dilluns, de gener 05, 2015

Nepal country. Introducció a un article (encara incomplet) de Jordi Guasch


En Jordi Guasch, autor polifacètic i un erudit en música country (música old-time entre moltes altres estils del country), ha tingut l'amabilitat de fer-nos arribar a Countrycat un avançament d'un article que està escrivint sobre la relació entre el seu darrer viatge al Nepal i la música country.

Jordi Guasch és autor d'un parell de llibres de viatges: "Corrido del Güero Errante" (dels seus viatges a Mèxic, Xile, Perú, Illa de Pascua i Texas) i "Camino de Varanasi" (del seu viatge al nord de la Índia). També és autor d'un llibre de caricatures de la música country que podeu adquirir contactant directament amb ell.

Teniu tota la informació d'en Jordi a aquest missatge que vam publicar a Countrycat fa uns mesos.

És una satisfacció que en Jordi torni a escriure i ens enviï la seva obra. I sense més dilacions us l'enganxem a continuació.

Nepal country. Introducció a un article (encara incomplet) de Jordi Guasch (spritermes@gmail.com). Desembre 2014.
Per Jordi Guasch

Artículo en castellano en este enlace


Contemplem la fotografia amb dos instruments ... Els vaig comprar al Nepal el novembre passat.

El violí es diu Sarangi. I el que s'assembla a un llaüt amb certa forma de banjo, s'anomena Tunguna i és tibetà, propi dels xerpes de l'Himàlaia. Però fins i tot hi ha altres "Llaüts" nepalesos o tibetans amb forma ovalada o rodona més semblants al banjo, ja que tenen menys cordes i la caixa és un tambor ...

Ara observem aquestes arpes de boca:


També les vaig comprar al Nepal. Podem contemplar que cada "Jew's Arp" té una imatge concreta. D'esquerra a dreta: Dues ales amb el rètol "Nepal"; Shiva (déu hindu de la Trimurti; deïtat de la Música per als nepalesos) i Buda.

L'instrument de la imatge de sota és un "banjo" indi que vaig fotografiar en un museu del nord de l'Índia, el 2007 i ja vaig realitzar un comentari sobre això en el meu llibre (ara a l'espera de trobar editorial) "Camino de Varanasi" ...


¿Hem de seguir pensant que el banjo és un invent exclusivament de l'Àfrica? bé, acceptem que el "Banjar", o qualsevol de les seves variants, va ser creat al continent negre.

No obstant això, hi ha molts prototips similars a Àsia ... És obvi que van ser els esclaus africans que van portar el "Banjar" als EUA però, també sembla plausible que l'instrument es va basar en altres similars portats de països asiàtics; potser, o en major mesura, pels àrabs ...

Segons es té constància, 1619 és l'any en el qual apareixen els primers esclaus negres als EUA. A partir d'aquí, hi ha hagut nombrosos documents on s'evidencia la presència del banjo en aquest país fins al sorgiment de la indústria musical moderna. Per citar-ne un, heus aquí el que va escriure J.D. Schoef, en 1784, a bord d'un vaixell que transportava esclaus: "Un altre veritable instrument de l'autèntic negre és el banjah ... A Amèrica i a les illes utilitzen moltíssim aquest instrument per al ball ..."

Tres anys abans, el mateix Thomas Jefferson, va afirmar: "L'instrument propi d'ells és Banjar, que van portar aquí des d'Àfrica"

No hi ha dubte: l'existència del banjo a Amèrica es deu als africans. No obstant això, ells van haver d'inspirar-en un altre/s instrument/s similar/s procedent/s d'Orient ...

Segons molts musicòlegs, la guitarra deriva del llaüt assiri que a través de Pèrsia i Aràbia passar a Europa i va arribar a Espanya amb la dominació àrab. Fixem-nos, per exemple, en la imatge de la deessa hindú Sarasvati (simbolitza el coneixement, la saviesa, les arts, incloent la música...)...



