Marató a Palafrugell i Barbacoa a Vilassar

El proper dissabte tindran lloc dues activitats diferents, una marató a La Fraternal de Palafrugell i la tradicional Barbacoa d'Estiu del Texas Country Bar a Vilassar. Us les detallo en ordre cronològic d'inici (malauradament, coincideixen les dues a la mateixa nit).

Barbacoa d'estiu al Texas Country Bar
Segons m'ha comentat la Pat al mail countrycat@terra.es, a les 21:00h començarà la festa al Texas, amb l'alçament de la bandera texana.

A continuació hi haurà la barbacoa, que constarà d'un menú de 12 euros/plat i que incloïrà butifarra, 2 pintxos, patata al forn i panotxa de blat de moro, acompanyat amb maionesa o ketchup i tarrina de gelat.

Els refrescos (cervesa, cola, taronjada, aigua, etc.) valdran 1 euro/unidad.

Després del sopar, i tot això a la terrassa del Texas, hi haurà una jam-session organitzada per un grup de clients/socis del Texas.

Després es podrà entrar al local a ballar fins que el cos aguanti.

I pels que es quedin amb gana, i ja a la matinada, s'oferirà xocolata amb melindros, segons les peticions o gana que hi hagi.


Marató de ball a La Fraternal de Palafrugell
Segons m'ha comentat la Rosa Maria en un mail a countrycat@terra.es, a partir de les 23:00h, tindrà lloc a La Fraternal de Palafrugell una marató d'uns 60 balls.

La llista és la següent, encara que potser a última hora se n'elimina algun per no fer-ho tant llarg (disculpeu que no hagi inclòs enllaços als fulls dels balls com tinc per costum, però tots sabeu que aquests dies la pàgina de balls no funciona, per causes alienes a Countrycat):
· 32 Miles
· Aint't Got Time
· Almost Cookin
· Anywhere
· Badda Boom Badda Bang
· Buffalo Road
· Buy me a Drink
· C.C.S.
· Celtin Slide
· Choo choo train
· Clickety Clack
· Copicat
· Country Walkin
· Cowboy Twist
· Crazy heels
· Crazy Littele Thing
· Dont't Be Wrong
· Easy Going
· Green Grass
· Heartbrake Express
· Help Me
· Hey Good Looking
· I Might
· I'm Givin Up
· Islands in the Stream
· J. Walk
· Jamaican Run
· Just a Memory
· Just a Minute
· Krash
· Lighning Polka
· Lindy Shuffle
· Line Dance Crazy
· Margarita Cha
· Nice work
· No Tomorrow
· On the Rocks
· One step forward
· Pagadanjo
· Precius Time
· Radio Romp
· Rock Around The Clock
· Rose Garden
· Sho Nuff
· Simply Rock
· Spanish Stomp
· Spontaneus
· Sugar Talk
· Sunset
· Sureño
· T.N. Rock
· Take a Breather
· T-Bonne Shuffle
· The cucaracha
· Trashy Women
· Tush Push
· Two by Two
· Vertical Expression
· What About Now
· Wheels
· Wiskey in the Jar
· X-story



Moltes gràcies a la Pat i a la Rosa Maria per la seva informació. L'elecció serà complicada!!!

Avui entrevistem a... Carles Llebot

Font: Carles Llebot

Sense cap mena de dubte, la millor foto de totes les que ens fan fet arribar fins ara! Pels qui no conegueu en Carles, cal dir que normalment amb un sol barret en té prou. :-)

Bé, doncs avui toca el torn a en Carles LLebot, que deu haver acabat de tornar d'Holanda, on va anar al Butterfly Festival a escoltar entre altres Dwight Yoakam, Asleep at the Wheel i Heather Myles. Quina enveja company!

Com podeu veure, és també un dels professors que va molt més enllà dels passos d'un ball, i que s'interessa per aprendre cada dia una mica més sobre música country (i estils germans).

Sense més dilacions, a continuació teniu l'entrevista:

Countrycat. Recordes quan va ser el primer cop que vas veure ballar line dance? On i quan era?
Carles Llebot. Era Octubre de l?any 2000. Feia més de quinze anys que m'agradava la música country i desconeixia que es ballés (excepte els two step que veia en alguna pel·lícula), quan una amiga em va dir que en un centre cívic del meu barri ensenyaven a ballar country. Era el Centre Cívic Les Basses i la professora era l'Anna Balaguer. M'hi vaig apuntar de seguida i al següent trimestre també es va apuntar la Marta, la meva, aleshores, xicota.

