divendres, de juliol 29, 2005

Agenda pel cap de setmana

Per aquest dissabte teniu dues opcions de Festa Country.

Per un cantó la festa Country de La Garriga, de la qual vam parlar fa dos dies, i per l'altre la festa que hi haurà a Artés, amb en DJ &Cia punxant fins que el cos aguanti!

Pel que fa a aquesta última, es farà al Petit Casal d'Artés, a les 21:00h i l'entrada és gratuïta. Si voleu sopar un pa amb tomaquet amb pernil i beguda, us costarà 3 euros.

Teniu un mapa d'Artés a aquesta pàgina.

I ja sabeu que si voleu anunciar qualsevol esdeveniment country, ho podeu fer sempre que volgueu deixant un missatge al Fòrum Countrycat o enviant un mail a countrycat@terra.es

dijous, de juliol 28, 2005

Escolteu Somewhere Down in Texas


George Strait - Somewhere down in Texas
Font: Amazon



Per uns dies podeu escoltar gratuïtament el darrer treball de George Strait a través de la web de la CMT.

Només cal que entreu a aquesta pàgina i feu clic a les imatges d'altaveus que hi ha al costat de cada cançó.

Recordem que es tracta d'un àlbum força calmadet, però que és del Rei! :-) Encara que, us faré una confessió en primícia: si tenim en compte els darrers àlbums publicats, crec que el meu gust es dirigeix més cap a l'Alan Jackson que cap a ell. Serà perquè vam nèixer el mateix dia? :-))

Qui us agrada més a vosaltres? Alan Jackson o George Strait? Qui vulgui parlar-ne, ens trobem al Fòrum Countrycat!

dimecres, de juliol 27, 2005

Festa Country a La Garriga

Cartell 2ª Festa Country La GarrigaFont: Carles



Dissabte vinent, dins els actes de la Festa Major de La Garriga, hi haurà una festa country por todo lo alto al Casino d'aquesta localitat.

Entre les moltes activitats, hi haurà una trobada de Harley Davidson, una Botiga d'articles Country, una botifarrada i servei de bar, una exhibició i classes de ball Country i un concert en directe a càrrec dels Green Chilis.

Els horaris de les activitats són els següents:
· 20:00h. Concentració i sortida de les Harley Davidson. Recorregut pel poble. Un cop finalitzat el recorregut, quedaran aparcades al recinte del Casino per poder-les admirar.
· 21:00h. Botifarrada i Ball Country. Podrem degustar una bona botifarra i al mateix temps hi haurà una exhibició de balls a càrrec dels alumnes del Casino de La Garriga i classes d'iniciació. Es faran un parell o tres de balls senzillets, per aquells que encara no coneixen això del Country, i també es punxarà música per anar ambientant la nit.
· 23:00h. Els Green Chilis en directe amb els temes que ens agrada ballar.
· 01:00h. Ball per tothom, fins que ens cansem.

Les activitats es faran al Casino de La Garriga i al passeig just davant del Casino. Tot al aire lliure, per no passar massa calor.

Entrada gratuïta (les botifarres no...)

I per ballar, 100 m2 de terra de fusta. Aquest any sí!

No us ho podeu perdre!!!

Per mes informació contacteu amb en Carles, al mail ice_cold_beer_03@hotmail.com

Organitza: Casino de La Garriga
Col·labora: Ajuntament de La Garriga


I recordeu que sempre que volgueu donar a conèixer algun esdeveniment o activitat relacionada amb el món del country, ho podeu fer enviant un e-mail amb tota la información a countrycat@terra.es

dimarts, de juliol 26, 2005

Crònica del Butterfly Country Festival

Dwight Yoakam al Butterfly Festival
Font: Purroy


La Marta i en Carles (Purroy) van viatjar a Emmen (Holanda) els dies 8, 9 i 10 de juliol. Fins aquí us preguntareu: i a mi què?

Doncs resulta que a més a més de poder tastar el formatge Emmental típic de la regió, van assistir al Butterfly Country Festival, que va comptar amb estrelles d'altíssim nivell com ara Asleep at the Wheel o Dwight Yoakam, entre molts altres.

Val a dir que l'afició al nord d'Europa per la música country és molt més gran que no pas a casa nostra, i això permet també veure (de tant en tant) noms històrics com ara els anteriorment citats.

Doncs la Marta i en Carles, a més de disfrutar de valent, han tingut l'amabilitat d'escriure'ns una crònica per tots aquells/es que no vam ser-hi, perquè almenys sapiguem com va anar tot.

També m'han passat moltes imatges, que després de fer-ne una selecció he penjat a Countrycat Fotografies.

I sense més dilacions, us deixo amb la crònica. Moltes gràcies Purroys per la peacho crònica i les fotos! Després de llegir-la, em feu una enveja que no vegis!!! :-)


CRÒNICA DEL "BUTTERFLY COUNTRY FESTIVAL" EMMEN (HOLANDA)

Els dies 8, 9 i 10 de Juliol d'aquest any es va cel·lebrar a Emmen, tocant a la frontera amb Alemanya, el festival Butterfly. A continuació mirarem de relatar-vos les nostres experiències en aquest fantàstic aconteixement.


Dissabte 9:
Després de conduir durant prop de 200 km. des de l'aeroport de Schiphol vam arribar al festival cap allà les 8.

Allà vam trobar un recinte tancat en un espai annexe a l'estadi on hi havia un escenari i unes tarimes de fusta de quasi 200 metres quadrats per ballar. Al voltant de la tarima estava ple de paradetes de música, samarretes, barrets, etc.(similar al Mr. Banjo).

La música era en directe i hi actuaven uns grups locals dels que desconeixem els noms, però quasi tots es dedicaven a fer versions de temes coneguts de cantants clàssics, els que més, i de moderns.

La gent ballava amb un estil molt diferent al nostre, tipus LDA. Nosaltres ens vam posar en un racó a ballar els que se'ns va ocòrrer (California Boy, Wheels, Swinging Doors, Horse's Mane,etc.). Alguna gent s'acostava i ens preguntava quin ball estavem ballant si el podien trobar en alguna web. Al·lucinaven quan dèiem que veniem de Barcelona. Ens van dir que els agradaven molt els balls que fèiem i el nostre estil!!!! Cap a les dotze es va acabar i vam anar a dormir.


Diumenge 10:
Era el dia fort del festival.

Estava programat un macro concert amb un cartell impressionant: Ruud Hermans (Holanda), Slow Horses (Alemanya), Heather Myles (USA), BR549 (USA), Asleep At The Wheel (USA), i Dwight Yoakam (USA).

A fora del recinte hi havia una mica de fira "country" similar a la del dia anterior. A les 2 en punt, tal com estava progamat (estàvem a Europa!), van començar les actuacions presentades per una estrella del country alemany:

Ruud Hermans i Slow Horses
Eren totalment desconeguts per nosaltres ja que són grups locals. Ens van agradar ja que alternaven versions amb temes propis (en anglès). Pels aplaudiments de la gent d'allà vem deduïr que eren força coneguts allà.

Heather Myles
Va aparèixer, amb un modelet força provocatiu (mireu sinó les fotos), acompanyada dels seus Cadillacs Cowboys.

Tot i que va oferir un repertori força similar al que ha ofert les vegades que ha actuat a casa nostra, va estar impresionant!!!! Va començar amb "Who did you call darling" i després va anar oferint les seves cançons més conegudes durant prop de 35 minuts.

Però, els aplaudiments i crits de les aproximadament 3.000 persones que estàvem allà la va fer oferir 2 bisos de 3 cançons cadascun. Va estar força simpàtica, i de fet, va ser la única de les estrelles del festival que va sortir a una carpa de la organització a firmar autògrafs. Vam poder parlar amb ella uns segons mentre ens signava els barrets i se'n recordava de Barcelona i del Mr. Banjo.

BR549
Sensacionals! Van oferir un concert carregat de "western swing" i de "rockabilly".

Eren els que, particularment nosaltres, menys coneixíem ja que només tenim algunes cançons, però, ens van agradar moltíssim. Tant que intentarem aconseguir tots els cd d'ells que puguem.

Entre les cançons que van tocar destaquen "Cherokee Boogie" i versions de Hank Williams, The Flying Burritos, Waylon Jennings, Bill Halley, Merle Haggard, a més de força cançons pròpies.

Asleep At The Wheel
Són un dels nostres grups favorits. Va ser increíble poder veure'ls en directe i van ser, sencillament, al·lucinants!!!!!!

El lider del grup, Ray Benson, va aparèixer, molt elegant, amb els seus prop de 2 metres d'alçada dintre d'un vestit gris fosc (vegeu fotos).

Van començar amb molta canya i el repertori va ser el seu clàssic repertori que podem sentir en els seus cd en viu ("Miles of Miles of Texas", "Route 66", "Take Me Back To Tulsa", etc.)

