Agenda pel cap de setmana

Per aquest dissabte teniu dues opcions de Festa Country.

Per un cantó la festa Country de La Garriga, de la qual vam parlar fa dos dies, i per l'altre la festa que hi haurà a Artés, amb en DJ &Cia punxant fins que el cos aguanti!

Pel que fa a aquesta última, es farà al Petit Casal d'Artés, a les 21:00h i l'entrada és gratuïta. Si voleu sopar un pa amb tomaquet amb pernil i beguda, us costarà 3 euros.

Teniu un mapa d'Artés a aquesta pàgina.

I ja sabeu que si voleu anunciar qualsevol esdeveniment country, ho podeu fer sempre que volgueu deixant un missatge al Fòrum Countrycat o enviant un mail a countrycat@terra.es

Escolteu Somewhere Down in Texas

Font: Amazon

Per uns dies podeu escoltar gratuïtament el darrer treball de George Strait a través de la web de la CMT.

Només cal que entreu a aquesta pàgina i feu clic a les imatges d'altaveus que hi ha al costat de cada cançó.

Recordem que es tracta d'un àlbum força calmadet, però que és del Rei! :-) Encara que, us faré una confessió en primícia: si tenim en compte els darrers àlbums publicats, crec que el meu gust es dirigeix més cap a l'Alan Jackson que cap a ell. Serà perquè vam nèixer el mateix dia? :-))

Qui us agrada més a vosaltres? Alan Jackson o George Strait? Qui vulgui parlar-ne, ens trobem al Fòrum Countrycat!

Festa Country a La Garriga

Font: Carles

Dissabte vinent, dins els actes de la Festa Major de La Garriga, hi haurà una festa country por todo lo alto al Casino d'aquesta localitat.

Entre les moltes activitats, hi haurà una trobada de Harley Davidson, una Botiga d'articles Country, una botifarrada i servei de bar, una exhibició i classes de ball Country i un concert en directe a càrrec dels Green Chilis.

Els horaris de les activitats són els següents:
· 20:00h. Concentració i sortida de les Harley Davidson. Recorregut pel poble. Un cop finalitzat el recorregut, quedaran aparcades al recinte del Casino per poder-les admirar.
· 21:00h. Botifarrada i Ball Country. Podrem degustar una bona botifarra i al mateix temps hi haurà una exhibició de balls a càrrec dels alumnes del Casino de La Garriga i classes d'iniciació. Es faran un parell o tres de balls senzillets, per aquells que encara no coneixen això del Country, i també es punxarà música per anar ambientant la nit.
· 23:00h. Els Green Chilis en directe amb els temes que ens agrada ballar.
· 01:00h. Ball per tothom, fins que ens cansem.

Les activitats es faran al Casino de La Garriga i al passeig just davant del Casino. Tot al aire lliure, per no passar massa calor.

Entrada gratuïta (les botifarres no...)

I per ballar, 100 m2 de terra de fusta. Aquest any sí!

No us ho podeu perdre!!!

Per mes informació contacteu amb en Carles, al mail ice_cold_beer_03@hotmail.com

Organitza: Casino de La Garriga
Col·labora: Ajuntament de La Garriga


I recordeu que sempre que volgueu donar a conèixer algun esdeveniment o activitat relacionada amb el món del country, ho podeu fer enviant un e-mail amb tota la información a countrycat@terra.es

Crònica del Butterfly Country Festival

Font: Purroy

La Marta i en Carles (Purroy) van viatjar a Emmen (Holanda) els dies 8, 9 i 10 de juliol. Fins aquí us preguntareu: i a mi què?

Doncs resulta que a més a més de poder tastar el formatge Emmental típic de la regió, van assistir al Butterfly Country Festival, que va comptar amb estrelles d'altíssim nivell com ara Asleep at the Wheel o Dwight Yoakam, entre molts altres.

Val a dir que l'afició al nord d'Europa per la música country és molt més gran que no pas a casa nostra, i això permet també veure (de tant en tant) noms històrics com ara els anteriorment citats.

Doncs la Marta i en Carles, a més de disfrutar de valent, han tingut l'amabilitat d'escriure'ns una crònica per tots aquells/es que no vam ser-hi, perquè almenys sapiguem com va anar tot.

També m'han passat moltes imatges, que després de fer-ne una selecció he penjat a Countrycat Fotografies.

