"Catalan Style: una visió crítica" per Xavier Badiella

En Xavier Badiella ens ha enviat aquest article que amb molt de gust reproduïm a Countrycat. Un dels nostres coreògrafs més internacionals reflexiona en veu alta sobre l'estil de ball denominat "Catalan style", analitzant-ne les característiques més distintives.


"Catalan Style: una visió crítica"
per Xavier Badiella

D’un temps cap aquí, de forma insistent, es parla, es comenta, es xiuxiueja i fins i tot s’arriba a enaltir o menystenir una manera particular de ballar dins el nostre món del Country. Això crea una certa divisió entre els pros i els contres d’un fet que no hauria de suposar cap enrenou dins d’un context tan ampli com pot ser el ball amb les seves múltiples i diferents formes d’expressió, tant variades com pot ser la música que ens fa gaudir del nostre temps de lleure i esbarjo.

Arrel d’un comentari que vaig llegir d’uns amics de Dinamarca referent a aquesta particularitat concreta, sorgí la idea de definir el que feia realment diferent el que ja llavors es coneixia com a “Catalan Style” (mot que d’altra banda, que com sol ocórrer en moltes ocasions, ens ve donat des de fora de les nostres fronteres, cosa que no hauria de suposar cap problema si tenim en compte que el propi nom de Catalunya ens ve donat no pas per nosaltres mateixos sinó per com ens anomenaven els demes països europeus ja a la llunyana Edat Mitja). Com sol ocórrer en totes les activitats humanes, no existeix un moment concret per el naixement d’una cosa determinada, sinó que això succeeix per la comunió d’un seguit de fets que convergeixen cap un mateix camí fins el moment on aquest es prou sòlid com per definir una itinerari propi.

Just iniciat el segle XXI, quan la pràctica del ball Country començava a ser prou important com per crear diferents tendències, es notà un corrent diferenciat entre dues vessants. Una la definiríem com a més “popular”, aquella en que el que comptava era simplement passar-ho bé sense ganes de complicar-se amb aspectes gaire tècnics. I un segon corrent en principi més minoritari es preocupà per entendre els “qui, què, com” de cada cosa, amb la conseqüent recerca d’informació tècnica per al seu desenvolupament. Nasqué llavors la “LDA” (d’això fa més de 10 anys) com també altres associacions semblants, amb el propòsit concret de formar i informar a tot aquell que així o desitges sobre el mon del ball Country i Line Dance.

Al llarg dels anys, s’han incorporat moltíssimes més persones a aquest món tan particular com és el nostre i com més gent hi participi més possibilitats sorgeixen de conèixer noves tendències o maneres d’interpretar una mateixa cosa. Forma part de la riquesa humana el fet de que siguem tant iguals i alhora tant diferents. Cada individu opta pel camí que més s’escau a la seva forma d’entendre el lleure, l’esport, la competició, l’art,... en fi, la vida en general. Naturalment també escull amb qui vol o no, una cosa o altre. És una forma de riquesa més que cap altre cosa, com hauríem de valorar les diferents opcions que hom pot escollir dins aquest món del ball.

És el “Catalan Style”, una opció particular dins el món del Ball Country. El què i com el fa particular és el què voldria intentar definir avui sense en cap moment crear dogma sobre aquest fet concret. Són comentaris i observacions que he anat anotant des de fa força temps constatant el que es considera una cosa o altre, el que fa que sigui diferent una cosa d’altre. No són fets necessàriament opinables; simplement són constatacions extretes de moltes hores de veure la gent ballar en un lloc o altre, d’una manera diferenciada i com ells mateixos o altres es definien d’una manera concreta; hores mirant vídeos, examinant coreografies tant del nostre país com de l’estranger, parlant amb amics i coneguts sobre una manera concreta de ballar o de definir la seva forma particular de fer-ho.

Comencem per la pròpia definició del que significa: és una forma de ballar? És quelcom més o és un conjunt de varies coses? La definició més encertada és la que feu un bon amic meu estranger i professor de reconeguda solvència. A l’igual que d’altres modalitats de ball, el “Catalan Style” és una manera particular d’expressió corporal d’acord amb uns ritmes concrets (que no tots) de la música tipificada com ha “Country”, desenvolupats majoritàriament en la forma que es coneix com a “Line Dance”. Sobre què el fa particular o diferent respecte a altres formes de ballar en “Line Dance” és el que m’agradaria assenyalar en aquest escrit.

