Wild Bunch

Imatge durant l'incendi, facilitada per en Manyo

És d'aquells missatges que no s'haurien d'escriure mai. El Wild Bunch, cremat. Les flames han acabat amb l'espai que tants i tants records ha generat a tanta i tanta gent durant tants i tants anys. No en va era el local country més longeu del país.

Segons ens han explicat, ningú ha pres mal físic, afortunadament, però el dolor s'ha escampat arreu. És un dia trist. Un dia molt trist.

Han cremat unes parets, un sostre i unes fustes que han vist ballar milers de persones. Una barra on han corregut milers i milers de cerveses, xupitos i confidències. Un escenari on s'hi han explicat milers de balls, on s'hi han cantat centenars de cançons. Un oasi de country que ha vist créixer a molts i moltes de vosaltres, de nosaltres.

Però el Wild Bunch era molt més que unes parets, un sostre, unes fustes o una barra. El Wild era un sentiment també. I les flames no han pogut cremar aquest sentiment, ni cap dels records que cadascú/na de nosaltres té i conservarà per sempre del Wild. Ennuagats com estem avui en la tristesa del moment, el Wild ha de seguir obert dins de cadascun de nosaltres.

No podem fer res més que oferir tot el nostre suport i escalf a la Dolors i a tot l'equip.

Perfil del WildBunch a Facebook.

Imatge amb el foc apagat, facilitada per en Mario Travis

Imatge de l'estat en què ha quedat l'antiga barra del Wild Bunch, fotografiada per Countrycat