diumenge, de juliol 23, 2017

Crònica Cowboy Boots Festival 2017


Crònica Cowboy Boots Festival 2017
Per Paqui Monroy


Us faig petita crònica del Cowboy Boots Festival d'enguany, com sempre des del meu punt de vista, la meva opinió i la meva experiència.

Aquest any el festival començava el divendres, amb portes obertes a tothom. El primer dia era de franc, nosaltres no vam poder assistir aquest dia o sigui que el resum serà breu i només us comento el que m'ha arribat de comentaris de la gent. La Laura Serrà era l'encarregada de dirigir el ball, es va punxar música i ella, juntament amb en Toni, va explicar un ball fet per l'ocasió.

Durant la nit també es va poder veure el show de les “Charito”, tres instructores conegudes per tots van interpretar el ball de l'estiu, sense comentaris... hahahahaha

Els Bazaga's van ser els protagonistes del concert de la nit, hores de concert i després música punxada dels 80 i 90.

Dissabte les activitats de la carpa no començaven fins la tarda, al matí la gent voltava pel poble. La platja era plena de cowboys and cowgirls i a la una del migdia a la Plaça de l'Estació, just davant la porta, en Fabio Canu va ser l'encarregat d'oferir-nos un concert acústic, ell anava interpretant covers de temes força coneguts per tothom, es ficava una mica amb el públic, feia fer coros, va estar una bona estona tocant, fins les dues ben passades.

A quarts de sis es van obrir les portes de la carpa i la gent anava arribant, cal dir que aquest any estaven indicats els parquings, ja sabem que a Sant Pol no és fàcil aparcar, però s'agraeix les indicacions de l'organització, la sort ja era si trobaves lloc o no.

En Manyo era el DJ oficial del festival, i des de que es van obrir les portes que anava punxant música de tots els nivells i la pista era ben plena.

A les 18 h van començar els workshops de line dance del dissabte, serien quatre, l'encarregada de presentar els workshops era la Lourdes Martin i va donar pas a les classes de la tarda, la Silvia Calsina del Legends i en Xavi Barrera, com a convidat, que ens arribava des de Madrid. (al final teniu el llistat amb els balls i intèrprets que vam fer cada profe)

Just abans del primer concert en Jose & Silvia Two Step ens van oferir una classe de two step amb l'explicació d'una figura, la veritat és que la pista feia goig plena de parelles.

Va arribar l'hora de la música en directe, el presentador dels concerts era l'Amadeu i va donar pas al primer concert que va ser el de Judy & The Martins, espectacular la veu de la Judy, una bona actuació d'aquesta banda amb ritmes diferents. Si no els heu vist mai, aprofiteu si teniu l'ocasió...

Després del concert molta gent va aprofitar per sopar, a la barra del festival es feien entrepans freds i calents, o sigui que no calia sortir fora, a no ser que volguessis prendre una mica l'aire fresc, que de tant en tant ja anava bé.

A les 22,30h, van pujar tots els instructors dels workshops a l'escenari per fer la foto de profes, cal dir que va faltar en Jose Antonio i la Silvia de Two Step a la foto, ella ja havia marxat, un agraïment especial pel seu esforç, no es trobava gaire bé i va venir expressament per fer la classe.

Tot seguit van començar els whorkshops de la nit, la Neus Lloveras del Wild Bunch i del Renegade i en Teddy Fournet, convidat que ens arribava des de França.

Després de la mitja nit era hora del concert, com ja es va anunciar, un dels artistes va anul·lar la seva gira europea per malaltia, tot el nostre suport i pensaments positius per ell, i això va fer que l'organització hagués de moure cartell i horaris d'actuacions, el concert de la nit seria el de la Kim Carson, la banda tota d'USA, sempre seria la mateixa en els tres concerts internacionals del Festival, el que canviaria seria la veu cantant i els ritmes ja que cada artista tenia el seu.

La Kim va estar molt bé, és la veu principal i toca el baix, van tocar molta estona.

Després del concert en Manyo va continuar posant música per ballar i no us puc explicar res més perquè ja estàvem cansats i vam anar a dormir, que a l'endemà continuava el festival.

Els encarregats de començar les activitats del diumenge van ser la Lourdes i en Joan de Fem Country i del Renegade, havien preparat un llistat de balls i des de ben d'hora la pista ja era plena de balladors, alguns anaven alternant platja i ball, la veritat és que no hi ha gaires festivals on puguis anar i venir a remullar-te i refrescar-te tant a prop...

