Més de 4.000 joguines

Més de 4.000 joguines
Per: Xavier Badiella

Doncs sí:, hem superat el repte de les 4.000 joguines recollides! Segurament ha ajudat el fet que cada cop som més conscients de la problemàtica que viu el nostre país, amb una crisi tan llarga i profunda, que colpeix a tanta gent sense preguntar, qui, què i com.

Cap Nen Sense Joguina arribava a la cinquena edició amb varis reptes, alguns de quantitat i d’altres menys tangibles però alhora més humans. Calia superar la pèrdua del nostre benvolgut Emili i no deixar-se abatre pel record d’una persona entregada com era ell. Calia fer pinya, demostrar-nos a nosaltres mateixos que érem capaços de seguir endavant. Carai, doncs sí, hem estat capaços de seguir endavant i superar tots els reptes. Cosa que gratifica tots els esforços que comporta organitzar un esdeveniment com aquest.

Deixeu-me agrair-vos primer a tots els que pugueu llegir aquesta crònica, mercès per haver fet possible un diumenge com el passat 30 de Novembre a Argentona. Mercès a tots els que vàreu venir malgrat la pluja, en algun moment érem mes de 500 persones omplint el pavelló poliesportiu d’aquesta vila del maresme (ja que molta gent només estava una estona a la festa, he fet els meus càlculs i unes 800 persones varen anar passant durant les 4 hores que durà l’esdeveniment). Agrair a les 116 entitats i Associacions que han col•laborat enguany a la campanya de recollida, al grup High Cross Country Band, als amic Valencians, els Francesos, els Austríacs, al Dan McFlyer, i a tots aquells que no sé el nom i segur que hem deixo, però gràcies a tots, ha estat possible un altre cop un diumenge per recordar i explicar.

Doncs anem per feina. Ja a primera hora, és a dir a les 9 del matí, les corregudes per tenir-ho tot enllestit es feina evidents al pavelló d’Argentona, la pluja no facilitava les coses. Però tant se val, allí estaven els voluntaris pencant com a “jabatos”. Just s’obren les portes i en “Vander” ha de fer sonar música per engrescar la gent. Es comencen a amuntegar joguines, el recompte es fa imprescindible. Cal animar a la gent. La pista comença a omplir-se de balladors. A les 10:30 el primer recompte arriba a les 2.570 joguines, molt bona xifra però encara estem lluny del nostre rècord. L’actuació de la High Cross Country Band omple la pista que al ser més gran que la de l’any passat es veu una mica buida tot i les 200 persones que s’hi belluguen.

Són tot just les 11:30 i comença l’actuació dels amics vinguts de València, en Juaner i la Mari Cruz, el ximple del “Cele” fent riure i ballar al públic el seu “Feliz Navidad” o el que és el mateix la “Mery se ha roto la Chirstma”. Un sentit homenatge a l’Emili ballant plegats la seva coreografia preferida el “Be Strong” ens feu enyorar una mica, però sortosament teníem a la H.C.C.Band per tornar-nos a animar la festa.

A meitat de recorregut s’anuncia una nou recompte, 3.970 joguines. Ostres! falta tant poquet per superar les 4.000 que sembla impossible, però succeeix i amb un quart d’hora superem la xifra màgica “RÈCORD”, aplaudiments que ressonen fort anuncien que ens hem superat altre cop. La festa encara continua, amics vinguts d’Àustria i França ens visiten per unir-se a la gran festa solidària, també han portat joguines que van sumant al nou rècord. Aprofitem la seva estada perquè ens facin una bonica i trepidant exhibició de ball estil “Català”, molt aplaudida i emotiva. No parem i continua la Banda tocant en directe per acabar el seu extens repertori. No hem acabat del tot, el Dan McFlyer com cada any ens fa ballar, aquest cop en parella i en cercle, una bonica coreografia de l’Emili que engresca a forces persones. Tot un repte també superat doncs ningú es desdiu i aconseguim ballar tots plegats amb molt xerinola. El temps se’ns escola de les mans i la fi de la festa arriba, no abans sense donar la paraula al grup del Teaming i la campanya de recollida de taps solidaris, que aprofitem aquesta magnífica trobada per fer més ressò del que voldríem.

Tot té un temps que s’acaba i aquesta edició, la cinquena, li toca la seva fi. Ha estat un diumenge per recordar i com no, per repetir. Us esperem a la propera edició, quin repte haurem de superar? Preparats pel que faci falta!