Crònica del XV Festival Ballscountry i Linedance de Palafrugell
La Paqui hi ha tornat! Quan encara belluga la seva crònica dels 20 anys del Wild Bunch, ja ens ha enviat un nou resum! En aquesta ocasió, ens explica què va donar de si el magnífic festival de Ballscountry, que cada any (i ja en van 15!) organitzen la bona gent d'en Rafel Corbí, Rosa Llenas i família. Moltes gràcies Paqui!
Deixeu-me aprofitar que si voleu fer com la Paqui o en Xavi Badiella i col·laborar amb Countrycat enviant-nos els vostres escrits, només cal que ho feu al mail countrycat@gmail.com i els publicarem amb molt de gust!
Dit això, us deixem amb la crònica!
15è Festival Internacional de Balls Country i Line Dance Girona- Costa Brava
15-16 i 17 de maig 2015 – Palafrugell
Per Paqui Monroy
I enguany ja van 15!!! El Festival ha anat canviant de població però la majoria d’anys s’ha fet a Palafrugell, nosaltres hem assistit des de fa una piiiila d’anys, quan vam conèixer en Rafel i la Rosa, els caps organitzatius de tot, a Platja d’Aro, ens vam presentar com a Pagadanjo a fer el ball Circle Coast i el Pagadanjo, fa força temps, oi?
Però parlem d’aquesta edició, el divendres a les 19h es feia la benvinguda, a la barra es donava un cocktel i la gent que venia els tres dies se’ls feia entrega del pack de benvinguda, un sobre amb unes galetes casolanes amb el número 15, uns descomptes per botigues i museus de la població, un bolígraf, una consumició i no sé que més…
En Gabi va pintar un mural amb els organitzadors que portaven més anys treballant pel festival i era el fons de l’escenari, vam arribar just per penjar-lo a l’hora de començar…
Foto de Paqui Monroy
La música va començar a sonar, a les taules es podien trobar uns paperets per què fessis les teves peticions, d’aquesta manera anava sonant una mica a gustos de tots, ja que el festival està pensat per això per a que la gent de diferents procedències i estils gaudeixin tots plegats, et pots trobar que ara sona un tema super clàssic de l’Alan Jackson i la propera sigui una cumbia que han demanat els italians i no passa res, tothom content.
Quan ja hi havia un munt de gent, potser cap a mitjanit, es van posar dues cadires al centre de la pista perquè seguessin en Rafel i la Rosa, els hi havien preparat un reportatge d’imatges d’anteriors edicions del festival i quan va acabar hi havia un missatge a la pantalla gegant que tothom anés cap al bar… hi havia un pastís de molts pisos amb una imatge del Rafel i la Rosa que deia per molts anys més i un altre pastís que deia de tots els que us estimen, potser em quedaria amb aquest moment com un dels més emotius del festival, en Rafel es va emocionar molt i això toca, ens l'apreciem molt a aquest paio, i n’hem viscut bastantes experiències amb ell, de bones i no tan bones i aquesta va ser especial.
Foto de Laura Ribas
Foto de Paqui Monroy
Ja fa anys que els instructors són els mateixos; en John Grrowler, la Debbie Ellis, la Chris Hodgson, l’Adrian Churm, l’any passat es va afegir la Patrizia Porcu i aquest any en Andrew i la Sheila Palmer, especialistes en balls de parella.
Els instructors convidats van explicar un ball cada un, cada dia del festival, o sigui que en total 18 balls en els workshops, massa pel meu gust, un detall i una felicitació per l’organització ja que aquest any podies agafar el full de ball, en català i en anglès, allà mateix, quan explicaven el ball ja tenies el full a la teva disposició.