C. Recordes quin va ser el primer ball que vas aprendre? Te'n vas sortir o el primer cop va ser horrorós?
C.LL. Va ser l'Elèctric Slide i va ser una mica desastre, la veritat, ja que vaig arribar tard a la primera classe. Entre nerviós que estava perquè aprenia a ballar la música que més m'agradava i també, pel fet d'arribar un pèl tard, no va anar gaire bé. Però, gràcies a la paciència de la pobre Anna, al final vaig aconseguir-ho.

C. Quant temps va passar des de que vas començar a ballar fins que vas ser professor?
C.LL. Professionalment, més o menys, uns 3 anys i mig. Vaig començar el primer trimestre del 2004.

C.. Per què vas voler ser professor?
C.LL. Mai havia pensat en ser-ho. De fet va ser una mica sense voler. Al C.C. Les Basses portàvem quasi dos anys amb l'Anna quan va dir-nos que deixava el centre. Llavors, com que entre els companys de les classes hi havia molt bon ambient vam decidir de continuar veient-nos un cop per setmana i nosaltres, la Marta i jo, els ensenyaríem els balls que apreníem als locals que anàvem.

Vam trobar una aula lliure al Centre Cívic Can Basté, molt lligat al de Les Basses, que ens la cedien gratis a canvi d'alguna actuació en alguna festa del centre. Així vam començar, de manera totalment altruïsta, a donar classes a un grupet d'amics.

Vam durar quasi un any fins que, per diferents motius (embarassos, canvi de feines, etc..) es va acabar el grup. Però, paral·lelament, la professora que va substituir a l'Anna al C.C. Les Basses, la Clara, em va demanar que la substituís en els dos grups que portava, primer i segon, perquè es va fer mal al peu. Vaig pensar en dir-li que no perquè no és el mateix ensenyar a un grup d'amics que portar un taller, però com que no podia deixar-la penjada, i tenia les tardes lliures, vaig acceptar.

C. Recordes el primer ball que vas ensenyar? Com va anar?
C.LL. Doncs, com que era el primer dia del taller de nivell nº1 de Country Line Dance, vaig començar amb l'Elèctric Slide. Crec que va anar prou bé. Al principi tenia molta por i nervis, però després es van passar i va anar tot bé. A l'acabar vaig fer el Sureño. I a segon vaig començar amb el T.N. Rock i després amb el Rock Around The Clock.

C. Actualment fas classe a...
C.LL. Al Centre Cívic Les Basses. Portem, entre la Marta i jo, 3 grups: primer, segon i tercer. Jo em dedico més a primer i segon i ella m'ajuda bastant amb els de tercer.

C. Quin és el ball que més t'agrada?
C.LL. Uff! N'hi ha molts: South Direction, Swinging Doors, Eighty Eight, A Good Day To Run, Take a Breather, Gruene, T-Bone Shuffle,... No acabaria mai!

C. Quin és el darrer ball que has après?
C.LL. El California Boy i el 32 Milles.

C. Què en penses dels darrers balls que van sortint? Trobes que són massa complicats o creus que ho exigeix l'alt nivell de la gent?
C.LL. És cert que l'altíssim nivell que hi ha porta a fer balls llargs, ràpids i complicats, però crec que en fem un gra massa.

Hi ha alguns balls que són tan ràpids que no pots marcar bé els passos i estàs tan pendent de recordar-los que no disfrutes.

Desprès està el tema dels ponts o "bridges", que ara estan tant de moda. Fa dos o tres anys quasi cap ball en tenia i ara és estrany el ball que no en té. A més hi ha balls on els ponts són diferents segons si és paret parell o imparell. Al final haurem de ballar amb la calculadora!

Igual hauríem de parar una miqueta i pensar, també, en la gent que ara comença. Per què no recuperar alguns balls vells? No perquè siguin vells vol dir que no siguin "guapos".

C. Digue'm alguns balls que hagis creat. Quin va ser el primer? I l'últim?
C.LL. De moment, només en tinc tres: 1) Horse's Mane amb la cançó "I´ll be there" de Gail Davies. 2) Montana amb la cançó "I'm in the good shape for the shape I'm in" de Kent Gray. 3) Jealousy amb la cançó "Better hang on a girl" de Dusty Sanchez.

C. La teva cançó preferida?
C.LL. No sé quina dir-te, és que hi ha tantes! A vegades depèn del moment, la situació, l'ambient, etc.

