Crònica del concert de Karen Waldrup al Renegade
La Paqui Monroy ha tingut l'amabilitat d'exercir una vegada més d'enviada especial a un esdeveniment country! En aquesta ocasió al fantàstic concert que la nordamericana Karen Waldrup va oferir al Renegade Music & Dance de Mataró!
La seva crònica, juntament amb les fotografies de la Laura Ribas i els vídeos de l'incansable Quim Fàbregas us faran reviure aquella vetllada des de tots els angles!
Moltes gràcies a tots tres!
Foto de Laura Ribas
Dilluns 17 d'abril a les 18:00h el Renegade obria les seves portes per oferir-nos una estona de ball i el concert de la Karen Waldrup.
Fins l'hora del concert l'encarregada de dirigir el ball i punxar va ser la Neus Lloveras i a quarts de set ella i la Lourdes Martin, van explicar el ball “No Limit” coreografiat per elles mateixes per l'ocasió, ja que el tema triat és una cançó de la Karen, “I Got That Kind Of Time”.
Elles van explicar el ball mentres que la Karen estava per la sala saludant a tothom, mirant, fent-se fotos i filmant com explicaven el ball i com la gent el ballava.
La Karen va dir que va néixer a Louisiana però ara viu a Tennessee, a la ciutat del country, Nashville, ara estava aquí per una petita gira per Europa i resulta que la emissora “Renegade Radio Nashville” es va posar en contacte amb en Toni Polonio per oferir-li el concert de la Karen, i així va començar la presentació del concert, en Toni va explicar això i va posar la presentació gravada del programa de radio, el locutor presentava a la Karen Waldrup! I ella va sortir, una noia jove, rossa, guapa i encantadora, senzilla i entregada al seu públic. 203 persones!!! Deu ni do per el dia que era...
La Karen anava combinant temes propis amb covers forces coneguts com Jolene, Any Man Of Mine, The World, Ring Of Fire (com que tocava sola, en aquest tema es va ajudar amb la veu per fer els “solos” de guitarra i instruments (mireu el vídeo 7, és una divertida interpretació d'aquest tema amb el públic col·laborant), entre altres.
D'alguns temes anava explicant la història de la cançó o alguna anècdota abans de cantar-lo, com per exemple el tema Home, que és on ella se sent bé, on dorm millor, etc.
Va parlar d'un altre tema, “I Hope You Dance”, un fan li va demanar que cantés aquesta cançó de Lee Ann Womack i ella va fer un video on el canta al seu menjador i té més de 22 milions de visites
Va parlar del tema del ball de la Neus i la Lourdes, que els hi estava molt agraida perquè haguessin fet el ball i a més a més li van regalar una samarreta amb el nom d'ella, de la cançó i del ball.
També va parlar del tema “How Great Thou Art”, va explicar que l'havia cantat a l'Església del Sagrat Cor de Jesús a Barcelona, en aquest tema vaig tancar un moment els ulls i em va recordar una mica a la Joey Feek, en algun tema del seu penúltim àlbum dedicat als himnes que cantava quan era petita.
De tant en tant, quan feia un glop, a la primera part d'un got propi que portava amb el seu nom i a la segona part amb ampolla de cervesa, feia un crit on animava a la gent a fer-lo també i acabava dient “And I swallow” (jo entenia això, si no em corregiu)
També ens va explicar la història de la seva guitarra viatgera, resulta que se la va oblidar al tren, a França i quan es va adonar i va preguntar, el tren anava cap a Italia i ella es pensava que hauria d'anar a buscar-la allà, si és que la trobaven, però li van dir que no es preocupés que la guitarra ja estava tornant cap a la ciutat on ella estava i la podria recuperar, va comentar que encara hi ha gent bona al món...
Foto de la plana de facebook de la Karen
En una cançó va demanar a un noi, que no sé qui és, que pugés amb ella a cantar, i ell doncs puja i es posa al seu costat a cantar la tornada de la cançó i a fer-li coros
Foto de Laura Ribas
Us adjunto foto del playlist i lletra d' una cançó que ella tenia a l'escenari, però quan va començar la segona part, el va arrugar i llençar i va improvitzar sobre la marxa.
Mencionar el genial decorat que tenia el Renegade a l'escenari, especialment muntat per l'ocasió, una finestra de fusta, palla, rodes de fusta, caixes i un conjunt de llums impressionant, entre fanalets, gàbies i cortines de llum, un 10 Toni!
Foto de Laura Ribas
Donar les gràcies a la Lourdes Martin que de tant en tant la Karen la cridava perquè traduís el que deia
Foto de Laura Ribas
A l'escenari es va posar un pot perquè la gent anés deixant les propines, per cert un consell, a la propera deixeu-lo fins més tard, just a la última cançó se'l van emportar i potser algú a l'hora de les fotos hagués deixat més.
Va fer unes dues hores de concert, em va agradar molt la seva veu, de les meves que diria algú, els que érem allà ho vam poder comprovar i els que no doncs nois/es un altre concert que us heu perdut i aquest era de franc, no sabeu la sort que tenim que els locals vagin organitzant esdeveniments d'aquest tipus, no els falleu...
