Reflexió personal sobre el Mr Banjo
Després d'un dia de reflexió m'he decidit a escriure, com cada any des de fa tres, la crònica de la meva experiència al Mr Banjo festival.
Malauradament, la crònica d'aquest any està marcada pel que s'ha dit i comentat al Fòrum Countrycat, i per les opinions que he pogut escoltar dels qui van assistir als 3 dies del festival: el Mr Banjo va punxar pel que fa a l'assistència de públic. Malauradament, en això tothom s'ha posat d'acord...
Però en la vessant musical, el nivell va ser molt alt. Com comenta en Joan de Calaf (&Cia), els qui van poder gaudir de l'actuació en petit-comitè d'Ove Stoylen tant el divendres com el diumenge ho podran explicar als seus néts! Deuria ser impressionant tenir-lo allà al costat, com si d'un foc de camp es tractés. A més, diumenge el vaig poder sentir versionant temes d'Alan Jackson i era una autèntica passada!
Però, com també diu en Wha Hya Tsi Le Ni (sí, un nom llarg però és un de sol...), si per un cantó la gent no va anar-hi i per l'altre molts dels que hi van anar en van sortir una mica decepcionats pel poc ambient que hi havia, realment alguna cosa no quadra: o els que són aficionats al country són quatre gats (amb la qual cosa oblidem-nos de seguir fent festivals a l'engròs), o alguna cosa ha fallat i el públic ha donat l'esquena al festival (aquí la pregunta seria per què?).
Jo penso que ni una cosa ni l'altre. L'afició al country és molt minoritària, cert, però suficient en quant a nombre de persones per muntar un festival com el Mr Banjo. L'edició de ja 2 anys del festival ho demostra. I tampoc penso que la gent hagi donat l'esquena al festival d'una manera radical. Senzillament, molta gent ha preferit quedar-se a casa perquè el cartell no els convencia o bé han optat per anar a altres festivals més llunyans com Craponne o Equiblues. També s'ha d'entendre que no es pot demanar a la gent que pagui una entrada només per donar suport al festival, si la oferta que hi ha dins no els agrada. Quina altra manera té la gent de dir que no li agrada el festival? La més senzilla: no anant-hi.
I això és desesperant des del punt de vista de l'organitzador, perquè hi ha dedicat no només diners sino molts esforços, treballs i maldecaps. Però els aficionats també hi han de poder dir la seva, i si han decidit no anar al festival crec que el més constructiu (després d'una primera enfadada totalment comprensible i justificable) és veure per què i com fer-ho perque no es repeteixi.
Deixeu-me dir que, així com crec que l'afició l'afició al country és suficientment gran com per omplir un Mr Banjo, també crec que el què ens perd a tots és la enorme divisió que existeix entre la gent, el fet que cadascú vagi pel seu compte. M'explico, i que ningú se m'ofengui que no vaig per aquí.
Per un cantó tenim els dos extrems (música country i linedance): els més puristes que no soporten veure algú ballant linedance i els dansaires que tant se'ls en dóna el què estigui sonant i que van a ballar com qui va a una classe d'aeròbic. Tant costa entendre la postura de l'altre? Tant costa respectar-se? O ignorar-se, ni que sigui! Però no estar constantment amb retrets mutus.
Però és que la divisió no acaba aquí! La divisió segueix, sobretot entre els diferents locals i entitats. O potser, entre les parròquies dels diferents locals. O potser una mica de tot, qui sap. Que si "els del Nashville", que si "els del Maverick", que si "els del Wildbunch",... segueixo? Ei, que la diversitat ben entesa és boníssima i necessària! Com més locals millor!!! Però quan la diversitat es converteix en divisió, nois tenim un problema. I se me'n dóna qui hagi començat la divisió! Probablement tots en tenim part de culpa.
Deixeu-me pensar en veu alta: per què no es poden posar d'acord tots els locals i muntar un festival plegats? Ni que sigui una cosa modesta els primers temps, però tots a l'hora, no cadascun pel seu compte. Enguany ja n'hem tingut dos de festivals; en un primer moment sona bé, no? Dos festivals enlloc d'un, quina passada! ... ... ... Però quanta gent han mogut un i altre? I l'any que vé què? En tindrem 4? Ei, i res en contra dels qui s'arrisquen a organitzar, ja no un festival, sino qualsevol esdeveniment country! Chapeau!
Què costaria asseure's tots al voltant d'una taula, i per consens establir de quina manera col·labora tothom? I fer esforços per intentar que ningú en quedés exclòs. Tampoc dic que des del Nashville s'hagi exclòs a ningú voluntàriament, eh? Que ningú em malinterpreti, per favor.
Pareu-vos a pensar: tots els locals i associacions organitzen un festival, el promocionen tots i se'l fan seu tots. Participen conjuntament tant amb l'organització, com en les despeses i ingressos. No creieu que les respectives parròquies recolzarien el festival i hi anirien? Ni que fos per no poder anar enlloc més aquell dia, perquè no hi hauria res més obert!