L'arpa de boca ("Jew's Harp"), és una altra peça que forma part del repertori country, especialment en el seu concepte més arcaic: l'Old-Time. A l'Àustria vuitcentista va ser prohibida per considerar-se "un instrument de seducció"... Aquest tipus de prohibicions relatives a instruments musicals eren freqüent en èpoques pretèrites, a causa de l'habitual estupidesa dogmàtica de la Religió, en aquests casos la cristiana; i l'instrument més estigmatitzat va ser el violí. Fins al gran Paganini va patir-ne les conseqüències.

"Milions d'homes, dones i nens innocents han estat cremats, torturats, multats i empresonat des que es va introduir el Cristianisme. Quin ha estat l'efecte de la violència? Fer de la meitat del món estúpid i de l'altra meitat hipòcrita, donar suport a la berganteria i l'error sobre tota la terra", va declarar Jefferson, gran aficionat a la música de violí. I qualsevol prohibició és un acte de violència. Com el que jo vaig presenciar al Nepal durant un ritual de sacrifici (d'animals) en honor a la deessa Kali ...

Vaig passar dos intensos mesos (octubre / novembre 2014) viatjant per aquest país, des del Himàlaia al Terai. Com de costum, sol i l'aventura, amb la meva motxilla; guiat pel instint i la intuïció, i improvisant sobre la marxa. En una ocasió, després d'una dura travessia, vaig recalar en un poble muntanyenc on no semblaven haver vist cap estranger...

Per aquestes "causalitats" de la vida, vaig descobrir a un mestre de sarangi; fabricava i tocava l'instrument. Relataré la curiosa experiència en el manuscrit que estic escrivint dedicat al viatge, però puc avançar que aquell virtuós músic em va convidar a la seva modesta i tradicional llar muntanyenca tocant cançons folklòriques per a mi ... I el veí, un altre talentós artista de sarangi, faria el mateix al cap d'una estona.

En una determinada cançó, vaig pensar: traduïda a l'anglès, podria passar per una peça de els Apalatxes ... sense cap dubte! De fet, el "Mountain Music Project" ja anava exactament en aquesta línia ...

Es tractava de reunir en un cd i dvd les experiències paral·leles de músics de Virgínia (segurament el bressol del Country) i Nepal. El cd conté un text de Tim O'Brien, a qui vaig tenir la sort de conèixer personalment ia Catalunya, ja que va ser convidat pel duo bluegrassero "Bandana". Curiós treball musical: acoblar unes cultures aparentment tan distants ... No obstant això, es van evidenciar sorprenents connexions entre el "Old-Time" i Bluegrass apalaches i el folklore nepalès. Músics de les dues tendències van reconèixer trobar estretes similituds entre les cançons i melodies de cada folklore. De la mateixa manera que és òbvia la funció comuna dels músics itinerants dels dos països:

Els Gandharbas eren (i avui dia encara queden alguns exercint la mateixa tasca) els "Missatgers cantors" que recorrien Nepal, incloent els himalayas, d'una localitat a una altra; oferint la seva música, portant notícies i narrant històries. Tasca semblant a la dels Minstrels als EUA ... Un altre fenomen cultural al qual dedico tot un capítol al meu Assaig sobre les arrels del Country.


A la foto apareix un dels músics nepalesos que casualment vaig descobrir aventurant-me per una zona muntanyosa. Sosté la caricatura que li vaig fer.

La fórmula "sol-do-do-sol" de l'sarangi, sembla similar a la utilitzada en algunes melodies de fiddle dels Apalatxes. Escoltant la omnipresent balada tradicional nepalesa "Resham Firiri" amb sarangi, jew's harp, guitarra, baix i banjo "Old-Time", un es pregunta: "És Country o Folk nepalès?" ...



Tampoc deixa de resultar xocant, i divertit, escoltar "Oh, Susanna! "(Sarangi, banjo" Bluegrass ", flauta" Bansuri ", etc ...) en la llengua de la terra on va néixer Buda ... Com anava a imaginar l'autor de "Oh, Susanna!", S.Foster, quan la va escriure (amb un anys) que arribaria a sonar fins a l'Himàlaia ... Si bé, el primer pas, va consistir en que aquesta cançó "Pop" viatgés de la ianqui Pennsylvania a l'Oest i cap a les muntanyes Apalatxes vestint del caire "country" gràcies al qual ha sobreviscut fins al segle XXI.