De la banda dels anys 70 només queda Ray Benson, però el so continua sent so Asleep carregat del millor "western swing". De la banda actual desconeixem els noms però, destacariem el "fiddle" i una vocalista joveneta que va trencar 2 vegades la corda de la seva guitarra espanyola.

Com a cosa curiosa, en un dels solos que es va marcar el noi del "fiddle", no ens cansarem de dir que boníssim, el Ray va agafar tres boletes del tamany de les de billar i va començar a fer jocs malabars, tirant-se una al barret i aguantant-la amb l"ala del barret, genial!

Van oferir quasi 50 minuts de concert i a l"acabar els aplaudiments del públic els van fer sortir a fer un bis de 2 cançons. Una d"aquestes va ser una versió rapidíssima del "Cotton Eyed Joe".

Dwight Yoakam
Era el plat fort del festival i va complir amb les expectatives.

Acompanyat de només un bateria, un baix i un guitarrista, a part de la seva guitarra espanyola, va sortir amb una camisa amb uns flecos impresionants (vegeu fotos) i amb les seves botes blanques i el seu barret Stetson gris.

Va començar amb "Little Sister" i va anar seguint amb el seu repertori més o menys clàssic. De fet, ell va comentar, amb el seu anglès-americà difícil d"entendre per la seva manera de pronunciar, que havia actuat varies vegades a Amsterdam però no a Emmen, així que oferiria un concert bassat en el seus temes clàssics.

I així va anar oferint cançons com "I'm A Honky Tonk Man", "Little Ways" (molt accelerada però genial), "Streets Of Bakersfield", "Guitars, Cadillacs, etc.", "A Long Way Home", etc, acompanyat dels seus característics i originals moviments de caderes i guitarra que tots em pogut observar en els seus videos i que tan agraden a les noies. En definitiva: Brutal!!!!

Va ser l'artista que més estona va estar damunt de l"escenari, suposem que perquè ell, en teoria, era l'estrella del festival, ja que va durar prop d'hora i mitja. Encara que al final, tots, vam embogir només va oferir un bis de 2 cançons: "This Thing Called Love" i una cançó que va ser una primícia per a tothom, doncs va explicar que, tot i que era de fa 2 anys, mai s'havia tocat i que per tant era "nova" i que probablement seria la primera d'un nou àlbum que està preparant.


Abans d'acabar un parell de comentaris:
1) Tots esperàvem que en Dwight i la Heather ens oferíssin a duo la cançó "Little Chapel". No va ser així, ni quan actuava ella ni quan actuava ell, i va ser una "petita" decepció.
2) Una altre petita decepció va ser que ni Ray Benson ni Dwight Yoakam van sortir a firmar autògrafs ni van ser accesibles pel seu públic en cap moment. Només la Heather va sortir i va estar super simpàtica.

Bè, això es tot. Per nosaltres ha estat una gran experiència i vem al·lucinar amb tot l'ambient i la música que vem trobar-nos allà. Hem intentat explicar-vos tot el que vem veure i disfrutar en aquests 2 dies que mai oblidarem. Esperem que aquesta crònica us hagi agradat i fins un altre! Keep It Country!

dilluns, de juliol 25, 2005

Un Mr Banjo de luxe

Mr Banjo 2005
Font: Countrycat Fotografies


Un any més, i ja en van 5, el millor country és va reunir a la Masia dels Bellots de Terrassa.

Des de dijous al Nashville Country Club amb en Michael Ballew fins diumenge, s'han viscut uns dies que veníem esperant tot l'any. Uns dies que els aficionats al Country podem disfrutar d'un festival fet a la nostra mida.

Ha estat un festival marcat en tot moment per la memòria d'en Chris Ledoux, amb emotius minuts de silenci a les sessions de Monta Western.

A continuació us escric el què em van semblar els concerts que vaig sentir. Si algú vol completar la crònica, pot fer-ho enviant un e-mail a countrycat@terra.es


DIJOUS 21: MICHAEL BALLEW


Michael Ballew al Nashville Country Club
Font: Countrycat Fotografies


Molt gran.

Un tros de concert el què vam poder assistir dijous a la nit al Nashville Country Club de Terrassa.

Sobre l'escenari, i presentat pel mestre Manolo Fernández, en Michael Ballew i la Damn Good Texas Band, tocant temes sobretot de l'àlbum Rodeo Cool, tot i que també ens va oferir cançons del seu darrer treball, No Pain.

Van sonar, entre altres, The whiskey's fine, Rodeo Cool, Glenda Pearl, Nothing On Me But You, All Alone In San Antone, Darkside of the Dance Floor, Tears All Over Town, Damned Ol' Beer o Cowboy and The Preacher, durant les més de dues hores de concert.

La sorpresa de la nit la va donar el grup d'en Wayne Law, que oficialment actuava divendres al Mr. Banjo. Doncs dijous a la nit va pujar a l'escenari també per interpretar tres temes amb la seva banda.

En fi, que tot plegat va ser una gran festa que va acabar "quan les vaques tornaven a casa seva..."



DISSABTE 23: JAMIE RICHARDS

Jamie Richards
Font: Countrycat Fotografies


Tot un descobriment el què vaig fer jo amb en Jamie Richards.

Aquest texà ens va donar el millor de la música de la seva terra. Amb cançons com Don't try to find me, Between These Lines, They've Never Been To Texas o Last call.

Realment, per treure's el barret.



DISSABTE 23: JASON ALLEN

Jason Allen
Font: Countrycat Fotografies


I no va ser menys descobriment el senyor Jason Allen! I és que jo cada any descobreixo molta gent boníssima gràcies al Mr. Banjo.

També de Texas, com no podia ser d'una altra manera, Jason Allen va estar superb.

Va interpretar cançons com I can't see Texas from here, Next in line, Make Up Your Mind o Your Heart Turned Left (& I Was On The Right) i em va deixar amb la boca oberta.

Llàstima que les necessitats bàsiques s'haguessin de cobrir i el sopar fes que em perdés bona part del concert. Però per sort han inventat un estri anomenat CD que permet endur-te els cantants a casa... :-))



DISSABTE 23: DANNI LEIGH

Danni Leigh
Font: Countrycat Fotografies


Què dir de la guapa cantant de Virginia que no haguem dit ja?

Danni Leigh va oferir-nos un concert semblant a la línia dels que va oferir fa un any quan va visitar-nos per primer cop. A mi personalment em va agradar força, tot i que no em va sorprendre tant com els dos concerts anteriors.

Van sonar clàssics seus com If The Jukebox Took Teardrops, Longnecks, Cigarettes, Chain Gang, I Don't Feel That Way Anymore, Beatin' My Head Against the Wall, Teardrops, Teardrops o Weren't You the One.

Els que volíem fer-li fotos des de la primera fila vam recordar com de bellugadissa és dalt de l'escenari... O es tapava la cara amb el micro o començava a ballar amunt i avall i et sortia moguda...



DISSABTE 23: RICK TREVIÑO

Rick Treviño
Font: Countrycat Fotografies


L'estrella mediàtica del Mr. Banjo 2005 no va ser altre que Rick Treviño. Ho demostra la cua quilomètrica que es va muntar al final del concert per comprar i signar CD's.

A priori em feia una mica de por que fes un concert d'estrella mediàtica. Però la veritat és que va ser un gran concert.

Va anar de menys a més, però va quedar palès que sap com dur un concert perquè agradi a la gent.

Deixant de banda la seva gran veu (a mi m'agrada molt almenys), les cançons que va escollir per l'ocasió van estar perfecte.

Van sonar Overnight Success, In My Dreams, Bobbie Ann Mason, Just Enough Rope, Running Out of Reasons (versió anglesa, molt millor) o She Can't Say I Didn't Cry entre altres.

També van sonar Before the next teardrops fall i, com a vis, Wasted days and wasted nights.

M'hagués agradat que sonessin també Dr. Time o Un momento allá, però no hi va haver sort.

Però a la segona va a la vençuda! Per què dic això? Doncs perquè després del seu concert en Manolo Fernández va anunciar que l'artista convidat el proper dijous a les 22:00h al Nashville Country Club seria el mateix Rick Treviño.



MÉS ENLLÀ DE LA MÚSICA

Monta westernClasses de Linedance
Font: Countrycat Fotografies

En les altres activitats no musicals, va destacar un any més la monta Western. Vaig poder veure'n la sessió de dissabte a la tarda i és força espectacular. Llàstima del sol que queia a aquella hora...

I en l'apartat de linedance, van explicar balls l'Emili Muntaner, en Francesc Benet, Sergi Boada i la Cinta Larrotcha.

El ball de l'Emili duu per nom Donkey Cat i l'ha creat en homenatge al Ruc Català. El full ja està penjat a Countrycat Linedance.