Els ritmes musicals que utilitza són força concrets i els trobem molt ben definits en la música “Country”, entenent com a “Country” aquella procedent dels EEUU, Anglaterra, Austràlia o d’altres països Europeus que conservin una sonoritat semblant. Tenim els East Coast Swing, la Polca i el Two Step, rares vegades trobarem ritmes diferents a aquests que es puguin catalogar, definir o identificar de manera tant concreta amb el “Catalan Style”. Si bé en altres ritmes de la musica Country tals com el West Coast Swing, Cowboy Cha Cha o la Country Rhumba trobem alguns trets del que més endavant identificarem con a estil català, és en els tres primers ritmes on trobem més ben definit aquest estil particular.

Mentre que tant a la Polca com amb l’Est Coast Swing habitualment trobaríem el moviment de “Lilt” molt ben marcat, sobretot en les passes amb desplaçament, en el cas que ens ocupa, aquest és pràcticament inexistent. Aquest moviment és substituït en alguns casos pel que anomenarien “Jumping Accent”; és a dir, donant èmfasi a certs moviments, fent el canvi de pes desconnectant un peu del terra per tornar-lo a posar (fent un salt sigui endavant o enrere). Quan el ritme que es balla és un Two Step, el Jumping accent s’utilitza de la mateixa manera, l’efecte “smooth” desapareix del tot. Això ho observarem clarament en balls frasejats on la “Tornada” de la cançó adquireix una rellevància molt més acusada. Molts cops es coreografia diferent per poder doner més èmfasi al ball. Sens dubte, aquest aspecte és el que més bé defineix l’estil Català.

El “Bpm” de la cançó també condiciona altres aspectes del ball. Així doncs tenim que en coreografies amb musica de Two Step, per posar un exemple, els anomenats “Shuffle Step” o Chasse, Triple Step, etc.., si bé estan escrits en els fulls de ball en la seva forma sincopada, alhora de ballar-los aquest moviment és substituït per un sol pas i una pausa per continuar amb el moviment següent. Tan per qüestió pràctica com estètica, la velocitat de la música no permet realitzar aquest moviment sincopat sense desvirtuar el seu efecte.

Els girs i canvis de sentit també es realitzen d’una manera particular. Trobarem molts canvis de sentit o girs on s’utilitza l’efecte del “Toe Strut” per realitzar mitja volta, tan sigui aquest endavant o enrere, fins i tot ho trobarem en els travelling pivots: els Step turns laterals giren molt sovint en sentit contrari del peu que es desplaça. També tenim l’efecte del “Rocking Chair” amb mitja volta o fins i tot amb volta sencera combinant tres o més rocks enllaçats.

Molts d’aquests i altres moviments es realitzen freqüentment amb el pes sobre el taló del calçat, veurem sovint com el “Grapevine” es desplaça en segona posició sobre el taló del peu i no sobre el “Flat”, donant l’efecte d’un Heel Green amb desplaçament. En els girs o pivots també s’utilitza el taló per al peu que suporta el pes.

La profusió de l’Stomp sonor, a diferencia del seu significat tècnic, és molt utilitzat, sobretot en llocs on la superfície on es balla té el terra de fusta o semblant. Però no és excepcional notar-ho en diferents superfícies de ball, siguin aquestes des d’un carrer asfaltat fins a un terra de qualsevol pavelló esportiu.

L’efecte Scoot o Hop és molt utilitzat en coreografies d’aquest estil. Sens dubte, un tret que es diferencia d’altres coreografies amb el mateix tipus de música. Trobem aquest moviment com a complement del jumping accent que ja hem comentat anteriorment.

La utilització del Swivel, Swivet o Pingeon Toed sovinteja molt en aquest estil, puig que el seu desplaçament és escàs i amb el Bpm que es coreografia fa propens a utilitzar moviments de poc desplaçament. El mateix succeeix amb el Kick, Hook o Flick: són moviments “estàtics” molt utilitzats per la seva pròpia característica de desplaçament nul.

Un altre aspecte que no necessàriament identifica l’estil català, però sí que n’és un aspecte dins la seva dinàmica podria ser la vestimenta. Acostuma a ser la que en diríem típica dels Cowboys o Cowgirls: barret, camisa, texans, faldilla i botes (Campera, Sendra, Valverde del Camino). Amb tot, aquest aspecte en cap cas determina l’estil català, en tot cas el complementa.

