Reportatge IX Concurs del Nashville Country Club

Dissabte pasat va tenir lloc al Nashville Country Club de Terrassa una nova edició del seu famós concurs de ball country, el que en fa nou.

El públic va omplir a vessar el local, des d'un inici. A les 9 ja amb prou feines podies acostar-te a les primeres fileres per prendre posicions foto-videogràfiques de la gent que hi havia.

Gràcies a la feina de la Carlin i l'Esther (amb la complicitat dels seus marits, tot s'ha de dir), de tot l'equip humà del Nashville, del jurat, dels presentadors, dels concursants i del públic assistent vam poder gaudir tots d'una vetllada agradable combinant les nostres dues passions: el linedance i la música Country!

Enguany eren 11 els grups que s'havien inscrit, encara que lamentablement els Rebels&Radicals no van poder presentar-nos el seu ball. Així que van ser un total de 10 les actuacions de la nit.

La competició pròpiament dita no va durar ni poc ni massa, trobo que va ser la mida justa. Tot i que no diem el mateix els qui estàvem asseguts de cames creuades a les primeres fileres... La frase aquella del Rambo de "no me siento las piernas" segur que la va inventar després de patir una experiència semblant! Conyes apart, va anar la mar de bé que els primers seiéssim, per deixar que els de més enllà poguessin veure-hi millor.

Tots els grups van estar molt bé, demostrant un nivell alt de competició. No era senzill aquest cop quedar primer per haver-se inventat un ball ple de ponts o combinacions de parets. Aquesta vegada els balls només podien tenir 64 temps com a molt i no contenir ponts ni cançons manipulades. Això va fer que la feina d'escollir la cançó fos més complicada, i la de combinar els passos de forma encertada encara més.

El jurat el formaven la Diana Fort, en Francesc Benet, en Javi Viu, la Melly Viso i la Neus Lloveras. Però una altra novetat d'enguany era que el públic també podia emetre el seu vot mitjançant una papereta que s'entregava juntament amb l'entrada (menys jo, que amb els nervis i els canvis de càmera amunt i avall el vaig perdre...). I tal com van explicar en Sergi i la Carlin al moment de donar el guanyador, el públic va ser decisiu per escollir el primer lloc.

La llista de classificats és la següent:

1r LLOC
Grup Tales: Carles Clols i Marta Gelabert
Ball: Tales
Cançó: Billy Currington - I Wanna be a Hillbilly

2n LLOC
Grup Lizard Angels: Laura, Júlia, Teki (Anna) i Lizard (David)
Ball: Twister Kick
Cançó: George Jones - Around Here

3r LLOC
Grup The Dalton: Teresa Morell, Gloria Guirado, Marc Sellares i Albert Ramirez
Ball: Lizard
Cançó: Craig Morgan - I Guess You Had to Be There

4rt LLOC
Grup We Don't Know: Josep, Rosa, Anna i Carme
Ball: Bandwagon
Cançó: Kellie Coffey - Bandwagon

5è LLOC
Grup Undertakers: Montse Chafino, Merce, Xavi i Kenneth
Ball: Sweeny
Cançó: Sunny Sweeney - If I Could

6è LLOC
Grup Septimo de Caballeria: David Monistrol, Jose Manuel Vizoso, Ambros Sillero i Miquel Garcia
Ball: Little Big Horn
Cançó: Mark Knopfler & Emmylou Harris - Red Staggerwing

7è LLOC
Grup Honky Tonk Girls: Meritxell Perich Ors, Meritxell Iborra Boluña i Elena Roig Martos
Ball: Hey Girl
Cançó: Dwight Yoakam - Only Want You More

8è LLOC
Grup Els Quatre: Angie, Lidia, Eduard i Adolf
Ball: Riding Over the Bridges
Cançó: Jim Witter - I Want You to want me

9è LLOC
Grup Twisters: Angel Moya, Anna Pala, Laura Pala i Lourdes Pala
Ball: C.R.A.P.
Cançó: Rascal Flatts - Backwards

10è LLOC
Grup The I&3M: Marta Olive, Maribel Vives, Isabel Paniagua i Monica Serrano
Ball: The Tiger
Cançó: Daryle Singletary - I've Got a Tiger by the Tail (with Ricky Skaggs)

Com hem comentat més amunt, el grup Rebels & Radical (Omar Garrido, Roman Eguinoa i Xavi Mora) no va poder participar al concurs. El seu ball es deia "My Last Mistake" i la cançó era de Gail Davies, "Bucket to the South".

