha versionat mai (almenys que se sàpiga) el tema Mercury Blues és Charlie Daniels... :-))

Charlie Daniels (o millor dit, ell i la seva banda) han cantat molts èxits, alguns dels quals són Dueling Banjos, My baby plays me just like a fiddle (cançó del ball TN Rock, de la Cinta) o The Devil Went Down to Georgia (algú li coneix ball? Que deixi un missatge al Fòrum Countrycat, please). Però no han tocat mai el Mercury blues.

En canvi, en Dwight Yoakam, en K. C. Douglas i l'Alan Jackson sí que ho han fet.

Felicitats als encertants! Si crèieu que tenia premi, espereu-lo asseguts/es, ok?

Segona sopa de lletres Countrycat

El mes d'agost passat vam publicar la Primera sopa de lletres country de Countrycat. La complexitat era elevada sobretot per un parell de noms que anaven per nota...

Doncs bé, ara us presento la Segona sopa de lletres country de Countrycat. En aquest cas, s'han de trobar fins a 23 noms de cantants country de tots els temps.

Es tracta dels artistes més representatius de cada estil de la història del Country, des dels inicis fins a l'actualitat. Si voleu alguna pista, podeu consultar primer la pàgina Roughstock i llegir-vos la història del Country que hi ha publicada (molt recomenable).

Per fi on-line les fotos de l'Anna i en Juanjo a Nashville

M'ha costat força dies però al final les he pogut penjar.

He penjat les fotografies que l'Anna i en Juanjo van fer quan van anar de viatge de noces a Nashville, TN, i que van tenir l'amabilitat de fer-nos arribar. Merci parella!

Clar que l'enveja que provoquen és considerable... Ja us donaré els seus e-mails perquè els hi envieu uns quants virus... :-P

Per entrar a la pàgina de fotografies d'aquest parell cliqueu aquí.

Per entrar a la pàgina principal de l'apartat de Fotografies de Countrycat (Mr. Banjo, Bailongu, Concerts), cliqueu aquí.

I recordeu que Countrycat està obert a tothom, o sigui que si teniu fotos country que vulgueu penjar només heu de dir-m'ho i enviar-me-les a aquest correu electrònic.

Happy birthday, Bruce

Ja sé que no és cap cowboy ni duu barret ni botes, però un gran artista sobrepassa les fronteres del seu gènere. I Bruce Springsteen n'és un de molt gran.

Per això se'l felicita des de Countrycat pels seus 54 anyets tant ben portats!

dilluns, de setembre 22, 2003

Honkytonk: el country dels blue collars

Tal i com vaig anunciar fa uns dies, quan celebràvem el 80è anivesari del naixement d'un dels pares del country, en Hank Williams, avui us parlaré d'un estil de country on ell va ser un dels màxims exponents.

Anem a pams.

Què és el Honky Tonk?
El Honky Tonk és un estil dins de la música country.

Cap a finals de la dècada dels 40, un nou estil bulliciós va irrompre als bars del Sud dels Estats Units. La música country, si se'n podia dir així per aquella època, havia deixat de banda les bones aparences i els "valors familiars" en les lletres de les cançons.

Per dir-ho d'alguna manera, el country havia passat de les reunions socials a les trobades de gent humil i treballadora. Com a resultat d'això, les lletres de les cançons van començar a reflectir la crua realitat de la vida dels blue collars, el què aquí en diríem obrers.

D'aquesta manera, els temes recurrents de les cançons d'aquest estil són els amors i desamors, les banyes, la solitud i l'alcohol, però també qualsevol tema relacionat amb la vida quotidiana d'aquella gent.

Com sona l'estil Honky Tonk?
Aquest estil es caracteritzava musicalment per la presència d'un piano (pianola, més aviat), que emfatitzava més el ritme que no pas l'harmònica. Tenia molts punts en comú amb el Ragtime.

Originalment, els instruments que caracteritzaren l'estil foren la guitarra, el fiddle, l'string bass i l'steel guitar, aquesta última, una aportació de la música folk hawaiana.