I el d'en Francesc es diu Banjo Moon i també el podeu trobar a Countrycat Linedance.

I diumenge, va ser el torn de les Harley's. No hi vaig ser, o sigui que no us en puc dir res. Però la cosa pintava molt bé.


En fi, un any més de Mr Banjo. Amb una afluència de públic potser una mica inferior a la de l'any passat. Esperem per això, que l'any vinent poguem tornar a gaudir d'uns dies com aquests.

S'ha d'agraïr i molt, la feina de la organització perquè tot va estar molt ben muntat. Sort en tenim d'ells per poder viure amb normalitat la nostra afició.


I fins aquí la crònica del què em va semblar el festival. Si voleu enviar qualsevol tipus de material digital ho podeu fer a les direccions habituals: countrycat@terra.es (per arxius normals) i countrycat@gmail.com (per arxius més pesats)


Podeu veure força fotos del Mr. Banjo Festival 2005 a Countrycat Fotografies.

dissabte, de juliol 23, 2005

Mr. Banjo 2005 - Dissabte 23/07/2005


Mr Banjo 2005 - Dissabte 23/07/2005



Segon dia d'activitats del Mr. Banjo Festival 2005. Sense cap mena de dubte, el dia més complert dels 3 del festival.

A les 11:00h del matí ja s'obriran les portes pels més impacients. Intenteu no fer gaire soroll que segurament encara n'hi haurà que dormin a la zona d'acampada! :-)

A partir de les 11:00h i fins a les 14:30h tindrà lloc una exhibició de Monta Western, que si és com els altres anys, es fa mirar de debó. Si sou com jo i no teniu la sort d'entendre-hi gaire, no és cap impediment: només pel fet de veure moure's uns animals tant fantàstics amb uns genets tant bons val la pena deixar-s'hi caure!

A partir de les 14:00h i fins els concerts de la tarda, podeu fer diverses activitats, passejar-vos entre les botigues, prendre el sol, ballar, xerrar amb la gent,...

De 17:00h a 20:00h hi haurà una segona sessió de Monta Western, pels qui no puguin anar-hi pel matí. Jo l'any passat vaig veure ja les acaballes del vespre, i creieu-me: l'escena de l'exhibició amb el sol que mig es ponia pel fons amb un to taronjat és perfecte!

Bé, cap a les 18:00h tindrà lloc la primera de les classses de linedance del dia. Si no m'equivoco, els honors els farà l'Emili Muntaner, amb un ball que ha creat per l'ocasió i que dilluns mateix el tindreu a Countrycat.

A les 18:30h, el primer concert de la jornada, a càrrec de l'americà Jamie Richards.

A les 19:00h tindrà lloc la segona classe de ball, a càrrec d'en Francesc o en Sergi, no en conec l'ordre.

Serà a les 20:30h quan en Jason Allen surti a l'escenari.

A les 22:00h hi haurà la darrera classe de ball i cap a les 22:30h la Danni Leigh, única veu femenina del festival, ens oferirà el seu repertori.

Durant els descansos entre concerts, s'anunciarà qui serà l'artista sorpresa que dijous vinent actuarà al Nashville Country Club. La veritat és que ens té bastant encuriosits, i les apostes no donen un candidat/a clar. Els comentaris que he sentit al respecte especulen amb cantants que estiguin de gira per Europa, però tot són suposicions.

El següent a actuar serà en Rick Treviño, potser el nom més conegut del Festival, que ho farà a la mitjanit.

I acabarà l'apartat de música en directe en Jarrod Birmingham, a la 01:30h.

I per si encara no en tinguéssiu prou, a partir de les 03:30h hi haurà sessió de DJ amb la millor música country d'ara i de sempre.

Però no us gasteu totes les forces que el Mr Banjo encara dura fins demà!


Concerts del Mr. Banjo
· Dijous 21 de Juliol: Michael Ballew al Nashville Country Club.

· Divendres 22 de Juliol: Redneck House Band, Route 66 i Wayne Law.

· Dissabte 23 de Juliol: Jamie Richards, Jason Allen, Danni Leigh, Rick Treviño i Jarrod Birmingham.

· Diumenge 24 de Juliol: Freddy & The Playboys a les 13:30h i fi de festa al Nashville Country Club.



Per ampliar tota la informació i no perdre's ni un detall del Mr Banjo, us recomano que visiteu la web oficial del festival: http://www.mrbanjofestival.com

divendres, de juliol 22, 2005

Mr. Banjo 2005 - Divendres 22/07/2005


Mr Banjo 2005 - Divendres 22/07/2005



Avui començaran els concerts i les activitats al recinte de la Masia Els Bellots de Terrassa. A les 18:00h s'obriran les portes oficialment.

No serà fins les 20:00h que començarà la primera classe de Linedance (la web oficial no informa de qui en serà el professor/a).

Les 21:00h és l'hora prevista d'inici del primer concert de la nit, a càrrec dels catalans The Redneck House Band.

A les 22:30h els/les dansaires disfrutareu d'una nova classe de ball.

A les 23:00h començarà el concert dels austríacs Route 66.

Al cap d'una hora i mitja tindrà lloc la darrera classe de linedance.

A la 01:00h pujarà a l'escenari en Wayne Law, que vé directe d'Austràlia a dur-nos el bo i millor del seu Country.

I per aquells que no vulguin anar a dormir (ja sigui a les tendes muntades al mateix recinte o a casa seva), a les 02:30h començarà una sessió de DJ Country que durarà fins a altes hores.

A més a més, durant tota l'estona que estigueu pel recinte podreu passejar-vos entre les botigues muntades per a l'ocasió, amb tot tipus de productes relacionats amb el country & western.

No hi podeu faltar!


Concerts del Mr. Banjo
· Dijous 21 de Juliol: Michael Ballew al Nashville Country Club.

· Divendres 22 de Juliol: Redneck House Band, Route 66 i Wayne Law.

· Dissabte 23 de Juliol: Jamie Richards, Jason Allen, Danni Leigh, Rick Treviño i Jarrod Birmingham.

· Diumenge 24 de Juliol: Freddy & The Playboys a les 13:30h i fi de festa al Nashville Country Club.



Per ampliar tota la informació i no perdre's ni un detall del Mr Banjo, us recomano que visiteu la web oficial del festival: http://www.mrbanjofestival.com

Gran inici del Mr Banjo al Nashville


Michael Ballew al Nashville Country Club
Font: Countrycat



Molt gran.

Un tros de concert el què vam poder assistir ahir a la nit al Nashville Country Club de Terrassa.

Sobre l'escenari, i presentat pel mestre Manolo Fernández, en Michael Ballew i la Damn Good Texas Band, tocant temes sobretot de l'àlbum Rodeo Cool, tot i que també ens va oferir cançons del seu darrer treball, No Pain.

Van sonar, entre altres, The whiskey's fine, Rodeo Cool, Glenda Pearl, Nothing On Me But You, All Alone In San Antone, Darkside of the Dance Floor, Tears All Over Town, Damned Ol' Beer o Cowboy and The Preacher, durant les més de dues hores de concert.

La sorpresa de la nit la va donar el grup d'en Wayne Law, que oficialment actuava avui al Mr. Banjo. Doncs ahir a la nit va pujar a l'escenari també per interpretar tres temes amb la seva banda.

En fi, que tot plegat va ser una gran festa que va acabar "quan les vaques tornaven a casa seva..."

dijous, de juliol 21, 2005

Mr. Banjo 2005 - Dijous 21/07/2005


Mr Banjo 2005



I ja tenim aquí el gran dia!!!

Després d'un any esperant, torna a inaugurar-se un any més el Mr. Banjo Festival, sense cap mena de dubte, l'esdeveniment de l'any per la quantitat de concerts, activitats i cultura americana concentrada en un sol punt.

Pels més despistats, recordar-vos que el festival es fa a la Masia Els Bellots, de Terrassa. És molt senzill arribar-hi. A la pàgina del festival teniu un mapa de la zona.

Avui, però, la festa inaugural serà al Nashville Country Club de Terrassa. Tindrà lloc l'actuació d'un crack com és en Michael Ballew.

Quan el vaig veure per primer cop (crec que va ser al Jambalaya) em va encantar. Amb un aspecte físic que em recordava segons com l'avi de la Heidi :-), va demostrar dalt de l'escenari que el seu talent i valua musical és enorme.

Pels qui no el conegueu, creieu-me que val la pena sentir-lo tocar i cantar.

L'entrada valdrà 10 euros, i serà gratuïta per aquells que tinguin l'abonament per tot el Mr. Banjo.

El concert començarà a les 22:00h.


Concerts del Mr. Banjo
· Dijous 21 de Juliol: Michael Ballew al Nashville Country Club.

