L'últim de la Steel Horse Band

Photo by Countrycat

Va ser una nit especial.

Agredolça. Amb ganes de sentir-los una vegada més, però conscients que els temes que anaven caient queien per sempre. Sincerament, en cada cançó aquest sentiment creixia. I no perquè el nivell de la banda, o la seva entrega, no fos l'habitual. Com sempre, la Steel Horse va demostrar que, tot i l'adéu, encara ens podria fer passar grans nits de country. Però el fet de ser l'últim pesava molt.

Emotiva. La banda va estrenar alguns temes durant la nit, i no hi va faltar el "Carmín en el cristal", quan ja semblava que se l'havien oblidat. En Toni Polonio, bateria original de la banda, també va pujar dalt l'escenari a la part final del concert, i va demostrar que la seva feina actual no li ha fet oblidar com es toca una bateria...


Va ser especial el parell de temes que van tocar el duet original, l'embrió del què fins ahir era la banda. En Josep Pérez Granero i el Jose Antonio Guirado, sols a l'escenari. Hats off!

Freda. La temperatura molt baixa de l'exterior va afegir-se a la tristor per l'adéu i el resultat va ser un ambient poc càlid. Massa distància entre el grup i la gent, que semblava que passéssim un atac víric de vergonya. Només la vam superar als darrers temes. Ah, i també quan la banda va llançar samarretes al públic (clar, si no ens arribem a acostar aleshores les samarretes no haguessin arribat on era la gent...).

Incomprensiblement, tot i que hi havia força gent, no es va omplir la sala. Si l'adéu definitiu d'una banda com la Steel Horse no pot omplir a petar un local com el Renegade, per molt que hi hagués hagut dos concerts recentment també de despedida, no és una bona notícia. D'acord, la crisi apreta. Però era l'adéu de la Steel Horse Band, coi.

Sorprenent. Un cop amagat. La rematada final va ser quan un cop havia acabat el concert, en Josep va fer pujar en Gabi Ibañez a l'escenari, banjo ol' time en mà, i van fer un quartet molt especial. Josep a la veu, Gabi al banjo ol' time, Jose Antonio al banjo bluegrass, i en Miguel a la guitarra. El resultat, un "Take me home country roads" molt sentit.




Gràcies Steel Horse Band. Per la vostra dedicació, esforç i ganes de fer-ho passar bé durant aquests anys tant a dansaires com a aficionats a la bona música. I per haver organitzat aquests darrers 3 concerts que han fet que la majoria de gent us hagi pogut dir l'adéu que volia i que mereixeu, si no en tots els concerts, sí almenys a un d'ells (Legends, Wild Bunch i Renegade). No cal dir que us trobarem a faltar, però us desitgem el millor pels nous projectes que pugueu tirar endavant!


Podeu veure les fotografies que vam fer durant la nit a .

Comentaris

Entrades populars