Amenaces de mort i suport vers les Dixie Chicks
I és que hi ha gent que està molt malament. Segons un article aparegut a la pàgina de notícies de la BBC (i que el Francesc m'ha fet arribar), el conflicte que tenen les Dixie Chicks amb bona part de la opinió pública nord-americana encara està lluny de tancar-se.
Fins el punt que en els concerts que les Dixie Chicks estant celebrant darrerament han hagut d'instal·lar-se màquines detectores de metalls per evitar que es compleixin les amenaces de mort per part d'algun sonat.
En paraules d'una de les components del trio, Emily Robinson: "It's the people who have gone overboard, and done such irrational things that take you back to the days of book burning, that is a concern for me". I no li manquen motius per dir això; només cal que mireu les imatges de gent llençant els seus CD's.
És molt penós arribar a aquests extrems, i més en un país on es creuen defensors de la democràcia mundial. El millor de tots, és que entrant a alguns fòrums a internet, fins i tot hi ha qui justifica el boicot o la destrucció de CD's com un acte democràtic: "ningú pot prohibir a una altre persona a fer el que vulgui d'un CD o de posar la cançó que vulgui a una emisora de ràdio". Lamento no recordar el fòrum exacte on ho vaig llegir, però si el retrobo us el penjaré que val la pena...
Bé, no és la meva intenció parlar de política, però de vegades no me'n puc estar. No vull molestar a ningú; si no esteu d'acord amb alguna de les meves opinions m'agradaria que no us ho calléssiu i diguéssiu tot el què penseu, sigui del color que sigui, deixant un missatge al Fòrum Countrycat.
Per altra banda, en Jordi (no el countriero sinó el que es va estar assegut durant tota la classe al Shotwell divendres passat...), m'ha fet arribar també una bona notícia. I és que el gran Bruce Springsteen, que aviat tindrem la sort de poder escoltar al Lluís Companys de Barcelona, ha emès un comunicat de suport a les Dixie Chicks, en pro de la llibertat d'expressió. El podeu llegir seguint aquest enllaç.
Merci al Francesc i al Jordi un cop més per fer-me arribar els articles.
I és que hi ha gent que està molt malament. Segons un article aparegut a la pàgina de notícies de la BBC (i que el Francesc m'ha fet arribar), el conflicte que tenen les Dixie Chicks amb bona part de la opinió pública nord-americana encara està lluny de tancar-se.
Fins el punt que en els concerts que les Dixie Chicks estant celebrant darrerament han hagut d'instal·lar-se màquines detectores de metalls per evitar que es compleixin les amenaces de mort per part d'algun sonat.
En paraules d'una de les components del trio, Emily Robinson: "It's the people who have gone overboard, and done such irrational things that take you back to the days of book burning, that is a concern for me". I no li manquen motius per dir això; només cal que mireu les imatges de gent llençant els seus CD's.
És molt penós arribar a aquests extrems, i més en un país on es creuen defensors de la democràcia mundial. El millor de tots, és que entrant a alguns fòrums a internet, fins i tot hi ha qui justifica el boicot o la destrucció de CD's com un acte democràtic: "ningú pot prohibir a una altre persona a fer el que vulgui d'un CD o de posar la cançó que vulgui a una emisora de ràdio". Lamento no recordar el fòrum exacte on ho vaig llegir, però si el retrobo us el penjaré que val la pena...
Bé, no és la meva intenció parlar de política, però de vegades no me'n puc estar. No vull molestar a ningú; si no esteu d'acord amb alguna de les meves opinions m'agradaria que no us ho calléssiu i diguéssiu tot el què penseu, sigui del color que sigui, deixant un missatge al Fòrum Countrycat.
Per altra banda, en Jordi (no el countriero sinó el que es va estar assegut durant tota la classe al Shotwell divendres passat...), m'ha fet arribar també una bona notícia. I és que el gran Bruce Springsteen, que aviat tindrem la sort de poder escoltar al Lluís Companys de Barcelona, ha emès un comunicat de suport a les Dixie Chicks, en pro de la llibertat d'expressió. El podeu llegir seguint aquest enllaç.
Merci al Francesc i al Jordi un cop més per fer-me arribar els articles.
Comentaris