"Sants, Territori Country", per Xavier Badiella

SANTS, Territori COUNTRY
Per: Xavier Badiella

Quan tots tenim fitxada la mirada en el fantàstic festival que es fa aquest darrer cap de setmana d’agost a Salardú (Vall d’Aran), resulta que a Sants, barri emblemàtic de la ciutat comtal, es converteix en territori Country amb motiu de la seva festa major. Cert que de trobades per ballar Country-Linedance en tenim forces a la ciutat, però tant seguides i concentrades en un espai com aquest, es poc habitual.

Des de el dilluns al vespre, al carrer Papin, fins diumenge al matí a la cantonada Watt-Masnou, poden trobar vàries propostes per gaudir de la gresca “countrera”. Algunes sessions són amb classe inclosa i/o exhibicions, com la de dilluns al carrer Papin a càrrec d’en Joan Lopez, el dijous al carrer Gayarre teníem a la Ilu Muñoz amb més exhibicions i classes, naturalment amb ball lliure per tothom.

El plat fort era divendres per la tarda, doncs coincidien quasi en el temps dues ballades simultànies, a la Plaça de la Farga estaven els amics de “Magoria” en la seva IIIª edició de la trobada amb Xavier Badiella al capdavant, ball lliure tota l’estona, mentre que el Manel i la Carme estaven fent gresca al carrer Galileu amb escassa mitja hora de diferència. No acaba aquí l’activitat, diumenge pel matí s’acomiadava el Country amb el grup Maverick de l’Alfons i la Mª Jesús, a la cantonada de Watt-Masnou, també amb una trobada ja fitxa al calendari d’aquesta Festa Major.

Algú pot pensar que un excés de trobades fa que el públic es dispersi molt i al final acabem essent “quatre gats”, doncs ves per on, no és exactament així, pel que he pogut constatar, mercès a l’amistat amb força gent, que ha assistit a una o vàries d’aquestes trobades, la concurrència ha estat força gran.

Cal tenir en compte vàries qüestions alhora de valorar la participació en un esdeveniment, no només el fet de si coincideix amb un altre esdeveniment. Cal entendre en quin context es fa, les dates que condicionen el moviment de persones i també quin poder de convocatòria tenen els propis organitzadors. Curiós doncs tots aquests aspectes, que ben analitzats resulten ser més positius i no pas, com ja he sentit massa sovint, els volen presentar com a negatius.

Final del període de vacances, molta gent encara no ha tornat a la feina, Festival de Salardú, fantàstic en tots els aspectes, aspectes aquests que faria pensar en una baixa assistència, però no, res més lluny de la realitat, resulta que a totes les trobades d’aquests dies a Sants, hem trobat sempre més d’un centenar de persones ballant a tort i a dret, en algunes ocasions es multiplicava aquesta xifra, en d’altres oscil·lava amunt o avall durant tota la trobada. Sorprèn que fins i tot coincidint en la mateixa franja horària dues trobades fessin el ple. Potser no ens hauria d’estranyar si tenim tot i que d’aficionats a ballar en som força, Barcelona és molt gran, no tothom fa les mateixes vacances, o no pot desplaçar-se. A més, hi ha qui repeteix cada dia a un lloc diferent, gent de les poblacions properes que aprofita els darrers dies festius per ballar a “tope”. En resum, som els que som i en som força, més dels que ens pensàvem, això ens fa pensar que l’afició a ballar va creixent i que aquesta activitat engresca cada dia a més gent.