Ens deixa un dels més grans del country de tots els temps. George Jones, descansa en pau.



Ha mort una llegenda. Un artista sense el qual no es podria explicar la història de la música country.

George Jones s'ha mort avui 26 d'abril de 2013 a l'edat de 81 anys al Vanderbilt University Medical Center de Nashville, TN, on havia ingressat feia pocs dies.

La Country Music diu adéu a uns dels mites més llegendaris de tots els temps. Com diu la seva cançó, qui omplirà ara el seu lloc?


Avui fa gairebé un mes que uns quants bojos pel country catalans vam tenir el privilegi de sentir-lo en directe a Chattanooga, TN. George Jones va sortir a l'escenari excusant-se per la poca veu que tenia, i ens va demostrar que va estar al peu del canó fins al final. Tot un exemple. El més fàcil hagués estat no fer el concert. Però el va fer. I la pell de gallina que ens va quedar als qui el vam poder gaudir en directe, us asseguro que ara mateix ha tornat en saber la tràgica notícia i reviure aquelles hores que el vam tenir a pocs metres de distància. En l'ampolla d'aigua que al final del concert ens vam poder endur cap a Catalunya.

Us enganxem vídeos d'un dels seus darrers concerts.







I per aquells/es que encara no en sabíeu massa cosa, us enganxem un article que precisament aquests dies estàvem preparant per publicar a Countrycat en honor seu. Malauradament, ha hagut de prendre forma d'obituari enlloc de biografia didàctica com preteníem. No la teníem del tot enllestida, però la publiquem igualment com a homenatge al gran Possum.

Descansa en pau, George Jones. :'(

RESUM BIOGRÀFIC

George Glenn Jones va néixer el 12 de setembre de 1931 (curiosament Hank Williams va néixer un dia proper de setembre, el 17, però del 1923). Va ser un ídol de masses de la Country Music conegut per una veu característica capaç d'arribar als tons més greus i més aguts, una d'aquelles veus que només sentir-la ja identifiques. Jones va protagonitzar una pila d'èxits musicals que es van allargar durant moltes dècades del segle XX, no tant del XXI degut al canvi d'orientació de la indústria mainstream de Nashville. També va ser conegut per un dels seus 4 casaments: la també tristament desapareguda Tammy Wynette.

D'ell s'han escrit moltes coses bones. Bill C. Malone va dir que "Durant els 2 o 3 minuts que dura una cançó, Jones és capaç de capbussar-se tant dins les lletres, amb el sentiment que comporten, que qui l'escolta no pot evitar de capbussar-hi igualment". El gran Waylon Jennings, a la seva cançó "It's alright" confessa una gelosia comuna a molts artistes country quan diu "Si tots poguéssim sonar com realment volguéssim, tots sonaríem com en George Jones"

Al llarg de la seva vida, no tot van ser llums. També va haver-hi ombres, sobretot per culpa de la seva addicció a la beguda. Qui sap si aquesta addició va provocar també que fos conegut per les seves relacions turbulentes amb les seves parelles i amb reaccions violentes en algunes situacions. Ei, però seria injust centrar-nos en això. La seva prolífica carrera va ser tant extraordinària que ha de quedar per davant de la resta.

Ara bé, el seu estil de vida, diguem-ne eixalabrat, va fer que faltés a moltes de les seves actuacions programades. Això va fer que la gent li trobés un malnom que va fer fortuna "No Show Jones". Fins i tot en va acabar sortint una cançó molt bona, que duu el mateix nom.

Amb l'ajuda de la seva quarta esposa, Nancy, va aconseguir no beure durant el tram final de la seva vida.



Els inicis
George Glenn Jones va néixer el 12 de setembre de 1931 a Saratoga, Texas. Va créixer a Vidor, Texas, amb el seu germà i cinc germanes. Quan va tenir 7 anys els seus pares van comprar un aparell de ràdio i va sentir country per primer cop. Als 9 anys ja va tenir la seva prima guitarra, i ben aviat estaria mirant de fer la primera pela pels carrers de Beaumont, Texas. No en va deixà casa seva als 16 anys per anar a Jasper, Texas, on va cantar i tocar per la radio local.

Va casar-se amb la seva primera esposa, Dorothy, als 19 anys, però es van divorciar tot just un any més tard.

La guerra de Corea estava al caure i es va allistar als Marines d'Estats Units. Però va servir només a California. Quan va llicenciar-se va començar a enlairar-se la seva carrera musical.


Anys bojos
La carrera i fama de Jones ha estat molt lligada a l'adicció a l'alcohol. Una de les anècdotes d'aquesta època va passar mentre estava casat amb la seva segona dona, Shirley Corley.

Ella va intentar de fer-li impossible el desplaçament des de casa seva fins a la botiga de licor de Beaumont, a unes 8 milles de distància. Com que sabia que no hi aniria a peu, va amagar les claus de tots els cotxes que tenien abans de sortir de casa. Així s'assegurava que ell no marxés a comprar alcohol. Però no va comptar a amagar les claus del tractoret de tallar gespa que tenien...

