Crònica Salardú Country Rock Festival 2015

(Version tradusida ar aranés)

Ja tenim un futur Festival de Craponne al nostre país?
Per Josep Ponsà

Per segon any consecutiu, la vila de Salardú (municipi de Naut Aran) va acollir el Festival Country Rock que duu el seu nom. Amb en Victor com a cap visible d'un extens equip de persones que van treballar de valent (de fet, des de feia mesos) perquè tot funcionés tant bé com fos possible. I, creieu-nos, ho van aconseguir amb nota.

Si la primera edició del festival ja va guanyar el Sí dels aficionats, en aquesta tot sembla indicar que obtindrà el mateix reconeixement. Amb coses a millorar, malament rai si no n'hi hagués, però amb bona nota. No ha de ser gens senzill fer que una orquestra com la que hi ha darrere d'un festival soni bé.

Ja em perdonareu el símil religiós, però va ser un festival que va incloure activitats per les dues parròquies de creients més definides: els dansaires i els musicòlegs. I per molt que discutim i fem voltes i voltes sobre els dos grups i els seus motius (la Neus ha popularitzat el terme "bucle" per definir les eternes discussions sobre el tema...), sembla ser que seguiran existint (a menys que el Tribunal Constitucional intervingui, que vist com està el pati no ho descartaria...).

Per tant, penso que a algú que mirés el món del country des de fora i sense el sentiment de molts de nosaltres, no li semblaria estrany que un festival que pretén ser multitudinari aplegués totes dues sensibilitats, amb workshops de ball i concerts de tota mena. I que cadascú vagi a on vulgui: a ballar, a escoltar música en directe o a totes dues coses.

Van ser uns dies d'ambient cordial i familiar (vaig ser-hi des de dijous fins a dissabte a la nit). És un festival pensat perquè també les famílies puguin assistir-hi sense massa maldecaps. Les zones infantils estaven molt ben plantejades, amb diferents espais i activitats ben organitzades (gimcanes, tir al plat, inflables i una zona de munyir vaques). Amb monitors acreditats que vetllaven per la bona marxa en cadascuna de les atraccions.

Potser com a punt a millorar de la zona infantil podríem dir que va haver-hi moments de les nits de divendres i dissabte que es va saturar una mica la zona d'inflables. També hi havia moments en què coincidien nens petits amb xicots més espavilats a la mateixa atracció, i no sempre era senzill gestionar-ho pels més menuts. Però gràcies als monitors que en tot moment eren presents a cada atracció no hi va haver cap incident a destacar.

A nivell de ball, ja em perdonareu però no puc dir-ne gaire cosa. No vaig assistir a cap workshop ni vaig usar gaire estona la pista de ball muntada per l'ocasió davant l'escenari (encara que en Ramon aconseguís una foto meva ballant, al més estil paparazzi! :-D). Deixaré als més dansaires les opinions al respecte.

A nivell musical, vaig poder assistir a molts dels concerts programats, per bé que no a tots. Em vaig perdre el cap de cartell Peter Myles, per exemple (coses de viatjar amb nens acostumats a anar a dormir aviat :-)). Tampoc vaig poder sentir a Inblauk, bona part del concert d'Alex T, la primera actuació de les Country Sisters o els concerts de diumenge.

En canvi, sí que vaig poder sentir la Creedance Country Band, els Dusty Roads, Marta Iron, Casino's Country Club, The Barroom Buddies Band, la segona actuació de les Country Sisters i els The Country Revival Farmers.

Penso que el cartell del festival d'enguany va permetre que diferents gustos musicals s'hi veiessin representats.

Els qui busquen més el ball en línia van tenir tant a la Creedance com als Casino's o els Revival Farmers. Els qui busquen més la música van tenir també les seves actuacions, amb uns Dusty Roads que semblaven vinguts de Texas, un Alex T creant un espectacle total jugant amb la música en viu i l'us de la pantalla i efectes sonors o una Barroom Buddies Band donant-ho tot a l'escenari amb el seu repertori outlaw a raig. I una vegada més es va demostrar l'alt nivell de moltes de les bandes catalanes. Qui ho diu que no podrien fer el salt a Europa?

Per mi és un gran encert que el festival tornés a comptar amb les millors bandes nacionals del moment. Encara que els més habituals les escoltem sovint, hi han de ser. Convocar a bandes locals alimenta el cercle virtuós: més concerts, més preparació de les bandes, més nivell, més atractiu pel públic, més públic i més concerts. Aquest "bucle" sí que l'hem de potenciar entre tots.

Potser el què més em va grinyolar a nivell musical van ser les Country Sisters, ja que més que un concert era un espectacle de ball. A més a més, veient la fama a nivell europeu que tenien me l'esperava molt més enèrgic i atractiu visualment parlant. Potser era degut a que vaig veure la segona actuació del grup. Opinió 100% personal, va ser el punt negatiu del cartell. Ara bé, estic segur que deuria agradar a molts, veient el públic que es va aplegar a veure-les.

El balanç dels 3 dies que vaig viure de festival és molt positiu. El recomanaria a qui no hi hagi estat mai abans? Decididament sí. És més, ja estic mirant de reservar amb temps hotels de cara l'any vinent (ja és oficial, serà els dies 25, 26, 27 i 28 d'agost de 2016).

Com diu el títol de la crònica: tenim un futur Festival de Craponne al nostre país?

És aviat per dir-ho, no ens enganyem. S'ha de treballar molt encara per anar cremant edicions i etapes i fer-lo créixer de mica en mica. Però els fonaments s'estan construint prou bé. Són dues edicions, amb força públic, amb bones opinions dels aficionats, amb recolzament institucional, amb gent vinguda d'arreu, apostant per música i ball a parts iguals,... L'aroma és bona! Ara cal corregir les errades i seguir insistint amb els encerts. Tant de bo tots puguem aportar el nostre granet de sorra per aconseguir un gran festival country a la Vall d'Aran, que d'aquí a uns anys pugui aplegar a milers d'aficionats i artistes internacionals de primera línia. Els inicis són difícils, però l'any vinent ja arribarem a la tercera edició i pot ser la consolidació del festival, necessària per seguir creixent en mida i públic i poder aspirar a molt més.

Felicitats a l'organització i els millors desitjos de cara l'any vinent!

Enllaços relacionats:
Fotografies fetes per Countrycat
Web oficial del festival
Pàgina del festival a Facebook