Us enganxo el link dels workshops, on podeu trobar els fulls I la música, en alguns casos lenta i ràpida: http://www.costabravalinedancefestival.com/workshops
I el dissabte continua la festa, al matí workshops oberts a tothom amb tots els instructors i a més a més a un gimnàs molt proper (però faltava indicacions per arribar, vam donar voltes més d’un quart d’hora per trobar-lo) es feien dues classes especialitzades, una de Waltz amb l’Adrian Churm i una altra de balls de parelles amb l’Andrew i la Sheila Palmer, nosaltres vam anar a la de parelles, com que vam arribar tard perquè no ho trobàvem ja havien fet un ball, ells van explicar dos balls coreografiats i una mica de base i figures de two step, (els balls també els podeu trobar al link anterior) ens va agradar molt el segon ball amb música dels Zac Brown Band, una de les que es pot salvar de l’últim àlbum, Homegrown i fer el two step va estar molt bé perquè així vam poder recordar com es marquen les voltes bàsiques i alguna figura nova molt xula, el màgica! Ens vam quedar parats de la quantitat de parelles que van anar a la classe.
Foto de Paqui Monroy
Hora del dinar, l’organització havia previst un dinar per qui es volgués apuntar, es feia a la Fraternal, un lloc proper a la sala, dues fileres ben llargues de comensals. Vam dinar i ràpid cap a la sala perquè començava la competició, part important del festival, aquest cop portàvem alumnes i els nervis de la primera vegada no els treu ningú, els consells eren fàcils i clars, us heu d’imaginar que esteu a la classe de cada setmana, que el públic no us mira i no patiu que jo, o sigui l’instructor, balla amb vosaltres, res, fàcil oi?
No em posaré a mencionar ni categories, ni posicions, qui vulgui que consulti el link adjunt: http://www.costabravalinedancefestival.com/results
Només comentar que super contents amb els resultats de tots els nostres, teníem gent que feia molt poquet que ballava, els nens que només ballen per les competicions, gent que fa molt temps que balla però poc li agrada competir però a tots ells els felicito i sé que la experiència va ser molt bona, que s’han quedat amb ganes de més, que tot i que els resultats són molt bons han aprés que no es tracta d’anar a competir només, es tracta d’anar a passar-ho bé, a gaudir del ball, de la música, de la relació amb els teus, sabeu la pinya què ha fet aquest grup? Això no té preu…
I amb moltes ganes de tornar-hi en la propera edició.
Foto d’Emma Argiles
Després de la competició, el ball va continuar i es van mencionar els Hall Of The Fame d’aquest any, aquesta menció es fa des de l’any passat, i les dues incorporacions d’aquest any van ser:
En Quim Fàbregas i la Laura Ribas en agraïment a tota la feina que fan de vídeos i fotos
El Grup Country Riders per la seva assistència al Festival des de fa molts anys
Fotos de Laura Ribas
Fotos de Laura Ribas
I s’haurien d’haver entregat els premis de les votacions que ballscountry organitza anualment, però per un problema amb el powerpoint es va decidir no fer-ho, crec que hagués estat bé perquè hi havia present molts dels finalistes… però coses que passen… i més tard, a finals de setmana es va penjar el vídeo on s’anunciaven tots els finalistes i guanyadors.
El diumenge hi havia diferents activitats simultànies a la mateixa hora, tot en un matí…
A la plaça Nova actuació –Jam Session dels Juke Mountain String Band i a la plaça de Can Mario dues actuacions, primer els Combo’S k Soni i després els The Bazaga’s
A la Sala la Bòbila, workshop amb els instructors convidats.
Com enteneu no ens podiem partir i nosaltres per motius evidents (en Gabi tocava a la Jam) ens vam quedar a la Pl. Nova, un sentiment estrany, la plaça estava tota plena de carpes de tots els grups polítics del poble (ja que era el cap de setmana abans de les votacions) i semblava l’actuació per aquest motiu… però res, ells si van instal·lar i van començar a tocar…
Foto Paqui Monroy
Després cap a dinar, avui hi havia més gent, fins a tres taules llargues de comensals, i fins aquí la nostra col·laboració amb el festival, ja que a la tarda ens tocava treballar, el festival va continuar amb ball fins a la nit.
