Crònica V Inter-AND-Line a Andorra

En Xavier Badiella ens va fer arribar fa uns dies la crònica del què va donar de si la cinquena (cinquena ja!) trobada Inter-AND-Line a Andorra. Un clàssic ja dins el calendari de ball en línia i gresca variada d'aquestes latituds. Sense més espera, que ja hem trigat prou dies a publicar-la, us enganxem la bona feina d'en Xavier (moltíssimes gràcies crack!)

V Inter-AND-Line a ANDORRA
Per: Xavier Badiella

Ja hi tornem a ser, primers de Juliol i altre cop cap a Andorra, aquest any amb un afegit curiós per a nosaltres, és la desena vegada que pugem a l’esdeveniment d’Encamp, són 10 anys seguits sense saltar-nos cap edició ni de la Trilateral ni del Inter-AND-Line. Apa, 1, 2 i 3 de Juliol, cap de setmana complert.

Festa de benvinguda el divendres al vespre, després del sopar a l’hotel en concentrem a la sala de festa d’Encamp, cava, salutacions, rialles, presentació dels que venen per primer cop, abraçades als coneguts d’altres comarques, un seguit d’emocions, que fan d’aquesta festa una cita molt esperada per molta gent del món del ball. Enguany recompto els assistents com és costum en mi, i totalitza més de 180 persones, cosa que fa preveure un augment de públic de cara a tot el cap de setmana, espero però que es confirmin aquests bons auguris.

Dissabte mati ens lleven d’hora, tinc el meu workshop dels primers i vull estar prou despert per no fer el ridícul, ahir vàrem anar a dormir força tard, doncs la gresca finalitza més enllà de la un a de la matinada i amb la xerinola de l’hotel no sé a quina hora ens posarem al llit. A més, cal llevar-se amb promptitud si no vols quedar-te sense un esmorzar decent, ja que d’altres que es lleven abans que tu “Arrasen el bufet lliure” (és broma).

Mentre a la sala de festes es desenvolupen els diferents workshops, a la sala del teatre és a on els més agosarats es posen sota la tutela de Marlon Ronkers (Megastar de la UCWDC), per treballar els diferents motions de ball, tècnica i expressió corporal en tot el sentit ampli de la paraula. Vaig poder veure una mica com treballaven i certament en Marlon és a més d’un bon ballarí, també un bon pedagog, incisiu, exigent, proper, amable, tot un professional.

Anem a la sala de festes, allí ens trobem als diferents monitors que ens ensenyaran diverses coreografies, algunes pròpies, altres de coreògrafs internacionals força reconeguts. Inicia la ronda l’Angels Riba amb el ball “Walk Of Shame”, coreografia de Niels Pulsen i Simon Ward, seguiren entre un coreògraf i l’altre una mica de ball lliure per engrescar a la gent, tot seguit en Xavier Badiella ens feu riure i ballar amb el seu ball “Sofia”. Més tard vindrien la Rosa Torrent amb “All I Know”, la Marina Muntada amb “Everything Of Us” i per acabar el mati la Irene i el Carlos amb el “Big Brown Eyes”, tot amenitzat amb ball lliure entre sessió i sessió. S’escolaren més de tres hores d’un matí que se’ns feu curt. Anoto el dinar de germanor que en l’edició passada tingué un notable èxit, enguany acollí a mes de 270 comensals dels que destacarem a la Consellera Esther Paris, tot un repte de cara a les pròximes edicions.

A la tarda la dinàmica no canviaria pas, les tres hores i escaig que duraria la sessió ens descobririen a la Jackeline amb el “The Queen”, la Conchita i la Sussi el “Black is Black”, el Rafel Corbí el “Loving You Cha” i el “Get On It”, finalment la Maite Alemany el “More Easy”, arribaven a prop de les vuit del vespre i corre cuita a sopar per preparar-se pel show vespertí, el més esperat de tot el cap de setmana.

A les deu del vespre, puntuals com cada any, s’obren les portes de la sala teatre i malgrat les corredisses que s’intueixen darrere l’escenari perquè tot estigui llest, s’omplen de seguit les gairebé 400 butaques, alguns hauran de gaudir de l’espectacle drets o asseguts entre els passadissos. La cosa promet, 13 actuacions faran que la nit, malgrat pugui semblar llarga, al final se’ns faci curta amb l'anar i venir d’una actuació a l’altre.

