I els coloms van tornar a ballar country!
Com veieu, la imatge es va repetir: gent vinguda d'arreu del país (Igualada, els Vallesos, Baix Llobregat, Barcelona i rodalies,...) es va trobar al centre neuràlgic de la capital per ballar una estona entre coloms, besses, guiris, saharauis i bicicletes!
Més de 200 persones segons la organització, i 3 penjats amb amplificadors i camperes segons la Guàrdia Urbana, van trobar-se per segon any consecutiu al bell mig de la Plaça Catalunya de Barcelona per disfrutar d'una afició en comú: ballar i escoltar bona música Country.
El temps va ser benèvol i gairebé tota l'estona uns nuvolets van impedir que la insolació fos com la de l'any passat. Però vaja, caloreta en va fer.
Però anem a pams!
Abans de començar, arriben les autoritats
Eren gairebé les 12:00h del migdia, hora d'inici del ball, en Joan encara no havia començat a repartir canya amb els seus amplificadors, quan van venir una parella de la Guàrdia Urbana i ens van demanar si teníem permís per estar allà. La cosa no pintava gaire bé, perquè de permís oficial no en teníem...
Però parlant la gent s'entèn, i els vam explicar la veritat, que l'únic que volíem era passar una estona divertida ballant, que la Plaça era molt gran i no interrumpíem el pas, que no demanàvem diners, etc, etc, etc.
Ens vam fer una mica els despistats i vam tenir sort: ens van dir que per aquesta vegada passi.
El motiu de tot plegat és que enguany ha canviat la legislació a Barcelona i cal tenir permís per endollar amplificadors de so a la via pública.
Això no ho sabíem i de cara a l'any vinent ja ens encarregarem de tramitar els permisos pertinents per si de cas... I ja parlo de l'any vinent perquè amb la resposta d'ahir de la gent aquesta trobada no es pot pas deixar de fer.
Manifestació en contra de l'autonomia del Sahara
Ves per on, coses del destí, a la mateixa hora que la nostra trobada hi havia convocada una manifestació a la mateixa plaça ni més ni menys que en contra de donar autonomia al poble Saharaui.
Imagineu-vos la situació per un moment: uns centenars de persones (la majoria àrabs)a una banda de la plaça amb unes quantes pancartes i cartells escrites en àrab, i a l'altre otras tantas vestides amb texans, botes i barrets americans... La imatge era si més no curiosa.
Val a dir que en un primer moment jo personalment no les tenia totes. Tampoc era qüestió de semblar que estàvem provocant al personal! Però per sort tot va quedar en una anècdota més, i al cap d'una estona la manifestació es va dissoldre i no hi va haver cap mena de problema o incident. Inclus un d'ells se'm va acostar i em va preguntar si erem d'aquí i que li agradava molt els balls que fèiem.
El Hoochie-coochie més llarg de la història!
Entre els 40 balls que van sonar durant la trobada van destacar els clàssics en quant a número de balladors: el bàsic per a començar, el Rose Garden, el Tush Push, el Linedance Crazy, l'Ain't giving up, el Crazy Little thing, el Cowgirl Hussle, el Renegade, el Pagadanjo...
També van tenir molt bona acollida balls com el Buffalo Road, l'American Dream, el Down on the corner, el South Direction, el Mr Mom, el Keep it Teki, el Burning Boots, el Nothing to loose i molts i molts més fins arribar a 40. En total, més de dues hores de ball sense parar.
Menció apart va ser el Hoochie-coochie, que es va fer d'una sola filera que ocupava més de mitja circumferència de la Plaça. Fins a 162 persones van ballar-lo en una sola filera de ball!
Sens dubte la filera més llarga que mai s'ha fet per ballar aquest ball. De tant llarga, els extrems amb prou feines sentien la música. De cara a l'any vinent, el farem en rotllana al voltant de la Plaça, intentant que no se'ns tornin a queixar els amos de les parades de besses per tapar-los el gènere... :-)
Molts més espectadors que l'any passat
Si el nombre de balladors i balladores es va duplicar d'un any per l'altre, la de curiosos que miraven o feien fotografies es va multiplicar per tres!
Va haver-hi moment on es va formar un semi-cercle al voltant de les fileres de ball que potser tenia unes 50 persones als moments de més públic.
Jo personalment vaig sentir comentaris de sorpresa i al mateix temps positius. Diverses vegades grups de turistes em van preguntar sobre la trobada. També alguns (guiris tots) es van atrevir a fer alguns passos amb balls com el bàsic o el Tush Push.
Agraïments
Com no podia ser d'una altra manera, ens hem de treure el barret per en Joan & Cia que van dur-nos altre cop tot l'equipament elèctric des de Calaf perquè la trobada fos possible.
I també a la Neus i en Taxikey, que van preparar les 40 cançons perquè en Joan pogués grabar el CD i el van ajudar amb el transport de l'equip.
I finalment, a tots els que vau venir a la Plaça Catalunya un any més, pel gran ambient que es va viure (amb gent vinguda d'arreu i de diferents locals) i per demostrar a tothom que això del Country i el line dance no va ser només una moda passatjera, i que mica en mica, amb trobades populars com aquesta, va creixent "sense pressa però sense pausa".
I si sense gastar ni un duro i només amb el boca orella es van reunir 200 persones un diumenge al migdia, què no es podria aconseguir amb una mica de finançament i ganes de treballar plegats per un objectiu comú?
Moltes gràcies a tothom per ajudar a fer crèixer el Country i el linedance a Catalunya!
I fins l'any vinent!!!
Les fotografies de la trobada
Podeu veure les gairebé 60 fotografies que vaig fer jo entrant a Countrycat Fotografies.
I tots/es aquells que volgueu passar-me les vostres, només cal que les envieu al mail countrycat@gmail.com i així que trobi una estoneta les penjaré amb molt de gust!
Comentaris