La veu de l'estil honky tonk tenia tonalitat nassal, com la d'en Hank Williams, però posteriorment va desembocar cap a un so més net amb cantants com George Jones.

D'on va sortir el mot Honky Tonk?
El Honky Tonk és l'estil que sonava als bars coneguts pel mateix nom. Bars de mala mort, i on l'alcohol adulterat i les dones adúlteres convivien harmoniosament.

El nom s'ha mantingut fins els nostres dies tot i que el concepte de local ha canviat, i actualment a un honky tonk només hi trobareu bona música (almenys a casa nostra).

L'origen etimològic de la paraula no está del tot aclarit. Una versió és que molts dels pianos que hi havia als locals on sonava aquest estil de música estaven fets per l'empresa William Tonk & Brothers. I d'aquí derivaria el terme Honky Tonk.


Com ha evolucionat l'estil?
Després de molts anys de marginació i oblit ja no només d'aquest estil sinó també del country en general, cap a la dècada dels 80's, va produir-se un ressorgiment i una renovació, capitanejat tot plegat per cantants com Dwight Yoakam o George Strait entre altres.

La última dècada del segle passat va donar llum a un estil més orientat al pop, on Garth Brooks s'erigeix com el màxim exponent, acompanyat per altres com Clint Black.

Ja a finals dels 90's, l'estil s'allunya encara més i deixa de tenir cap mena de connexió amb el country amb l'aparició de cantants mediàtiques (però passades totalment al pop) com la Shania Twain o la Faith Hill, que tenen arrels country però que s'han desviat completament d'aquest estil. Molta gent anomena aquest estil com a Nashpop, fruit de la combinació de les paraules Nashville (en teoria, la meca del country... sic*!) i Pop (la manera com sona la seva música).


En fi, espero no haver-me enrotllat gaire. He intentat explicar de manera superficial el què molts vau considerar l'estil de country que més us agradava. Segurament hi ha molts matissos i molta informació que falta, però tampoc es tracta de fer una enciclopèdia! :-)

De totes maneres, fem com sempre: si teniu alguna correcció o aportació només cal que deixeu un missatge al Fòrum Countrycat o que m'envieu un missatge al meu correu electrònic.

Per acabar, us escric els enllaços que he fet servir per escriure el missatge d'avui:

http://www.honkytonks.org
http://www.halloffame.com
http://www.wikipedia.org/wiki/Honky_tonk
http://www.wikipedia.org/wiki/Ragtime

divendres, de setembre 19, 2003

Dwight Yoakam ataca de nou!

Y yo con esos pelos!!!

Si és que m'acabo d'assabentar que aquest mes, el bo d'en Dwight Yoakam treu un altre CD!!! Preguntareu: què fas que no te n'assabentes abans? Mira, coses que passen...

En efecte, després d'haver publicat amb molt d'èxit Population Me abans de l'estiu, ara treu In other's words, i surt a la venda el proper dia 23 de setembre, un dia abans de la festa de la Mercè i també un dia abans que surti a la llum la nova web del Fòrum Universal de les Cultures - Barcelona 2004... ja sé que no hi pinta res però ja que hi estem posats us colo propaganda... (per cert, des d'ahir ja es poden comprar les entrades amb un 35% de descompte...) :-P

Tornant al què ens interessa, el CD conté les següents cançons:
    · Borrowed Love
    · Rocky Road Blues
    · T for Texas
    · Cattle Call
    · Truckin'
    · New San Antonio Rose
    · Rapid City, South Dakota
    · Louisville
    · Holding Things Together
    · Mystery Train

Però això no és tot: ara mateix, i fins el mateix dia 24, podreu escoltar gratuïtament tots aquests temes a través de la pàgina web de la CMT - Country Music Television.