· Divendres 22 de Juliol: Redneck House Band, Route 66 i Wayne Law.

· Dissabte 23 de Juliol: Jamie Richards, Jason Allen, Danni Leigh, Rick Treviño i Jarrod Birmingham.

· Diumenge 24 de Juliol: Freddy & The Playboys a les 13:30h i fi de festa al Nashville Country Club.



Per ampliar tota la informació i no perdre's ni un detall del Mr Banjo, us recomano que visiteu la web oficial del festival: http://www.mrbanjofestival.com

dimecres, de juliol 20, 2005

Avui entrevistem a... Sílvia Mimó


Sílvia Mimó
Font: Sílvia Mimó



Avui és el torn d'un altre de les professores emblemàtiques de Catalunya, no només per la seva simpatia sinó també per ser una de les pioneres del linedance a casa nostra.

La que va ser la professora durant molts anys del Nashville Country Club és ara la mare d'aquest nen tant maco de la fotografia, i segueix fent classe al Casino de Granollers.

I sense més dilacions, a continuació teniu l'entrevista:

Countrycat. Recordes quan va ser el primer cop que vas veure ballar line dance? On i quan era?
Sílvia Mimó. Va ser a Platja d'Aro, en el primer festival de música country que es va fer, l'any 1996.

C. Recordes quin va ser el primer ball que vas aprendre? Te'n vas sortir o el primer cop va ser horrorós?
S. M. Vaig aprendre el bàsic i el bottom, i em van costar moltíssim!!

C. Quant temps va passar des de que vas començar a ballar fins que vas ser professora?
S. M. Uns dos anys.

C. Per què vas voler ser professora?
S. M. El Toni del Nashville em va veure ballant al Jambalaya i em va dir si m'agradaria fer de profe en un local que pensava obrir el proper setembre. Jo vaig pensar que estava fent broma, li vaig dir que sí i li vaig donar el telèfon però convençuda que mai em trucaria i que mai s'obriria cap local que es digués Nashville.

Però em va trucar, i així va començar una aventura que canviaria la meva vida i que em donaria grans amics. La meva intenció no ha estat mai ser gaire tècnica, sinó aconseguir que la gent entri en aquest món meravellós i disfruti de tot el que això li pot aportar.

C. A quin local vas començar a donar classe?
S. M. Doncs al Nashville, és clar!

C. Recordes el primer ball que vas ensenyar? Com va anar?
S. M. Doncs sí, precisament en el festival de country de Platja d'Aro en la seva tercera edició, vaig ensenyar el Black Velvet. Llavors ningú coneixia cap nom de cap pas, i sense adonar-me'n vaig dir ?patada papam?...al girar-me vaig veure tothom rient, mai hagués dit que aquell seria l'inici d'una llarga tradició...

C. Actualment fas classe a...
S. M. Ara només faig classe al Casino de Granollers, té un horari compatible amb ser mare i em va molt bé.

C. Quin és el ball que més t'agrada?
S. M. És molt difícil d'escollir això, un que m'agrada molt és el Cheer up.

C. Quin és el darrer ball que has après?
S. M. Loving you, molt guapo per cert.

C. Què en penses dels darrers balls que van sortint? Trobes que són massa complicats o creus que ho exigeix l'alt nivell de la gent?
S. M. Jo ja fa temps que m'hagués plantat, però vaig veure que era impossible, la gent en volia més i més i més. Al principi, quan només sabíem deu o vint balls, et passaves la nit adaptant el Tush Push i el Bàsic a totes les cançons que podies i t'ho passaves de conya.

Ara sembla que ballar dos cops el mateix ball en una nit sigui una barbaritat, i si no és amb "la seva" (expressió que no soporto) ja ni t'ho explico! Quan la diversió es converteix en competició, jo em retiro.

C. Digue'm alguns balls que hagis creat. Quin va ser el primer? I l'últim?
S. M. N'he fet varis, la majoria compartits amb amics. Per exemple el Sweet Jerry i el Little Girl. L'últim sí que l'he fet sola, es diu Sexy Hell i encara no el sap ningú perqué no l'he ensenyat, però és del que n'estic més satisfeta.

C. La teva cançó preferida?
S. M. N'hi ha tantes que al final acabes considerant la teva preferida aquella que associes amb algun moment especial de la teva vida... per mi "Birmingham Turnaround", amb la versió de Keith Withley.

C. El teu cantant o grup preferit?
S. M. Pel mateix motiu que abans, Keith Withley.

C. Bàsic o shuffle?
S. M. Bàsic

C. Balls de 32 temps o de 64?
S. M. Tant m'és, però que siguin divertits, ben fets i (si pot ser) sense ponts!

C. Concurs o Marató?
S. M. Tot, si es fa amb ànim de passar-ho bé.

C. Barret o botes?
S. M. Botes.

C. Budweiser o Coronita?
S. M. Mai les he provat, però la coronita em fa gràcia per la llimona.

C. George Strait o Alan Jackson?
S. M. Tots dos són estupendos, però la manera que té Alan Jackson de col·locar la veu a cada cançó, per mi és millor que la de George Strait.

C. Heather Myles o Dolly Parton?
S. M. Heather Myles

C. Què li diries a algú que tot just acaba de començar a ballar?
S. M. Que quan descubreixi tot el que hi ha darrera un bon ball fliparà: Una bona cançó, una bona steel guitar, un bon cantant, un estil de música, una manera d'entendre el line dance, tota una història ...



I fins aquí l'entrevista. Gràcies Sílvia per la teva col·laboració!


Finalment, pels que encara no sàpiguen de què va, deixeu-me dir-vos que s'ha iniciat des de Countrycat una ronda d'entrevistes per mail a professors i professores de line dance de Catalunya.

La intenció és que tots aquells que vulguin puguin donar-se a conèixer una mica més al col·lectiu de dansaires catalans, explicant entre altres coses com van iniciar-se al line dance o quins balls els agraden més.

Si sou professors de line dance i no ens hem posat en contacte amb vosaltres, serà per descuit o perquè no tenim el vostre e-mail. Si voleu col·laborar contestant a les preguntes de l'entrevista, només cal que envieu un e-mail a l'adreça countrycat@terra.es i ens posarem en contacte amb vosaltres.


Entrevistes publicades fins el moment:
· 01/06/2005 - Anna Balaguer. [Llegir-la]
· 08/06/2005 - Àngels Pintó. [Llegir-la]
· 15/06/2005 - Francesc Benet. [Llegir-la]
· 22/06/2005 - Neus Lloveras. [Llegir-la]
· 29/06/2005 - Anna Mansilla. [Llegir-la]
· 06/07/2005 - Sergi Boada. [Llegir-la]
· 13/07/2005 - Carles Llebot. [Llegir-la]

dilluns, de juliol 18, 2005

Tot apunt pel Mr. Banjo 2005


Mr Banjo 2005
Font: Web Oficial



Tot està apunt ja perquè als propers 22, 23 i 24 de Juliol tingui lloc a Terrassa una nova edició del Mr. Banjo Country Music Festival, la cinquena.


El Cartell
Com cada any, podrem gaudir de la millor música country. Els artistes convidats en l'edició d'enguany són els següents:
· Michael Ballew (USA)
· Redneck House Band (Catalunya)
· Route 66 (Àustria)
· Wayne Law (Austràlia)
· Jamie Richards (USA)
· Jason Allen (USA)
· Danni Leigh (USA)
· Rick Treviño (USA)
· Jarrod Birmingham (USA)
· Freddy & The Playboys (CAT)


Les entrades
Els preus varien en funció del dia (des dels 7 euros de diumenge fins els 32 euros de dissabte), i també hi ha la opció de comprar un abonament per a tot el Festival (45 euros).

Les entrades estan a la venda al Servicaixa i al mateix Nashville Country Club de Terrassa.


El programa
Com cada any, la festa no és exclusivament musical sinó que combina moltes activitats relacionades amb la món del Country.

Així mateix, no hi faltaran sessions de Linedance i de Munta Western, així com la tradicional fira de productes western.

Pel que fa al programa de concerts, serà el següent:
· Dijous 21 de Juliol: Michael Ballew al Nashville Country Club.
· Divendres 22 de Juliol: Redneck House Band, Route 66 i Wayne Law.
· Dissabte 23 de Juliol: Jamie Richards, Jason Allen, Danni Leigh, Rick Treviño i Jarrod Birmingham.
· Diumenge 24 de Juliol: Freddy & The Playboys a les 13:30h i fi de festa al Nashville Country Club.


