Mr Banjo Forever

Vaig ser-hi només la tarda-nit de dissabte. Però quina passada!!!

Les expectatives que m'havia generat el Mr Banjo d'enguany eren altes, però tot i així el nivell del festival va assolir-les sense cap mena de dubte. Fins i tot el temps va ajudar, fent menys calor que en l'edició de l'any passat.


Classes, cavalls i compres
Vaig arribar cap a les 20:00 del vespre. Tot just entrava en David a explicar el seu ball.

Minuts abans, la Mercè havia ensenyat el ball T-Bone Shuffle, del qual en podeu consultar ja el full del ball clicant aquí. (Gràcies Mercè!)

Vaig tenir temps de passejar tranquilament per veure l'ambient abans no comencés el primer dels concerts de la jornada.

La gent ja començava a fer cua per sopar, ja fos als entrepans o a la botiga de crêpes. De botigues semblava que hi havia més o menys les mateixes que l'any passat.

A la zona del Western Riding encara hi havia un genet que donava voltes amb un cavall.

A l'aparcament interior, un munt de Harley's i motos custom i algun cotxe d'importació.


Mike Bella: tot un descobriment
La sorpresa de la nit me la va donar el grup d'en Mike Bella, que no havia sentit mai abans.

Em va entusiasmar el seu estil, amb cançons tremendes com What a liar, Hungry side of love, Forever and ever o Happy Endings.

La cirereta va ser quan van treure's de la màniga el tema Keep your hands to yourself, que el desaparegut (dels escenaris) Garth Brooks interpretava a la perfecció als seus directes.

Senzillament boníssims. Tant és així que em vaig acabar comprant el CD. Si us en penediu de no haver-ho fet, podeu fer-ho des de la seva pàgina web.

A més a més, tant ell com la resta del grup que l'acompanyava van afegir-se al públic per disfrutar de la resta de concerts de la nit.


Wanda Jackson: repàs a una carrera
Només de sortir a l'escenari i tocar els primers temes, ja es va veure que Wanda Jackson tenia ofici.

Va obrir amb la cançó Silver Threads & Golden Needles. Va fer una actuació tant de country, com de rockabilly, en la que va anar repassant cronològicament alguns dels seus temes més coneguts i versions de clàssics que van fer les delícies d'un públic entregat. Fins i tot es va permetre el luxe de cantar fent yodle demostrant la seva gran veu en una de les cançons (que no en recordo el títol).

Després de sorprendre's que en un festival que es diu Mr Banjo no hi hagi cap banjo en cap concert (ves, no hi havia caigut jo, però té certa raó...), va confessar la seva admiració per Hank Williams i Elvis Presley, amb el qui havia tocat gairebé 3 anys.

Van sonar temes com Jambalaya, I saw the light, Let's have a party, Mean Mean man o Fujiyama Mama entre altres.


Billy Yates: un cantautor de luxe
L'actuació de Billy Yates va començar cap a la una de la matinada. Per aquest concert em vaig situar estratègicament a primera fila i així no em vaig perdre detall. Vam estar costat per costat amb la Carme i en Francesc.

Presentat per en Manolo Fernández com un dels compositors de cançons més destacats del moment, Billy Yates va obrir foc amb el tema de George Jones One woman man.

Desconeixia sincerament la seva faceta tant prolífica com a lletrista, amb cançons seves nominades a Grammy's i tot.

Al llarg de la nit van anar caient temes com Alcohol abuse, Too country (and proud of it), Daddy had a cardiac, Honky tonk downstairs (que cantava George Strait en un dels seus primers treballs),...

Cap a la meitat del concert el grup d'en Bad Bob va tocar una peça instrumental.

Just després, en Billy Yates va deixar marxar la banda i es va quedar sol damunt l'escenari amb la seva guitarra acústica, que diu no saber tocar gaire. Però va estar una mitja hora tocant sol cançons com Honkytonk song, Am I, Rockin' chair i My infinite love, de l'últim CD de George Strait.

Va mostrar-se contínuament rialler i atent amb el públic que, com jo, va estar fent-li fotos tota l'estona.


Un gran Mr. Banjo
No sé si parlo o no en nom de tots els qui llegiu el missatge, però considero que el Mr Banjo d'enguany ha estat tot un èxit.

La sensació que em va donar a mi és que, almenys dissabte, hi havia més gent que l'any anterior. I tant de bo sigui així, perquè un festival com aquest no ens el podem deixar perdre de cap de les maneres.

M'agradaria felicitar un cop més als organitzadors del festival per la gran feina que han fet, i animar-los a que no parin mai d'organitzar Mr Banjo's. Mr Banjo forever!!!

Podeu deixar la vostra opinió sobre el festival des del Fòrum Countrycat

Don Sanne
Estic segur que a alguns de vosaltres, us va venir durant la nit de dissabte un vailet més aviat prim, de pell rosada, cabell curt, mirada diguem-ne curiosa, càmera de fotos, sabates, mitjons i pantalons curts. I estic segur que us va demanar de fer-vos una foto, i després els vostres noms.

Doncs bé, la Hanny ha tingut l'amabilitat d'enviar-me un e-mail amb la història d'aquest vailet, en Don Sanne. Us faig un copy-paste del missatge:

"A lo mejor os interesa saber algo más sobre "el vailet mes aviat prim" que iba tomando fotos de todo el que se dejaba. Se trata de un auténtico luchador.

Es Don Sanne, hijo de Cor Sanne, representante de varios artistas country. Don Sanne es autista. Pero ha luchado, ayudado por su familia, para poder vivir su vida de una manera lo más normal posible.

Su página web la ha creado y montado él mismo. Tiene un trabajo (supongo que con horario flexible) y acompañana a su padre prácticamente a todos los conciertos.

Conoce a más artistas de los que nunca llegaremos a conocer nosotros y se llama Don por Don Everly (The Everly Brothers), gran amigo de su padre, y los artistas le conocen a él y le quieren.

Hace poco se ha sacado el carnet de conducir y se ha comprado un coche con el que viaja por distintos sitios de Holanda. Cualquier que ha hablado con él el sábado habrá podido darse cuenta de su entusiasmo y de sus ansias por saber y su memoria es prodigiosa.

Hasta aquí puedo contar. Pensé que a lo mejor os interesaría. Podéis colgarlo si queréis."

Podeu entrar a la pàgina web d'en Don Sanne clicant aquí.


Balls del Festival
- T-Bone Shuffle
- Help me
- Dusty County


Fotografies del Festival
He penjat unes 70 fotografies del que va donar de si el Festival el dissabte al vespre-nit. Per veure-les, només cal que entreu a aquesta pàgina.

En Manolo Fernández ha penjat les fotos que va fer per darrera l'escenari i altres dies del festival a aquesta pàgina.

Si algú de vosaltres ha recollit més material ja sigui d'altres moments o d'aquests mateixos, que no dubti a enviar-me un mail a countrycat@terra.es (arxius més o menys lleugers) o a countrycat@gmail.com (arxius sense límit de pes)


Webs d'interès
- Pàgina oficial Mr Banjo 2004
- Fotografies de Countrycat
- Fotos fetes pel Manolo Fernández
- Web oficial de Mike Bella
- Web oficial de Wanda Jackson
- Web oficial de Billy Yates