És el què anomenen "Track a day", i consisteix en què cada dia pengen una cançó del CD, perquè tothom qui vulgui la pugui escoltar (que no grabar). O sigui que us convido a què entreu a aquesta pàgina de la CMT i disfruteu amb un dels grans, enormes, com en Dwight Yoakam.

Podeu pre-encarregar el CD a aquesta mateixa pàgina o a la d'Amazon.

Si navegueu per la pàgina de la CMT, veureu que actualment no només hi ha el CD d'en Dwight Yoakam disponible, sinó que també n'hi ha un d'en Clay Walker i un altre de la gran June Carter Cash, desapareguda el mes de maig passat.

Aprofito per recordar que avui divendres a les 22:30h la Glòria fa classe de country line dance al Shotwell59.

dijous, de setembre 18, 2003

Programa de la Festa Country de Sarria

Fa uns dies ja us vaig parlar de la Festa Country que s'està preparant pel 3 d'octubre, coincidint amb la Festa Major de Sarrià 2003. La festa es celebrarà a la Plaça de Sarrià de Barcelona.

Doncs bé, com que m'ha arribat el programa, us el penjo per aquells que no el tingueu:
    20:00 Actuació musical: The Hayriders.
    20:45 Linedance: amb la Sandra, professora del Jambalaya.
    21:00 Actuació musical: The Hayriders (Continuació).
    21:45 Linedance: amb en Ferran, professor del Wild Bunch Saloon.
    22:00 Actuació musical: Ringo's Electric Cowboys.
    22:45 Linedance: amb la Cinta, professora del Shotwell59.
    23:00 Actuació musical: Ringo's Electric Cowboys (Continuació)
    00:00 Actuació musical: Dallas Wayne & The Dimlights.

A més a més, hi haurà botigues de roba, complements, barrets i botes. També hi haurà servei de bar i molt important!!!! Terra de fusta per poder ballar!!!!

Així que ja us podeu reservar el 3 d'octubre...

dimecres, de setembre 17, 2003

80 anys del naixement d'un mite: Hank Williams



Hank Williams
Font: http://www.cdshakedown.com


Avui, 17 de setembre, és un d'aquells dies especials per tots els que estimem la música Country.

Avui, si la beguda no se l'hagués endut prematurament la nit de cap d'any de 1953 al seient de darrera d'un Cadillac, en Hank Williams hagués fet 80 anys, i seria un avi totalment venerable. I aprofitant l'avinentesa, direm quatre coses d'ell.

En Hank Williams (17 de Setembre de 1923 - 1 de Gener 1953) va néixer a Mount Olive, Alabama. D'ell es podria cantar allò de: D'Alabama jo vinc ara amb un banjo sota el braç... :-P

Va aprendre a cantar i a tocar la guitarra amb un bluesman anomenat Rufus Tee Tot. El primer grup que va formar van ser els Drifting Cowboys, cap allà al 1937. Al 1941 va començar a treballar a una estació de radio local, la WSFA d'Alabama.

Al 1943 va conèixer l'Audrey Mae Sheppard, la que seria manager i esposa (un any més tard).

Tres anys més tard, va grabar 2 singles de gran èxit amb la firma Sterling Records: Never Again i Honky Tonkin. Aviat, el fet de ser una estrella local el va dur a signar contracte amb una de les grans, MGM REcords, i treure a la llum un tema mític com fou Move it on over i a versionar un Lovesick Blues (1949) que ha esdevingut tota una referència al món del country.

Tot i que la seva vida musical era un èxit, la seva vida privada anava de mal en pitjor: addicció a l'alcohol, la morfina i altres drogues, separació al 1952 de la seva dona... Tot i això, encara va grabar algun tema clàssic més com ara el Jambalaya.

Va ser la nit de cap d'any de 1953, quan encara no tenia ni 30 anys, que la barreja d'alcohol i medicaments que feia temps que arrossegava, van provocar-li un atac de cor mortal al seient de darrera d'un Cadillac, quan anava a fer un bolo a Canton, Ohio.