Un festival que si no tots els locals poden o volen arriscar-hi molts diners, podria ser més senzill que el mr banjo en un primer moment. Però això sí, seria el festival de tots.
Un cantant més o menys reconegut com a cap de cartell i la resta, per exemple, tot els grups catalans, que de ganes de fer-se sentir segur en tenen! Un concurs de ball, una marató, i qui sap potser una exposició, una xerrada, alguns tallers i para de contar. Entre això i les ganes de passar-ho bé en tindríem prou per començar! I amb els anys, la cosa ja es podria anar incrementant. Però la clau, segons el meu punt de vista, seria anar tots a una.
Això mateix que us dic, organitzat per un sol local o associació, no tindria sentit. Si el mític Mr Banjo, que tant ens ha fet disfrutar durant tants anys, ha punxat, dubto que qualsevol altre pel seu compte pogués sortir-se'n començant de zero sense perdre bous i esquelles.
Nois (i noies) què voleu que us digui. Després de parlar d'això amb molts de vosaltes he vist que la demanda hi és. La demanda d'anar tots a una, deixant de banda confrontacions que no duen a enlloc. I perquè he vist que hi era, he escrit aquest missatge editorial, ni que sigui corrent el risc que algú em pugui malinterpretar, que em sabria molt de greu. El sentit de fons del missatge és únicament trencar una llança en favor d'anar tots a una, reconeixent els mèrits de tothom i agraïnt sincerament a l'organització del Mr Banjo tot el seu esforç i treball. Però mirant al futur i treballant plegats pel què ens uneix, que és molt.
A partir d'aquí tenim dues opcions: seguir retreient-nos el fet d'haver anat a no al Mr Banjo o mirar endavant i evitar que arribi el dia que els "pringats" (amb tot el carinyo) del Nashville (o Maverick des d'aquest any) deixin de voler pedre diners i s'acabi per sempre el Mr Banjo i qualsevol altre festival. Ja us asseguro que si arriba el dia tant uns com altres hi perdrem.
PD.- Sobretot, insisteixo. Que ningú interpreti aquest missatge ni com a crítica contra el Nashville o cap local o entitat en particular, ni com a ganes d'erigir-me com a mesies de res, ni com a afany de protagonisme personal. Únicament he dit el què molts m'heu comentat. La intenció només és ajudar a que les ganes de treballar de tots els que ens movem dins el món del country (que hi són i moltes) naveguin totes cap a la mateixa direcció. Ni que sigui un cop l'any en motiu d'un festival, el festival de tots.
Malauradament, la crònica d'aquest any està marcada pel que s'ha dit i comentat al Fòrum Countrycat, i per les opinions que he pogut escoltar dels qui van assistir als 3 dies del festival: el Mr Banjo va punxar pel que fa a l'assistència de públic. Malauradament, en això tothom s'ha posat d'acord...
Però en la vessant musical, el nivell va ser molt alt. Com comenta en Joan de Calaf (&Cia), els qui van poder gaudir de l'actuació en petit-comitè d'Ove Stoylen tant el divendres com el diumenge ho podran explicar als seus néts! Deuria ser impressionant tenir-lo allà al costat, com si d'un foc de camp es tractés. A més, diumenge el vaig poder sentir versionant temes d'Alan Jackson i era una autèntica passada!
Però, com també diu en Wha Hya Tsi Le Ni (sí, un nom llarg però és un de sol...), si per un cantó la gent no va anar-hi i per l'altre molts dels que hi van anar en van sortir una mica decepcionats pel poc ambient que hi havia, realment alguna cosa no quadra: o els que són aficionats al country són quatre gats (amb la qual cosa oblidem-nos de seguir fent festivals a l'engròs), o alguna cosa ha fallat i el públic ha donat l'esquena al festival (aquí la pregunta seria per què?).
Jo penso que ni una cosa ni l'altre. L'afició al country és molt minoritària, cert, però suficient en quant a nombre de persones per muntar un festival com el Mr Banjo. L'edició de ja 2 anys del festival ho demostra. I tampoc penso que la gent hagi donat l'esquena al festival d'una manera radical. Senzillament, molta gent ha preferit quedar-se a casa perquè el cartell no els convencia o bé han optat per anar a altres festivals més llunyans com Craponne o Equiblues. També s'ha d'entendre que no es pot demanar a la gent que pagui una entrada només per donar suport al festival, si la oferta que hi ha dins no els agrada. Quina altra manera té la gent de dir que no li agrada el festival? La més senzilla: no anant-hi.
I això és desesperant des del punt de vista de l'organitzador, perquè hi ha dedicat no només diners sino molts esforços, treballs i maldecaps. Però els aficionats també hi han de poder dir la seva, i si han decidit no anar al festival crec que el més constructiu (després d'una primera enfadada totalment comprensible i justificable) és veure per què i com fer-ho perque no es repeteixi.
