Ja tenim un Megastar, per Xavier Badiella
JA TENIM UN “MEGASTAR”
Per: Xavier Badiella
Doncs sí. Ha costat, fins hi tot hi havia que dubtava que això anés a succeir, però al final ho ha aconseguit. Qui? Doncs en Miquel Menéndez, el xicotet de Perafort
(Tarragona) que deu anys enrere trepitjava per primer cop les pistes de ball per les terres tarragonines. Després de molt d’esforç, treball, sacrificis, angunies i frustracions, al final tot això s’ha vist recompensat amb aquesta fita, Per què no dir-ho: històrica! El primer català que assoleix la categoria de “Megastar” dins el circuit internacional de la WCDF (World Country Dance Federation).
Ja fa cosa de quatre anys apuntava la notícia del primer català a la categoria
d’Advanced. El recorregut que ha calgut fer per arribar al temps actual ha estat feixuc, potser fins i tot massa llarg diria jo; no sempre es disposa del temps necessari per preparar-se les competicions i amb les circumstàncies actuals, costa compaginar estudis, feina i lleure. Però ha valgut la pena, no nomes per al Miquel, sinó per tots aquells que des de fa temps seguim la seva trajectòria en el món del Country-Linedance.
Per als simples aficionats al ball com a activitat de pur lleure i esbarjo, el fet de que algú assoleixi un reconeixement d’aquesta mena ens pot semblar intranscendent, puig que l’objectiu de la majoria dels qui omplim els caps de setmana les festes de Ball Country i/o Country-linedance, ho fem per passar l’estona amb amics, gaudir de la bona companyia i ballar al so d’una musica que ens agrada particularment.
Amb tot, és força normal que en una activitat que en principi es per gaudir de la nostre estona lliure, l'hi dediquem força estona més de la que en principi i teníem pensat i que aquesta activitat fins i tot esdevingui un xic el motor del dia a dia. És per això que existeixen competicions de coreografies o de ball, tant en àmbit local com regional i més enllà de les fronteres geogràfiques del nostre país; no és res més que un reflex de les ganes de superar-se a un mateix. I en aquest camí de superació es on trobem a persones que sobresurten de les altres, tant sigui per la seva capacitat de treball, habilitat, esforç tenaç, etc.
Cap objectiu s’aconsegueix sense esforç. I el reconeixement de l’esforç és sempre, sigui qui sigui el qui ho aconsegueixi, digne de ser recordat, reconegut, aplaudit i admirat.
Si a aquest fet hi afegim que el qui aconsegueix una fita important és persona de la
nostre coneixença o del nostre món particular, carai, val la pena sentir-se una mica partícip de d’aquesta fita.
En Miquel, sempre que hem coincidit tant en festes com en competicions, et té una paraula amable a punt, et busca per saludar-te, pregunta per la família,... I no ho fa per cortesia, que també estaria bé, ho fa perquè li agrada en contacte amb la gent, perquè es amb la gent on es troba més ben acompanyat; ballant amb coneguts o potser no tant, però ballant al cap i a la fi. Col·laborador com el que més, en totes les activitats on hem coincidit treballant junts mai et sentiràs dir algun
retret. Més aviat al contrari, sempre animant a que tot surti bé. Del seu pas pel món de la competició no us en diré més que quatre paraules: li ha tocat treballar de valent, doncs ha tingut competidors de força vàlua a qui ha calgut superar amb esforç. I l’esforç ha estat recompensat.
Felicitats Miquel perquè et mereixes el que has aconseguit!
Si voleu enviar les vostres cròniques, fotografies, anuncis de festes, balls,... ho podeu fer sempre que volgueu al mail countrycat@gmail.com o convidant-nos a l'acte que obriu a Facebook, amb la màxima antel·lació possible. Si es tracta d'activitats, recordeu d'incloure tota la informació necessària: lloc, adreça, horaris, preu d'entrada,... )
Comentaris