I sense més dilacions, us deixo amb la crònica. Moltes gràcies Purroys per la peacho crònica i les fotos! Després de llegir-la, em feu una enveja que no vegis!!! :-)


CRÒNICA DEL "BUTTERFLY COUNTRY FESTIVAL" EMMEN (HOLANDA)

Els dies 8, 9 i 10 de Juliol d'aquest any es va cel·lebrar a Emmen, tocant a la frontera amb Alemanya, el festival Butterfly. A continuació mirarem de relatar-vos les nostres experiències en aquest fantàstic aconteixement.


Dissabte 9:
Després de conduir durant prop de 200 km. des de l'aeroport de Schiphol vam arribar al festival cap allà les 8.

Allà vam trobar un recinte tancat en un espai annexe a l'estadi on hi havia un escenari i unes tarimes de fusta de quasi 200 metres quadrats per ballar. Al voltant de la tarima estava ple de paradetes de música, samarretes, barrets, etc.(similar al Mr. Banjo).

La música era en directe i hi actuaven uns grups locals dels que desconeixem els noms, però quasi tots es dedicaven a fer versions de temes coneguts de cantants clàssics, els que més, i de moderns.

La gent ballava amb un estil molt diferent al nostre, tipus LDA. Nosaltres ens vam posar en un racó a ballar els que se'ns va ocòrrer (California Boy, Wheels, Swinging Doors, Horse's Mane,etc.). Alguna gent s'acostava i ens preguntava quin ball estavem ballant si el podien trobar en alguna web. Al·lucinaven quan dèiem que veniem de Barcelona. Ens van dir que els agradaven molt els balls que fèiem i el nostre estil!!!! Cap a les dotze es va acabar i vam anar a dormir.


Diumenge 10:
Era el dia fort del festival.

Estava programat un macro concert amb un cartell impressionant: Ruud Hermans (Holanda), Slow Horses (Alemanya), Heather Myles (USA), BR549 (USA), Asleep At The Wheel (USA), i Dwight Yoakam (USA).

A fora del recinte hi havia una mica de fira "country" similar a la del dia anterior. A les 2 en punt, tal com estava progamat (estàvem a Europa!), van començar les actuacions presentades per una estrella del country alemany:

Ruud Hermans i Slow Horses
Eren totalment desconeguts per nosaltres ja que són grups locals. Ens van agradar ja que alternaven versions amb temes propis (en anglès). Pels aplaudiments de la gent d'allà vem deduïr que eren força coneguts allà.

Heather Myles
Va aparèixer, amb un modelet força provocatiu (mireu sinó les fotos), acompanyada dels seus Cadillacs Cowboys.

Tot i que va oferir un repertori força similar al que ha ofert les vegades que ha actuat a casa nostra, va estar impresionant!!!! Va començar amb "Who did you call darling" i després va anar oferint les seves cançons més conegudes durant prop de 35 minuts.

Però, els aplaudiments i crits de les aproximadament 3.000 persones que estàvem allà la va fer oferir 2 bisos de 3 cançons cadascun. Va estar força simpàtica, i de fet, va ser la única de les estrelles del festival que va sortir a una carpa de la organització a firmar autògrafs. Vam poder parlar amb ella uns segons mentre ens signava els barrets i se'n recordava de Barcelona i del Mr. Banjo.

BR549
Sensacionals! Van oferir un concert carregat de "western swing" i de "rockabilly".

Eren els que, particularment nosaltres, menys coneixíem ja que només tenim algunes cançons, però, ens van agradar moltíssim. Tant que intentarem aconseguir tots els cd d'ells que puguem.

Entre les cançons que van tocar destaquen "Cherokee Boogie" i versions de Hank Williams, The Flying Burritos, Waylon Jennings, Bill Halley, Merle Haggard, a més de força cançons pròpies.

Asleep At The Wheel
Són un dels nostres grups favorits. Va ser increíble poder veure'ls en directe i van ser, sencillament, al·lucinants!!!!!!

El lider del grup, Ray Benson, va aparèixer, molt elegant, amb els seus prop de 2 metres d'alçada dintre d'un vestit gris fosc (vegeu fotos).

Van començar amb molta canya i el repertori va ser el seu clàssic repertori que podem sentir en els seus cd en viu ("Miles of Miles of Texas", "Route 66", "Take Me Back To Tulsa", etc.)

De la banda dels anys 70 només queda Ray Benson, però el so continua sent so Asleep carregat del millor "western swing". De la banda actual desconeixem els noms però, destacariem el "fiddle" i una vocalista joveneta que va trencar 2 vegades la corda de la seva guitarra espanyola.

Com a cosa curiosa, en un dels solos que es va marcar el noi del "fiddle", no ens cansarem de dir que boníssim, el Ray va agafar tres boletes del tamany de les de billar i va començar a fer jocs malabars, tirant-se una al barret i aguantant-la amb l"ala del barret, genial!