I per cert ja hi ha dates de l’any que ve, RESERVEU el cap de setmana 27-28 i 29 de maig del 2016.
Ens veiem ballant!!!
Paqui Monroy dels GiP
Deixeu-me aprofitar que si voleu fer com la Paqui o en Xavi Badiella i col·laborar amb Countrycat enviant-nos els vostres escrits, només cal que ho feu al mail countrycat@gmail.com i els publicarem amb molt de gust!
Dit això, us deixem amb la crònica!
15è Festival Internacional de Balls Country i Line Dance Girona- Costa Brava
15-16 i 17 de maig 2015 – Palafrugell
Per Paqui Monroy
I enguany ja van 15!!! El Festival ha anat canviant de població però la majoria d’anys s’ha fet a Palafrugell, nosaltres hem assistit des de fa una piiiila d’anys, quan vam conèixer en Rafel i la Rosa, els caps organitzatius de tot, a Platja d’Aro, ens vam presentar com a Pagadanjo a fer el ball Circle Coast i el Pagadanjo, fa força temps, oi?
Però parlem d’aquesta edició, el divendres a les 19h es feia la benvinguda, a la barra es donava un cocktel i la gent que venia els tres dies se’ls feia entrega del pack de benvinguda, un sobre amb unes galetes casolanes amb el número 15, uns descomptes per botigues i museus de la població, un bolígraf, una consumició i no sé que més…
En Gabi va pintar un mural amb els organitzadors que portaven més anys treballant pel festival i era el fons de l’escenari, vam arribar just per penjar-lo a l’hora de començar…
Foto de Paqui Monroy
La música va començar a sonar, a les taules es podien trobar uns paperets per què fessis les teves peticions, d’aquesta manera anava sonant una mica a gustos de tots, ja que el festival està pensat per això per a que la gent de diferents procedències i estils gaudeixin tots plegats, et pots trobar que ara sona un tema super clàssic de l’Alan Jackson i la propera sigui una cumbia que han demanat els italians i no passa res, tothom content.
Quan ja hi havia un munt de gent, potser cap a mitjanit, es van posar dues cadires al centre de la pista perquè seguessin en Rafel i la Rosa, els hi havien preparat un reportatge d’imatges d’anteriors edicions del festival i quan va acabar hi havia un missatge a la pantalla gegant que tothom anés cap al bar… hi havia un pastís de molts pisos amb una imatge del Rafel i la Rosa que deia per molts anys més i un altre pastís que deia de tots els que us estimen, potser em quedaria amb aquest moment com un dels més emotius del festival, en Rafel es va emocionar molt i això toca, ens l'apreciem molt a aquest paio, i n’hem viscut bastantes experiències amb ell, de bones i no tan bones i aquesta va ser especial.
Foto de Laura Ribas
Foto de Paqui Monroy
Ja fa anys que els instructors són els mateixos; en John Grrowler, la Debbie Ellis, la Chris Hodgson, l’Adrian Churm, l’any passat es va afegir la Patrizia Porcu i aquest any en Andrew i la Sheila Palmer, especialistes en balls de parella.
Els instructors convidats van explicar un ball cada un, cada dia del festival, o sigui que en total 18 balls en els workshops, massa pel meu gust, un detall i una felicitació per l’organització ja que aquest any podies agafar el full de ball, en català i en anglès, allà mateix, quan explicaven el ball ja tenies el full a la teva disposició.