Per si algú vol veure el concert en video, en Quim Fàbregas el va filmar tot, mai agrairem prou la feina que fa, us deixo els enllaços:
Paqui GiP, abril 2017
La seva crònica, juntament amb les fotografies de la Laura Ribas i els vídeos de l'incansable Quim Fàbregas us faran reviure aquella vetllada des de tots els angles!
Moltes gràcies a tots tres!
Dilluns 17 d'abril a les 18:00h el Renegade obria les seves portes per oferir-nos una estona de ball i el concert de la Karen Waldrup.
Fins l'hora del concert l'encarregada de dirigir el ball i punxar va ser la Neus Lloveras i a quarts de set ella i la Lourdes Martin, van explicar el ball “No Limit” coreografiat per elles mateixes per l'ocasió, ja que el tema triat és una cançó de la Karen, “I Got That Kind Of Time”.
Elles van explicar el ball mentres que la Karen estava per la sala saludant a tothom, mirant, fent-se fotos i filmant com explicaven el ball i com la gent el ballava.
La Karen va dir que va néixer a Louisiana però ara viu a Tennessee, a la ciutat del country, Nashville, ara estava aquí per una petita gira per Europa i resulta que la emissora “Renegade Radio Nashville” es va posar en contacte amb en Toni Polonio per oferir-li el concert de la Karen, i així va començar la presentació del concert, en Toni va explicar això i va posar la presentació gravada del programa de radio, el locutor presentava a la Karen Waldrup! I ella va sortir, una noia jove, rossa, guapa i encantadora, senzilla i entregada al seu públic. 203 persones!!! Deu ni do per el dia que era...
La Karen anava combinant temes propis amb covers forces coneguts com Jolene, Any Man Of Mine, The World, Ring Of Fire (com que tocava sola, en aquest tema es va ajudar amb la veu per fer els “solos” de guitarra i instruments (mireu el vídeo 7, és una divertida interpretació d'aquest tema amb el públic col·laborant), entre altres.
D'alguns temes anava explicant la història de la cançó o alguna anècdota abans de cantar-lo, com per exemple el tema Home, que és on ella se sent bé, on dorm millor, etc.
Va parlar d'un altre tema, “I Hope You Dance”, un fan li va demanar que cantés aquesta cançó de Lee Ann Womack i ella va fer un video on el canta al seu menjador i té més de 22 milions de visites
Va parlar del tema del ball de la Neus i la Lourdes, que els hi estava molt agraida perquè haguessin fet el ball i a més a més li van regalar una samarreta amb el nom d'ella, de la cançó i del ball.
També va parlar del tema “How Great Thou Art”, va explicar que l'havia cantat a l'Església del Sagrat Cor de Jesús a Barcelona, en aquest tema vaig tancar un moment els ulls i em va recordar una mica a la Joey Feek, en algun tema del seu penúltim àlbum dedicat als himnes que cantava quan era petita.
De tant en tant, quan feia un glop, a la primera part d'un got propi que portava amb el seu nom i a la segona part amb ampolla de cervesa, feia un crit on animava a la gent a fer-lo també i acabava dient “And I swallow” (jo entenia això, si no em corregiu)
També ens va explicar la història de la seva guitarra viatgera, resulta que se la va oblidar al tren, a França i quan es va adonar i va preguntar, el tren anava cap a Italia i ella es pensava que hauria d'anar a buscar-la allà, si és que la trobaven, però li van dir que no es preocupés que la guitarra ja estava tornant cap a la ciutat on ella estava i la podria recuperar, va comentar que encara hi ha gent bona al món...
En una cançó va demanar a un noi, que no sé qui és, que pugés amb ella a cantar, i ell doncs puja i es posa al seu costat a cantar la tornada de la cançó i a fer-li coros
Us adjunto foto del playlist i lletra d' una cançó que ella tenia a l'escenari, però quan va començar la segona part, el va arrugar i llençar i va improvitzar sobre la marxa.
Mencionar el genial decorat que tenia el Renegade a l'escenari, especialment muntat per l'ocasió, una finestra de fusta, palla, rodes de fusta, caixes i un conjunt de llums impressionant, entre fanalets, gàbies i cortines de llum, un 10 Toni!
Donar les gràcies a la Lourdes Martin que de tant en tant la Karen la cridava perquè traduís el que deia
A l'escenari es va posar un pot perquè la gent anés deixant les propines, per cert un consell, a la propera deixeu-lo fins més tard, just a la última cançó se'l van emportar i potser algú a l'hora de les fotos hagués deixat més.
Va fer unes dues hores de concert, em va agradar molt la seva veu, de les meves que diria algú, els que érem allà ho vam poder comprovar i els que no doncs nois/es un altre concert que us heu perdut i aquest era de franc, no sabeu la sort que tenim que els locals vagin organitzant esdeveniments d'aquest tipus, no els falleu...
Per si algú vol veure el concert en video, en Quim Fàbregas el va filmar tot, mai agrairem prou la feina que fa, us deixo els enllaços:
Paqui GiP, abril 2017
Comentaris