Crònica 12è Festival Equiblues
Del 15 al 19 d'agost passat va tenir lloc a la petita localitat de Saint Agreve (FR) la 12ena edició del Festival Equiblues.
Milers de persones van passar durant aquests dies pel recinte del festival, gaudint tant de les activitats a l'aire lliure (rodeos, munta western) com dels concerts de música country, sense oblidar el linedance que també es va poder practicar.
Personalment vaig assistir només a les activitats del divendres 17 i dissabte 18, i us en faré cinc cèntims d'euro (uns 3 cèntims de dòlar aproximadament...).
EL RECINTE
Bé, primer de tot m'agradaria parlar del recinte del festival. Me l'imaginava més gran (com deia aquella), però no hi faltava de res: botigues per donar i per vendre (bé, per comprar més aviat), xurros i gofres a dojo, atraccions pels més petits, una zona on podies contemplar alguns dels cavalls participants al festival, una carpa on tenien lloc els concerts i el linedance, uns lavabos (poc il·luminats de nit),... Conyes apart, estava molt bé.
Us he de confessar que segueixo amb els meus problemes de mida de cap, que van fer que no trobés cap barret que m'anés bé en tot el recinte... Tots m'anaven petits... Sort que l'any anterior a Craponne vaig poder quedar-me l'últim! Això de tenir el cap gran és un problema si t'agrada dur barret... Si almenys fes servir l'espai de cap per posar-hi neurones...
El temps va acompanyar, almenys els dos dies que vaig ser-hi. Això sí, de sol força, però de calor ben poca! Si mai voleu pujar al festival, sobretot agafeu roba d'abric!!
ELS CONCERTS DE DIVENDRES
Pel que fa als concerts de divendres a la nit va haver-hi una mica de tot.
Primerament van tocar els francesos "Lionel Wendling Western-Swing Band", que com el seu nom indica tenen el western-swing com a especialitat. Per dir-vos que el cantant era qui tocava la pedal-steel (es fa estrany de trobar-se un cantant assegut, no?). Va estar prou bé. Fa ja tants dies que no recordo els temes que van tocar, però recordo que sonaven força bé.
Precisament el pedal-steeler d'aquest grup va acompanyar a Pat Waters al concert de l'endemà.
Més tard va pujar a l'escenari en Granger Smith, dels USA. A mi personalment no em va agradar gens. La secció femenina no deia el mateix, però musicalment parlant el vaig trobar un pel massa popero (tot i que a la foto no ho sembla pas, oi?)
El plat fort de la nit va ser l'actuació de la Sunny Sweeney, també dels USA (Austin, TX).
Aquest sí que va ser la pera! Va interpretar moltes de les cançons del seu àlbum, "Heartbreaker's Hall of Fame", entre les que destacaria "Next Big Nothing", "Lavender Blue", "Heartbreakers Hall Of Fame" o "If I could". Un tros de cantant que promet.
Durant el concert l'Alfons va poder entaular amistat amb la cantant... És una història molt llarga, o sigui que podeu saltar-vos el següent apartat si teniu pressa...
L'ALFONS, EL .SA I LA SUNNY SWEENEY
Resulta que al principi del concert de la Sunny Sweeney vaig dir a la meva senyora: vaig allà davant a fer 4 fotos i torno. I me'n vaig a davant de tot. Fins aquí bé.
Però resulta que enlloc de 4 fotos en van ser 40, amb la qual cosa era mig concert i encara estava a primera fila, lluny de la meva senyora. Doncs bé, quan l'Alfons se'n va assabentar va voler alleugir el patiment de la meva santa esposa tot cridant ben fort el meu nom (cognom concretament), amb l'esperança que el sentís des de la primera fila i tornés amb ella.
I l'Alfons digué, ben alt, entre el públic: - On és el .saaaaaaaaaaaaaaaaaaaa?
I l'Alfons repetí, encara més alt: - ON ÉS EL .SAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA?
I el .sa (o sigui jo), que no el sentia.