Una breu salutació donà inici a l’actuació dels diferents grup que participaren al Show del Dissabte vespre. Encetaren la nit amb l’actuació de les Sista’s, la Laia i la Desire d’Andorra feren un bonic i potent show molt ben coordinat de dansa moderna, un bon inici que il•lusionava per la seva entrega i dedicació.

Magoria-l’Aliga d’en Xavi de Terrassa feren quelcom més primitiu, ballar l’Home de Cromanyó de la Trinca en versió light acompanyat d’un segon ball més sensual, fou la rialla de tota la sala, els trets còmics que aquest grup acompanya són sempre molt esperats i aplaudits pel públic.

Continuaria la cosa fent l’Indi amb els companys de Plaua Ausit de Ripollet amb un repertori força variat i una posada en escena de tribu apatxe molt elaborat.

Mora d’Ebre sempre ens sorprèn per anar molt ben conjuntats, i amb el seu Black is Black feren com sempre, molta patxoca.

Teníem el torn del nostre invitat, en Marlon Ronkers que ens deixa força bocabadats amb el seu show, potent, delicat, sensual, valent i entusiasta, del tot fantàstic.

De la Gemma Golobardes en pots esperar tot, del seu grup d’Espai de Line dance també, amb el Blackpool By The Sea com a fil conductor ens feren riure de valent amb la seva posta en escena.

Bon Mati de Girona ens acompanyaren amb un popurri molt complert ben caracteritzats del segle XVIII.

Per entrada Imperial, els companys de Tarragona, molt potent la seva posada en escena, vestits de l’època, centurió, legionari i deesses, foren sense dubte l’actuació més sorprenent de totes per la seva potencia no solament musical, sinó amb tota la elaboració de vestuari, molt aplaudida las seva intervenció, temps de Line Dance be s’ho mereixia.

Vingué el torn d’en Miquel Menendez amb la seva actuació en solitari al estil “Llanero Solitari”, sort que malgrat l’antifaç tots el reconeixem força.

Mora d’Ebre ens torna a sorprendre aquest cop en balls de parelles, una mixt de country i popular català.

Espai de Line Dance ens transporta a l’Odissea de l’Espai, cap allà el 2001, tipus estrelles i astronautes. Com es d’esperar de la Gemma i Cia, tot molt còmic i divertit.

Arriba el torn de BELA, els companys amfitrions amb un grup força nombrós, (20), feren una exhibició de ball western amb forces combinacions de coreografies de tots els nivells perquè tots els membres del grup poguessin lluir-se davant del públic, una posada en escena fantàstica i una entrega total, com sempre ens tenen acostumats.

Tancarien aquesta nit en Marlon i en Romain, fent un dels seus fantàstics show tant ben acurats, coordinats, trepidants, tècnics, sensuals, romàntics i no se que posar-hi més, vaja, va ser genial.

No acabaria la festa sense els corresponents agraïments, salutacions a les autoritats Andorranes entre elles en Jordi Torres Consol de la Parròquia d’Encamp, salutacions als grups implicats, etc, per cert, fent números vaig calcular el total de gent que va participar en tot el show d’aquest vespre i em sortia aquesta dada, 87 persones diferents, renoi quanta “penya”

Contents i engrescats, començava la llarga sessió de ball lliure a la sala de congressos a tocar del teatre, la xerinol·la s’allargaria fins les 3 de la matinada, balla que balla, amb alguna que altre exhibició dels megastars invitats que feren les delícies dels assistents, fou un no parar amunt i avall, gresca i més gresca, que finiria per nosaltres gairebé a les 2, doncs a aquestes alçades de la festa el nostre cos ja no esta per tantes histories i donàvem per ben aprofitat el llarg dissabte.

És diumenge i malgrat que estem força cansats, esmorzem d’horeta per anar altre cop a la sala de ball, em consta que a la sala del teatre fan classes de ball de parella, principalment en West Coast Swing, del que en Miquel Menendez com a professor és un molt bon especialista, nosaltres però ens quedarem amb la música dues hores i escaig fen bellugar el cos al ritme que l’Àngels Riba vagi posant, tindrem l’agradable intervenció d’en Romain que ens va ensenyar una coreografia Funky, a més de diferents passos bàsics per a aquests estil de ball, gaudirem bestialment amb el “Burn It Up”, descobrirem a més d’un gran ballarí, a un autèntic mestre d’alt de l’escenari ensenyant a ballar a tothom, fou un toc fantàstic per un final de cap de setmana molt complert. Esperem amb ganes poder tornar-hi l’any vinent, aquesta edició ha estat la més reixida fins a la data, enhorabona a tot l’equip de BELA Andorra.