Van oferir quasi 50 minuts de concert i a l"acabar els aplaudiments del públic els van fer sortir a fer un bis de 2 cançons. Una d"aquestes va ser una versió rapidíssima del "Cotton Eyed Joe".

Dwight Yoakam
Era el plat fort del festival i va complir amb les expectatives.

Acompanyat de només un bateria, un baix i un guitarrista, a part de la seva guitarra espanyola, va sortir amb una camisa amb uns flecos impresionants (vegeu fotos) i amb les seves botes blanques i el seu barret Stetson gris.

Va començar amb "Little Sister" i va anar seguint amb el seu repertori més o menys clàssic. De fet, ell va comentar, amb el seu anglès-americà difícil d"entendre per la seva manera de pronunciar, que havia actuat varies vegades a Amsterdam però no a Emmen, així que oferiria un concert bassat en el seus temes clàssics.

I així va anar oferint cançons com "I'm A Honky Tonk Man", "Little Ways" (molt accelerada però genial), "Streets Of Bakersfield", "Guitars, Cadillacs, etc.", "A Long Way Home", etc, acompanyat dels seus característics i originals moviments de caderes i guitarra que tots em pogut observar en els seus videos i que tan agraden a les noies. En definitiva: Brutal!!!!

Va ser l'artista que més estona va estar damunt de l"escenari, suposem que perquè ell, en teoria, era l'estrella del festival, ja que va durar prop d'hora i mitja. Encara que al final, tots, vam embogir només va oferir un bis de 2 cançons: "This Thing Called Love" i una cançó que va ser una primícia per a tothom, doncs va explicar que, tot i que era de fa 2 anys, mai s'havia tocat i que per tant era "nova" i que probablement seria la primera d'un nou àlbum que està preparant.


Abans d'acabar un parell de comentaris:
1) Tots esperàvem que en Dwight i la Heather ens oferíssin a duo la cançó "Little Chapel". No va ser així, ni quan actuava ella ni quan actuava ell, i va ser una "petita" decepció.
2) Una altre petita decepció va ser que ni Ray Benson ni Dwight Yoakam van sortir a firmar autògrafs ni van ser accesibles pel seu públic en cap moment. Només la Heather va sortir i va estar super simpàtica.

Bè, això es tot. Per nosaltres ha estat una gran experiència i vem al·lucinar amb tot l'ambient i la música que vem trobar-nos allà. Hem intentat explicar-vos tot el que vem veure i disfrutar en aquests 2 dies que mai oblidarem. Esperem que aquesta crònica us hagi agradat i fins un altre! Keep It Country!

Un Mr Banjo de luxe

Font: Countrycat Fotografies

Un any més, i ja en van 5, el millor country és va reunir a la Masia dels Bellots de Terrassa.

Des de dijous al Nashville Country Club amb en Michael Ballew fins diumenge, s'han viscut uns dies que veníem esperant tot l'any. Uns dies que els aficionats al Country podem disfrutar d'un festival fet a la nostra mida.

Ha estat un festival marcat en tot moment per la memòria d'en Chris Ledoux, amb emotius minuts de silenci a les sessions de Monta Western.

A continuació us escric el què em van semblar els concerts que vaig sentir. Si algú vol completar la crònica, pot fer-ho enviant un e-mail a countrycat@terra.es


DIJOUS 21: MICHAEL BALLEW


Font: Countrycat Fotografies

Molt gran.

Un tros de concert el què vam poder assistir dijous a la nit al Nashville Country Club de Terrassa.

Sobre l'escenari, i presentat pel mestre Manolo Fernández, en Michael Ballew i la Damn Good Texas Band, tocant temes sobretot de l'àlbum Rodeo Cool, tot i que també ens va oferir cançons del seu darrer treball, No Pain.

Van sonar, entre altres, The whiskey's fine, Rodeo Cool, Glenda Pearl, Nothing On Me But You, All Alone In San Antone, Darkside of the Dance Floor, Tears All Over Town, Damned Ol' Beer o Cowboy and The Preacher, durant les més de dues hores de concert.

La sorpresa de la nit la va donar el grup d'en Wayne Law, que oficialment actuava divendres al Mr. Banjo. Doncs dijous a la nit va pujar a l'escenari també per interpretar tres temes amb la seva banda.

En fi, que tot plegat va ser una gran festa que va acabar "quan les vaques tornaven a casa seva..."



DISSABTE 23: JAMIE RICHARDS


Font: Countrycat Fotografies

Tot un descobriment el què vaig fer jo amb en Jamie Richards.