Però lluny de defallir, l'Alfons va esperar a que acabés la cançó per tornar-hi, amb l'esperança que sense música el sentiria.
I l'Alfons repetí per tercer cop: - ON ÉS EL .SAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA?
I el .sa a la lluna de València.
Però en aquestes que la Sunny Sweeney aixeca el cap, mira entre el públic, i salta amb un somriure encisador:
- What?
I l'Alfons, que es caracteriza precisament per no ser "ni cort ni peretzós", repetí per quarta vegada: - QUE ON ÉS EL .SAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA?
Al que la Sunny respongué: - What song?
I el .sa que seguia a bàvia, amb un peu i mig a Gaes.
Després d'això, l'Alfons va defallir, i per evitar haver d'explicar a la Sunny tota aquesta història que us he escrit cridant des del públic, va preferir matar-ho amb un: "- You're beautiful" que va fer somriure encara més a la Sunny, abans de continuar amb el gran concert que estava protagonitzant.
Anècdotes apart, us recomano que escolteu el CD d'aquesta noia.
RODEO I PROVES D'EQUITACIÓ WESTERN. PARTICIPACIÓ ESTELAR DE LA FCH
El dissabte vam anar al migdia al festival, ja que cap a les dues començava el Rodeo: Bull riding (munta toro salvatge), Bareback Bronc riding (monta cavall salvatge sense sella) i el Saddle Bronc riding (munta cavall salvatge amb sella). Tots aquests noms els he tret de la web del festival, suposo que es diu així. Que em disculpin els que hi entenen per si m'he equivocat.
Més o menys tots heu vist imatges d'algun rodeo, amb la qual cosa poca cosa us en puc explicar. Però realment val la pena veure'n almenys un en directe, per adonar-te de l'espectacularitat i la perillositat d'aquesta activitat.
A més a més, durant tot el festival van tenir lloc una pila de proves d'equitació western en les que va prendre un equip del país que van deixar ben amunt el pavelló català. Es tracta de l'equip de la Federació Catalana d'Hípica (FCH).
He rebut per e-mail una crònica elaborada per la gent de la FCH sobre les activitats d'equitació western en les que van prendre part que crec que serà infinitament millor del què pugui arribara escriure'n jo. O sigui que us l'enganxo a continuació.
GRAN ÈXIT de l'EQUIP FCH a EQUIBLUES
Per la Federació Catalana d'Hípica (FCH)
Del 14 al 19 d'agost es va celebrar a França, en un poble d’alta muntanya anomenat St. Agreve a uns 70 KM de Lyon, un dels Rodeos més importants d’Europa anomenat EQUIBLUES.
Aquest Rodeo, que congrega cada any genets vinguts des de U.S.A, Itàlia, Brasil, Portugal i França amb les seves respectives banderes a la desfilada d’inauguració, va comptar per primera vegada a la història amb l’equip català d’adults de Munta Western de la Federació Catalana d’Hípica.
Els genets seleccionats van ser:
Xavier Vidal muntant la seva euga de raça appaloossa Nina.
Xavier Fuertes amb el seu cavall de raça Quarter Horse Spirit.
Antonio Aradilla amb el seu pinto Hidalgo.
Patxu Gibert com a única dona de l’equip.
Jaume Avellaneda amb la seva euga American Paint Horse Bumbleberry Diamond.
Juan Araquistain amb el seu semental Three Breeze de raça American Paint Horse.
Max Guerrero amb Captain Amigo de raça American Paint Horse.
L’equip va competir en Cattle Penning, Team Penning i Barrel Racing.
Van començar competint en Cattel Penning, modalitat on el binomi cavall genet hauran de conduir una res designada pel jutge mitjançant un número, apartar-lo del remat i conduir-lo fins l’altre costat de la sorra on es troba el corral i entrar la res en menys d’un minut.
