El Somriure que no s'apagarà

Ens ha deixat de forma sobtada, injusta, despietada, el Somriure del món del country. L'Esther ha creuat el riu, massa aviat. Afortunats els qui la podran tenir al costat a partir d'ara. Atònits, tristos i buits els i les qui encara som per aquí.

Però tot i aquest maleït adéu, tot i la severa tristesa que avui impera entre els qui van tenir la sort de compartir moments amb ella, el seu somriure no s'ha apagat. Ni de conya. I no s'apagarà, perquè seguirà dins els cors i els ulls que havia il·luminat durant tants (i, tanmateix, pocs) anys. El seu somriure seguirà il·luminant-los a cada pas, a cada volta. Cada paret d'un ball tindrà penjada la fotografia amb el seu somriure. El Somriure que no s'apagarà, mai.