Crònica Mr Banjo Festival
En Xavi Badiella ha tingut l'amabilitat d'escriure una crònica del què va donar de sí musicalment parlant el Mr. Banjo Festival 2006. Si algú de vosaltres vol escriure la seva, només cal que l'envïi a countrycat@terra.es
Mr. BANJO 2006
Per Xavier Badiella
Sonen els darrers acords del festival Mr. Banjo que com cada any ens diu que les vacances son més a prop, ens toca suar-lo, d'això no se n'escapa ningú, ni els de la Monta Western, que suen prou, però com sempre, algú ha d'explicar com va anar tot plegat, aquest cop m'ha tocat a mi fer-vos-en cinc cèntims, així doncs aquí teniu ben concentrat el que va donar de si l'edició d'enguany.
El Divendres tocava l'inauguració del festival al local del Nashville, amb un parell de concerts o millor dit sessions musicals, amb dos artistes, potser poc coneguts, no per això menys interessants. En Ove Stoylen i Moot Davis, uns concerts que en diríem bons musicalment parlant, interessant per quan va acabar sent allò que en diem una Jam session, que no es una sessió amb taquets de pernil, per anar fer boca (seria un detall de cara a l'any vinent Yolis), és un concert diríem en petit format, sense gaire parafernalia, com més íntim, una sessió com més personal, sense efectes lluminosos ni fumera (collons, que al final perdies de vista que si el baix, que si el bateria). Ostres, que podies demanar una cançó i te la tocaven (la cançó, no la núvia). Maco, maco de debò, fins i tot per a un profà, es d'aquelles coses que creen parròquia (no de la que va a missa).
Dissabte se les veia molt feliç, però la poca assistència va fer deslluir l'esdeveniment, que el cert es que va sorprendre tant en l'apartat de la Monta Western, que fou més concorregut en quan a competidors que en d'altres ocasions, amb més de 70 participants, un èxit rotund i encoratjador tant per als genets com per els organitzadors.
En l'aspecte del ball, la tònica fou semblant a la d'altres edicions, nous balls de coreògrafs del país, professors diferents d?altres ocasions, cosa hem d'entendre com a positiva (El micro fallava potser massa, però la culpa se la va endur l'intent de ruixat).
De botigues, la cosa va quedar curta, segurament perquè al final no totes fan el "calaix" suficient com per repetir un altre any.
El Kartering, perdo el Catering, com sempre, cua aquí i més cua allà, els de Terrassa ja estem acostumats a les cues, doncs a la nostre ciutat sempre en fas a tots els semàfors, quants Banjos es necessiten per una "birra"?, aquest cop només 2, i pel "bocata"?, 3, ostres, aquest any no el demano de botifarra, doncs l'any passat picava massa, desprès et vas foten birra que birra i no t'enteres del concert.
Ah!, i dels concerts en parlo tot seguit Primer actuaren els Gav... perdó, els Francesos dels GunShots, no era estrictament country, vaja, sense estrictament, però noi, musicalment eren realment bons, prou com per acabar comprant algun CD, Rock del bo, ben tocat e interpretat.
De l'Arly Karlsen, només us apuntaré que el qui li agrada el Sr. CASH, tenia el dia, el que no, paciència, bones interpretacions i força ballables pel qui sap de ritmes musicals (el tio que tenia al meu costat, per exemple, sort en tinguérem).
El Burrito resulta que no era un Burro Català en petit, és una menja mexicana que dóna nom a un grup musical dels USA (sempre donant la nota els americans), la nota fou bona, per mi força alta, tant aquest grup com els altres, malgrat les clarianes que indubtablement s?observàvem entre el públic, donaren tot el bo de si mateixos, foren agraïts, entusiastes i per sobre de tot bons músics (també foren educats, per que no dir-ho?, van saludar, home, ara que ja no es porta), de tracte fàcil i amè, ens deixaren un bon gust de boca, l'any que be et venen ganes de tornar-hi.
Un fins i tot va dir, "visca Catalunya", el comentari pot semblar tonto, però mira, a mi em va fer gràcia.
Diumenge, un servidor estava fet pols i només us explicaré el que hem diu el .sa, matí Monta Western, als Bellots, per a qui li agradi els cavalls i no els va veure el dissabte, valia la pena. Tarda al Nashville amb la Redneck House Band que com ja la coneixem sabem com ho fan de bé, un grup del país per acabar era força encertat, potser en vàrem trobar a faltar més del nostre país, be, ens queda l'any vinent per anar fent boca.... ..
