Honkytonk: el country dels blue collars
Tal i com vaig anunciar fa uns dies, quan celebràvem el 80è anivesari del naixement d'un dels pares del country, en Hank Williams, avui us parlaré d'un estil de country on ell va ser un dels màxims exponents.
Anem a pams.
Què és el Honky Tonk?
El Honky Tonk és un estil dins de la música country.
Cap a finals de la dècada dels 40, un nou estil bulliciós va irrompre als bars del Sud dels Estats Units. La música country, si se'n podia dir així per aquella època, havia deixat de banda les bones aparences i els "valors familiars" en les lletres de les cançons.
Per dir-ho d'alguna manera, el country havia passat de les reunions socials a les trobades de gent humil i treballadora. Com a resultat d'això, les lletres de les cançons van començar a reflectir la crua realitat de la vida dels blue collars, el què aquí en diríem obrers.
D'aquesta manera, els temes recurrents de les cançons d'aquest estil són els amors i desamors, les banyes, la solitud i l'alcohol, però també qualsevol tema relacionat amb la vida quotidiana d'aquella gent.
Com sona l'estil Honky Tonk?
Aquest estil es caracteritzava musicalment per la presència d'un piano (pianola, més aviat), que emfatitzava més el ritme que no pas l'harmònica. Tenia molts punts en comú amb el Ragtime.
Originalment, els instruments que caracteritzaren l'estil foren la guitarra, el fiddle, l'string bass i l'steel guitar, aquesta última, una aportació de la música folk hawaiana.
La veu de l'estil honky tonk tenia tonalitat nassal, com la d'en Hank Williams, però posteriorment va desembocar cap a un so més net amb cantants com George Jones.
D'on va sortir el mot Honky Tonk?
El Honky Tonk és l'estil que sonava als bars coneguts pel mateix nom. Bars de mala mort, i on l'alcohol adulterat i les dones adúlteres convivien harmoniosament.
El nom s'ha mantingut fins els nostres dies tot i que el concepte de local ha canviat, i actualment a un honky tonk només hi trobareu bona música (almenys a casa nostra).
L'origen etimològic de la paraula no está del tot aclarit. Una versió és que molts dels pianos que hi havia als locals on sonava aquest estil de música estaven fets per l'empresa William Tonk & Brothers. I d'aquí derivaria el terme Honky Tonk.
Com ha evolucionat l'estil?
Després de molts anys de marginació i oblit ja no només d'aquest estil sinó també del country en general, cap a la dècada dels 80's, va produir-se un ressorgiment i una renovació, capitanejat tot plegat per cantants com Dwight Yoakam o George Strait entre altres.
La última dècada del segle passat va donar llum a un estil més orientat al pop, on Garth Brooks s'erigeix com el màxim exponent, acompanyat per altres com Clint Black.
Ja a finals dels 90's, l'estil s'allunya encara més i deixa de tenir cap mena de connexió amb el country amb l'aparició de cantants mediàtiques (però passades totalment al pop) com la Shania Twain o la Faith Hill, que tenen arrels country però que s'han desviat completament d'aquest estil. Molta gent anomena aquest estil com a Nashpop, fruit de la combinació de les paraules Nashville (en teoria, la meca del country... sic*!) i Pop (la manera com sona la seva música).
En fi, espero no haver-me enrotllat gaire. He intentat explicar de manera superficial el què molts vau considerar l'estil de country que més us agradava. Segurament hi ha molts matissos i molta informació que falta, però tampoc es tracta de fer una enciclopèdia! :-)
De totes maneres, fem com sempre: si teniu alguna correcció o aportació només cal que deixeu un missatge al Fòrum Countrycat o que m'envieu un missatge al meu correu electrònic.
Per acabar, us escric els enllaços que he fet servir per escriure el missatge d'avui:
http://www.honkytonks.org
http://www.halloffame.com
http://www.wikipedia.org/wiki/Honky_tonk
http://www.wikipedia.org/wiki/Ragtime
Anem a pams.
Què és el Honky Tonk?
El Honky Tonk és un estil dins de la música country.
Cap a finals de la dècada dels 40, un nou estil bulliciós va irrompre als bars del Sud dels Estats Units. La música country, si se'n podia dir així per aquella època, havia deixat de banda les bones aparences i els "valors familiars" en les lletres de les cançons.
Per dir-ho d'alguna manera, el country havia passat de les reunions socials a les trobades de gent humil i treballadora. Com a resultat d'això, les lletres de les cançons van començar a reflectir la crua realitat de la vida dels blue collars, el què aquí en diríem obrers.
D'aquesta manera, els temes recurrents de les cançons d'aquest estil són els amors i desamors, les banyes, la solitud i l'alcohol, però també qualsevol tema relacionat amb la vida quotidiana d'aquella gent.
Com sona l'estil Honky Tonk?
Aquest estil es caracteritzava musicalment per la presència d'un piano (pianola, més aviat), que emfatitzava més el ritme que no pas l'harmònica. Tenia molts punts en comú amb el Ragtime.
Originalment, els instruments que caracteritzaren l'estil foren la guitarra, el fiddle, l'string bass i l'steel guitar, aquesta última, una aportació de la música folk hawaiana.
La veu de l'estil honky tonk tenia tonalitat nassal, com la d'en Hank Williams, però posteriorment va desembocar cap a un so més net amb cantants com George Jones.
D'on va sortir el mot Honky Tonk?
El Honky Tonk és l'estil que sonava als bars coneguts pel mateix nom. Bars de mala mort, i on l'alcohol adulterat i les dones adúlteres convivien harmoniosament.
El nom s'ha mantingut fins els nostres dies tot i que el concepte de local ha canviat, i actualment a un honky tonk només hi trobareu bona música (almenys a casa nostra).
L'origen etimològic de la paraula no está del tot aclarit. Una versió és que molts dels pianos que hi havia als locals on sonava aquest estil de música estaven fets per l'empresa William Tonk & Brothers. I d'aquí derivaria el terme Honky Tonk.
Com ha evolucionat l'estil?
Després de molts anys de marginació i oblit ja no només d'aquest estil sinó també del country en general, cap a la dècada dels 80's, va produir-se un ressorgiment i una renovació, capitanejat tot plegat per cantants com Dwight Yoakam o George Strait entre altres.
La última dècada del segle passat va donar llum a un estil més orientat al pop, on Garth Brooks s'erigeix com el màxim exponent, acompanyat per altres com Clint Black.
Ja a finals dels 90's, l'estil s'allunya encara més i deixa de tenir cap mena de connexió amb el country amb l'aparició de cantants mediàtiques (però passades totalment al pop) com la Shania Twain o la Faith Hill, que tenen arrels country però que s'han desviat completament d'aquest estil. Molta gent anomena aquest estil com a Nashpop, fruit de la combinació de les paraules Nashville (en teoria, la meca del country... sic*!) i Pop (la manera com sona la seva música).
En fi, espero no haver-me enrotllat gaire. He intentat explicar de manera superficial el què molts vau considerar l'estil de country que més us agradava. Segurament hi ha molts matissos i molta informació que falta, però tampoc es tracta de fer una enciclopèdia! :-)
De totes maneres, fem com sempre: si teniu alguna correcció o aportació només cal que deixeu un missatge al Fòrum Countrycat o que m'envieu un missatge al meu correu electrònic.
Per acabar, us escric els enllaços que he fet servir per escriure el missatge d'avui:
http://www.honkytonks.org
http://www.halloffame.com
http://www.wikipedia.org/wiki/Honky_tonk
http://www.wikipedia.org/wiki/Ragtime
Comentaris