En aquesta prova que consistia en dues sortides a pista, varen aconseguir entrar la res Xavier Vidal, Xavier Fuertes i Juan Araquistain Jr, aquest últim, no va entrar en l’equip adult per els seus tretze anys però sí va participar a les proves.
Aquestes tres entrades foren comptabilitzades pel jutge creant el deliri del públic assistent català de forma especial amb el jove Juan Jr.
També aconseguiren entrar les reses Jaume Avellaneda i Patxu Gibert encara que no varen pujar al marcador, el primer per estar a 1 segon fora de temps i la segona al aixecar la ma per a demanar temps una vegada va entrar la res, al remenar-se la seva euga va introduir la gropa en el corral fent que no li donaren per vàlid el recorregut, donat que només pot entrar en el corral el coll del cavall.
En el Team Penning l’equip Català va presentar diferents equips combinant genets entre ells.
Aquesta prova que consisteix en tancar tres reses dins un corral entre tres genets en tan sols dos minuts de temps, la sort va canviar per els catalans donat que l’equip format per Juan Araquistain, Jaume Avellaneda i Max Guerrero va aconseguir en les dues sortides a pista tancar les tres reses en 1'45 i l’altre sortida en 1'27 amb recorreguts molt compenetrats i tècnics quedant en el lloc nº16 de entre 33 equips d’alt nivell i tenint en compte que era la primera vegada en competició oficial de l’equip català.
L’anècdota la trobarem en que el millor temps català fou el de l’equip format per Max Guerrero, Jaume Avellaneda i Patxu Gibert donat que en la segona sortida a pista aconseguiren tancar tres reses en tan sols 49 segons encara que no quedarien ben classificats donat que a la primera sortida varen tenir la mala fortuna que en l’últim moment se’ls va escapar una res quan ja tenien dos a dins. Cal destacar l’actuació de Antonio Aradilla amb Hidalgo que va demostrar bon fer amb el bestiar a pesar de tenir un cavall inexpert, tot i que ningú no ho hagués dit veient-lo treballar.
Per el Barrel Racing varen saltar a pista en la primera tanda 81 binomis i tan sols 41 d’ells passaren a la següent tanda. Max Guerrero, Jaume Avellaneda i Antonio Aradilla passaren a la semifinal.
Fou un assoliment que els tres estiguessin en aquesta semifinal donat que participaven genets Italians com Armand Amselem, Francesos com la campiona d’Europa Sophie Elinguel o l’Americana Shannon Kerr, que va aprofitar la seva gira europea impartint clínics per a participar en Equiblues.
En la segona tanda d’aquests 41 només es classificarien els 10 millors per a la final essent únicament Max Guerrero el genet classificat per a la final en 7ª lloc entre 81 binomis.
A la gran final no va participar el campió Max Guerrero a pesar d’estar classificat donat que el seu cavall Captain Amigo va tenir un petit problema muscular i per precaució tornaren a casa, amb la bona sensació d’haver estat finalista, així com els seus companys semifinalistes.
Hem de destacar que l’expedició catalana va estar acompanyada per Andreu Lleonart genet català de Reining que va prestar la seva ajuda tècnica a l’equip, donat que encara que aquest any no va participar, segur que serà un dels genets seleccionats en pròximes ocasions.
En aquesta primera experiència catalana per Europa, els nostres genets deixen una magnífica sensació demostrant estar a un nivell important però amb ganes de continuar millorant per altres ocasions i lluir la bandera catalana al més alt com la van lluir a la desfilada inaugural del Rodeo.
ELS CONCERTS DE DISSABTE
Un cop acabat el Rodeo, i mentre la gent de la FCH feia gaudir de valent als aficionats, van començar a sentir-se les primeres notes musicals del vespre a càrrec del texà Pat Waters.
Nois, de llarg el cantant que personalment més em va sorprendre i agradar. No li coneixia més que algun tema que havia sentit a Internet, i la veritat és que vaig sortir d'allà amb el seu CD signat.
