Country Music Festival Mr. Banjo 2003: la crònica.
18-19-20 Juliol. Els Bellots, Terrassa, Vallès Occidental
Un any més, i ja en van 3, ha tingut lloc a Terrassa el Country Music Festival Mr Banjo 2003 [Entrar a la web del Festival].
Countrycat va ser-hi present amb una representació dels seus lectors molt important. Personalment vaig poder grabar en vídeo algunes cançons de la Heather Myles i també vaig poder fer algunes fotos. Les fotos, les he penjat a la secció Fotografies Countrycat, que podeu veure clicant aquí.
Heather Myles Live
Ha estat una edició amb una estrella de primeríssim nivell com és Heather Myles, que va estar pletòrica en els dos concerts que va oferir. Fent un símil futbolístic, la californiana va ser l’estrella mediàtica al mateix nivell que Ronaldinho ho és pel Barça d’enguany.
Va presentar un cop més el seu últim treball, Sweet talk and good lies. També va fer vibrar al públic amb peces de treballs anteriors com ara Love me a little bit longer, amb la que el públic bailonguero i no bailonguero va dansar el No tomorrow. Menció especial a un dels bisos com va ser el clàssic Kiss an angel good morning.
I encara més menció especial a l’improvitzat Pilar de tres descarregat per uns castellers que segurament formaven part dels Minyons de Terrassa, tot i que no està confirmat. Per cert, boníssim el Oh my God!!! de la Heather Myles en veure enfilar-se l’anxaneta.
El nivell dels grups i cantants va ser molt alt: Rebecca Venture, Phil Edwards (amb un català molt acceptable; es va sortir canviant la lletra de la seva primera cançó per: ”I was born in Catalunya”), Brian Sklar and the Tex Pistols,...
Line dance party
Un monument és el què es mereixen els herois i les heroïnes (professors i alumnes) que van ballar dissabte a les 12:00h del migdia, sota un sol que podríem qualificar d’intens per no dir inhumà. Jo no sé què marcava el termòmetre, però diria que els vint graus sí que els feia, no?... ... ... Sense comptar que la superfície de fusta semblava pintada amb Loctite...
A destacar un nou ball de parelles, el Honky tonk angels, que ens van presentar en exclusiva i que pinta molt bé (a més de ballar-se amb una de les cançons del nou CD d’en Dwight Yoakam, Population me).
Fira de productes country i organització
Molts dels comerços western del país hi estaven representats estoicament. Dic estoicament perquè entre la calor, els animalons assassins, la pols i tot plegat tenia mèrit muntar la paradeta. Si jo hagués estat d’ells, hagués fet com el ben nostrat Sr. Bachs i hagués tancat la paradeta sense filar prim...
I d’entre tots els comerços, un aplaudiment el pobre senyor de la parada d’embutits. Vendre embutits a l’aire lliure a 50ºC a l’ombra, té mèrit...
La curiositat van ser els paperets del Saloooooon que ens vam trobar tots al parabrises del cotxe, al més pur estil No pague más multas de tráfico...
I la pobra Elsa? Des d’aquí, si ens estàs llegint (que espero que sí), et desitgem una ràpida recuperació després que un exèrcit d’animalons et prenguessin com a primer plat. Però tot i haver de passar per l’hospital i tot, va ser vista ballant un perfecte Feet a les dues de la nit com una javata. Aquesta noia es mereix un premi! :-)
També és just felicitar a l’organització per la bona idea d’emetre moneda pròpia, els banjos, ja que van evitar força cues. I també pel bon funcionament del Festival en sí. Des de Countrycat, gràcies i felicitats a tota la gent del Nashville que ha muntat el Mr. Banjo.
Tema sorteig: el regal ben escollit. Dient-se Festival Mr. Banjo, les opcions no eren gaires: sortejar un Festival, sortejar un Mr. o sortejar un Banjo... ... ... Van optar per sortejar un banjo i no sé si la noia agraciada amb el nº 597 hagués preferit un Mr... Se li hauria de preguntar a ella.
Countrycat al Mr. Banjo
El Festival també va servir per ajuntar en un sol lloc a la majoria dels lectors/es habituals d’aquesta humil pàgina feta amb l’ajuda de tots/es vosaltres per aquest humil servidor.
Així, vam poder per fi parlar una estona amb el Francesc i la seva família, vam presentar al Jordi a tothom (tot i ser una mica impresentable... ;-)) i vam lluir unes samarretes (pensades precisament per ell) que van ser l’enveja de tots els assistents... O potser no, però estaven bé i les vam dur amb el cap ben alt i el barret ben posat. A mi, una noia fins i tot em van preguntar on l’havia comprada perquè li agradava molt (i no és conya).
En fi companys/es, vet aquí un Countrycat, vet aquí un gos, que aquest festival ja s’ha fos. Felicitats a tothom i fins l’any vinent.