C. El teu cantant o grup preferit?
C.LL. Passa igual que amb la pregunta anterior, hi ha tants! Però et diré uns quants noms: Assleep At The Wheel, George Jones, Emmylou Harris, Johnny Cash, Ricky Calmbach, Justin Trevino, Dwight Yoakam, Merle Haggard, Billy Yates, Kenefick Hard Road, etc, etc, etc.

C. Bàsic o shuffle?
C.LL. Bàsic.

C. Balls de 32 temps o de 64?
C.LL. Bàsicament de 32. Però alguns de 64 no estan pas malament. Crec, que per sobre de si és de 32 o de 64, el que és important és que estigui ben fet, i que la música et porti..

C. Concurs o Marató?
C.LL. Crec que la finalitat de ballar, sigui Country Line Dance o qualsevol altre ball, ha de ser passar-ho bé i disfrutar de la música que t'agrada. Per tant, em decanto més per la marató.

C. Barret o botes?
C.LL. Botes sempre! De fet, no sé ballar sense les botes! El barret depèn més de la situació, de l'ambient, de la calor, etc.

C. Budweiser o Coronita?
C.LL. Budweiser. Però no descarto alguna clara o cervesa de barril, si en tenen.

C. George Strait o Alan Jackson?
C.LL. Tots dos. Però no em quedo només amb ells sinó que hi ha molts més cantants, tant de Country Classic com de New Country, als que parar atenció.

C. Heather Myles o Dolly Parton?
C.LL. Ídem, de diem.

C. Què li diries a algú que tot just acaba de començar a ballar?
C.LL. De fet, el que li dic a molts alumnes : 1) que no es desanimin, que practiquin a casa (si poden, es clar), 2) que no ho deixin, que vagin als locals a ballar i a aprendre nous balls i veure com balla la gent, 3) que es quedin amb el ball i no amb la cançó (que, en teoria, qualsevol ball es pot ballar amb qualsevol cançó); així, si van a ballar i un ball no el saben poden ballar els que ells ja saben,4) i sobretot que disfrutin amb l'ambient i la música, etc, etc, etc, etc.



I fins aquí l'entrevista. Gràcies Carles per la teva col·laboració! I a la Marta per fer de mitjancera! :-)


Finalment, pels que encara no sàpiguen de què va, deixeu-me dir-vos que s'ha iniciat des de Countrycat una ronda d'entrevistes per mail a professors i professores de line dance de Catalunya.

La intenció és que tots aquells que vulguin puguin donar-se a conèixer una mica més al col·lectiu de dansaires catalans, explicant entre altres coses com van iniciar-se al line dance o quins balls els agraden més.

Si sou professors de line dance i no ens hem posat en contacte amb vosaltres, serà per descuit o perquè no tenim el vostre e-mail. Si voleu col·laborar contestant a les preguntes de l'entrevista, només cal que envieu un e-mail a l'adreça countrycat@terra.es i ens posarem en contacte amb vosaltres.


Entrevistes publicades fins el moment:
· 01/06/2005 - Anna Balaguer. [Llegir-la]
· 08/06/2005 - Àngels Pintó. [Llegir-la]
· 15/06/2005 - Francesc Benet. [Llegir-la]
· 22/06/2005 - Neus Lloveras. [Llegir-la]
· 29/06/2005 - Anna Mansilla. [Llegir-la]
· 06/07/2005 - Sergi Boada. [Llegir-la]

L'altre cara de la polèmica Girona - Nashville

Font: A. Balaguer

Aquestes imatges són un parell d'articles que m'ha fet arribar l'aNNa al mail countrycat@terra.es i que tracten de la polèmica sobre l'agermanament entre les ciutats de Nashville i Girona, de la qual parlàvem en aquest missatge de la setmana passada.

Si feu clic sobre les imatges podreu llegir els articles (crec que apareguts al mateix Diari de Girona) i que es mostren més favorables a destacar els aspectes positius de l'intercavi cultural, que al cap i a la fi són els que van dur a iniciar el procés fa un parell d'anys aproximadament.

Tant de bo que tot acabi bé i poguem gaudir tots/es d'aquest futur agermanament.

The Bottle Rockets al Blues & Ritmes

Font: Blues&Ritmes

En Jordi del Blues&Ritmes m'ha fet arribar informació sobre el darrer concert del Blues&Ritmes d'enguany. Recordem que aquest 2005 ha comptat, entre altres, amb la participació de Buddy Miller, i que en edicions anteriors hi han passat gent de la talla de Chris Hillman i Rosie Flores.