Una sorpresa pel proper dijous!
Segons publica la mateixa web del Mr. Banjo 2005, durant la nit de dissabte s'anunciarà un concert sorpresa pel proper dijous al Nashville Country Club, que oferirà un artista internacional i segons l'organització, es tracta "d'un dels millors artistes actuals". Qui serà? Qui serà? S'accepten apostes! :-)



Per ampliar tota la informació i no perdre's ni un detall del Mr Banjo, us recomano que visiteu la web oficial del festival: http://www.mrbanjofestival.com

dijous, de juliol 14, 2005

Marató a Palafrugell i Barbacoa a Vilassar

El proper dissabte tindran lloc dues activitats diferents, una marató a La Fraternal de Palafrugell i la tradicional Barbacoa d'Estiu del Texas Country Bar a Vilassar. Us les detallo en ordre cronològic d'inici (malauradament, coincideixen les dues a la mateixa nit).

Barbacoa d'estiu al Texas Country Bar
Segons m'ha comentat la Pat al mail countrycat@terra.es, a les 21:00h començarà la festa al Texas, amb l'alçament de la bandera texana.

A continuació hi haurà la barbacoa, que constarà d'un menú de 12 euros/plat i que incloïrà butifarra, 2 pintxos, patata al forn i panotxa de blat de moro, acompanyat amb maionesa o ketchup i tarrina de gelat.

Els refrescos (cervesa, cola, taronjada, aigua, etc.) valdran 1 euro/unidad.

Després del sopar, i tot això a la terrassa del Texas, hi haurà una jam-session organitzada per un grup de clients/socis del Texas.

Després es podrà entrar al local a ballar fins que el cos aguanti.

I pels que es quedin amb gana, i ja a la matinada, s'oferirà xocolata amb melindros, segons les peticions o gana que hi hagi.


Marató de ball a La Fraternal de Palafrugell
Segons m'ha comentat la Rosa Maria en un mail a countrycat@terra.es, a partir de les 23:00h, tindrà lloc a La Fraternal de Palafrugell una marató d'uns 60 balls.

La llista és la següent, encara que potser a última hora se n'elimina algun per no fer-ho tant llarg (disculpeu que no hagi inclòs enllaços als fulls dels balls com tinc per costum, però tots sabeu que aquests dies la pàgina de balls no funciona, per causes alienes a Countrycat):
· 32 Miles
· Aint't Got Time
· Almost Cookin
· Anywhere
· Badda Boom Badda Bang
· Buffalo Road
· Buy me a Drink
· C.C.S.
· Celtin Slide
· Choo choo train
· Clickety Clack
· Copicat
· Country Walkin
· Cowboy Twist
· Crazy heels
· Crazy Littele Thing
· Dont't Be Wrong
· Easy Going
· Green Grass
· Heartbrake Express
· Help Me
· Hey Good Looking
· I Might
· I'm Givin Up
· Islands in the Stream
· J. Walk
· Jamaican Run
· Just a Memory
· Just a Minute
· Krash
· Lighning Polka
· Lindy Shuffle
· Line Dance Crazy
· Margarita Cha
· Nice work
· No Tomorrow
· On the Rocks
· One step forward
· Pagadanjo
· Precius Time
· Radio Romp
· Rock Around The Clock
· Rose Garden
· Sho Nuff
· Simply Rock
· Spanish Stomp
· Spontaneus
· Sugar Talk
· Sunset
· Sureño
· T.N. Rock
· Take a Breather
· T-Bonne Shuffle
· The cucaracha
· Trashy Women
· Tush Push
· Two by Two
· Vertical Expression
· What About Now
· Wheels
· Wiskey in the Jar
· X-story



Moltes gràcies a la Pat i a la Rosa Maria per la seva informació. L'elecció serà complicada!!!

dimecres, de juliol 13, 2005

Avui entrevistem a... Carles Llebot


Carles Llebot
Font: Carles Llebot



Sense cap mena de dubte, la millor foto de totes les que ens fan fet arribar fins ara! Pels qui no conegueu en Carles, cal dir que normalment amb un sol barret en té prou. :-)

Bé, doncs avui toca el torn a en Carles LLebot, que deu haver acabat de tornar d'Holanda, on va anar al Butterfly Festival a escoltar entre altres Dwight Yoakam, Asleep at the Wheel i Heather Myles. Quina enveja company!

Com podeu veure, és també un dels professors que va molt més enllà dels passos d'un ball, i que s'interessa per aprendre cada dia una mica més sobre música country (i estils germans).

Sense més dilacions, a continuació teniu l'entrevista:

Countrycat. Recordes quan va ser el primer cop que vas veure ballar line dance? On i quan era?
Carles Llebot. Era Octubre de l?any 2000. Feia més de quinze anys que m'agradava la música country i desconeixia que es ballés (excepte els two step que veia en alguna pel·lícula), quan una amiga em va dir que en un centre cívic del meu barri ensenyaven a ballar country. Era el Centre Cívic Les Basses i la professora era l'Anna Balaguer. M'hi vaig apuntar de seguida i al següent trimestre també es va apuntar la Marta, la meva, aleshores, xicota.

C. Recordes quin va ser el primer ball que vas aprendre? Te'n vas sortir o el primer cop va ser horrorós?
C.LL. Va ser l'Elèctric Slide i va ser una mica desastre, la veritat, ja que vaig arribar tard a la primera classe. Entre nerviós que estava perquè aprenia a ballar la música que més m'agradava i també, pel fet d'arribar un pèl tard, no va anar gaire bé. Però, gràcies a la paciència de la pobre Anna, al final vaig aconseguir-ho.

C. Quant temps va passar des de que vas començar a ballar fins que vas ser professor?
C.LL. Professionalment, més o menys, uns 3 anys i mig. Vaig començar el primer trimestre del 2004.

C.. Per què vas voler ser professor?
C.LL. Mai havia pensat en ser-ho. De fet va ser una mica sense voler. Al C.C. Les Basses portàvem quasi dos anys amb l'Anna quan va dir-nos que deixava el centre. Llavors, com que entre els companys de les classes hi havia molt bon ambient vam decidir de continuar veient-nos un cop per setmana i nosaltres, la Marta i jo, els ensenyaríem els balls que apreníem als locals que anàvem.

Vam trobar una aula lliure al Centre Cívic Can Basté, molt lligat al de Les Basses, que ens la cedien gratis a canvi d'alguna actuació en alguna festa del centre. Així vam començar, de manera totalment altruïsta, a donar classes a un grupet d'amics.

Vam durar quasi un any fins que, per diferents motius (embarassos, canvi de feines, etc..) es va acabar el grup. Però, paral·lelament, la professora que va substituir a l'Anna al C.C. Les Basses, la Clara, em va demanar que la substituís en els dos grups que portava, primer i segon, perquè es va fer mal al peu. Vaig pensar en dir-li que no perquè no és el mateix ensenyar a un grup d'amics que portar un taller, però com que no podia deixar-la penjada, i tenia les tardes lliures, vaig acceptar.

C. Recordes el primer ball que vas ensenyar? Com va anar?
C.LL. Doncs, com que era el primer dia del taller de nivell nº1 de Country Line Dance, vaig començar amb l'Elèctric Slide. Crec que va anar prou bé. Al principi tenia molta por i nervis, però després es van passar i va anar tot bé. A l'acabar vaig fer el Sureño. I a segon vaig començar amb el T.N. Rock i després amb el Rock Around The Clock.

C. Actualment fas classe a...
C.LL. Al Centre Cívic Les Basses. Portem, entre la Marta i jo, 3 grups: primer, segon i tercer. Jo em dedico més a primer i segon i ella m'ajuda bastant amb els de tercer.

C. Quin és el ball que més t'agrada?
C.LL. Uff! N'hi ha molts: South Direction, Swinging Doors, Eighty Eight, A Good Day To Run, Take a Breather, Gruene, T-Bone Shuffle,... No acabaria mai!

C. Quin és el darrer ball que has après?
C.LL. El California Boy i el 32 Milles.

C. Què en penses dels darrers balls que van sortint? Trobes que són massa complicats o creus que ho exigeix l'alt nivell de la gent?
C.LL. És cert que l'altíssim nivell que hi ha porta a fer balls llargs, ràpids i complicats, però crec que en fem un gra massa.

Hi ha alguns balls que són tan ràpids que no pots marcar bé els passos i estàs tan pendent de recordar-los que no disfrutes.

Desprès està el tema dels ponts o "bridges", que ara estan tant de moda. Fa dos o tres anys quasi cap ball en tenia i ara és estrany el ball que no en té. A més hi ha balls on els ponts són diferents segons si és paret parell o imparell. Al final haurem de ballar amb la calculadora!

Igual hauríem de parar una miqueta i pensar, també, en la gent que ara comença. Per què no recuperar alguns balls vells? No perquè siguin vells vol dir que no siguin "guapos".

C. Digue'm alguns balls que hagis creat. Quin va ser el primer? I l'últim?
C.LL. De moment, només en tinc tres: 1) Horse's Mane amb la cançó "I´ll be there" de Gail Davies. 2) Montana amb la cançó "I'm in the good shape for the shape I'm in" de Kent Gray. 3) Jealousy amb la cançó "Better hang on a girl" de Dusty Sanchez.