18-19-20 Juliol. Els Bellots, Terrassa, Vallès Occidental
Un any més, i ja en van 3, ha tingut lloc a Terrassa el Country Music Festival Mr Banjo 2003 [Entrar a la web del Festival].
Countrycat va ser-hi present amb una representació dels seus lectors molt important. Personalment vaig poder grabar en vídeo algunes cançons de la Heather Myles i també vaig poder fer algunes fotos. Les fotos, les he penjat a la secció Fotografies Countrycat, que podeu veure clicant aquí.
Heather Myles Live
Ha estat una edició amb una estrella de primeríssim nivell com és Heather Myles, que va estar pletòrica en els dos concerts que va oferir. Fent un símil futbolístic, la californiana va ser l’estrella mediàtica al mateix nivell que Ronaldinho ho és pel Barça d’enguany.
Va presentar un cop més el seu últim treball, Sweet talk and good lies. També va fer vibrar al públic amb peces de treballs anteriors com ara Love me a little bit longer, amb la que el públic bailonguero i no bailonguero va dansar el No tomorrow. Menció especial a un dels bisos com va ser el clàssic Kiss an angel good morning.
I encara més menció especial a l’improvitzat Pilar de tres descarregat per uns castellers que segurament formaven part dels Minyons de Terrassa, tot i que no està confirmat. Per cert, boníssim el Oh my God!!! de la Heather Myles en veure enfilar-se l’anxaneta.
El nivell dels grups i cantants va ser molt alt: Rebecca Venture, Phil Edwards (amb un català molt acceptable; es va sortir canviant la lletra de la seva primera cançó per: ”I was born in Catalunya”), Brian Sklar and the Tex Pistols,...
Line dance party
Un monument és el què es mereixen els herois i les heroïnes (professors i alumnes) que van ballar dissabte a les 12:00h del migdia, sota un sol que podríem qualificar d’intens per no dir inhumà. Jo no sé què marcava el termòmetre, però diria que els vint graus sí que els feia, no?... ... ... Sense comptar que la superfície de fusta semblava pintada amb Loctite...
A destacar un nou ball de parelles, el Honky tonk angels, que ens van presentar en exclusiva i que pinta molt bé (a més de ballar-se amb una de les cançons del nou CD d’en Dwight Yoakam, Population me).
Fira de productes country i organització
Molts dels comerços western del país hi estaven representats estoicament. Dic estoicament perquè entre la calor, els animalons assassins, la pols i tot plegat tenia mèrit muntar la paradeta. Si jo hagués estat d’ells, hagués fet com el ben nostrat Sr. Bachs i hagués tancat la paradeta sense filar prim...
I d’entre tots els comerços, un aplaudiment el pobre senyor de la parada d’embutits. Vendre embutits a l’aire lliure a 50ºC a l’ombra, té mèrit...
La curiositat van ser els paperets del Saloooooon que ens vam trobar tots al parabrises del cotxe, al més pur estil No pague más multas de tráfico...
I la pobra Elsa? Des d’aquí, si ens estàs llegint (que espero que sí), et desitgem una ràpida recuperació després que un exèrcit d’animalons et prenguessin com a primer plat. Però tot i haver de passar per l’hospital i tot, va ser vista ballant un perfecte Feet a les dues de la nit com una javata. Aquesta noia es mereix un premi! :-)
També és just felicitar a l’organització per la bona idea d’emetre moneda pròpia, els banjos, ja que van evitar força cues. I també pel bon funcionament del Festival en sí. Des de Countrycat, gràcies i felicitats a tota la gent del Nashville que ha muntat el Mr. Banjo.
Tema sorteig: el regal ben escollit. Dient-se Festival Mr. Banjo, les opcions no eren gaires: sortejar un Festival, sortejar un Mr. o sortejar un Banjo... ... ... Van optar per sortejar un banjo i no sé si la noia agraciada amb el nº 597 hagués preferit un Mr... Se li hauria de preguntar a ella.
Countrycat al Mr. Banjo
El Festival també va servir per ajuntar en un sol lloc a la majoria dels lectors/es habituals d’aquesta humil pàgina feta amb l’ajuda de tots/es vosaltres per aquest humil servidor.
Així, vam poder per fi parlar una estona amb el Francesc i la seva família, vam presentar al Jordi a tothom (tot i ser una mica impresentable... ;-)) i vam lluir unes samarretes (pensades precisament per ell) que van ser l’enveja de tots els assistents... O potser no, però estaven bé i les vam dur amb el cap ben alt i el barret ben posat. A mi, una noia fins i tot em van preguntar on l’havia comprada perquè li agradava molt (i no és conya).
En fi companys/es, vet aquí un Countrycat, vet aquí un gos, que aquest festival ja s’ha fos. Felicitats a tothom i fins l’any vinent.
Comentaris