diumenge, de febrer 03, 2013

Trobada 10 anys de Countrycat a Castellar del Vallès


Font: Countrycat

Estic rebentat però ha valgut molt la pena! Ara només tinc un petit moment per poder-vos agrair a tots i totes, de veritat i de tot cor, la vostra presència avui a Castellar.

Hem estat al voltant de 800 persones segons l'organització (50 o 60 segons la guàrdia urbana i 3 penjats amb barret segons la "Delegasión del Gobierno") i el balanç ha estat molt positiu. :-)

Lamento haver previst malament el temps i haver hagut de retallar alguns dels balls, tant per la gent que els volia ballar, com pels coreògrafs d'aquests balls, com pels professors i locals que han hagut de ballar menys estona a l'escenari de la prevista.

També em sap greu l'errada en el primer sorteig. El sistema no ha estat el més just. Sort que l'hem pogut arreglar pel segon sorteig. Coses del directe, les ganes de no fer-lo massa llarg de temps i la poca experiència organitzant trobades. Com diria aquell, "Lo siento, me he equivocado y no volverá a ocurrir" :-)

Tot i aquests petits problemes organitzatius, em quedo amb l'estima de tothom i el bon rotllo que hem tingut tots plegats aquest matí a Castellar. De veritat, moltes, moltes i moltes gràcies a tothom. I els qui no hagueu pogut venir però hi éreu en sentiment, donar-vos igualment les gràcies i us apunto els primers/es de la llista per la trobada dels 20 anys!!! ;-)

1 abraçada enorme a tothom!


10 ANYS de COUNTRYCAT
Per: Xavier Badiella

No es habitual començar una crònica de les meves amb els agraïments, però com que segur que si ho fes em deixaria bastants persones, avui faré una excepció intencionada. No pas per agrair als assistents a la trobada, que certament els agraïm molt que vinguessin, ni tampoc als molts companys que col•laboraren perquè tot anés més o menys bé, o als Casino’s Country Club, que també els agraïm moltíssim la seva gran aportació a la festa, o al mateix Manel de Castellar, que sense ell res hauria estat possible,... sinó que l’agraïment que vull fer es per a aquelles persones que fins no poder venir a la festa, son en part responsables de l’existència no nomes de la Web de Countrycat, sinó de moltes de les coses que Countrycat representa, vull agrair a la Glòria Xalma o la Montse Balasch, a la Manoli de Toro, a la Maribel, a la Glòria, a la ....., ja se que molts ni sabeu de qui us parlo, potser algú més proper si que sabrà qui son, però per a la majoria segur que ni els coneixeu en persona, resulten ser dones, dones gairebé anònimes, però que sense elles, res del que es fa hauria estat possible; dones que des del seu aparent silenci, esperonen a altres persones i/o les seves parelles a que tot funcioni com ens ho vàrem trobar aquest passat diumenge a Castellar del Vallès, perquè un món sense elles, seria impossible de que res funcionés mínimament bé. Gràcies a vosaltres Countrycat funciona per a tots els amant del Ball i la Musica Country, us mereixeu el més gran dels reconeixements, per a vosaltres es aquest “MIL GRÀCIES”.

Apa!, ara toca explicar que carai feien més de 800 persones (792 entrades venudes, 36 invitats, 23 col•laboradors amb passi gratuït) a la sala gran de l’espai Tolrà de Castellar del Vallès, un diumenge dia 3 de Febrer d’aquest 2013. Doncs heus aquí, que un bon dia, un tal “Josep Ponsà” se li acut la “brillant” idea de crear una Web relacionada amb el món de la Música i el Ball Country, potser per poder lligar amb les nois boniques que volten per aquests ambients? No ho sabem exactament, però al final es veu que sí, en va trobar una de les boniques de veritat. Bé, aquest podria haver estat el motiu inicial!