C. La teva cançó preferida?
C.LL. No sé quina dir-te, és que hi ha tantes! A vegades depèn del moment, la situació, l'ambient, etc.

C. El teu cantant o grup preferit?
C.LL. Passa igual que amb la pregunta anterior, hi ha tants! Però et diré uns quants noms: Assleep At The Wheel, George Jones, Emmylou Harris, Johnny Cash, Ricky Calmbach, Justin Trevino, Dwight Yoakam, Merle Haggard, Billy Yates, Kenefick Hard Road, etc, etc, etc.

C. Bàsic o shuffle?
C.LL. Bàsic.

C. Balls de 32 temps o de 64?
C.LL. Bàsicament de 32. Però alguns de 64 no estan pas malament. Crec, que per sobre de si és de 32 o de 64, el que és important és que estigui ben fet, i que la música et porti..

C. Concurs o Marató?
C.LL. Crec que la finalitat de ballar, sigui Country Line Dance o qualsevol altre ball, ha de ser passar-ho bé i disfrutar de la música que t'agrada. Per tant, em decanto més per la marató.

C. Barret o botes?
C.LL. Botes sempre! De fet, no sé ballar sense les botes! El barret depèn més de la situació, de l'ambient, de la calor, etc.

C. Budweiser o Coronita?
C.LL. Budweiser. Però no descarto alguna clara o cervesa de barril, si en tenen.

C. George Strait o Alan Jackson?
C.LL. Tots dos. Però no em quedo només amb ells sinó que hi ha molts més cantants, tant de Country Classic com de New Country, als que parar atenció.

C. Heather Myles o Dolly Parton?
C.LL. Ídem, de diem.

C. Què li diries a algú que tot just acaba de començar a ballar?
C.LL. De fet, el que li dic a molts alumnes : 1) que no es desanimin, que practiquin a casa (si poden, es clar), 2) que no ho deixin, que vagin als locals a ballar i a aprendre nous balls i veure com balla la gent, 3) que es quedin amb el ball i no amb la cançó (que, en teoria, qualsevol ball es pot ballar amb qualsevol cançó); així, si van a ballar i un ball no el saben poden ballar els que ells ja saben,4) i sobretot que disfrutin amb l'ambient i la música, etc, etc, etc, etc.



I fins aquí l'entrevista. Gràcies Carles per la teva col·laboració! I a la Marta per fer de mitjancera! :-)


Finalment, pels que encara no sàpiguen de què va, deixeu-me dir-vos que s'ha iniciat des de Countrycat una ronda d'entrevistes per mail a professors i professores de line dance de Catalunya.

La intenció és que tots aquells que vulguin puguin donar-se a conèixer una mica més al col·lectiu de dansaires catalans, explicant entre altres coses com van iniciar-se al line dance o quins balls els agraden més.

Si sou professors de line dance i no ens hem posat en contacte amb vosaltres, serà per descuit o perquè no tenim el vostre e-mail. Si voleu col·laborar contestant a les preguntes de l'entrevista, només cal que envieu un e-mail a l'adreça countrycat@terra.es i ens posarem en contacte amb vosaltres.


Entrevistes publicades fins el moment:
· 01/06/2005 - Anna Balaguer. [Llegir-la]
· 08/06/2005 - Àngels Pintó. [Llegir-la]
· 15/06/2005 - Francesc Benet. [Llegir-la]
· 22/06/2005 - Neus Lloveras. [Llegir-la]
· 29/06/2005 - Anna Mansilla. [Llegir-la]
· 06/07/2005 - Sergi Boada. [Llegir-la]

dimarts, de juliol 12, 2005

L'altre cara de la polèmica Girona - Nashville

Girona mantindrà el contacte amb Nashville tot i la crítica perquè aplica la pena de mortLa cara amable de Nashville
Font: A. Balaguer

Aquestes imatges són un parell d'articles que m'ha fet arribar l'aNNa al mail countrycat@terra.es i que tracten de la polèmica sobre l'agermanament entre les ciutats de Nashville i Girona, de la qual parlàvem en aquest missatge de la setmana passada.

Si feu clic sobre les imatges podreu llegir els articles (crec que apareguts al mateix Diari de Girona) i que es mostren més favorables a destacar els aspectes positius de l'intercavi cultural, que al cap i a la fi són els que van dur a iniciar el procés fa un parell d'anys aproximadament.

Tant de bo que tot acabi bé i poguem gaudir tots/es d'aquest futur agermanament.

dilluns, de juliol 11, 2005

The Bottle Rockets al Blues & Ritmes


The Bottle Rockets al Blues&Ritmes
Font: Blues&Ritmes



En Jordi del Blues&Ritmes m'ha fet arribar informació sobre el darrer concert del Blues&Ritmes d'enguany. Recordem que aquest 2005 ha comptat, entre altres, amb la participació de Buddy Miller, i que en edicions anteriors hi han passat gent de la talla de Chris Hillman i Rosie Flores.

Doncs bé, el darrer concert del 2005 serà a càrrec dels The Bottle Rockets.

A continuació us enganxo la nota de premsa oficial:

Festa final de temporada: el Blues&Ritmes'05 tanca l?exercici actual amb un concert furiós de rock?n?boogie a càrrec de Bottle Rockets, capdavanters del revival del roots rock, en una actuació exclusiva que significa el debut de la banda a l?Estat.

Dia i hora: Divendres 15 de juliol a les 22 h.
Preu: 12 euros
Lloc: Teatre Zorrilla (C/ Canonge Baranera, 17 Badalona)

Brian Henneman: guitarra i veu
John Horton: guitarra
Mark Ortmann: bateria
Robert Kearns: baix i veu

S'acaba el Blues&Ritmes'05. Les hemeroteques i els cartells de ?no hi ha entrades? no enganyen: el cicle s'ha fet addicte a l'èxit de crítica i de públic.

Tot va començar al gener amb el concert de Buddy Miller i ha continuat amb altres visites inoblidables, des de la sessió de blues més crua que es recorda per aquests voltants, a càrrec de T-Model Ford, fins a l'actuació de la llegendària banda de soul Booker T. & The MGs, amb un Steve Crooper imbatible amb la guitarra. T'oferim el darrer concert de l'edició d'aquest 2005, The Bottle Rockets. Una altra exclusiva del Blues&Ritmes.

La descripció/comparació més ràpida perquè et facis una idea de qui són The Bottle Rockets és dir-te que et trobes davant d'una mena de Crazy Horse de nova generació. La història d'aquesta banda amb el cor geogràfic a Missouri és la d'una visió i una obsessió: la de Brian Henneman, el líder del grup. El 1977 ja estava creant bandes. Deu ser per aquest caprici del calendari que l'herència del punk sempre ha estat present en la seva música, a vegades surant a la superfície, a vegades amagada a la cantonada d'una frase. Les frases són importants per a The Bottle Rockets.

Les seves cançons no només expliquen històries dels EUA rurals i obrers, sinó que te les fan viure amb el detall en l'escriptura, amb la passió redneck, sense cinisme, amb què són escopides. Depenent del prisma, es pot dir que sonen a Neil Young tocant amb Lynyrd Skynyrd o a Ronnie Van Zandt recolzat pels Crazy Horse. En qualsevol cas, boogie furiós del sud.

Crida l'atenció la relació, molt estreta, que Brian Henneman va tenir amb Uncle Tupelo, el grup que va servir de llavor a Son Volt i Wilco.

Henneman va treballar de roadie i tècnic de guitarres per a Uncle Tupelo i va participar com a músic en la gravació del tercer disc d'aquella banda, avui de culte. També va aconseguir que els seus caps, Jay Farrar i Jeff Tweedy, en aquell moment ja semiconsagrats entre l'elit de l'indie, col?laboressin en el debut de The Bottle Rockets, un àlbum homònim que va veure la llum el 1993.

Aquella obra va posar la primera pedra d'una trajectòria marcada per l'estira-i-arronsa amb les discogràfiques, petites i grans, que mai han sabut què fer amb un grup tan directe i al?lèrgic a la vida domèstica. Són onze anys cremant la carretera. Fent rock'n'boogie calent, de patilles de banda ampla i testosterona. Retratant sense maquillatge allò que anomenen l'Amèrica profunda, fent ús d'una cal?ligrafia que no desentona al costat de mestres de la matèria, cas de Drive-By-Truckers.

La millor banda de bar dels EUA, van escriure de The Bottle Rockets quan encara no eren ni la meitat de bons que ara, despullant la classe treballadora d'un país provincià que buida packs de sis cerveses davant el televisor. Quan encara els seus directes no eren un KO tan fulminant.