Hank Williams va ser enterrat a Montgomery, Alabama. D'aquí ve una gran balada de l'Alan Jackson que duu per títol Midnight in Montgomery.

Per l'anecdotari queda el fet que l'últim tema que publiqués Hank Williams fos I'll Never Get out of This World Alive (No sortiré mai d'aquest món en vida).

Els descendents del sr. Williams, també s'han dedicat amb èxit al món de la música country. Són en Hank Williams, Jr. i en Hank Williams III.

Per a més informació, podeu visitar l'enllaç d'on he tret molta d'aquesta informació, la pàgina web Wikipedia.

Un dia d'aquests parlarem del Honky Tonk, l'estil de country que més agrada als lectors/es de Countrycat (segons l'enquesta) i del qual en Hank n'és un dels principals exponents.

I abans d'acabar el missatge, de nou tanco amb proposta de debat al Fòrum: és Hank Williams l'avi del country? És el mite del country per excelència? O simplement va ser un cantant normal i corrent que la història i les circumstàncies de la seva mort van engrandir desmesuradament? Tornem a discutir tots plegats al Fòrum Countrycat!!!

dimarts, de setembre 16, 2003

Carme i Francesc: classes de country en stereo a Sabadell

En Francesc m'ha donat una noticia que desconeixia fins el moment: tant ell com la Carme donen classes a Sabadell! A més, és l'únic lloc on hi ha 2 professors per classe i no només 1, així que no patiu que estareu tots controlats/es!

En concret, les fan al Centre Cívic de Gràcia, a Sabadell (Pl. Treball, 1). Les d'inicats/avançats són els dimecres i les de principiants (començar de zero) els dilluns. Començaran l'1-10 i el 29-9 respectivament.

Si sou de la zona del Vallès (com el Vallès on hi ha res, ja se sap...), no dubteu ni un moment a apuntar-vos-hi perquè us puc donar fe que (1) n'aprendreu i (2) us ho passareu de conya. Tots dos tenen experiència contrastada i són autors d'un ball molt maco que es diu Drivin' Texas.

Informació i inscripcions al Centre Cívic durant el mes de setembre, dimarts i dijous de 18.00 a 20.00 hores, o bé al tel. 93 710 90 60.

Per qualsevol dubte, em comenta en Francesc que li podeu enviar un mail, clicant aquí.

Què feu que no us hi apunteu???

diumenge, de setembre 14, 2003

Johnny Cash: La mort d'un Mite



Johnny Cash


"Our lives, and indeed the entire planet, will forever feel the emptiness of his loss, but his music and the greatness of his spirit will endure"


Johnny Cash (1932 - 2003) va morir el passat 12 de setembre a l'edat de 71 anys, a l'Hospital Baptista de Nashville, TN. La causa, segons Lou Robin (manager de Cash), van ser complicacions derivades de la diabetis que patia, que li van provocar l'aturada cardiorespiratòria.

El maig passat també ens va deixar June Carter, la seva dona durant 35 anys. Són temps difícils per la família Cash i per la música Country en general.

Han estat moltes les reaccions d'estrelles del Country i de la música en general sobre la mort de Cash. A continuació us en concreto algunes (les podeu trobar totes a aquesta pàgina de la CMT):

    · Deana Carter: "He was our Beacon in Black and the Gentle Giant of our most progressive musical generation. We will miss your long, tall shadow. Much love to your family, Johnny".
    · Alan Jackson: "Johnny Cash was a distinct and original voice of American music and can't be replaced".
    · Dwight Yoakam: "I will be forever honored that John allowed me the privilege of his company".
    · Kenny Rogers: "He was, he is, and always will be the epitome of country music. I regret deeply that I have not nurtured a closer personal friendship, but he certainly knew he had my respect".
    · Brad Paisley (l'únic que de moment li ret homenatge a la seva web): "There will never be anyone like him ever again".
    · Dixie Chicks: "It's a sad day in country music today. It's devastating to lose two great country artists in the same year".
    · Bono (U2): "He was more than wise. In a garden full of weeds -- the oak tree".
    · Mick Jagger (The Rolling Stones): "His influence spread over many generations".


