dilluns, d’agost 26, 2013

Crònica II Inter-AND-Dance


Nota enviada per: Xavier Badiella

Com fa molts anys, en Xavier Badiella (aka Chatti the Valley) ens ha enviat una crònica sobre una de les trobades internacionals de linedance a les que assisteix. Us l'enganxem a continuació no sense abans agrair-li un cop més la seva tasca de corresponsal incansable.

Crònica II Inter-AND-Dance
Per Xavier Badiella

Com cada any torna el Juliol i amb ell el final de moltes activitats del món del ball. Enguany no és una excepció, però sempre ens queda Andorra. I per què? Doncs perquè des de fa set anys aquest petit país dels Pirineus ha dut a terme la darrera gran trobada de ball abans de les desitjades vacances d’estiu. Durant cinc edicions en fou protagonista principal en Javier Rodríguez amb tota la colla dels Andorra Dancers. En prengueren el relleu l’Associació BELA, que ja l’any passat continuà amb la sempre esperada trobada de balladors d’ambdós vessants dels pirineus, en un format un xic diferent de les històriques “Trilaterals”. Amb tot, l’atractiu no ha canviat gens, segueix sent una gran festa, una trobada d’amics i amants del ball en linea, sigui aquest amb una música o altre, oberta a tothom que vulgui passar-ho i divertir-se de veritat.

El divendres 26 de Juliol ens vam adreçar a Encamp, i tot i el tràfic un xic empipador vam arribar just a l’hora de sopar. No disposàvem de gaire estoneta i de ràpid cap al complex Sòcio-Cultural del comú d’Encamp. Allà ens esperaven els amics d’Andorra, contents de retrobar-nos de nou, amics de diferents llocs de la nostre terra catalana, amics francesos que s’allotgen al mateix hotel que nosaltres, també els de Mallorca es troben entre els assistents,... La sala és plena, la gent balla a plaer amb músiques diverses. Coreografies fàcils combinen amb les darreres novetats potser més complicades. Vam saludar als professors vinguts de l’estranger, tots coneguts almenys per un servidor (tret d’en Patrick Misgaiski d’Alemanya), el Jose-Miguel Belloque, la Nisrine Verdonk, la Natalina Laner o l’Stig-Endre. Ens hem trobat en moltíssimes ocasions, alguns d’ells fins i tot han dormit a casa nostra. Dels professors nacionals com la Meri, la Llum, l’Àngels, la Gemma, la Jackeline o un servidor, no us comentaré gran cosa, puig som força coneguts per aquest terres. La festa de benvinguda va acabar més enllà del que hom tenia previst i ens vam retirar discretament a dormir pels vols de les 2 de la matinada.


Dissabte ben atapeït: dues sales de classes de tècnica per a diferents “motions” i nivells d’aprenentatge; la tercera sala és on durant tot el dia sonarà música per ballar a plaer. Només tres workshops pel matí i tantes més per la tarda van interrompre el ball on es van anar rellevant els “DJ” per engrescar tota la vetllada sense donar gaire temps de descans entre música i música. La gent anava i venia d’un espai a l’altre adaptant-se al que més li esqueia. De les classes de tècnica tinc anotat quatre coses, mentre en una em vaig trobar a la Nisrine que tot i el seu estat de gestació de bessons es bellugava amb una agilitat admirable per perfeccionar la Polka, a l’altre classe estava el Jose Miguel treballant amb el Night Club. Vaig comptar a més de 40 persones entre les dues classes. Pujava i baixava diverses vegades cap a la sala de workshops i ball lliure i sempre era plena de gent ballant. A les classes de tècnica del Patrick i la Natalina es respirava concentració, rigor i esforç, sense però sentir-te distant als qui impartien la classe. Malgrat que la qüestió idiomàtica podia semblar insalvable, la relació entre alumnes i professors era molt fluida.

La tarda va continuar amb la mateixa tònica, moviment de gent de sala a sala. Vaig acabar el meu workshop i vaig anar a buscar el meu grup per assajar el Show del vespre. Estava l’Stig-Endre amb més de 40 persones finalitzant la classe de Funky, mentre en Patrick acabava també el seu torn amb no sé quants alumnes més.

