Crònica del SuperBacDance 2015

1er. SuperBacDance-2015 a Santa Susanna
Per: Xavier Badiella

Fineixen les Vacances i de seguit entrem a la tardor, una nova estació i les trobades de caps de setmana sens comencen a multiplicar, sembla que hi ha ganes de gresca i això es nota amb l’agenda atapeïda de ballades populars, festes majors i esdeveniments de més entitat, molts cops ens posen en serioses discussions familiars per decidir a on cal anar.

Aquest cop però, he tingut la sort d’esser invitat a una d’aquestes trobades de les que ja en soc com una espècie de clàssic habitual, es tracte del BAC DANCE, que aquest any arriba a la seva tercera edició. Al igual que l’any passat es desenvoluparà a Santa Susanna, per allò de final de temporada hotelera i preus força ajustats als pressupostos familiars del nostre país. Som el 16-18 d’octubre i malgrat no poder assistir a la festa vespertina del divendres, puig d’altres compromisos m’impedeixen arribar a una hora prudencial, em conformo a presentar-me dissabte a primeríssima hora.

Just a les 9 del mati ja som dins l’hotel i preparats pel que faci falta. Com que he optat per participar de forma activa a l’esdeveniment entro a la competició de coreografies amb dues propostes que espero agradin al públic, es per això que estem tant d’hora a l’hotel. Doncs a les 10 ja tenim sonant la musica d’escalfament per a les categories de Pro-Am i entre Newcomer, Intermig i Advanced, fan sortir les coreografies per donar temps als competidors, això fa que actuem força primerencs, a les 11 ja estem lliures.

Mentre a la sala gran començava la competició de Line Dance Clàssic amb les categories social, newcomer, novice, intermig i Advanced, pensada per a tots aquells competidor que volen competir als internacionals de la wcdf i volen practicar en pista tots els balls preparats per a tal fi.

I tal com estava previst al programa, a la sala més menuda de l’hotel es realitzen workshops per a principiants, es on estaré la resta del matí, ensenyant coreografies senzilles per a gent que comença o la que vol aprendre coses noves i ja ha vist la part de competició que volia. En total foren 4 coreografies força recents, el “Go Strait”, “LDF”, “A Big Love” o la “Dolce Vita”, totes elles les podeu trobar ja a Countrycat.

A les 13:00 havíem finit l’activitat entre ball lliure i noves coreografies, mentre a la sala principal també finia la competició de Line Dance Classic. Un parell d’hores pel dinar i un xic de migdiada ens atansen de nou a la sala principal. Repartiment de premis de la competició i ball lliure tota la tarda, combinant amb l’explicació de diverses coreografies, totes elles força interessants, heu-les aquí: Sinner, Boy Girl Thing, Get Stupid, Happy Cha i CooperDance, espero poder fer-ne la traducció ben aviat per que les pugueu consultar. Així el temps entre un ball i altre s’escola la tarda i sense adonar-nos-en arribar l’hora del sopar, s’aprofita l’avinentesa per comprovar el resultat del partit del Barça i mentre tothom acaba de preparar-se, hem ballat una miqueta a la sala petita de l’hotel en front del Bar prenent un refresc i que vol, el seu cafetonet de rigor.

Eps!!, comença la festa nocturna de “Pijames”. Sí, he escrit bé, es tracta de gaudir de la festa nocturna, però en pijama. Sona una mica estrany i certament mai havia vist quelcom semblant, però la veritat és que fou molt divertit, no havia vist tanta varietat de pijama, clàssic, tradicional, còmic, estrafolari, ximple, seriós, per a tots els gustos. Festa molt animada, més d’un centenar de persones omplien la sala amb anades i vingudes al bar per reposar forces. La gresca, que s’allargaria fins ben passades les dues de la matinada, fou amenitzada per un petit concurs de “Pijames”, com era de suposar. A més a més de gaudir d’una nova coreografia, la “Stitches”, el “Photo Cooll” que presidia l’entrada a la sala de festes tingué un èxit aclaparador. Algunes ximpleries que es veieren tant a la zona de “premsa” com a la pista seran dignes de recordar, sobretot quan sol•licites una cançó i ningú, ni un mateix recorda com era la coreografia i acabem fent el titella més de 50 persones amunt i avall intentant quadrar amb la música. Tot però amb un estil impecable, elegant i amb molt, molt bon humor (quin remei, prometo repassar-me el ball abans de demanar-ne un altre).

Som diumenge i animats per les noves incorporacions a la trobada, vinguts tant de les Terres de l’Ebre, com del nord empordanès, comença la marató de ball que ens dura a no parar durant dues hores seguides, això no té aturador, només descansem quan sona alguna de les poques que no coneixem, cosa que s’agraeix, per donar repòs a les cames ja una mica cansades de tot el dissabte de gresca. Arriba el moment de gaudir de varies exhibicions que els diferents grups que ha vingut a la trobada ens ofereixen, son els Fun Teams, tenim en primer lloc al grup de “Ri-pollet en línia” amb la Rosa Llopis , el segueixen les noies de “Coco Locas” de Mallorca amb l’Aury Zarcos al cap davant, els “Duni Express” de Barcelona i la Gemma Golobardes, altre cop “Ri-pollet en línia”, també el grup “Palau Ausit” (Ripollet), en família des de Menorca amb “A&A Linedance” d’Alfredo Arias, “Temps de Line Dance” (Tarragona), tancant la tanda tenim “Mora d’Ebre” amb la Conchita i la Susi presentat un ball de parelles (per allò d’implicar als marits) i una exhibició.

No hi ha més temps i ja som a l’hora de dinar, ens hem aplegat més de 150 persones al menjador; un servidor, veterà en aquesta matèria, sap que cal anar d’hora si no vols quedar-te amb les escorrialles, per això soc prest a la feina, d’aquesta manera m’asseguro un bon lloc per poder fer la migdiada a plaer. La gresca encara no ha acabat i després de fer la foto grupal de rigor continua el ball fins qui sap quan, un servidor es retira a mitja tarda, tinc encara dues classes per aquest diumenge i cal reservar forces. Cal acomiadar-se dels amics i coneguts i emprendre de nou el retorn a Barcelona, esperem retrobar-nos de nou a la propera edició.