El ressó mediàtic a nivell internacional ha estat molt important. A casa nostra, fins i tot m'han comentat que TV3 li va dedicar un petit reportatge al Telenotícies. Suposo que altres cadenes van fer el mateix. Com que he estat fora els 4 dies no us puc informar gaire del ressó mediàtic al nostre país, tret del què he trobat per internet i que us detallo a continuació:

    · Vilaweb (cat)
    · La Malla (cat)
    · Avui (cat)
    · Telenoticies (cat)
    · Sputnik TV (cat)
    · El Mundo (cast)
    · CNN (cast)
    · També el Jambalaya s'ha afegit al record d'en Johnny Cash a través de la seva pàgina web.

Particularment, me'n vaig assabentar a través d'un diari local de Carcasonne (França) aquest cap de setmana de la diada. Aquest diari li dedicava un espai a la portada amb fotografia i tot. Sens dubte, només la mort d'un mite apareix als mitjans de comunicació d'arreu.

Johnny Cash, l'home de negre, havia nascut el 1932 a Arkansas. Després de treballar en camps de cotó i allistar-se a l'exèrcit, Cash va signar amb Sun Label al 1955.

El seu primer gran èxit va ser Doggone Lonesome. Posteriorment arribarien temes com Walk the Line i Ring of Fire entre molts altres.

Al llarg de la seva vida, Cash va obtenir molts premis, entre els quals destaquen Grammy's i un de la MTV, precisament fa un mes, per la cançó Hurt. No el va poder recollir ja que es trobava a l'hospital. A més a més, la cançó Hurt té dues nominacions als premis CMA Awards que s'entregaran al novembre.

Cash era membre ja en vida dels Hall of Fame tant de Country, com de Rock'n'Roll, fet molt destacable i que diu molt del seu estil musical. Un estil propi que ha aconseguit vendre més de 50 milions de discos fins al moment.

Per acabar, m'agradaria recomenar-vos altres enllaços que he trobat a Internet. Si en sabeu d'algun altre, feu-nos-ho saber al Fòrum Countrycat.

    · Reportatge molt complet i molt recomenable de LA Times (amb textos, imatges, arxius sonors i videos). [Entrar-hi]
    · Web Oficial d'en Johnny Cash. [Entrar-hi]
    · Video BBC. [Entrar-hi]
    · Enviar missatges de condol (BBC). [Entrar-hi]
    · USA Today (imatges). [Entrar-hi]
    · Galeria de Fotos (Tennessean). [Entrar-hi]
    · Especial de la CMT. [Entrar-hi]

dimecres, de setembre 10, 2003

Primera Diligencia: C-O-U-N-T-R-Y in capital letters

Tot i que no tenia pensat escriure cap missatge fins dilluns vinent, faré una exepció totalment justificada en motiu del primer programa de La Diligència, la nova oferta de música Country a les ones catalanes.

Fa tot just un moment que ha acabat la primera "hora country" de la nova època de La Diligència, amb en Lluís Sala i en Jesús García al capdavant. Ha estat de 22:00h a 23:00h a ONA Música, del grup ONA Catalana.

Dir-ne crítica és més eufemisme que altra cosa perquè en honor a la veritat cal dir que s'han sortit. Molt encertada la idea de fer un collage de tots els estils englobats dins de la música Country. Els han repassat pràcticament tots: cajun, bluegrass, western swing, honky tonk, ... Sens dubte, caldrà estar atent a les ones hertzinanes cada dimecres de 22:00h a 23:00h perquè aquest parell tenen molt a dir! Per saber la freqüència que toca a casa vostra, cliqueu aquest enllaç.

Un sol punt fosc!!! Han tancat programa amb un GRAN tema d'en Garth Brooks, Friends In Low Places. Res a dir perquè és una gran cançó.

