Crònica de la festa de Carnestoltes a l'Hospitalet, per Xavier Badiella


CARNESTOLTES COUNTRY 2014
Per: Xavier Badiella

La festa de la disfressa arriba com sempre a finals de febrer o primers de març, per aquestes dates tots els locals on es fa ball habitualment s’omplen de gent disfressada de coses diverses a cops ben estrafolàries, trobades temàtiques, o qualsevol excusa per fer gresca de la bona. Com que no es pot abastar tanta oferta a mi em toca la que des de fa anys s’ha convertit en un clàssic. El Carnestoltes del Casino del Centre de l’Hospitalet va agafar empenta ja des de l’any 2008 amb una posada en escena força engrescadora, després de set edicions la cosa no ha fet més que créixer i embolicar-se cada edició amb noves propostes i exhibicions més acurades i divertides.


Enguany s’esqueia a primers de març i el passat dissabte dia 8 com cada segon dissabte de mes, s’obrien les portes a les sis de la tarda per rebre als habituals de cada edició i als nouvinguts, tràfec amunt i avall que malgrat la competència del futbol més de cent-vint persones omple de seguit la sala del Casino amb ganes de passar-ho bé. Una mica de ball lliure per escalfar motors i abans de les set de la tarda apareixen els primers “Àngels” a fer-la ballar, immaculats de blanc amb les seves ales i barret a joc ballen el A to B Angelina com no podia ser d’altre manera. Seguim amb més ball lliure per fer contenta a la gentada que omple la pista fins que ens demanen que la desallotgem, tot sembla indicar que la cosa va en serio, apareixen uns operaris per muntar no sé què al mig de la pista. Ostres!, el Titanic, amb tota la tripulació i passatgers, tots de festa ballant dins el vaixell, sembla però que un pingüí una mica poca solta els vol fer la guitza i al final acaba enfonsant la nau, cosa però previsible després de veure la gresca i espectacle que es forma dins el vaixell.


La tarda nit avança i entre música i música ens sorprèn un autèntic gaiter que anuncia quelcom d’interesant, un grup d’escocesos, hem de suposar que venen a recalçar el nostre referèndum independentista, omplen la pista per fer-nos gaudir d’una coreografia celta molt animada, aplaudim la seva actuació que fineix amb una altre sonada de gaita fantàstica. Com a curiositat direm que sota les faldilles, els escocesos porten calçotets, de tota mena i color, disseny i demés ximpleries, per divertiment de tots plegats. Falta el darrer grup del Casino que no es fa esperar i sense el permís de la Conferencia Episcopal Española es celebra una Boda Country autèntica, la qualificaríem de categoria, amb les seves dames d’honor, tot ben guarnit de flors, capella inclòs (una mica picar l’home), després d’una actuació diguem-ne correcta, la cosa s’esvera i acabem coneixen fins el color dels calçotets del capellà (vermells, eren vermells de l’Intimissimi).


Finida la darrera actuació de la nit ens quedava no més d’una hora per ballar a plaer, rient plegats amb amics i coneguts, comentant les anècdotes de cada una de les exhibicions que els diferent grups del Casino ens havien ofert, balla que ballaràs que les deu del vespres se'ns tirà a sobre sense adonar-nos-en, la vetllada s’estira una mica per deixar un bon gust de boca, a l’espera de la propera edició que esperem sigui tan sorprenent com la d’enguany.

Comentaris

Entrades populars