D'acord amb tot el què he dit anteriorment, m'estendré en aquesta qüestió (i les altres relatives a aquest assumpte) tant en un article més ampli com en el meu llibre sobre el viatge al Nepal; i, per descomptat, en un original assaig sobre les arrels de la Country Music que tinc a "pause" des de fa força temps.

Reflexionem ara sobre els orígens del violí o, més aviat, del/s prototip/s precedent/s al seu invent. Caldria buscar a l'Àsia? Com canta Charlie Daniels en "Talk To em Fiddle": "Si aquest vell fiddle pogués parlar ..."

I si indaguem sobre les connexions musicals entre religions orientals i el cristianisme, podríem analitzar cert treball on el "Bluegrass" i "l'Old-Time" serveixen de base rítmica per a una sèrie de mantres budistes i hindús ...

Però això ja ho explicaré en la posterior ampliació d'aquest article. Un altre motiu interessant d'exploració musical seria la possible connexió entre el sitar i la guitarra hawaiana que va donar origen a la steel-guitar. Això sí, sense menysprear l'aportació dels portuguesos, igualment implicats, segons algunes teories, en els "viatges" del banjo ...

La música country deu el seu naixement (sud-est dels EUA) al folklore dels colons provinents de les Illes Britàniques, sobretot dels scots-irish. En segon terme, de altres músiques europees i l'aportació dels esclaus africans, per a més endavant enriquir-se de altres diversos matisos culturals (la contribució mexicana, per exemple) a mesura que avançava cap a territoris més occidentals. La música hawaiana, ja més
tardanament, esdevindria una significativa aportació al ja de per si eclèctic gènere country.

Alguns musicòlegs, recolzats en certs documents, remunten els orígens d'un so "Country", fins al segle XVIII. Més unanimitat hi ha en el fet que el fiddle s'erigeix com el primer instrument en importància. I, quan ens referim a instruments, no hi ha discussió en atorgar una procedència concreta, almenys en termes generals, a cada un: el fiddle, aportat pels colons de les Illes Britàniques; el banjo d'Àfrica; la mandolina,
portada pels italians; la guitarra amb el seu doble origen: via Mèxic, la clàssica espanyola i des del nord, amb segell alemany (com l'harmònica ... el model primigeni procedeix de Xina) l'acústica i altres models; la steel-guitar i l'ukelele gràcies a Hawaii; etc. Sense això, quan un viatja pel món i comprova sorprenents similituds entre el folklore musical nord-americà i el del lloc visitat, més encara quan ens resulta llunyà i exòtic, és inevitable plantejar determinades preguntes ..

Les investigacions de major profunditat ens faran retrocedir a civilitzacions com la de l'Antiga Xina, la vall de l'Indus, Egipte o Sumèria ... Ments encara més agosarades i compromeses amb desvetllar els remots misteris de la humanitat, especularan amb La Atlàntida, Lemuria o Mu. Una cosa està clara: que, per exemple, trobem en un poble xerpa de l'Himàlaia un instrument anomenat Tunguna i sigui tan semblant al banjo ... Suposo que a causa del "efecte bumerang", no és estrany que jo mateix trobés al Nepal un CD de Folk autòcton on apareix l'instrument xerpa que inclogués una cançó titulada: "Banjo khet ma" ....

Namasté and Happy Trails!


Si estàs interessat en un altre tipus d'art, el de la caricatura, pots aconseguir, a bon preu, el llibre "Country Music Stars" escrivint a Jordi Guasch: spritermes@gmail.com o trucant al 678907909. El lliurament es realitza a mà a Barcelona.


Publica un comentari a l'entrada
Si voleu enviar les vostres cròniques, fotografies, anuncis de festes, balls,... ho podeu fer sempre que volgueu al mail countrycat@gmail.com o convidant-nos a l'acte que obriu a Facebook, amb la màxima antel·lació possible. Si es tracta d'activitats, recordeu d'incloure tota la informació necessària: lloc, adreça, horaris, preu d'entrada,...
Related Posts Plugin for Blogger