Al cap de 10 anys, resulta que disposem d’un aparador del tot el que envolta el món del ball i la musica Country que ens ajuda a programar moltes de les nostres activitats de lleure, ens facilita un lloc de trobada comú a tots els aficionats a aquest món, tenim recursos a l’abast per poder engrandir el nostre univers personal dins d’aquest món tant apassionant com és el ball i la música Country... tot això, gràcies a una persona discreta, humil, generosa, treballadora, valenta, Ieps! I enamorat, apart de la seva dona, la Glòria, enamorat també d’aquest món que ens fet nostre, molts cops gràcies a Countrycat.

Obrim portes a les 9:30, tot i el retard que portem sobre el programa inicial, jo no hi ha marxa enrere, la gent comença a omplir la sala, mentre el Casino’s Country Club fa les proves de so, la sala va escalfant motors, el fred del matí no és obstacle perquè cada cop entri més gent a la festa, passats poc minuts de les 10:00, en Josep fa una curta benvinguda i sonen ja els primers compassos d’un concert que ens deixarà ballar una bona estona, amb temes força diversos, tots amb una coreografia coneguda per tal que tothom tingui la possibilitat de bellugar el cos al ritme d’aquest grup cada cop més conegut entre nosaltres, que dia rere dia treballa per poder oferir temes actuals que puguem ballar i gaudir en directe. Una vintena de temes per ballar des de el Chattahooche, Toes, Knee Deep, Stop Crying, etc.

A mig concert ens presenten un tema corpresa, “No he pogut aixecar cap”, música composta per ells mateixos, lletra d’en Josep Ponsà, carai!!, sona la mar de bé, el públic que en aquell moment ja superava les 600 persones se sorprèn gratament, però la sorpresa no acaba aquí! En Chatti The Valley ha estat encarregat de fer-ne una coreografia adient per poder gaudir-ne tothom i, vet aquí, com entre embolic de micròfon amunt i avall, ens explica el “IEPS!”, de 32 counts i 4 parets. Apa! Ara toca ballar, primer amb música gravada i més tard en directe. El públic no s’ho pensa dues vegades i anima la festa amb els seus anar i venir, de la barra del bar, a la pista, de les botigues a la barra del bar passant per la pista, i amb aquest anar i venir de gent, sona la segona part del concert, tant animada com la primera i sense donar temps ni tant sols d’anar al lavabo.

Un impàs perquè la Mercè Orriols ens recordes la coreografia “Countrycat”, escrita en el seu dia per una de les festa Countrycat, s’inicia la marató de ball amb el Drivin’ Texas, la primera coreografia en aparèixer a la Web, ara fa d’això 10 anys. Érem ja més de 800 persones, disposades a gaudir de la trentena i més, de coreografies que ens suggeriria la música, acompanyades totes per diferents professors vinguts dels diferents locals existents al nostre territori i que participaren aportant la seva experiència ballant d’alt de l’escenari les diferents coreografies que la musica anava suggerint.

Així tinguérem gent del Renegade de Mataró, del Legends de Terrassa, el Dakota de la Roca del Vallès, del Barn d’en Greg de Rubí, el Kansas Country de Mollet del Vallès i del Wild Bunch de Vilassar. En un parèntesi d’aquest Marató es va procedir a sortejar diferents obsequis que tant aquests locals com diferents col•laboradors, entre els quals es trobaven totes les botigues presents al esdeveniment i altres no presents, havien fet per animar la festa i com a mostra d’agraïment a tot el públic en general pel seu suport.

Entre els regals, un pack de 6 entrades per poder accedir als 6 locals temàtics catalans, CD’s amb música de la trobada, 2 barrets de la Botiga Sa Bota, 5 passis de 2 persones per les classes de diumenge a la tarda a La Taberna del Minotauro i, gentilesa de Corbetto’s Boots de Barcelona, 2 parells de botes marca Mayura amb un valor de més de 150 euros cadascun.