Aquest texà ens va donar el millor de la música de la seva terra. Amb cançons com Don't try to find me, Between These Lines, They've Never Been To Texas o Last call.

Realment, per treure's el barret.



DISSABTE 23: JASON ALLEN


Font: Countrycat Fotografies

I no va ser menys descobriment el senyor Jason Allen! I és que jo cada any descobreixo molta gent boníssima gràcies al Mr. Banjo.

També de Texas, com no podia ser d'una altra manera, Jason Allen va estar superb.

Va interpretar cançons com I can't see Texas from here, Next in line, Make Up Your Mind o Your Heart Turned Left (& I Was On The Right) i em va deixar amb la boca oberta.

Llàstima que les necessitats bàsiques s'haguessin de cobrir i el sopar fes que em perdés bona part del concert. Però per sort han inventat un estri anomenat CD que permet endur-te els cantants a casa... :-))



DISSABTE 23: DANNI LEIGH


Font: Countrycat Fotografies

Què dir de la guapa cantant de Virginia que no haguem dit ja?

Danni Leigh va oferir-nos un concert semblant a la línia dels que va oferir fa un any quan va visitar-nos per primer cop. A mi personalment em va agradar força, tot i que no em va sorprendre tant com els dos concerts anteriors.

Van sonar clàssics seus com If The Jukebox Took Teardrops, Longnecks, Cigarettes, Chain Gang, I Don't Feel That Way Anymore, Beatin' My Head Against the Wall, Teardrops, Teardrops o Weren't You the One.

Els que volíem fer-li fotos des de la primera fila vam recordar com de bellugadissa és dalt de l'escenari... O es tapava la cara amb el micro o començava a ballar amunt i avall i et sortia moguda...



DISSABTE 23: RICK TREVIÑO


Font: Countrycat Fotografies

L'estrella mediàtica del Mr. Banjo 2005 no va ser altre que Rick Treviño. Ho demostra la cua quilomètrica que es va muntar al final del concert per comprar i signar CD's.

A priori em feia una mica de por que fes un concert d'estrella mediàtica. Però la veritat és que va ser un gran concert.

Va anar de menys a més, però va quedar palès que sap com dur un concert perquè agradi a la gent.

Deixant de banda la seva gran veu (a mi m'agrada molt almenys), les cançons que va escollir per l'ocasió van estar perfecte.

Van sonar Overnight Success, In My Dreams, Bobbie Ann Mason, Just Enough Rope, Running Out of Reasons (versió anglesa, molt millor) o She Can't Say I Didn't Cry entre altres.

També van sonar Before the next teardrops fall i, com a vis, Wasted days and wasted nights.

M'hagués agradat que sonessin també Dr. Time o Un momento allá, però no hi va haver sort.

Però a la segona va a la vençuda! Per què dic això? Doncs perquè després del seu concert en Manolo Fernández va anunciar que l'artista convidat el proper dijous a les 22:00h al Nashville Country Club seria el mateix Rick Treviño.



MÉS ENLLÀ DE LA MÚSICA

Font: Countrycat Fotografies

En les altres activitats no musicals, va destacar un any més la monta Western. Vaig poder veure'n la sessió de dissabte a la tarda i és força espectacular. Llàstima del sol que queia a aquella hora...

I en l'apartat de linedance, van explicar balls l'Emili Muntaner, en Francesc Benet, Sergi Boada i la Cinta Larrotcha.

El ball de l'Emili duu per nom Donkey Cat i l'ha creat en homenatge al Ruc Català. El full ja està penjat a Countrycat Linedance.

I el d'en Francesc es diu Banjo Moon i també el podeu trobar a Countrycat Linedance.

I diumenge, va ser el torn de les Harley's. No hi vaig ser, o sigui que no us en puc dir res. Però la cosa pintava molt bé.


En fi, un any més de Mr Banjo. Amb una afluència de públic potser una mica inferior a la de l'any passat. Esperem per això, que l'any vinent poguem tornar a gaudir d'uns dies com aquests.

S'ha d'agraïr i molt, la feina de la organització perquè tot va estar molt ben muntat. Sort en tenim d'ells per poder viure amb normalitat la nostra afició.


I fins aquí la crònica del què em va semblar el festival. Si voleu enviar qualsevol tipus de material digital ho podeu fer a les direccions habituals: countrycat@terra.es (per arxius normals) i countrycat@gmail.com (per arxius més pesats)


Podeu veure força fotos del Mr. Banjo Festival 2005 a Countrycat Fotografies.