PD.-El temporal va passar de llarg, baixava de Manresa, on va pedregar força i per sort no satura a els Bellots, es clar, només ens hauria faltat això per esguerrar la festa. Comentari tonto després de llegir coses al fòrum.
Mr. BANJO 2006
Per Xavier Badiella
Sonen els darrers acords del festival Mr. Banjo que com cada any ens diu que les vacances son més a prop, ens toca suar-lo, d'això no se n'escapa ningú, ni els de la Monta Western, que suen prou, però com sempre, algú ha d'explicar com va anar tot plegat, aquest cop m'ha tocat a mi fer-vos-en cinc cèntims, així doncs aquí teniu ben concentrat el que va donar de si l'edició d'enguany.
El Divendres tocava l'inauguració del festival al local del Nashville, amb un parell de concerts o millor dit sessions musicals, amb dos artistes, potser poc coneguts, no per això menys interessants. En Ove Stoylen i Moot Davis, uns concerts que en diríem bons musicalment parlant, interessant per quan va acabar sent allò que en diem una Jam session, que no es una sessió amb taquets de pernil, per anar fer boca (seria un detall de cara a l'any vinent Yolis), és un concert diríem en petit format, sense gaire parafernalia, com més íntim, una sessió com més personal, sense efectes lluminosos ni fumera (collons, que al final perdies de vista que si el baix, que si el bateria). Ostres, que podies demanar una cançó i te la tocaven (la cançó, no la núvia). Maco, maco de debò, fins i tot per a un profà, es d'aquelles coses que creen parròquia (no de la que va a missa).
Dissabte se les veia molt feliç, però la poca assistència va fer deslluir l'esdeveniment, que el cert es que va sorprendre tant en l'apartat de la Monta Western, que fou més concorregut en quan a competidors que en d'altres ocasions, amb més de 70 participants, un èxit rotund i encoratjador tant per als genets com per els organitzadors.
En l'aspecte del ball, la tònica fou semblant a la d'altres edicions, nous balls de coreògrafs del país, professors diferents d?altres ocasions, cosa hem d'entendre com a positiva (El micro fallava potser massa, però la culpa se la va endur l'intent de ruixat).
De botigues, la cosa va quedar curta, segurament perquè al final no totes fan el "calaix" suficient com per repetir un altre any.
El Kartering, perdo el Catering, com sempre, cua aquí i més cua allà, els de Terrassa ja estem acostumats a les cues, doncs a la nostre ciutat sempre en fas a tots els semàfors, quants Banjos es necessiten per una "birra"?, aquest cop només 2, i pel "bocata"?, 3, ostres, aquest any no el demano de botifarra, doncs l'any passat picava massa, desprès et vas foten birra que birra i no t'enteres del concert.
Ah!, i dels concerts en parlo tot seguit Primer actuaren els Gav... perdó, els Francesos dels GunShots, no era estrictament country, vaja, sense estrictament, però noi, musicalment eren realment bons, prou com per acabar comprant algun CD, Rock del bo, ben tocat e interpretat.
De l'Arly Karlsen, només us apuntaré que el qui li agrada el Sr. CASH, tenia el dia, el que no, paciència, bones interpretacions i força ballables pel qui sap de ritmes musicals (el tio que tenia al meu costat, per exemple, sort en tinguérem).
El Burrito resulta que no era un Burro Català en petit, és una menja mexicana que dóna nom a un grup musical dels USA (sempre donant la nota els americans), la nota fou bona, per mi força alta, tant aquest grup com els altres, malgrat les clarianes que indubtablement s?observàvem entre el públic, donaren tot el bo de si mateixos, foren agraïts, entusiastes i per sobre de tot bons músics (també foren educats, per que no dir-ho?, van saludar, home, ara que ja no es porta), de tracte fàcil i amè, ens deixaren un bon gust de boca, l'any que be et venen ganes de tornar-hi.
Un fins i tot va dir, "visca Catalunya", el comentari pot semblar tonto, però mira, a mi em va fer gràcia.
Diumenge, un servidor estava fet pols i només us explicaré el que hem diu el .sa, matí Monta Western, als Bellots, per a qui li agradi els cavalls i no els va veure el dissabte, valia la pena. Tarda al Nashville amb la Redneck House Band que com ja la coneixem sabem com ho fan de bé, un grup del país per acabar era força encertat, potser en vàrem trobar a faltar més del nostre país, be, ens queda l'any vinent per anar fent boca.... ..
PD.-El temporal va passar de llarg, baixava de Manresa, on va pedregar força i per sort no satura a els Bellots, es clar, només ens hauria faltat això per esguerrar la festa. Comentari tonto després de llegir coses al fòrum.
Comentaris