Ara bé, han parlat d'en Garth com el gran artista del country actual i dels darrers anys i com l'artista que sense ell el country no seria el què és. Evidentment és cert, no ho nego.

Però altres artistes de la talla d'Alan Jackson, de Dwight Yoakam, de Randy Travis o del mateix George Strait (i molts altres no tant coneguts) han fet tant o més que en Garth Brooks pel Country contemporani. Almenys, tenen el mèrit de no haver-se'n separat tant com ell.

Garth Brooks és molt bon cantant country, el més internacional, per molts, el rei; però sempre tindrà el punt fosc de l'àlbum In the Life of Chris Gaines, el qual vaig regalar de tant dolent com era...

Però això, evidentment, és la meva opinió personal. Com veieu vosaltres el tema: és Garth Brooks l'estrella del country? Discutim-ho al Fòrum Countrycat!

Ara bé, aquest petit detall (totalment subjectiu) no ha de distorsionar la visió d'un gran programa de ràdio que esperem que estigui entre nosaltres molt de temps!

Felicitats i molts ànims, Lluís i Jesús, des de Countrycat!

Abans de marxar de pont, recomenacions per divendres

Si sou dels afortunats que teniu pont aquest divendres, us venen a sobre 4 dies de festa. Aquest cop, jo sí que m'afageixo al grup dels afortunats, o sigui que fins dilluns vinent no hi tornaré amb més missatges. Sabreu viure sense mi? ... ... ... :-)

Doncs bé, aprofitaré per comentar-vos dues coses de divendres 12:
    · No hi ha classe al Shotwell 59. He segrestat a la Glòria i me l'emporto a Carcassona (s'escriu així?) a veure castells Càtars. Accepto negociar un rescat, si algú no pot estar un divendres sense shotwellejar...
    · Molt bon concert al Texas Country Bar. Ni més ni menys que Scooter Lee, cantant entre d'altres del famós J'ai du Boogie, amb respectiu ball també famós (J'ai du Boogie). Segur que serà un bon concert.

Aprofito per recordar que avui dimecres, de 22:00 a 23:00 comença el programa d'ONA Música, La diligència, amb en Lluís Sala i en Jesús García. Mireu el missatge d'ahir per tenir-ne més detalls i no us el perdeu!!!

dimarts, de setembre 09, 2003

Nou programa de Country a ONA Musica

Després d'una breu pausa per motius gripals (ja us dic jo que l'edat no perdona, l'any que vé ja m'hauré de vacunar...), avui torno a la càrrega amb una molt bona noticia.

I és que demà dimecres 10, de 22:00 a 23:00, els catalans (tots) per fi podrem tornar a escoltar country siguem on siguem!!! Avui torna el programa La Diligència, amb en Lluís Sala i en Jesús García.

Dic això de tots els catalans, no perqué sigui polític i vulgui fer pre-campanya, sino perqué literalment, tots els catalans, des del lloc que estiguem, podrem escoltar el programa ja que s'emetrà per ONA Música, que s'agafa a tot Catalunya.

Sense cap mena de dubte, una molt bona notícia. Des d'aquí volem encoratjar als directors del programa (que serà realitzat en català) i esperem que estigui en antena durant molt de temps.

A continuació us faig un copia-enganxa de les freqüències per tot Catalunya i Andorra:
    · BARCELONA 96.0 FM
    · GIRONA 98.5 FM
    · LLEIDA 102.2 FM
    · TARRAGONA - REUS 97.7 FM
    · ANDORRA 92.6 FM
    · COSTA BRAVA 96.3 FM
    · PIRINEUS 94.5 FM
    · RIBAGORÇA 99.3 FM
    · TERRES DE L'EBRE 105.6 FM
    · VAL D'ARAN 93.9 FM
    · VALLÈS 102.5 FM

El programa es podrà escoltar també per internet a través de la pàgina d'ONA Música.