Jones es va enfilar per les parets al no trobar cap clau de cotxe. Fins que fa mirar per la finestra i, gràcies a la llum del pati exterior, descriu la següent situació "Allà, brillant en la nit, hi havia un motor de 10 cavalls amb un seient al damunt. I una clau brillant al contacte. Vaig fer càlculs sobre la velocitat punta d'aquella segadora i vaig creure que seria d'unes 5 milles per hora. Potser vaig estar-me una hora i mitja per arribar a la botiga de licors, però a fe de déu que vaig arribar-hi!"

A l'autobiografia de 1979 de l'exesposa Tammy Wynette, ella recorda llevar-se a la una de la matinada i veure que el seu marit havia marxat: "Vaig pujar al cotxe i vaig conduir fins al bar més proper, a unes 10 milles.

Quan vaig aparcar vaig veure la seva màquina de tallar gespa a l'entrada. Havia conduït aquella màquina per una autopista! Al veure'm entrar va aixecar el cap i va dir: Bé, nois, aquí la tenim: la meva petita esposa. Ja us he dit que vindria darrere meu"

Anys més tard, el mateix Jones en faria broma de tot plegat. Una cançó preciosa, amb el gran Billy Yates com a coautor juntament amb Frank J. Meyers, de l'any 1996, titulada "Honky tonk song" parodia aquest incident i fins i tot el seu arrest.


A la dècada dels anys 70, un manager va fer enganxar a Jones a la cocaïna. Va ser abans d'una atuació, perquè estava massa cansat per actuar. La seva actitud autodestructiva el va portar a les portes de la mort. Va acabar a un hospital psiquiàtric d'Alabama a finals de la dècada.

Alguns dels seus seguidors el consideraven el fill "espiritual" més bebedor i tarambana d'un dels seus ídols, Hank Williams. Jones va faltar a tants concerts que es va guanyar el sobrenom de "No-show Jones" (que es podria traduir com a "Jones-concert-cancelat"). Va passar penúries econòmiques, i fins i tot admet haver acceptat ajuda financera de companys seus com Waylon Jennings o Johnny Cash.


Fent conya de tot aquest tema, a banda de la "Honky tonk song" que hem comentat més amunt, tres vídeos més han aparegut com a mínim sobre l'episodi de la màquina de tallar gespa. Hank Williams, Jr's amb "All My Rowdy Friends Are Coming Over Tonight", de 1984 i Vince Gill amb "One More Last Chance" el 1993. Per últim, al vídeo de John Rich del tema "Country Done Come to Town" es mostra a Jones en circumstàncies similars.



Els nois de la banda de Jones
Al llarg del anys, George Jones va treballar amb músics existosos. Alguns d'ells van ser Dan Schafer, Hank Singer, Johnny Paycheck, Brittany Allyn, Sonny Curtis, Ron Gaddis, Kent Goodson, Bobby Burkhead, and Steve Hinson.


Matrimonis
Jones va estar casat dos cops abans de fer 24 anys. L'any 1950 va casar-se amb Dorothy Bonvillion però només va durar un any. Van tenir temps, però, d'engendrar la seva filla Susan.

L'any 1954, Jones es va casar amb Shirley Ann Corley. Va durar fins el 1968 i van tenir dos fills: en Jeffrey i en Bryan.

El seu casament més mediàtic va produir-se l'any 1969, amb l'estrella country Tammy Wynette. Va durar 6 anys i van tenir a la Tamala Georgette. Aquesta ha seguit una carrera musical amb el nom artístic de Georgette Jones.

De fet, una cançó preciosa a duet amb el seu pare porta per títol "You and me and time"


La seva darrera dona és Nancy Sepulvado, amb qui es va casar el 4 de març de 1983 a Woodville, Texas. Nancy, que ha acabat sent la seva manager, és qui asseguren que va rescatar a Jones de l'adicció a la beguda i la cocaïna. Vivien a Franklin, Tennessee.


Premis

http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_George_Jones_awards

La llista és inacabable. Una carrera tant llarga i prolífica com la seva li ha fet guanyar una pila de reconeixements públics.

Com a més destacats, el títol de "Most Promising New Country Vocalist" l'any 1956, el debut al Grand Ole Opry l'any 1956, l'entrada al Country Music Hall of Fame l'any 1992 o el Grammy honorífic a la seva carrera (Grammy Lifetime Achievement award) l'any 2012, amb Merle Haggard retent-li homenatge a la cerimònia.


#1 a les llistes country
"White Lightning" (1959)
"Tender Years" (1961)
"She Thinks I Still Care" (1962)
"Walk Through This World with Me" (1967)
"We're Gonna Hold On" (with Tammy Wynette) (1973)
"The Grand Tour" (1974)
"The Door" (1975)
"Golden Ring" (with Tammy Wynette) (1976)
"Near You" (with Tammy Wynette) (1977)
"He Stopped Loving Her Today" (1980)
"I Was Country When Country Wasn't Cool" (with Barbara Mandrell) (1981)
"Still Doin' Time" (1981)
"Yesterday's Wine" (with Merle Haggard) (1982)
"I Always Get Lucky with You" (1983)

Discografia
http://en.wikipedia.org/wiki/George_Jones_discography

Comentaris

Entrades populars