Per molts anys, Steel Horse Band!
La nit d'ahir dissabte va ser especial. The Steel horse band va organitzar una festa memorable, culminada amb un concert amb la millor versió de la banda.
Amb Josep Pérez com a mestre de cerimònies, va obrir foc el concurs que la banda havia convocat per crear ball al seu tema propi, "Carmín en el cristal".
El premi se'l va endur un veterà nom del line dance nacional, els Catalonian Cowboys. Va recollir el premi en Josep Belmonte "Taxikey" en nom també de la Neus Lloveras. El trofeu va ser un buckle edició limitada de la Steel Horse Band, de commemoració del segon aniversari del grup, gentilesa de La Boutique del Country.
Els finalistes (Paqui i Gabi, Cristina Serrano i Isa Gibert) es van endur una samarreta creada per l'ocasió entre The Steel Horse Band i la Botiga Countrycat.
Posteriorment en Josep Belmonte va ensenyar el ball a tothom. Seixanta quatre temps, amb dos restarts. Des d'aquí desitgem molt d'èxit al ball i, d'aquesta manera, que contribueixi des de la vessant dansaire a l'èxit de la cançó i de la Steel Horse Band.
No va trigar massa a començar el plat fort de la nit. Un concert amb pràcticament trenta temes, i que va comptar amb les col·laboracions d'amics de la banda com Carlos Adalid (en Ringo, que va demostrar en només una cançó el motiu del seu ganxo i popularitat), Miriam Pérez (germana d'en Josep, amb una veu extraordinària que posava la pell de gallina) o Carlos Navarrete (bluesman que va brillar amb llum pròpia en els temes que va acompanyar amb la guitarra a la banda). Per motius familiars no va poder compartir escenari amb la banda l'Alex Andrés, cantant dels Back to Texas.
Van sonar aquestes cançons:
Yee haw
What about now
The thrill is back
Fallin' & flyin'
Three hours away
Things I cannot change
Designated drinkers
Speak of the devil
I want you to want me
Live to love another day
I ain't drinking anymore
When you say nothing at all (amb la Miriam)
Gettin' you home
Chicken fried
Dirt road dancing
The world
Here she comes
Gone, gone, gone
American Saturday Night (amb en Ringo)
Lookin' out my back door
Carmín en el cristal
Kerosene Kid (amb en Carlos)
Some days you gotta dance (amb en Carlos)
Sweet home Alabama (amb en Carlos i la Miriam)
Proud Mary (amb en Carlos i la Miriam)
Com a bisos, van sonar:
XXL
Ardiente amor
I told you so
Texas QLD 4385
En resum, una passada de concert. Un regal pels qui vam ser al Wild Bunch de Vilassar.
Segons el meu punt de vista personal, els Steel Horse Band demostren a cada concert que segueixen creixent com a banda. Per mi l'evolució és clara, cap amunt i endavant! Jo, ahir, vaig gaudir com a les grans ocasions!
Sense anar més lluny, ahir a Vilassar van presentar un nou cover, de Dwight Yoakam, I want you to want me. El van defensar amb ofici, per mi amb nota alta; no tothom pot tocar i cantar Yoakam i no fer el ridícul. Genial nois!
I sense voler desmerèixer la resta de la banda (de veritat que absolutament tots van estar genials), m'agradaria fer un petit reconeixement al Miquel Pérez a la pedal-steel, per dos motius: perquè té un mèrit enorme tocar un trasto com la pedal, que dóna aquest so tant característic i tant buscat per qualsevol grup de música country, però també pel salt qualitatiu que, segons el meu punt de vista, demostra actuació darrere actuació. Chapeau Miquel!
I, també, per la novetat que representava (almenys jo no l'havia vist mai abans), en José Antonio Guirado al banjo. Afegeix un instrument més que estic segur que mica en mica anirà fent créixer i perfeccionant. Una gran incorporació a la sonoritat de la banda. Per quan el fiddle, nois? :-)
Però repeteixo que seria injust quedar-se només amb ells dos. Tots els reconeixements també per Toni Polonio (bateria), en Carlos Abellán (guitarra), en Jordi Jané (baix) o en Josep Pérez (veu). Una gran feina, nois!
Els Steel Horse Band han fet els deures. Sí, cada dia que passa fan més goig. Però no només depen d'ells poder seguir creixent. És clar que han de seguir pencant com fins ara. Però no és suficient. Cal que tots els aficionats i aficionades demanem als locals, als grups, a les associacions, a les festes majors,... que els contractin per fer actuacions per tot el país. I que quan tinguin concert omplim la sala amb entusiasme, com ahir al Wild Bunch. És evident que no sempre ens anirà bé anar a cada concert, però fem-ho sempre que puguem. Estiguem allà baix, al seu costat! Ja sigui cantant amb ells, escoltant-los, ballant amb alegria les seves cançons,... però sempre recolzant-los amb fermesa, perquè han demostrat de sobres que es mereixen el nostre suport. Hem de ser fidels i exigents alhora, ajudant-los a millorar cada dia i promoure'ls per tot arreu on puguem, tant a Catalunya com a nivell internacional.
I cada paraula feu-la extensiva a la resta de grups nacionals: Casino's Country Club, Amos Moses, REC, Carlos Navarrete Trio, Freedom Preachers, Country Revival Farmers, The Texans, Josep Mª Bonet, Río Seco, Tequila Sunrise, The Beat, Back to Texas,... i els que em pugui deixar de citar.
Hem perdut molts locals que, poc o molt, gairebé tots estimàvem, en fóssim assidus o esporàdics. Siguem conscients que el bon moment de les nostres bandes no pot decaure. No les podem perdre. No ens ho podem permetre. Han de notar el nostre suport, el nostre alè des de baix. Els hem de fer saber que estem aquí, i que els volem veure a dalt de tot. Els hem d'ajudar a arribar molt lluny. S'ho mereixen.
Keep it country!
Fotografies de la nit
Vegeu la galeria de Countrycat a Flickr.
Vídeos de la nit
I a mesura que vagin pujant a Youtube els anirem afegint a aquesta llista de reproducció de Youtube i els farem córrer a les xarxes socials. Feu-los córrer vosaltres també!
Comentaris