Adéu al Jambalaya, la mateixa nit que va morir Hank Williams
Potser és una trista coincidència del destí o potser ha estat fet expressament, però la nit d'aquest cap d'any tancarà definitivament les portes el primer honkytonk català que es va obrir. Va ser el 23 d'octubre de 1997.
El proper 31 de desembre, després de la revetlla, tancarà definitivament les portes el Jambalaya. Precisament la mateixa nit de cap d'any, però de fa 51 anys, moria el pare del country, en Hank Williams.
Sense cap mena de dubte és una noticia molt trista pel món del country a casa nostra, la qual em van comunicar ahir a la nit, tant de veu l'Anna a la seva classe de la Fila, com per mail en Francesc. Potser molts de vosaltres ja ho sabíeu. Jo n'havia sentit rumors de feia mesos, però tenia la esperança que només fossin això, rumors. Ara veig que alguna cosa certa tenien.
Tal com diuen a la seva pàgina web, "quan es va obrir el 23 d'octubre de 1997, el Jambalaya va culminar un somni de feia anys. La idea de disposar d'un lloc on poder escoltar música country i disfrutar del seu ambient sense haver de viatjar, va tenir més força que els inconvenients i els esforços que representava". Amb el seu tancament, tanca no només un local, sinó un símbol, una de les primeres pedres del country a Catalunya.
Jo, personalment, no solia anar-hi gaire. Els què em coneixeu sabeu que tinc per costum no moure'm gaire de Barcelona. Potser en total hi havia anat no més de 15 vegades. Però sempre recordaré la sorpresa que vaig tenir el primer cop que hi vaig anar en veure la decoració, el terra, escoltar la bona música que tant m'agradava i que a enlloc sentia,... Per fi trobava un lloc on no em sentia estrany! Ja ha plogut força d'aquest dia, però el record perdurarà en el temps.
També recordo grans concerts. Particularment, en Dale Watson, en Michael Ballew, els BR5-49 o la mateixa Heather Myles, no fa encara un any. Per no oblidar que va ser un dels primers llocs on vaig ballar linedance, de la mà de la Sandra i en Sergio.
Tots teníem una part del Jambalaya dins el nostre "racó country" de cervell. No en va fou el primer en ubicar físicament un sentiment que planejava sobre uns quants pioners/es: poder tenir un local on escoltar música country. Estic segur que va ser una idea molt arriscada i valenta, tirada endavant amb sacrifici i esforç. El proper 31, per desgràcia, passarà a formar part ja només dels records i de la memòria de cadascú de nosaltres.
Cadascú té la seva pròpia experiència del Jambalaya. I per molts ens serà difícil, quan algú ens pregunti per locals country a Catalunya, no poder-li dir: al port olímpic del Masnou n'hi ha un, que es diu Jambalaya, al costat d'un italià i aprop d'un mexicà, que ja fa molt temps que hi és i està molt ben ambientat, segur que t'agradarà perquè és molt autèntic...
En fi, com tot en aquesta vida, les coses neixen i moren. Però tot i tancar, el Jambalaya pot estar satisfet d'haver complert amb escreix una missió molt dura: ajudar a donar a conèixer i fer crèixer el Country a Catalunya. Tot i que ara ens sembli evident, fa uns anys era una utopia pensada per molt pocs. I aquesta missió l'ha acomplert amb una nota ben alta. I això és el què vull recordar jo del Jambalaya.
Sapigueu, per això, que fins el 31 continua obert! Crec que és un bon moment per passar-hi encara que només sigui per dir-li l'últim adeu. Tant avui 24 com demà 25 de desembre el local obrirà portes a partir de les 00:00h de la nit. I que el dia 31 hi haurà revetlla a partir de la 01:00 de la matinada. L'última.
Després d'aquesta nit, s'apagaran les llums, tal i com es van aclucar els ulls del pare del country, Hank Williams, farà 51 anys, al seient del darrera d'un Cadillac...
Comentaris