Per altra banda, m'agradaria destacar que el programa també disposa de pàgina web, que podeu visitar clicant aquí.

dilluns, de setembre 08, 2003

Nova enquesta setmanal

Torna l'enquesta setmanal estil "coneixement" més que no pas "opinió":

Quin del següents cantants NO ha versionat la cançó Mercury Blues?

Les opcions són:
    · Alan Jackson [Entrar a la web del Cantant]
    · K.C. Douglas [Entrar a la web del Cantant]
    · Dwight Yoakam [Entrar a la web del Cantant]
    · Charlie Daniels [Entrar a la web del Cantant]

Ja podeu començar a votar!

Resultats de l'enquesta setmanal

Després de rebre 262 vots, no hi ha hagut sorpreses en l'enquesta d'aquestes últimes setmanes: l'estil de Countrycat és el Honky Tonk!

Els resultats han anat de la següent manera:
    · Honky tonk: 47 vots (17%)
    · Cajun: 23 vots (8%)
    · Western swing: 34 vots (12%)
    · Bakersfield: 38 vots (14%)
    · Nashville: 29 vots (11%)
    · Outlaw: 4 vots (1%)
    · Tradicionalist: 23 vots (8%)
    · Tex-mex: 20 vots (7%)
    · Trucker: 29 vots (11%)
    · Flamenco-no-nai-no: 15 vots (5%)

Més endavant comentarem les característiques principals de cadascun dels estils.

divendres, de setembre 05, 2003

Tornen les classes al Shotwell

Aquesta setmana sí, les classes del country line dance de la Glòria, tornen al Shotwell59 tots els divendres a partir de les 22:30h.

Tots/es aquells/es que volgueu passar una bona estona ballant i escoltant bona música amb el DJ Joan Enric, hi esteu convidats.

Universal Group baixa el preu dels CD's fins un 30%

Atenció al què publicava ahir Vilaweb:

"En un context de baixada de vendes de compactes Universal Music Group, una de les principals companyies discogràfiques del món, ha anunciat que en rebaixarà el preu un 30%, al mercat nord-americà. L'objectiu és d'estimular-ne la venda, afectada per la descàrrega de música a internet. La mesura s'aplicarà a principi d?octubre, quan els compactes d'Universal costaran una mitjana de 12,98 dòlars (ara en costen 18,98. La rebaixa s'aplicarà als nous compactes de la companyia, que edita autors com U2 o Eminem, però també al catàleg general, que conté músics com Bob Marley, The Who i Louis Armstrong.
Aquesta és la primera vegada que una gran companyia anuncia una rebaixa de preus semblant. El cost elevat dels compactes és una de les queixes principals dels usuaris i un dels principals arguments dels defensors del piratatge musical. Universal Music, que depèn de Vivendi Universal, vol que amb aquesta nova política de preus amb 'els fanàtics de la música' tornin a les botigues i es vengui més música."


Una bona noticia en clau country si aquesta rebaixa s'extén a casa nostra: cantants com George Strait, Tracy Byrd, Aaron Tippin i altres tenen contractes amb aquesta companyia.

dijous, de setembre 04, 2003

Nous CD's a la venda

Gràcies a la recomenació d'en Francesc (Veure el seu ball, el Drivin' Texas), avui us proposaré una sèrie de CD's que sortiran properament a la venda.

El 9 de setembre surt al carrer (no sé quin...) un nou treball d'en Clay Walker, A few questions. (Enllaç a Amazon)

El 16 de setembre, serà el torn de la Patty Loveless amb el CD On your way home. (Enllaç a Amazon)

Posteriorment, el 23 de setembre sortirà a la llum un nou disc dels The Mavericks, que feia temps que no deien res. Tot s'ha de dir que no s'han trencat gaire el cap per posar-li nom: es diu Mavericks. Originals... (Enllaç a Amazon )

Finalment, la web d'on en Francesc ha tret la informació (Waterloo Records) indica que el 23 de setembre sortirà a la venda un nou treball de la Martina McBride, però ni a la seva web ni a Amazon he trobat cap referència d'això. O sigui que hasta aquí puedo leer...

dimecres, de setembre 03, 2003

Balls d'ahir a la Fila

Ahir sí que va ser el gran dia i per fi vam poder anar altre cop a la Filharmònica.