Van obrir les portes de la sala de festes del complex Soci Cultural d’Encamp. Es va omplir força més que l’edició passada amb més de 300 persones a les grades. Va començar l’actuació del grup de BELA, ballant un remix de tres coreografies amb molta energia i ben sincronitzats. El va seguir una brillant actuació d’en Belloque amb una demostració de com de difícil és ser elegant i encisador tot ballant un Night-Club (ritme particularment Country). Amb la seva elegància natural ens deixà bocabadats. Va sortir el nostre grup a la palestra fent el Summer Show perquè tothom rigués a plaer, entre ball i ball fent alguna que altre ximpleria còmica. La Natalina i l’Stig-Endre ens van mostrar el seu Show de contorsionisme... Van aparèixer la Natalina de dins la maleta que portava el viatger Stig-Endrel tot ben amanit finalitzant amb un ball de parella inclòs.


L’Hector Porcel ens va fer una actuació en solitari brillant, barrejant Ball contemporani, Ballet, Hip-Hop i Sexy Style, molt ben executat i aplaudit. Va seguir-lo el grup de la Gemma Golobardes, fent una actuació divertida i entretinguda amb un remix de diverses músiques i coreografies. En Patric Misgaiski va fer una demostració en solitari de diferents ritmes llatins molt aplaudida. Altre cop van aparèixer els membres de BELA fent una paròdia còmica d’una competició de ball, amb presentadora, jutges i ballarins. L’actuació va arrencar moltes rialles del públic per la seva vesant còmica i també aplaudiments per la bona execució de les coreografies. La Natalina ens sorprengué altre cop amb un número més de circ que altre cosa, amb el llaç i el fuet com si d’un cowboy a les praderies del llunya Oest americà es tractés. Va fer interactuar el públic amb molt bona acollida.

Va finalitzar la festa amb una divertida comèdia que protagonitzaren tots els diferents professors dels Workshops simulant un club nocturn. S’aprofità l’avinentesa per homenatjar al nostre estimat Modest, per el seu recolzament continuat al ball a Andorra. A en Modest mai l’ha espantat l’edat ni els reptes que calia superar. També BELA va agrair a tots els present i en especial als professors vinguts de fora i als de no tant lluny, la seva col•laboració i dedicació que han fet d’enguany una edició més brillant que l’anterior tant en participants com en activitats.

La nit encara no era finida i la festa continuaria a la sala contigua amb ball lliure. Eren just passades les 12 del vespre, la pista estava plena i mentre uns ballaven per un costat una coreografia, altres aprofitaven la música per ballar la seva per un altre costat. En pocs metres convivien diferents coreografies tal com es fa a la resta del món, sense cap problema, animats i engrescats, acompanyats per sorteigs de samarretes i altres regals. També ajudava el fet que es repartís un pica-pica de dolç i salat que malgrat la quantitat de gent present a la sala tothom en pogué gaudir. Diuen que la xerinola va acabar a 2/4 de quatre de la matinada. Per descomptat que nosaltres ens retiràrem una mica abans.

El diumenge fou dia de comiat, tot i que pel mati l’activitat va seguir. Per un costat vam tenir la sala de ball lliure on la música no pararia fins la una. Per l’altre, a la sala de classes tècniques passaria el mateix. La gent anava i venia cap un costat i l’altre. A cada trobada ens vam anar acomiadant dels amics i coneguts. Ens quedem amb els moments més amables i divertits de la trobada esperant amb ganes la propera edició que ben segur seguirà sent un èxit.
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu enviar les vostres cròniques, fotografies, anuncis de festes, balls,... ho podeu fer sempre que volgueu al mail countrycat@gmail.com o convidant-nos a l'acte que obriu a Facebook, amb la màxima antel·lació possible. Si es tracta d'activitats, recordeu d'incloure tota la informació necessària: lloc, adreça, horaris, preu d'entrada,...
Related Posts Plugin for Blogger