Crònica del VII Festi 66 a Saint Esteve, França

Una vegada més hem tingut la sort de comptar amb la Paqui Monroy, fent d'enviada especial al VII Festi 66 de Saint Esteve (França), els passats 13 i 14 de juny. Pel que explica, va ser una experiència molt agradable, entren ganes de no perdre's la següent edició! Moltes gràcies xicota!


VII Festi 66 a Saint Esteve – France
13 i 14 de Juny de 2015
Per Paqui Monroy


El dissabte ens vam aixecar d’hora i cap a França, si, molt a prop de frontera, però França, després de fer esperar als nostres companys de viatge durant una bona estona, habitual en nosaltres per qui ens conegui, és que no s’acaba mai… tens les botes? el necesser? les coses dels nens? l’ordinador? Alguna cosa de menjar pel camí ? i unes quantes més per no sé què… res que havíem de sortir a les 6.30 i eren les 6.52 quan arribàvem a casa dels companys… Sorry!!!!

Bé, allà els horaris són molt diferents, (bé entre altres coses que aniré detallant i comparant amb coses d’aquí). L’inici del cap de setmana era amb l’obertura de portes a les 9.30 h, a l’entrada una taula parada amb termos amb cafè, llet, sucs i diverses magdalenes per rebre la gent que venia al Workshop, que començava en breu, a les 10 h en punt la Texasval, la instructora de l’associació DCDM va començar les classes, us detallo els balls i els instructors convidats:

La Texasval, va ensenyar el Sweet Dummy, el nou ball de la Montse Chafino (Sweet), En Quim Aymerich va ensenyar el Corn Don’t Grow, la Muntsa Sidera ens va explicar el Cheerleader i en Gabi Ibáñez el seu nou ball GiPster. Una de les diferències de les que us parlava vers aquí, és que quan fan workshop, són classes i prou, o sigui l’instructor explica, posen la música del ball ensenyat i descansen uns minuts, sense punxar música ni res, i al cap d’uns minuts doncs el següent instructor i no passa res i tothom content i relaxat! No passa res si entre classes no hi ha música per ballar, la gent xerra, va a la barra, a la taula amb els companys… ( com aquí vaja…)

A les 12.30 h hi havia un petit passeig de motos i cotxes americans pels voltants del poble, una noia molt agradable que té una trucker, ens va convidar a fer el passeig ( a mi!!! que no m’agraden les motos) però bé encantada i una nova experiencia! i els nens van pujar a un Cadillac El Dorado, super emocionats… Merci Philippe del Campo et Chris Pilsa.

Quan vam tornar van fer el discurs de benvinguda, la gent de l’associació va sortir al mig de la pista i la presidenta, la Marie José Lluis va parlar i va acabar el seu discurs amb un missatge molt bonic…la foto parla per si sola

Foto Paqui Monroy

I després dels parlaments, la dansa de l’amistat, ells, la gent de Saint Esteve tenen per costum ballar el Sunday Driver agafats de les mans, i després del bridge agafats per l’esquena, algun dia ens explicaran la història…

Foto de Ferran Sanz

Tot seguit un aperitiu, beguda i picapica per tothom i llavors qui volgués podia comprar “la restauration rapide” que en diuen ells, entrepans, paninis i patates fregides, tot fet per ells, és la única recaptació que tenen del festival ja que no cobren entrada, tots els actes són gratuïts, totes les despeses l’assumeix l’associació !!

A les 14.30h va començar la música per ballar, no sé si sabeu que a tots els llocs de França, si més no a tots els que hem anat, sempre comencen amb la mateix ball en el playlist, (llistat de balls) el Hooked Country, i a partir d’aquí tot un llistat de 145 balls, que anaven parant per fer les activitats que tenien preparades a la programació i quan acabava l’activitat doncs continuaven el llistat, una de les activitats era Initiation, que vol dir explicació ràpida d’un ball facilet perquè tothom el pugui aprendre, la Mauricette ens va explicar el Train 4222, sentiment especial en aquest moment per mi, en recordar al nostre estimat Emili, i més tard va explicar el Hot & Easy.

Una altra activitat de la tarda va ser les diferents demostracions dels grups que havien vingut, cada grup s’havia preparat un ball o un mix per fer una exhibició, totes molt ben presentades i diverses, per tots els gustos, deixeu-me que destaqui i mencioni quatre demos, amb tots els meus respectes per la resta. Fa mesos que la Marie José i la Pascale ens van demanar ballar amb elles el nostre ball Change, ens va fer molta il•lusió ballar amb elles. Gràcies guapes, ho vau fer genial. Una sorpresa que ens va tocar, és quan tota la gent de DCDM de Saint Estève va sortir a la pista, eren un munt i van ballar el JR, al gener ens vam escapar un vespre i els hi vam fer una visita i en Gabi els hi va explicar el ball, i ara ells feien la demo, són una passada aquesta gent, super agraïts… un altre moment emotiu va ser quan el grup “Vivre à Canet” de Canet de Rousillon, van sortir a pista i van ballar el Country Gal, aquest si que no ens l'esperàvem, quan van acabar de ballar, en Gabi va anar cap a ells a donar-los les gràcies i resulta que el ballarí més gran tenia 82 anys !!!! un exemple a seguir…sabeu la satisfacció que fa això? Val la pena seguir doncs..

Foto de Paqui Monroy

I la última sorpresa, quan va sortir el grup “Western Attitude”, la Texasval va presentar un ball de parelles, i recordo que amb en Gabi vam dir, a veure quin fan? potser el podrem aprendre… (no sé si sabeu que els balls de parelles són els que més m’agraden, sempre dic que és una llàstima que aquí a Catalunya se'n ballin tan pocs, quan anem a França és una enveja veure tantes parelles ballant) i quan estaven totes les parelles a pista, col•locades per començar a ballar presenten el nom del ball, MARRIED, ens van cridar perquè balléssim amb ells, tocada i enfonsada!!! Wow !!

Quan van acabar les demos, la gent de l’associació va repartir un record per cada grup que havia participat.

Foto d’Encarna Garcia

Després vam anar a fer un volt, ja que vam anar amb els nens i portaven des de les 10 del matí a la sala i estaven una mica saturats, vam anar a passejar per Baixas, un poblet del costat, molt petitó, tranquil, molt maco…

A les 21 h començava el concert dels The Country Revival Farmers” però quan vam arribar ja era molt tard, vam veure les 3 o 4 últimes peces.

Després del concert va continuar la música punxada fins la matinada.

El diumenge programa similar, al matí workshops a càrrec de la Texasval i els GiP, els balls van ser els següents:

La Texasval va explicar el Cheerleader, repàs ja que s’havia fet el dia abans i el Still, que és coreografiat per ella mateixa.

I els GiP vam explicar el Dublinant i el Voilà, tots dos propis.

Foto Paqui Monroy

A la mateixa hora de les classes va haver-hi una passejada en moto pel poble.

Quan van acabar les classes, aperitiu i dinar .
A la tarda van començar punxant el llistat de balls i la Initiation a càrrec de la Mauricette que ens va explicar el ball Boogie Queen.
I tot seguit les demos dels grups i música per ballar fins les 19h.

Nosaltres vam marxar després de dinar ja que a la tarda havíem d’estar al Wild.

Si teniu ocasió l’any que vé aneu-hi, no és massa lluny i la gent i l’ambient és extraordinari.

Ens veiem ballant !!!

Paqui Monroy