Amb C de Country

La primera Country Party de la Barcelona Harley Days va ser espectacular. Pel lloc on va tenir lloc (Fira de Barcelona), per la resposta de la gent (800 persones segons l'organització i, com sempre, 3 penjats amb barrets segons la guàrdia Urbana...), pel bon ambient de tothom i, sobretot, pel nivell musical de les 3 bandes del país que van actuar dalt l'escenari de la Fira. La gran majoria dels que estàvem allà hi anàvem a gaudir de la música country, ja fos sentint-la o ballant-la, i això encara ens omple més a tots i totes.

El sol queia a raig a les cinc de la tarda. Però a l'stand de El Barn d'en Greg s'hi estava de conya! Ombra, brisa barcelonina i bluegrass en directe! Va ser una sorpresa molt agradable enmmig de tanta escalfor solar.



De seguida es va fer l'hora del primer concert de la vetllada, a càrrec de la Steel Horse Band. Van caure grans temes, un darrere l'altre: What About now, Chicken fried, Yee-haw, Designated drinker, The world, Gone, gone, gone,... A destacar la presència de la pedal steel guitar amb Miquel Pérez, que sempre dóna un toc més country a les cançons (a mi, personalment, és l'instrument que més m'agrada). La pedal deu ser un instrument tant difícil de tocar com impressionant de sentir.

En fi, era el primer concert que podia escoltar de la SHB i no em va decebre en absolut. Crec que deu ser un dels grups més novells del panorama country català, però si segueixen així estaran amb nosaltres molt de temps!



El segon grup de la nit no es va quedar enrere. Ni molts menys! Tant l'Àlex com en Ricky i la resta dels Back to Texas van estar fabulosos. Tampoc és la primera vegada, ni serà l'última! Sense desmerèixer en absolut la resta de repertoris de la tarda-nit, crec que va ser el moment de més música estil honkytonk: Don't rock the jukebox, Sticks and stones, Jambalaya, East bound and down, Tu medicina, Trucker man, Mary,... per no parlar del tros de cançó que es van treure de la màniga l'Àlex i en Ricky, Three wooden crosses. Guitarra d'en Ricky i veu de l'Àlex, amb un toc just de la resta de la banda. I sí, coincideixo plenament amb el comentari de l'Àlex quan presentava el tema: és una de les cançons de Randy Travis que més m'han emocionat en sentir-la i escoltar el què diu la lletra. Pel meu gust, està a la mateixa alçada que un clàssic de Travis que també t'emociona quan escoltes què diu: The box.

Els Back to Texas ja són veterans dalt l'escenari, i això, a banda de ser un plus a nivell musical, fa que es mereixin tots els elogis per saber lluitar per la música country durant tant de temps, a les bones i a les dolentes.



I va completar l'esplèndid trio la més country-rockera de totes les bandes nacionals! Els Ringo's Electric Cowboys! Amb l'incombustible Ringo al capdavant, van escollir un repertori que va fer les delícies dels gustos de totes les sensibilitats del públic. Van passar del country més absolut (per favor! quin Amarillo by morning més esplèndid! O quins "Two ways to fall", "Don't touch my Willie", "One more day" o "Don't know why I do it"!) al rock més canyero (It's my life o Born to be wild entre altres). Aquí he d'agrair a l'Adam que em deixés pujar a les bambalines per completar el reportatge.

De la mateixa manera que els Back to Texas, els Ringo's Electric Cowboys ja fa anys que s'afeiten dalt l'escenari (metefòricament parlant, és clar...), i això va fer que el públic que ja els coneix de fa temps els demanés temes clàssics del seu (de moment) únic àlbum publicat. Van ser moltes les emocions que vam sentir en escoltar algunes de les cançons. Gallina de piel, com diria aquell.



Només queda agraïr als grups que van tocar, a la Barcelona Harley Days, als Vadecountry i a la Boutique del Country que hagin treballat perquè poguéssim gaudir tots d'una vetllada com la de dissabte. Tant de bo que sigui la primera de moltes!

Podeu veure algunes imatges de la festa a la galeria de Countrycat a Flickr.

Els vídeos els anirem pujant de mica en mica a Youtube, a Facebook, a Google+ i, si convé, al Full Parroquial! El nivell dels nostres grups mereix ocupar tots els mitjans possibles!