Al migdia començaven els workshops, nosaltres, en Gabi i jo del Wild Bunch i Legends, vam ser els primers, per tots els que ens ho pregunteu, no, no portem cap guió fet, expliquem i surt com surt... després de nosaltres li tocava a l'Adolfo Calderero del Wild Bunch, aprofito per explicar que abans de cada workshop es posava una música d'una coreografia de l'instructor que li tocava ensenyar i després de la classe, si hi havia temps, l'instructor es quedava a dalt l'escenari i es ballaven tres balls que ells mateixos havien triat abans de pujar.

A les 13,30 h tocava concert de Johnny Falstaff, era l'artista convidat, ell era en aquesta ocasió la veu principal de la banda, la mateixa que el dia anterior. A ritme de Rock& Roll, Rockabilly i algunes balades va tocar quasi dues hores, estava anunciat com a concert vermouth, però es va transformar en concert dinar, poca gent davant l'escenari, molta gent asseguda a les taules dinant i alguns a les cadires dels laterals, on passava una mica l'aire entre les finestres que donaven al mar.

A les 16 h, la Karme i la Marta del Renegade, van ser les encarregades de fer ballar a la gent amb un llistat que havien preparat i després d'elles ja començaven els workshops de la tarda, primer els “The Dreamers”, tot seguit l'Edu Roldós del Renegade i per acabar les classes en Manu i l'Algaly, convidats francesos, cal agrair a en Manu el seu esforç per dir les passes en català.

Després de les classes era l'hora de l'últim concert, en aquesta ocasió era en Dwight Breland la veu principal, ell és el pedal steel i guitarra de la banda, ell ens va tocar covers molt coneguts i alguns temes propis, que voleu que us digui, a mi aquest concert se'm va fer curt, ja no per la veu, que no estava malament però sí per les cançons, com diria algú, eren de les meves, molt honky tonk, baladetes, two step, clàssics, etc.

A la pista de l'envelat, a banda i banda podieu trobar els markets, paradetes relacionades amb el món del country, si us faltava algún accesori, algun detall, un barret o fins i tot botes, segur que allà el vau aconseguir.
No vull dir noms perquè segur que em deixaria algú, darrere de tot el que no es veu hi ha molta gent, des dels porters, a la gent de la barra, de la cuina, de l'equip de so i llums, del backliner, del regidor, dels presentadors, dels instructors, dels filmadors, dels fotògrafs,dels expositors, etc. I no deixant-me al públic en general, que sense ell segur que no es faria aquest petit Gran Festival, un festival de casa, on la veritat és que he vist de tot, gent que no es parla i al dia següent es saluda, gent plorant, gent rient, gent ballant, gent escoltant... perquè tot això és el que fa un festival i us animo a viure-ho en directe,que no us ho expliquin que aquí a casa nostra tenim molta sort de tenir això, que hi ha molta feina però moltes ganes per part dels organitzadors de tirar endavant, moltes gràcies de tot cor als 3 locals organitzadors Renegade, Wild Bunch i Legends.

I com us vaig dir al Festival, no deixeu d'anar als locals !!!!

Nota: aquest cop no poso fotos a la crònica, hi ha moltes al facebook, busqueu-les, però les millors fotos són les que fem amb els nostres propis ulls i per això cal anar al Festival ;)

Balls explicats als wokshops del festival:

SUMMER BEER (Laura Serrà) - Beer Lease - Cameran Nelson
HELLO LOVE -(Silvia Calsina) - Thank God for Country Girls - Aaron Watson
RUN GREEN RUN (Xavi Barrera) - Run -Pat Green
TWO STEP – (Jose & Silvia Two Step) – Figura :Duck out and turn right lady
HEY HO -(Neus Lloveras) - Hey Ho (Away We Go) - Robert Mizzell
MY LITTLE GIRL (Teddy Fournet) - Daddy's Little Girl - The Shires
BOOTS & PAUL (GiP) One Of These Days - Paul Nipper
MORNING TRAIN (Adolfo Calderero) - Morning Train - Eagle Down
IT'S TOO LATE -(The Dreamers)- Is It Too Late - Rune Rudberg
FOOL'S GOLD (Edu Roldós) - Fool's Gold -The Damn Quails
DANISH TRIP-(Manu & Algaly) - Cherry Lipstick -Granger Smith

Ens veiem ballant o escoltant!!!

Paqui GiP juliol 2017
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu enviar les vostres cròniques, fotografies, anuncis de festes, balls,... ho podeu fer sempre que volgueu al mail countrycat@gmail.com o convidant-nos a l'acte que obriu a Facebook, amb la màxima antel·lació possible. Si es tracta d'activitats, recordeu d'incloure tota la informació necessària: lloc, adreça, horaris, preu d'entrada,...
Related Posts Plugin for Blogger