Presentaran el seu últim treball, Blue Sky, i també aprofitaran per reivindicar la contundència del seu llegat, que s'ha situat al capdavant del revival del roots rock. Arriben llançats i rabiosos.

DISCOGRAFIA
The Bottle Rockets (1993)
The Brooklyn Side (1994)
24 Hours A Day (1997)
Leftovers (1998)
Brand New Year (1999)
Songs Of Sahm (2001)
Blue Sky (2003)

Web del festival: http://www.ritmeandclub.org/

dijous, de juliol 07, 2005

Polèmica amb l'agermanament Girona - Nashville

Els lectors/es més veterans de Countrycat, recordareu potser que fa uns mesos (18 de desembre de 2003) publicàvem una notícia sobre el possible agermanament entre les ciutats de Girona i Nashville.

No cal dir que va ser una notícia molt ben rebuda, ja que a més dels evidents intercanvis comercials que sorgirien de l'acord, també hi hauria intercanvis culturals que de ben segur durien algun cantant o alguna activitat cultural de Nashville a la capital gironina.

La notícia ens la feia arribar molt amablement en Lluís Sala (conductor del programa La Diligència).

Doncs hi ha novetats.

Segons comenta el mateix Lluís Sala a les sempres recomenables llistes de distribució d'Americana i de La Diligència, una sèrie d'articles apareguts darrerament al diari de Girona podrien frustrar la iniciativa.

Es tracta d'uns articles que es dediquen a "repassar" la ciutat de Nashville, recalcant que s'hi practica la pena de mort, que l'avortament no està permès o que es poden acomiadar als homosexuals, entre altres coses. D'aquesta manera, es pressiona al consistori municipal perquè aturi el procés d'agermanement iniciat fa uns anys.

I malauradament sembla que ho estan aconseguint, ja que els grups municipals de l'oposició ja estan reclamant a l'alcaldessa que no tiri endavant la iniciativa.

A grans trets aquesta és la situació actual.

Per llegir alguns dels articles apareguts al Diari de Girona entreu a aquesta pàgina o aquesta altra.

A aquesta altra pàgina trobareu cartes al director, una d'elles d'en Lluís Sala.


Puc entendre que a l'hora de realitzar un agermanament s'hagin de tenir en compte molts factors, com ara el respecte dels drets humans més elementals.

I qui sap, potser és veritat que a Nashville (com a moltes ciutats dels Estats Units) aquest respecte deixa molt que desitjar.

I puc arribar a entendre que per a ciutadans que no coneixen Nashville ,i que tot el coneixement que tenen dels Estats Units es limita a l'Associació Nacional del Rifle i a la família Bush, puguin veure amb mals ulls un agermanament amb qualsevol ciutat nord-americana.

El què no entenc és que aquests punts en contra de l'agermanament surtin ara, després de gairebé dos anys de procés obert. Fa dos anys la legislació a Nashville segur que era la mateixa que ara.

Així doncs, quins motius van dur a iniciar el procés amb l'agermanament? Aquests motius, ara ja no existeixen???

La ciutat de Nashville segur que en té molts de defectes, però estic segur que també té moltíssimes virtuts que enriquirien culturalment a la ciutat de Girona (ei, i viceversa, evidentment!).

A més a més, posats a filar prim i com diu en Lluís Sala a la seva carta al director del Diari de Girona, com és que l'agermanament amb una ciutat cubana (Nueva Gerona) tira endavant? Que potser a Cuba s'hi respecten els drets humans?

En fi, tant de bo que les aigües es calmin i el procés d'agermanament segueixi endavant.

O és que potser nosaltres recolzàvem la guerra a l'Irak tot i tenir un govern que ho feia? Doncs segur que no tots els ciutadans de Nashville aproven els seus governants.

Trobo que reduir el debat sobre un agermanament només a aquests fets és molt injust, encara que mediàticament segur que molt rendible per alguns...


No em vull extendre més, perquè tampoc he seguit la polèmica fil per randa. Però si voleu dir-hi la vostra de tot plegat, podeu fer-ho al Fòrum Countrycat.

dimecres, de juliol 06, 2005

Avui entrevistem a... Sergi Boada


Sergi Boada
Font: Sergi Boada



Avui toca conèixer una mica més a en Sergi Boada, actual professor del Nashville Country Club de Terrassa i del Buffalo Country de Sant Fruitós del Bages.

Personalment no ens coneixem encara, per tant també m'ha anat molt bé rebre la seva entrevista per saber més coses d'ell. Merci Sergi per contestar-la!

A continuació teniu l'entrevista:

Countrycat. Recordes quan va ser el primer cop que vas veure ballar line dance? On i quan era?
Sergi Boada. Va ser el 5 de juliol de l'any 1998, en el 3er Country Music Festival de Platja d'Aro.

C. Recordes quin va ser el primer ball que vas aprendre? Te'n vas sortir o el primer cop va ser horrorós?
S.B. Com quasibé tothom el primer ball va ser el basic ballat en un camp de futbol de terra. La veritat es que me'n vaig sortir força bé ja que vaig tenir un professor genial... el Màgic Andreu!!!

C. Quant temps va passar des de que vas començar a ballar fins que vas ser professor?
S.B. Doncs uns tres anys, concretament va ser un 20 d'octubre de 2001 a Rellinars.

C.. Per què vas voler ser professor?
S.B. Et seré sincer. El motiu principal va ser el fet de veure persones fent classes sense instruir als seus alumnes, només limitant-se a explicar les passes; per exemple, sense anomenar el nom del cantant, com es deia la cançó, l'estil al qual pertenyia... en resum, sense promoure la CULTURA del country (em recordaven a les classes d'aerobic).

C. A quin local vas començar a donar classe?
S.B. Al Casal de Rellinars a un grup de mamis marxoses!

C. Recordes el primer ball que vas ensenyar? Com va anar?
S.B. Apart del "bàsic", també vaig explicar el Confusion. La veritat es que va anar molt bé, vam riure molt, doncs pel meu caràcter "introvertit" pensava que no me'n sortiria.

C. Actualment fas classe a...
S.B. Els dimarts al Nashville Country Club (Terrassa) per principiants i els divendres per avançats al Buffalo (Sant Fruitós del Bages), actualment en obres.

C. Quin és el ball que més t'agrada?
S.B. El country i la "patxanga", la setmana té dies per tot! Jejeje!

C. Quin és el darrer ball que has après?
S.B. El ball d'aniversari del Rodeo; si no recordo malament es deia Rodeo Country.

C. Què en penses dels darrers balls que van sortint? Trobes que són massa complicats o creus que ho exigeix l'alt nivell de la gent?
S.B. Crec que n'hi ha d'haver per a tots els gustos. De balls n'hi ha a milers i tothom pot trobar el que més li encaixi. El més important es que la gent disfruti. Enllaçant amb la segona pregunta, considero que el country no té nivells, simplement hi ha gent que té més facilitat que altres o simplement porten més temps ballant i, per tant, han pogut apendres més coreografies.

C. Digue'm alguns balls que hagis creat. Quin va ser el primer? I l'últim?
S.B. De creacions propies només he fet el Help Me, i he col?laborat en altres balls com pot ser el Little girl.

C. La teva cançó preferida?
S.B. Qualsevol que em faci esborronar, el llistat seria molt llarg! Jejeje! Però per dir-ne alguna, "Forever and ever, amen" cantada per Randy Travis.

C. El teu cantant o grup preferit?
S.B. El cantant que més em va impactar des d'un principi va ser en Randy Travis, però a l'anar ampliant coneixements, el llistat s'ha fet tant o més llarg que el de les cançons.

C. Bàsic o shuffle?
S.B. Bàsic.

C. Balls de 32 temps o de 64?
S.B. En funció de com estiguin enllaçats.

C. Concurs o Marató?
S.B. Marató.

C. Barret o botes?
S.B. Van lligats l'un amb l'altre.

C. Budweiser o Coronita?
S.B. Ni l'una ni l'altre, potser alguna clareta...

C. George Strait o Alan Jackson?
S.B. Pasa palabra! Jejeje!

C. Heather Myles o Dolly Parton?
S.B. Fisicament? Jejeje! Com a cantant la Dolly Parton.

C. Què li diries a algú que tot just acaba de començar a ballar?
S.B. Que tingui paciència, tothom al principi ens ha costat en major o menor mesura. Encara que hi hagi gent que estiguem sobre un escenari ensenyant, altres dies som a peu pla aprenent com tothom. És com començar a anar en bicicleta o a aprendre a nadar, necessitem que ens n'ensenyin el millor possible i practicar.



I fins aquí l'entrevista. Gràcies Sergi per la teva col·laboració!

Finalment, pels que encara no sàpiguen de què va, deixeu-me dir-vos que s'ha iniciat des de Countrycat una ronda d'entrevistes per mail a professors i professores de line dance de Catalunya.