L'Anna, que la pobra tampoc ha fet vacances, va ensenyar 4 bons balls com són:
    · Austin Motel. Veure la fulla de ball.
    · Tumble Weed. Properament a Countrycat Line Dance
    · Web On. Veure la fulla de ball.
    · Grand Casino. Veure la fulla de ball.

Festa Country a Sarrià

Tal i com ens va comentar la Cinta la setmana passada a Sants, s'acosta una trobada country a Barcelona, concretament al barri de Sarrià.

Coincidint amb la Festa Major del barri, el proper 3 d'octubre, a partir de les 20:30h, es celebraran 3 concerts country: The Hayrider, els Ringo's Electric Cowboys i Dallas Wayne. També hi haurà classes de ball, una festa Jack Daniels i moltes coses més.

Aprofito ja per comentar que Dallas Wayne també actuarà al Jambalaya el dia següent.

dimarts, de setembre 02, 2003

Llista dels Roughstock Country Countdown

Avui tornem a reprendre el curs amb una nova llista d'èxits, corresponent a la setmana del 30 d'agost.

Cal destacar en el 1er lloc, per 4a setmana consecutiva, el duet, nominat als CMA Awards, Alan Jackson i Jimmy Buffett (lliure?), amb la cançó It's five o'clock somewhere. Sincerament, no he tingut encara la oportunitat d'escoltar aquest tema, però imagino que ha de ser bo, si tenim en compte qui l'interpreta.

El nº 2 és per Kenny Chesney amb No Shoes, No Shirt, No Problems i el 3er lloc és per un perfecte desconegut (per mi) com és en Dierks Bentley, amb el tema What was I thinking. Podeu entrar a la web d'aquest debutant i veure què tal és clicant aquí. Només d'entrar, si ho teniu tot ben configurat, ja sentireu el tema automàticament. No està malament...

Per a consultar la llista íntegrament, podeu entrar a la pàgina dels Rougshtock Country Countdown clicant aquest enllaç.

dilluns, de setembre 01, 2003

Un nou espai a internet pels Bojos del Country Line Dance

En efecte, fruit de la quantitat enorme de balls que la Glòria (professora del Shotwell59) havia plasmat en paper, avui Countrycat inaugura oficialment després d'un breu període de proves, un nou espai dedicat exclusicament al Country Line Dance: Countrycat Line Dance, http://www.country-line-dance.tk

Si a Countrycat hi podeu trobar diàriament notícies, enllaços,... en fi, curiositats sobre la música Country, a Countrycat Line Dance hi trobareu tots els balls haguts i per haver, escrits en català perquè ens hi poguem entendre tots. El mateix estil de Countrycat, amb tots els balls.

La pàgina surt amb prop de 150 coreografies, de tots els nivells. Però la intenció serà la mateixa que a Countrycat: actualitzar sovint la pàgina, amb nous balls apresos als locals catalans, amb balls de nova creació o fins i tot amb balls traduïts de l'anglès.

No cal dir que tots sou benvinguts a la nova pàgina, i esperem que sigui útil per tothom. Feu tantes propostes/crítiques/comentaris com vulgueu, que sempre que siguin constructius seran benvinguts!

Així que... Busques un ball??? Countrycat Line Dance!

Entrar a Countrycat Line Dance
Si voleu enviar les vostres cròniques, fotografies, anuncis de festes, balls,... ho podeu fer sempre que volgueu al mail countrycat@gmail.com o convidant-nos a l'acte que obriu a Facebook, amb la màxima antel·lació possible. Si es tracta d'activitats, recordeu d'incloure tota la informació necessària: lloc, adreça, horaris, preu d'entrada,...
Related Posts Plugin for Blogger