Deixeu-me dir que, així com crec que l'afició l'afició al country és suficientment gran com per omplir un Mr Banjo, també crec que el què ens perd a tots és la enorme divisió que existeix entre la gent, el fet que cadascú vagi pel seu compte. M'explico, i que ningú se m'ofengui que no vaig per aquí.
Per un cantó tenim els dos extrems (música country i linedance): els més puristes que no soporten veure algú ballant linedance i els dansaires que tant se'ls en dóna el què estigui sonant i que van a ballar com qui va a una classe d'aeròbic. Tant costa entendre la postura de l'altre? Tant costa respectar-se? O ignorar-se, ni que sigui! Però no estar constantment amb retrets mutus.
Però és que la divisió no acaba aquí! La divisió segueix, sobretot entre els diferents locals i entitats. O potser, entre les parròquies dels diferents locals. O potser una mica de tot, qui sap. Que si "els del Nashville", que si "els del Maverick", que si "els del Wildbunch",... segueixo? Ei, que la diversitat ben entesa és boníssima i necessària! Com més locals millor!!! Però quan la diversitat es converteix en divisió, nois tenim un problema. I se me'n dóna qui hagi començat la divisió! Probablement tots en tenim part de culpa.
Deixeu-me pensar en veu alta: per què no es poden posar d'acord tots els locals i muntar un festival plegats? Ni que sigui una cosa modesta els primers temps, però tots a l'hora, no cadascun pel seu compte. Enguany ja n'hem tingut dos de festivals; en un primer moment sona bé, no? Dos festivals enlloc d'un, quina passada! ... ... ... Però quanta gent han mogut un i altre? I l'any que vé què? En tindrem 4? Ei, i res en contra dels qui s'arrisquen a organitzar, ja no un festival, sino qualsevol esdeveniment country! Chapeau!
Què costaria asseure's tots al voltant d'una taula, i per consens establir de quina manera col·labora tothom? I fer esforços per intentar que ningú en quedés exclòs. Tampoc dic que des del Nashville s'hagi exclòs a ningú voluntàriament, eh? Que ningú em malinterpreti, per favor.
Pareu-vos a pensar: tots els locals i associacions organitzen un festival, el promocionen tots i se'l fan seu tots. Participen conjuntament tant amb l'organització, com en les despeses i ingressos. No creieu que les respectives parròquies recolzarien el festival i hi anirien? Ni que fos per no poder anar enlloc més aquell dia, perquè no hi hauria res més obert!
Un festival que si no tots els locals poden o volen arriscar-hi molts diners, podria ser més senzill que el mr banjo en un primer moment. Però això sí, seria el festival de tots.
Un cantant més o menys reconegut com a cap de cartell i la resta, per exemple, tot els grups catalans, que de ganes de fer-se sentir segur en tenen! Un concurs de ball, una marató, i qui sap potser una exposició, una xerrada, alguns tallers i para de contar. Entre això i les ganes de passar-ho bé en tindríem prou per començar! I amb els anys, la cosa ja es podria anar incrementant. Però la clau, segons el meu punt de vista, seria anar tots a una.
Això mateix que us dic, organitzat per un sol local o associació, no tindria sentit. Si el mític Mr Banjo, que tant ens ha fet disfrutar durant tants anys, ha punxat, dubto que qualsevol altre pel seu compte pogués sortir-se'n començant de zero sense perdre bous i esquelles.
Nois (i noies) què voleu que us digui. Després de parlar d'això amb molts de vosaltes he vist que la demanda hi és. La demanda d'anar tots a una, deixant de banda confrontacions que no duen a enlloc. I perquè he vist que hi era, he escrit aquest missatge editorial, ni que sigui corrent el risc que algú em pugui malinterpretar, que em sabria molt de greu. El sentit de fons del missatge és únicament trencar una llança en favor d'anar tots a una, reconeixent els mèrits de tothom i agraïnt sincerament a l'organització del Mr Banjo tot el seu esforç i treball. Però mirant al futur i treballant plegats pel què ens uneix, que és molt.
A partir d'aquí tenim dues opcions: seguir retreient-nos el fet d'haver anat a no al Mr Banjo o mirar endavant i evitar que arribi el dia que els "pringats" (amb tot el carinyo) del Nashville (o Maverick des d'aquest any) deixin de voler pedre diners i s'acabi per sempre el Mr Banjo i qualsevol altre festival. Ja us asseguro que si arriba el dia tant uns com altres hi perdrem.
PD.- Sobretot, insisteixo. Que ningú interpreti aquest missatge ni com a crítica contra el Nashville o cap local o entitat en particular, ni com a ganes d'erigir-me com a mesies de res, ni com a afany de protagonisme personal. Únicament he dit el què molts m'heu comentat. La intenció només és ajudar a que les ganes de treballar de tots els que ens movem dins el món del country (que hi són i moltes) naveguin totes cap a la mateixa direcció. Ni que sigui un cop l'any en motiu d'un festival, el festival de tots.
Comentaris