La intenció és que tots aquells que vulguin puguin donar-se a conèixer una mica més al col·lectiu de dansaires catalans, explicant entre altres coses com van iniciar-se al line dance o quins balls els agraden més.

Si sou professors de line dance i no ens hem posat en contacte amb vosaltres, serà per descuit o perquè no tenim el vostre e-mail. Si voleu col·laborar contestant a les preguntes de l'entrevista, només cal que envieu un e-mail a l'adreça countrycat@terra.es i ens posarem en contacte amb vosaltres.


Entrevistes publicades fins el moment:
· 01/06/2005 - Anna Balaguer. [Llegir-la]
· 08/06/2005 - Àngels Pintó. [Llegir-la]
· 15/06/2005 - Francesc Benet. [Llegir-la]
· 22/06/2005 - Neus Lloveras. [Llegir-la]
· 29/06/2005 - Anna Mansilla. [Llegir-la]

dimarts, de juliol 05, 2005

Dierks Bentley - Modern day drifter


Dierks Bentley - Modern day drifter
Font: Amazon



El passat 10 de maig va veure la llum el segon àlbum de Dierks Bentley titulat Modern Day Drifter.

És un cantant que com aquell qui diu acaba de sortir de l'ou pel que fa a la popularitat de masses.

El seu primer àlbum, titulat Dierks Bentley no estava malament, sobretot si ho comparem amb altres "nous talents" de Nashville. Incloïa temes com Bartenders, etc. que valien força la pena.

Els qui no conegueu en Dierks Bentley, podeu prendre com a referència les cançons dels balls Too late (amb la cançó What was I thinking) o The Barman (amb la cançó Bartenders, etc.)

El primer single, "Lot of leavin' left to do" va arribar fins el 2n lloc de la Roushgtock Country Countdown. Un tema mogudet que està prou bé.

Bé, la llista amb els 11 nous temes és la següent:
01 Lot of Leavin' Left to Do
02 Come a Little Closer
03 Cab of My Truck
04 Settle for a Slowdown
05 Domestic, Light and Cold
06 Good Things Happen
07 Down on Easy Street
08 So So Long
09 Modern Day Drifter
10 Good Man Like Me
11 Gonna Get There Someday

De tots, destacaria "Cab of My Truck", "Domestic, Light and Cold" (la millor de totes!), "So so long", "Good man like me" (amb tocs bluegrass) i la balada "Gonna get there someday".

Per uns dies el podeu escoltar gratuïtament i sencer gràcies a la web de la CMT. Per escoltar-lo, entreu a aquesta pàgina i feu click als altaveus que hi ha al costat de cada cançó.

L'àlbum el podeu comprar des de la web d'Amazon.

Us agrada Dierks Bentley? En voleu preguntar coses a gent que el conegui millor? Segur que al Fòrum Countrycat algú us podrà ajudar!

dilluns, de juliol 04, 2005

Concurs Lucky Luke al Kansas

La Teki m'ha fet arribar les bases i els balls del Concurs Lucky Luke del Kansas de Mollet.

Tindrà lloc el proper dissabte, 9 de juliol, a partir de les 23:30h.

Els 25 balls de la prova són els següents:
1- Electric Slide (versió ràpida)
2- Burning Boots
3- Urban Cowboy
4- Drivin' Texas
5- Eighty-Eight
6- Don't be Wrong
7- Skip (versió ràpida)
8- Keep it Teki
9- Four Buckles
10- Four Wheel
11- Pagadanjo
12- Rock around the clock
13- Travelling to Memphis
14- Wake up
15- Take me Down
16- Bandit
17- Two Plus Two
18- Loving you
19- Ligthing Polka
20- Joker
21- American Dream
22- Temps d'Estimar
23- Honky Tonk Stomp
24- Slapin Leather (Jambalaya)
25- Mr. Mom


I, molt important també, llegiu-vos les Bases del Concurs que us posem a continuació:


BASES EL CONCURS KANSAS

1- El concurs es realitzarà el dia 9 de juliol, i és de caire gratuït.

2- Caldrà que tots els participants portin samarreta o camisa negra, per tal de poder visualitzar més bé qui participa.

3- El full d'inscripció el podreu trobar a la barra del Kansas, i la data límit serà el mateix dia 9 de juliol fins les 23:30 hores.

4- Tots els participants seran valorats per persones provinents de diferents locals, amb la finalitat de ser el més objectius que es pugui, i evitar així possibles mal entesos.

5- La decisió de qualsevol dels jutges, a l'hora de desqualificar, serà del tot inapenable i irrefutable.

6- Es valorarà la resistència, habilitat, capacitat i rapidesa a l'hora d'executar els balls, és a dir, NO s'admetran aturades enmig del ball, ni pèrdues descarades ni excessives de ritme.

7- No es valorarà l'estil de ball. Cadascú té el seu.

8- S'admetran les variacions que es vulguin fer, sempre i quan estiguin adaptades al ritme.

9- S'admetran petites errades en la realització. Per exemple, Començar un pèl a destemps, equivocar-se en un pas (sempre i quan no es pari...)

10- Els jutges desqualificaran a un concursant, tocant suaument l'espatlla. Aquest, automàticament s'haurà de retirar del quadrilàter marcat el més ràpid possible, per evitar de molestar a la resta de concursants.

11- Al principi de començar cada ball, s'anunciarà prèviament de quin es tracta. D'aquesta manera evitarem confusions, ja que és possible que en algun dels balls, soni una cançó diferent a la que estem acostumats a sentir i ballar.

12- En el cas de que al final del concurs, hi haguessin diferents maratonians, que han aguantat "el carrerón" de balls, es proposarà un ball (Electric Slide), per poder desfer aquest empat. La peculiaritat del ball és la cançó. A mesura que avança, es va tornant més i més ràpida. Es valorarà que tots els participants realitzin els passos adequadament.

13- S'intentarà començar puntualment a la 01:00 hores. Caldrà doncs, ser-hi sobre les 23:30h, per tal de poder repartir amb ordre i tranquil·.litat els dorsals que s'hauran de dur penjats a l'esquema. (Recordeu de portar com a mínim dos imperdibles).

14- La marató és mixte. Hi hauran premis en categoria masculina i en categoria femenina.

15- Es considera, d'entrada, guanyadors a tots els concursants, ja que és del tot lloable intentar deixar-se la pell en aquesta mena de concursos. Hi haurà, doncs petits premis per a tots els concursants, i per als guanyadors varis premis (Ja s'anunciaran quins són).

16- Recordeu, que l'objectiu d'aquesta prova és passar una bona estona tots, (els qui participin i els qui animin des de fora). Evitem, doncs, els possibles mal rotllos que puguin sorgir. Es tracta de crear un bon ambient.

17- El llistat dels balls, es publicaran en els propers dies.

18- El concurs es realitzarà a l'intermig d'una marató de balls de tota la vida. En aquesta marató tothom hi pot participar sense necessitat d'apuntar-se. Després de la "prova de resistència", continuarà la marató.

divendres, de juliol 01, 2005

Agenda pel cap de setmana

Divendres 1
· Concert de Frank i Toni al Shotwell 59

A partir de les 00:30h. Tot i que a la web del Shotwell l'agenda del mes de Juliol encara no està disponible, normalment el primer divendres de cada més actuen en Frank i en Toni.



Dissabte 2
· Concert dels Jam Daniels a El Vendrell

Segons publica la seva pàgina web, el concert serà a la sala EiTwo a partir de les 19:00h. L'entrada és gratuïta.

La sala EiTwo és al carrer Les Mates 2-12 d'El Vendrell. Teniu un planell de la zona a aquesta pàgina.



Diumenge 3
· Festa Wild West al Cafè de les Arts

De les 19:0h a les 22:00h tindrà lloc una festa al Cafè de les Arts. Hi haurà una ampolla de wisky per als millors sheriffs i es sortejaran unes botes de pell de senyora. I com sempre els balls mes actuals i la millor música.

El Cafè de les Arts és al carrer València 234 (Balmes-Enric Granados).




A més a més de tot això, podeu consultar la pàgina amb els horaris actualitzats de les classes de tots els locals i entitats catalanes.

I ja sabeu que si voleu anunciar qualsevol esdeveniment country, ho podeu fer sempre que volgueu deixant un missatge al Fòrum Countrycat o enviant un mail a countrycat@terra.es
Si voleu enviar les vostres cròniques, fotografies, anuncis de festes, balls,... ho podeu fer sempre que volgueu al mail countrycat@gmail.com o convidant-nos a l'acte que obriu a Facebook, amb la màxima antel·lació possible. Si es tracta d'activitats, recordeu d'incloure tota la informació necessària: lloc, adreça, horaris, preu d'entrada,...
Related Posts Plugin for Blogger