La marató de ball seguia a bon ritme, el retard que dúiem acumulat en relació al programa previst aconsellà retallar una mica la durada per tal de poder fer un sorteig final com a comiat de la festa. Això succeí a quarts de tres del migdia, entre sorteig i sorteig el temps s’anà escolant fins ben entrades les tres. Ens acomiadàrem de la gent tan bé com poguérem, doncs tothom tenia ja una mica de gana i molts no havíem tastat res des de primera hora del matí. Encara quedava per a l’organització una estona de feina, recollir la sala, estris, plafons, etc.. tocaren les quatre ben sonades per poder dir, ara sí, que la festa ja s’ha acabat.

Altres coses interessants de recordar són aquelles que passen no davant del gran públic, sinó entre el públic, detalls que fan de la trobada un record molt més que aquesta crònica que esteu llegint...

La recepció del públic, passant per la catifa vermella, com en els grans esdeveniments que surten a la TV...

El tast de xocolata commemoratiu del desè aniversari gentilesa de Xocolato de Terrassa...

La penjada de samarretes de grups i amics del country vinguts de tota la geografia catalana, no sé pas si algú va arribar a contar-les quantes n’hi havien, però feia patxoca de veure-les totes juntes...

El “Kids Corner” per als menuts, on podíem corre brinca i dibuixar sense molestar a la gent que ballava ni ser molestats per ningú de confiança...

Servei de Bar ben nodrit, botigues que acompanyaren la vetllada tals com La Boutique del Country, Brodadets d’Igualada, Artesania Gabi, SoloIndio, Artesania Country & Custom i els productes de l’Angi...

El pastís dels 10 anys que sorprengué al mateix amfitrió dalt de l’escenari, detalls que fornirem aquesta gran trobada d’amics, coneguts i companys. Lloc per fer noves coneixences, gent que podies veure en persona per primera vegada després de temps contactant per internet, retrobaments d’amics que la vida ha portat a altres recons del país, un seguit d’emocions que difícilment sabria descriure sense enyorança.

Quan ja no saps que més posar, es hora d’anar-se acomiadant, segur que em deixo coses per dir, recordar i agrair, són tantes hores de gaudir amb la gent que prefereixo acabar sense dir alguna bestiesa de les meves, que no m’oblidi, de comentar-vos, la Monica, la cantant del grup i el Xavi, compositor del tema i anima del Casino’s Country club, estaven malats i amb febre, però varen donar la talla per tots nosaltres, apa ja ho he dit.

Ieps! Hem deixo de felicitar molt, molt i molt al JOSEP PONSÀ, sense ell aquest diumenge, segur que no m’hauria llevant a les set del matí, però no hauria estat tant feliç com ell m’ha permès de ser-ho amb tots vosaltres.




Enllaços relacionats:
- Ball "Ieps!" creat per en Xavi Badiella amb la cançó "Ja no puc aixecar cap" dels Casino's Country Club (música de Xavi Massuheras i lletra de Josep Ponsà)
- Crònica d'Antonio Mora al blog Espai Country
- Fotografies fetes per Countrycat (photo-call a l'entrada i interior)
- Reportatge del program "Ara Country" de Ràdio Palau (Font: Anna Alarcón)

Si voleu enviar les vostres cròniques, fotografies, anuncis de festes, balls,... ho podeu fer sempre que volgueu al mail countrycat@gmail.com o convidant-nos a l'acte que obriu a Facebook, amb la màxima antel·lació possible. Si es tracta d'activitats, recordeu d'incloure tota la informació necessària: lloc, adreça, horaris, preu d'entrada,... )
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu enviar les vostres cròniques, fotografies, anuncis de festes, balls,... ho podeu fer sempre que volgueu al mail countrycat@gmail.com o convidant-nos a l'acte que obriu a Facebook, amb la màxima antel·lació possible. Si es tracta d'activitats, recordeu d'incloure tota la informació necessària: lloc, adreça, horaris, preu d'entrada,...
Related Posts Plugin for Blogger