Sobre els locals de ball, aquesta és una qüestió sense cap tipus de rellevància sobre un estil particular d’expressió corporal com és el ball. Si l’aparença del local on vas a ballar té una decoració o altre, pot fer sentir-te més còmode o no, però la teva forma de ballar seguirà sent la que tu escullis. Si es fa una trobada a l’aire lliure, la decoració quina incidència pot tenir? El mateix podem dir d’altres qüestions que habitualment s’identifiquen amb aquest estil en particular. L’etiqueta a pista, com a qualsevol lloc públic, ve determinada o bé pel propietari del local o simplement per la bona o mala educació dels qui l’utilitzen. De gent ben educada i amb seny en trobaràs a tot arreu, de gent respectuosa també i malauradament de persones mal educades també en trobaràs a tot arreu.

Dels concursos o competicions sí que en faré una anotació important. Si bé no s’identifica necessàriament amb l’estil, sí que és a través d’aquest activitat que s’ha desenvolupat força l’estil català en concret. El concepte que es té de Concurs (avaluació d’una aptitud concreta o d’una capacitat determinada) o competició (enfrontament entre diferents persones o grups per tal de determinar-ne un guanyador), són força diferents dels que podríem dir “tradicionals”. En primer lloc, perquè en aquest tipus de manifestacions el que es jutja no és la capacitat tècnica d’un ballarí en concret, ni la coreografia estrictament que està ballant, sinó que és un conjunt de tot plegat. Aquí és on rau la major dificultat per definir com i què és un concurs d’estil català.

En primer lloc, direm que les bases dels concursos venen determinades per la presentació d’una coreografia, sempre en grup i no individual, grups de dues o més persones fins a 6. Tot i que sempre poden haver-hi excepcions. En principi, la coreografia ha d’estar escrita especialment per a cada concurs en concret, però en alguns casos també s’admeten coreografies recents, potser no gaire conegudes. Cada organitzador determina una mica la seva pròpia normativa.

Alhora de jutjar la presentació d’aquesta, es tenen en compte altres aspectes, tals com el vestuari, l’entrada a l’escenari, la música, l’execució més o menys sincronitzada,... Molts cops ens trobem en aquest apartat que per tal de donar més rellevància a l’execució de la coreografia que competeix, es fan variacions que no trobarem desprès descrites al full de ball. Al mateix temps, observarem canvis de posició en l’execució de la coreografia, realitzant figures i girs que acompanyen els ballarins per tal de donar més vistositat a la seva actuació. Tot això fa que sigui difícil determinar amb exactitud què és el que es valora realment en aquests concursos, i si existeixen criteris unificats respecte a aquesta qüestió. Amb tot, això no treu que aquesta manera de concursar sigui realment particular del nostre país, simplement és diferent.

Podria esmentar també la postura que cal adoptar al ballar per tal d’ésser identificat com a estil català. Aquesta no es diferencia d’altres postures tret de la poca o molta importància que es dona als braços. En aquest cas, la norma general és que aquests intervenen molt poc en l’execució del ball, generalment trobem un braç a la cintura, sivella o fins i tot a la butxaca i l’altre es balanceja lliurement per anar compensant els moviments del cos, però tampoc aquesta seria una premissa determinant alhora de definir aquest estil, en tot cas, sí que és un complement que l’identifica.

Trobarem també un vocabulari particular alhora d’anomenar els moviments de les coreografies, si be aquesta particularitat és simplement això: una forma diferent d’anomenar una mateixa cosa que ja té el seu nom tècnic en el món del ball. A vegades per desconeixement del nom tècnic o perquè és més fàcil per la gent el recordar una paraula amb el nostre propi idioma que no un mot estranger.

M’agradaria acabar aquestes notes no pas fent un resum, crec que no fa falta. Només recordar coses ben bàsiques alhora d’opinar sobre una opció o altre d’expressar-nos amb una música concreta. Per damunt de tot cal tenir present que totes les opcions, si no van en contra d’algú altre, són sempre legítimes i acceptables. Recordar que la critica és sempre constructiva, el que anomenem comunament crítica, molts cops es ignorància, enveja, rancúnia, menyspreu i altres mots semblants. Esmerçar temps discutint certes qüestions és sovint perdre el temps en dissertacions que a més a més de no dur a enlloc, sovint acaben desvariant sobre altres temes aliens al que volíem parlar de bon principi.


Si voleu enviar les vostres cròniques, fotografies, anuncis de festes, balls,... ho podeu fer sempre que volgueu al mail countrycat@gmail.com o convidant-nos a l'acte que obriu a Facebook, amb la màxima antel·lació possible. Si es tracta d'activitats, recordeu d'incloure tota la informació necessària: lloc, adreça, horaris, preu d'entrada,... )