Crònica 1er Don't Stop My Country Music Festival - 2014

Una experiència formidable i esperançadora. Aquesta és la sensació que teníem al sortir del primer festival Don't Stop My Country Music, al Dakota Country Custom de la Roca del Vallès.

Amb la gent del Dakota, els professors i professores veterans (amb el bon sentit de la paraula, eh? :-)), amb les millors bandes del país i amb en Mario Travis a les bambalines, només en podia sortir quelcom que fes olor de country del bo.

El matí va tenir lloc la marató de balls amb cançons alternatives a les habituals. De mica en mica es van tenint oportunitats de fugir de la carcassa de "1 ball, 1 cançó" que impera al panorama actual. I el festival de dissabte no en podia ser una excepció. Sota un sol de justícia, una pila de dansaires es van posar les botes ballant i escoltant bona música al mateix temps.

Si la sessió del matí va estar marcada pel ball, la de tarda-nit va estar-ho per la música en directe. Cinc de les bandes més en forma del país van avenir-se a tocar plegades, oferint un ventall molt ampli d'estils i públic al què es dirigeixen: des del new country enfocat al ball dels Casino's o els Green Chilis, fins la música country de diferents èpoques dels Dusty Roads, els Alex T & Judy G Martin o la The Barroom Buddies Band.

Dels 5 grups, un d'ells feia el debut oficial. The Barroom Buddies Band, amb en Mario Travis darrere el micro, va recollir l'esperit d'aquella mítica Redneck House Band jambalayera i va obrir escenari i festival fent les delícies de les orelles més tradicionalistes.






Va seguir-los una banda que, tot i no debutar oficialment, es podria dir que gairebé. Els més "viejos del lugar" segur que recordaran el seu nom. Ni més ni menys que els Green Chilis, amb la Maida al capdavant, han tornat per quedar-se!

La banda que ens havia fet gaudir anys enrere (recordem per exemple el Festival del Maverick a Riells i Viabrea, on van compartir cartell amb Tomeu Penya) s'hi torna a posar amb en Peter Thomas fent davantera amb la Maida. Durant el concert, el cel combinava el blanc dels núvols i el blau intens, com volent-se afegir a la festa. Un cel que de mica en mica anava tombant a vespre, donant treva a la pell dels qui havien passat el dia sencer al descobert...

Van recuperar temes de l'antic repertori, però també en van afegir de nous. Si us vau quedar amb ganes de mes, el proper 24 de maig actuaran per tots vosaltres al Legends de Terrassa.




Posteriorment va ser el torn dels Casino's Country Club, la banda plenament consolidada que segueix trepitjant fort, tant a les pistes de ball com a l'escenari. Va obrir concert amb el "Take it or break it" dels Wilson Fairchild, com podeu reviure en aquest vídeo.



Més endavant van desgranar un repertori enfocat als qui encara tenien forces per posar-se en filera i ballar les coreografies més populars. També van estrenar un tema de Carolyn Dawn Johnson, I'll think of you that way. Us n'enganxem el vídeo.


Quan va tocar el torn del seu primer tema propi, el No he pogut aixecar cap, van tenir la lamentable idea de fer pujar a l'autor de la lletra a cantar-la :-)). Van oblidar el fet que tenir la idea d'ajuntar lletres per fer-ne una cançó no té perquè indicar que la mateixa persona és capaç d'articular els sons que acompanyen a aquestes lletres!! :-D Conyes a banda, va ser molt divertit i no va ploure fins al cap d'unes quantes hores, les suficients per no perjudicar a la resta de bandes del festival. ;-)

Els Dusty Roads van tocar a continuació. Què dir d'ells que no haguem repetit manta vegades a Countrycat. Ens tenen el cor robat i dissabte van tornar a demostrar el perquè. La presència de la pedal-steel (també els Green Chilis la duien), la seva naturalitat, el seu joc de veus, la originalitat del repertori,... genials, com sempre.




Malauradament vam haver de marxar, a meitat del concert, i sense poder gaudir tampoc amb la bona música dels Alex T & Judy G Martin.

Dissabte a la nit, a la mateixa hora, els mítics Frank & Toni actuaven de nou al local on vint anys enrere va il·luminar milers de cors afamats de bona música americana. L'escenari de la primera festa de Countrycat. Havíem de ser-hi. El Shotwell 59 va reviure de nou al mateix escenari on tantes nits havíem pogut gaudir dels seus concerts... Una època brillant on grups com els mateixos Frank & Toni, The Unpluggeds, Crazy Dreams,... i tantes altres bandes van ressonar entre aquelles mateixes parets. O botes de gent com Cinta Larrotcha, Raül Alvarez, Glòria Xalma, Neus Lloveras,... que s'havien passejat pel minúscul escenari ensenyant els primers passos a gent de tota mena... Era una festa de celebració de tota una època.

Per cert, tornant al festival, ens hem oblidat de deixar constància que també va haver lloc per un concurs de pastissos i per un de bevedors de cervesa. Us enganxem la foto-finish d'aquest últim ;-)

Teniu les fotografies que vam fer durant la tarda-vespre a la galeria de Countrycat a Flickr