I si em permeteu un últim apunt publicitari, els guanyadors (Carles i Marta - The Tales) van competir amb una samarreta made-in-Countrycat! El dibuix era seu però la fabricació de Countrycat. Podríem arribar a dir que els va servir d'amulet, però us ben asseguro que amb el tros de ball i d'actuació que ens van oferir no els va fer cap falta!!


Vídeos del Concurs
En motiu del Concurs Countrycat ha estrenat el primer reportatge en vídeo d'una trobada. Tingueu pietat que és la primera vegada! Mica en mica anirem millorant el nivell d'edició/filmació.

El teniu disponible a Youtube, a aquesta pàgina.

També hem creat un altre vídeo on podreu veure fragments de tots els balls presentats al concurs. Feu clic aquí per veure'l.

Fotografies de la nit
A en .sa (cual hombre-orquestra), li quedava una mà lliure per a més del vídeo anar fent fotos als participants.

Les fotografies estan penjades, com és costum, a la web de Countrycat Fotografies.


Crònica d'en Xavi Badiella
Com tantes altres vegades, en Xavi Badiella ha tingut l'amabilitat d'escriure les seves impressions del concurs. Amb molt de gust les enganxem a continuació.


AND THE WINER IS...
Per: Xavier Badiella

Amb aquest any ja en van nou i esperem poder gaudir-ne molts més. El concurs del Nashville ens acompanyà aquest vespre de dissabte 20 d’Octubre del 2007 en una jornada de bona companyia dins aquest món nostre que és el Country, ball, música i companyerisme.

A les 9 del vespre era l’hora d’iniciar la competició, ja llavors costava agafar lloc a les primeres files per poder veure com serien els balls que es presentaven. Quan a les deu de la nit saltaven a l’escenari el primer grup, els més tardans, com un servidor, ens conformàrem en veure els competidors de cintura cap amunt, doncs encara no donem la talla (d’alçada és clar). Amb una presentació diria que força amena i variada, coneguérem el jurat format en aquesta ocasió per la Diana Fort, Neus Lloveras , Melly Viso, Francesc Benet i en Javi Viu. Dels onze grups inscrits calgué lamentar la no presència del grup Rebels & Radical. que no pogueren assitir a la competició. Els demés grups demostraren un bon nivell

Tret d’algunes anècdotes curioses com que el “Séptimo de Caballería” no aconseguí capturar els temuts germans Dalton, doncs aquests quedaren en tercera posició i els del Septimo un xic més enrera, el més destacable podria ben ser les normes que aquest cop calia cumplir per poder presentar-se a competició.

Els balls calia que no sobrepassesin els 64 counts, norma potser restrictiva, però segurament pensant amb que els balls cal ensenyar-los als locals del país i que si són massa llargs es fan a cops una mica pesats. No s’admetien ni balls Frasegats ni amb Tags o Bridges; aquí sí que tenim una novetat que si bé per a molts pot semblar curiosa, per als que hem conegut altres competicions internacionals la trobem força lògica,

A les competicions internacionals els balls es dividiexen per la forma o estructura, tal com podreu trobar-los a qualsevol Web sigui el Kickit o el Linedancermagazine. Perquè d’aquesta divisió? La resposta és molt senzilla: sempre pots crear més passos diferents en un ball frasegat (per qui no entengui el terme, són balls on tenim una part A que ballem amb uns passos i una altre part B que en fem uns de diferents, alternant una part A o B segons la música; també els trobarem que tenen una part C o fins a una D i E; aquests darrers ja son més complicats) que a un senzill, a no ser que aquest el facis de 128 counts; llavors és pitjor el remei que l’enfermetat.

El mateix succeeix amb un ball amb Tag o Bridge, és més vistós un ball que varia en alguns moments que un altre que sempre repeteix la mateixa serie. La distinció també es fa pels balls de parella, doncs sempre és més difícil coreografiar un Partner que un Line. El fet és que per a un Partner no pots posar certs passos ja que depens de la posició de la teva parella, això et limita en quan a les passes que incorpores a les coreografies.

És el primer cop que una coreografia Partner guanya aquesta concurs del Nashville, si bé el mèrit és dels seus creadors, en Carles Clols i la Marta Gelabert (Els Tales). El públic, que en aquesta ocasió podia opinar, decantà la balança del guanyador cap a un ball de parella, ball per cert gens difícil d’apendre, però amb unes voltes de la noia que possiblement no havíem vist abans. Diria que l’èxit està en posar combinacions noves, passos nous i innovar en algun moviment. Apunt curiós per acabar: els Tales fou el grup menys nombrós, eren una sola parella i com poguérem comprovar fou suficient com per endur-se el primer premi. Cal dir en honor als organitzadors, que la idea d’un cinturó treballat a mà i personalitzat és molt bona.