Doncs bé, el darrer concert del 2005 serà a càrrec dels The Bottle Rockets.

A continuació us enganxo la nota de premsa oficial:

Festa final de temporada: el Blues&Ritmes'05 tanca l?exercici actual amb un concert furiós de rock?n?boogie a càrrec de Bottle Rockets, capdavanters del revival del roots rock, en una actuació exclusiva que significa el debut de la banda a l?Estat.

Dia i hora: Divendres 15 de juliol a les 22 h.
Preu: 12 euros
Lloc: Teatre Zorrilla (C/ Canonge Baranera, 17 Badalona)

Brian Henneman: guitarra i veu
John Horton: guitarra
Mark Ortmann: bateria
Robert Kearns: baix i veu

S'acaba el Blues&Ritmes'05. Les hemeroteques i els cartells de ?no hi ha entrades? no enganyen: el cicle s'ha fet addicte a l'èxit de crítica i de públic.

Tot va començar al gener amb el concert de Buddy Miller i ha continuat amb altres visites inoblidables, des de la sessió de blues més crua que es recorda per aquests voltants, a càrrec de T-Model Ford, fins a l'actuació de la llegendària banda de soul Booker T. & The MGs, amb un Steve Crooper imbatible amb la guitarra. T'oferim el darrer concert de l'edició d'aquest 2005, The Bottle Rockets. Una altra exclusiva del Blues&Ritmes.

La descripció/comparació més ràpida perquè et facis una idea de qui són The Bottle Rockets és dir-te que et trobes davant d'una mena de Crazy Horse de nova generació. La història d'aquesta banda amb el cor geogràfic a Missouri és la d'una visió i una obsessió: la de Brian Henneman, el líder del grup. El 1977 ja estava creant bandes. Deu ser per aquest caprici del calendari que l'herència del punk sempre ha estat present en la seva música, a vegades surant a la superfície, a vegades amagada a la cantonada d'una frase. Les frases són importants per a The Bottle Rockets.

Les seves cançons no només expliquen històries dels EUA rurals i obrers, sinó que te les fan viure amb el detall en l'escriptura, amb la passió redneck, sense cinisme, amb què són escopides. Depenent del prisma, es pot dir que sonen a Neil Young tocant amb Lynyrd Skynyrd o a Ronnie Van Zandt recolzat pels Crazy Horse. En qualsevol cas, boogie furiós del sud.

Crida l'atenció la relació, molt estreta, que Brian Henneman va tenir amb Uncle Tupelo, el grup que va servir de llavor a Son Volt i Wilco.

Henneman va treballar de roadie i tècnic de guitarres per a Uncle Tupelo i va participar com a músic en la gravació del tercer disc d'aquella banda, avui de culte. També va aconseguir que els seus caps, Jay Farrar i Jeff Tweedy, en aquell moment ja semiconsagrats entre l'elit de l'indie, col?laboressin en el debut de The Bottle Rockets, un àlbum homònim que va veure la llum el 1993.

Aquella obra va posar la primera pedra d'una trajectòria marcada per l'estira-i-arronsa amb les discogràfiques, petites i grans, que mai han sabut què fer amb un grup tan directe i al?lèrgic a la vida domèstica. Són onze anys cremant la carretera. Fent rock'n'boogie calent, de patilles de banda ampla i testosterona. Retratant sense maquillatge allò que anomenen l'Amèrica profunda, fent ús d'una cal?ligrafia que no desentona al costat de mestres de la matèria, cas de Drive-By-Truckers.

La millor banda de bar dels EUA, van escriure de The Bottle Rockets quan encara no eren ni la meitat de bons que ara, despullant la classe treballadora d'un país provincià que buida packs de sis cerveses davant el televisor. Quan encara els seus directes no eren un KO tan fulminant.

Presentaran el seu últim treball, Blue Sky, i també aprofitaran per reivindicar la contundència del seu llegat, que s'ha situat al capdavant del revival del roots rock. Arriben llançats i rabiosos.

DISCOGRAFIA
The Bottle Rockets (1993)
The Brooklyn Side (1994)
24 Hours A Day (1997)
Leftovers (1998)
Brand New Year (1999)
Songs Of Sahm (2001)
Blue Sky (2003)

Web del festival: http://www.ritmeandclub.org/