Amb un posat dalt de l'escenari que tancant una mica els ulls et feia tenir la il·lusió d'estar davant del totpoderós George Strait, Pat Waters va anar deixant anar un tema darrera l'altre que va fer xalar de valent al públic assistent.
No només va interpretar cançons del seu CD, sinó que es va atrevir a versionar cançons de George Strait amb molt bona nota.
El concert va durar massa poc pel meu gust.
Més tard van ser els Scott Shipley & Snake Oil d'USA qui va pujar a l'escenari. Scott Shipley havia assistat molts anys fent de guitarra de molts artistes (David Lee Murphy entre altres), i enguany va dur a la seva banda.
Potser per l'èxtasi que em va provocar Pat Waters no vaig disfrutar prou el concert de Scott Shipley, pel meu gust un pèl massa elèctric.
El penúltim a tocar va ser la banda d'en Doug Moreland.
Si la memòria no em falla dues de les cançons que més em van agradar van ser "The Beer Song" i "End Of The Trail". Un bon concert. Sempre és un goig poder sentir un fiddle com déu mana a un concert Country.
Per últim, el plat fort del dissabte, l'actuació d'una llegenda vivent, en Gary P. Nunn.
Què voleu que us digui d'aquest senyor? Va estar esplèndid, simpàtic i entregat durant tot el concert.
Van sonar els dos temes que més esperava: "Roadtrip" i "Why don't you meet me down in Corpus". Impressionant.
També van poder-se disfrutar cançons com "Adios amigo", "Red Neck Riviera" o "Macho Man From Taco Land".
Poca cosa més us en puc dir, es fa difícil explicar les sensacions que t'evoca un concert com aquell.
Ah si, m'oblidava de comentar que durant el concert va citar un parell de vegades la gesta d'en Max Guerrero, que com haureu llegit més amunt, es va classificar entre els 10 primers a la prova de Barrel Racing.
Per acabar, si em permeteu l'anècdota, no trobeu que el pedal steel del Gary P. Nunn té una retirada a en Josep "Taxikey" ? ;-)
APUNT FINAL SOBRE EL FESTIVAL
Els qui no hagueu anat encara a cap edició de l'Equiblues us el recomano, almenys una vegada. Sobretot i no heu sortit mai de Catalunya en temes de música country.
Tant a l'Equiblues com al festival de Craponne (els dos que conec jo), et quedes amb la boca oberta veient com pobles tant menuts (Saint Agreve no arriba a 4,000 habitants) poden ser capaços d'atraure tanta gent vinguda d'arreu per disfrutar amb el country. I durant tants i tants anys! Milers de persones fan cada any que aquests festivals d'estiu siguin tota una experiència i tota una atracció turística dinamitzadora de la zona.
És significatiu que a més a més no es solapin els uns als altres, i que tots dos siguin tant multitudinaris. Imagino que qui s'ho pot permetre deu fer la ruta cada estiu assistint als diferents festivals country de França.
Us he de confessar que em provocava certa enveja veure tanta gent disfrutant alhora amb el Country.
Em va donar la sensació que l'Equiblues era més petit que Craponne pel que fa a espai. Però en canvi té tota la part d'equitació que és una passada. Craponne va més encaminat més a la música i l'Equiblues tracta molts altres aspectes.
Sigui com sigui, si mai teniu la oportunitat, feu-hi cap que no us en penedireu!
REPORTATGE FOTOGRÀFIC DEL FESTIVAL EQUIBLUES 2007
Com no podia ser d'altra manera, Countrycat estava per allà al mig fent fotografies a tort i a dret.
En teniu un recull a Countrycat Fotografies.
ENLLAÇOS RELACIONATS
· Web oficial del Festival Equiblues
· Web Granger Smith
· Web de Sunny Sweeney
· Web de Pat Waters
· Web d'Scott Shipley & Snake Oil
· Web de Doug Moreland
· Web de Gary P Nunn
· Web de la Federació Catalana d'Hípica (FCH)
· Reportatge fotogràfic del Festival
Comentaris