Us enganxo el link dels workshops, on podeu trobar els fulls I la música, en alguns casos lenta i ràpida: http://www.costabravalinedancefestival.com/workshops
I el dissabte continua la festa, al matí workshops oberts a tothom amb tots els instructors i a més a més a un gimnàs molt proper (però faltava indicacions per arribar, vam donar voltes més d’un quart d’hora per trobar-lo) es feien dues classes especialitzades, una de Waltz amb l’Adrian Churm i una altra de balls de parelles amb l’Andrew i la Sheila Palmer, nosaltres vam anar a la de parelles, com que vam arribar tard perquè no ho trobàvem ja havien fet un ball, ells van explicar dos balls coreografiats i una mica de base i figures de two step, (els balls també els podeu trobar al link anterior) ens va agradar molt el segon ball amb música dels Zac Brown Band, una de les que es pot salvar de l’últim àlbum, Homegrown i fer el two step va estar molt bé perquè així vam poder recordar com es marquen les voltes bàsiques i alguna figura nova molt xula, el màgica! Ens vam quedar parats de la quantitat de parelles que van anar a la classe.
Foto de Paqui Monroy
Hora del dinar, l’organització havia previst un dinar per qui es volgués apuntar, es feia a la Fraternal, un lloc proper a la sala, dues fileres ben llargues de comensals. Vam dinar i ràpid cap a la sala perquè començava la competició, part important del festival, aquest cop portàvem alumnes i els nervis de la primera vegada no els treu ningú, els consells eren fàcils i clars, us heu d’imaginar que esteu a la classe de cada setmana, que el públic no us mira i no patiu que jo, o sigui l’instructor, balla amb vosaltres, res, fàcil oi?
No em posaré a mencionar ni categories, ni posicions, qui vulgui que consulti el link adjunt: http://www.costabravalinedancefestival.com/results
Només comentar que super contents amb els resultats de tots els nostres, teníem gent que feia molt poquet que ballava, els nens que només ballen per les competicions, gent que fa molt temps que balla però poc li agrada competir però a tots ells els felicito i sé que la experiència va ser molt bona, que s’han quedat amb ganes de més, que tot i que els resultats són molt bons han aprés que no es tracta d’anar a competir només, es tracta d’anar a passar-ho bé, a gaudir del ball, de la música, de la relació amb els teus, sabeu la pinya què ha fet aquest grup? Això no té preu…
I amb moltes ganes de tornar-hi en la propera edició.
Foto d’Emma Argiles
Després de la competició, el ball va continuar i es van mencionar els Hall Of The Fame d’aquest any, aquesta menció es fa des de l’any passat, i les dues incorporacions d’aquest any van ser:
En Quim Fàbregas i la Laura Ribas en agraïment a tota la feina que fan de vídeos i fotos
El Grup Country Riders per la seva assistència al Festival des de fa molts anys
Fotos de Laura Ribas
Fotos de Laura Ribas
I s’haurien d’haver entregat els premis de les votacions que ballscountry organitza anualment, però per un problema amb el powerpoint es va decidir no fer-ho, crec que hagués estat bé perquè hi havia present molts dels finalistes… però coses que passen… i més tard, a finals de setmana es va penjar el vídeo on s’anunciaven tots els finalistes i guanyadors.
El diumenge hi havia diferents activitats simultànies a la mateixa hora, tot en un matí…
A la plaça Nova actuació –Jam Session dels Juke Mountain String Band i a la plaça de Can Mario dues actuacions, primer els Combo’S k Soni i després els The Bazaga’s
A la Sala la Bòbila, workshop amb els instructors convidats.
Com enteneu no ens podiem partir i nosaltres per motius evidents (en Gabi tocava a la Jam) ens vam quedar a la Pl. Nova, un sentiment estrany, la plaça estava tota plena de carpes de tots els grups polítics del poble (ja que era el cap de setmana abans de les votacions) i semblava l’actuació per aquest motiu… però res, ells si van instal·lar i van començar a tocar…
Foto Paqui Monroy
Després cap a dinar, avui hi havia més gent, fins a tres taules llargues de comensals, i fins aquí la nostra col·laboració amb el festival, ja que a la tarda ens tocava treballar, el festival va continuar amb ball fins a la nit.
I per cert ja hi ha dates de l’any que ve, RESERVEU el cap de setmana 27-28 i 29 de maig del 2016.
Ens veiem ballant!!!
Paqui Monroy dels GiP
Comentaris