Un Mr Banjo de luxe
Un any més, i ja en van 5, el millor country és va reunir a la Masia dels Bellots de Terrassa.
Des de dijous al Nashville Country Club amb en Michael Ballew fins diumenge, s'han viscut uns dies que veníem esperant tot l'any. Uns dies que els aficionats al Country podem disfrutar d'un festival fet a la nostra mida.
Ha estat un festival marcat en tot moment per la memòria d'en Chris Ledoux, amb emotius minuts de silenci a les sessions de Monta Western.
A continuació us escric el què em van semblar els concerts que vaig sentir. Si algú vol completar la crònica, pot fer-ho enviant un e-mail a countrycat@terra.es
DIJOUS 21: MICHAEL BALLEW
Molt gran.
Un tros de concert el què vam poder assistir dijous a la nit al Nashville Country Club de Terrassa.
Sobre l'escenari, i presentat pel mestre Manolo Fernández, en Michael Ballew i la Damn Good Texas Band, tocant temes sobretot de l'àlbum Rodeo Cool, tot i que també ens va oferir cançons del seu darrer treball, No Pain.
Van sonar, entre altres, The whiskey's fine, Rodeo Cool, Glenda Pearl, Nothing On Me But You, All Alone In San Antone, Darkside of the Dance Floor, Tears All Over Town, Damned Ol' Beer o Cowboy and The Preacher, durant les més de dues hores de concert.
La sorpresa de la nit la va donar el grup d'en Wayne Law, que oficialment actuava divendres al Mr. Banjo. Doncs dijous a la nit va pujar a l'escenari també per interpretar tres temes amb la seva banda.
En fi, que tot plegat va ser una gran festa que va acabar "quan les vaques tornaven a casa seva..."
DISSABTE 23: JAMIE RICHARDS
Tot un descobriment el què vaig fer jo amb en Jamie Richards.
Aquest texà ens va donar el millor de la música de la seva terra. Amb cançons com Don't try to find me, Between These Lines, They've Never Been To Texas o Last call.
Realment, per treure's el barret.
DISSABTE 23: JASON ALLEN
I no va ser menys descobriment el senyor Jason Allen! I és que jo cada any descobreixo molta gent boníssima gràcies al Mr. Banjo.
També de Texas, com no podia ser d'una altra manera, Jason Allen va estar superb.
Va interpretar cançons com I can't see Texas from here, Next in line, Make Up Your Mind o Your Heart Turned Left (& I Was On The Right) i em va deixar amb la boca oberta.
Llàstima que les necessitats bàsiques s'haguessin de cobrir i el sopar fes que em perdés bona part del concert. Però per sort han inventat un estri anomenat CD que permet endur-te els cantants a casa... :-))
DISSABTE 23: DANNI LEIGH
Què dir de la guapa cantant de Virginia que no haguem dit ja?
Danni Leigh va oferir-nos un concert semblant a la línia dels que va oferir fa un any quan va visitar-nos per primer cop. A mi personalment em va agradar força, tot i que no em va sorprendre tant com els dos concerts anteriors.
Van sonar clàssics seus com If The Jukebox Took Teardrops, Longnecks, Cigarettes, Chain Gang, I Don't Feel That Way Anymore, Beatin' My Head Against the Wall, Teardrops, Teardrops o Weren't You the One.
Els que volíem fer-li fotos des de la primera fila vam recordar com de bellugadissa és dalt de l'escenari... O es tapava la cara amb el micro o començava a ballar amunt i avall i et sortia moguda...
DISSABTE 23: RICK TREVIÑO
L'estrella mediàtica del Mr. Banjo 2005 no va ser altre que Rick Treviño. Ho demostra la cua quilomètrica que es va muntar al final del concert per comprar i signar CD's.
A priori em feia una mica de por que fes un concert d'estrella mediàtica. Però la veritat és que va ser un gran concert.
Va anar de menys a més, però va quedar palès que sap com dur un concert perquè agradi a la gent.
Deixant de banda la seva gran veu (a mi m'agrada molt almenys), les cançons que va escollir per l'ocasió van estar perfecte.
Van sonar Overnight Success, In My Dreams, Bobbie Ann Mason, Just Enough Rope, Running Out of Reasons (versió anglesa, molt millor) o She Can't Say I Didn't Cry entre altres.
També van sonar Before the next teardrops fall i, com a vis, Wasted days and wasted nights.
M'hagués agradat que sonessin també Dr. Time o Un momento allá, però no hi va haver sort.
Però a la segona va a la vençuda! Per què dic això? Doncs perquè després del seu concert en Manolo Fernández va anunciar que l'artista convidat el proper dijous a les 22:00h al Nashville Country Club seria el mateix Rick Treviño.
MÉS ENLLÀ DE LA MÚSICA
 |  |
En les altres activitats no musicals, va destacar un any més la monta Western. Vaig poder veure'n la sessió de dissabte a la tarda i és força espectacular. Llàstima del sol que queia a aquella hora...
I en l'apartat de linedance, van explicar balls l'Emili Muntaner, en Francesc Benet, Sergi Boada i la Cinta Larrotcha.
El ball de l'Emili duu per nom Donkey Cat i l'ha creat en homenatge al Ruc Català. El full ja està penjat a Countrycat Linedance.
I el d'en Francesc es diu Banjo Moon i també el podeu trobar a Countrycat Linedance.
I diumenge, va ser el torn de les Harley's. No hi vaig ser, o sigui que no us en puc dir res. Però la cosa pintava molt bé.
En fi, un any més de Mr Banjo. Amb una afluència de públic potser una mica inferior a la de l'any passat. Esperem per això, que l'any vinent poguem tornar a gaudir d'uns dies com aquests.
S'ha d'agraïr i molt, la feina de la organització perquè tot va estar molt ben muntat. Sort en tenim d'ells per poder viure amb normalitat la nostra afició.
I fins aquí la crònica del què em va semblar el festival. Si voleu enviar qualsevol tipus de material digital ho podeu fer a les direccions habituals: countrycat@terra.es (per arxius normals) i countrycat@gmail.com (per arxius més pesats)
Podeu veure força fotos del Mr. Banjo Festival 2005 a Countrycat Fotografies.
Comentaris