Crònica de trobades de Festa Major a Barcelona i a Esplugues de Llobregat, per Xavier Badiella

Nota enviada per: Xavier Badiella

La trobada de la Festa Major d'Esplugues de Llobregat i la de les festes de la Mercè de Barcelona van tenir un cronista countrycatenc de luxe. Us n'enganxem la seva crònica i fotografies a continuació.

FESTA MAJOR
Per: Xavier Badiella

No hi ha res més fàcil que aprofitar les festes majors de les nostres viles i ciutats per convocar a la gent per una vetllada de festa i gresca al aire lliure. O fins i tot en algun espai tancat però ampli i espaiós. Poques són les festes majors del nostre país que no tenen una trobada de ball country. L’inici de curs no es una excepció a aquesta dinàmica, tot el contrari; a setembre s’amunteguen les dates de viles i ciutats a celebrar la seva festa gran. No és estrany, fineix l’estiu i s’acosta la tardor, el temps es presta a sortir al carrer i gaudir dels darrers dies de bonança. I així ho férem aquest darrer cap de setmana.

La Mercè a Barcelona amb la seva influència sobre les poblacions properes fa que sens acumuli la feina, però tot i amb això, aconseguim passar un cap de setmana prou distret sense que ens estressem gaire. Escollim el dissabte a la tarda per anar a la III trobada d’Esplugues, a la Rambla del Carme, després de dinar i fer la migdiada anem a la convocatòria d’Esplugues, tenim assegurat un concert que no ens deixarà indiferents: la Country Creedance Band farà un concert dels que es poden ballar a plaer, doncs el seu repertori es basa en cançons que tenen coreografia al nostre país. És d’agrair per als amants del no parar de ballar. Alguns però, preferim escoltar més que ballar.


La festa comença en primera instància amb música enllaunada. Es van succeint a l’entarimat diferents col·laboradors, “profes” amb els seus alumnes que ens animen a ballar amb la seva exhibició. Som una bona colla seguint els ritmes que van desgranant cada grup, arriben al centenar de persones animant la Rambla del Carme, badocs a banda i banda de la Rambla, tertulians, vianants atrets per la música i la gresca. S’apleguen al nostre voltant, però res ens distreu de la música i el nostre ball.

A quarts de vuit comença el concert de la Country Creedance Band, formada per set membres, guitarres, bateria, teclat, violí i vocals. Entonen el repertori que tots estem esperant, és un no parar de ballar. Ens recorden que els tornarem a sentir el proper diumenge 1 de Desembre amb motiu de la festa “Cap nen sense joguina”, gaudim d’aquest grup de bona qualitat musical fins ben entrada la nit quan toca retirar-se per descansar i deixar forces per l’endemà.


Diumenge al matí tornem a Barcelona, les festes de la Mercè ens porten per cinquè any consecutiu a la Plaça Catalunya. Ens toca fer una exhibició dins la mostra d’entitats que s’organitza cada any en aquest indret. El grup del barri de Sant Cristòfol de la ciutat del qual la meva Montse és la professora, actua a la carpa principal de la mostra.


Toca llevar-se d’hora i baixar a la capital, donar ànims als alumnes i fer-los passar els nervis el millor possible, després de trobar-nos plegats a la plaça, fem un petit repàs en un racó, rere un arbre, com aquell qui no diu res. Apa! Toca sortir a escena, i ja ens veus com cada any, amb música animada per entrar a l’escenari i pica que fa fort. Les línies ben fetes, que ja es desfaran quan ballem una estona i ball per aquí ball per allà que ens ha passat l’estona sense adonar-nos, fem una darrera contradansa que el públic s’entusiasma i fi de la jornada.


Força gent i molt animada, no ens hem equivocat gaire i tot semblava de professionals, almenys així ho va veure un públic entusiasmat i engrescat com sempre. Segurament és perquè estem de festa i tot es veu de color de rosa. O no, però de divertit si que ens ho passàrem. Ens queda l’any vinent, esperem altre cop els nervis per sortir a escena, mai ens hi acostumarem.

Comentaris

Entrades populars