Crònica del Mr. Banjo Festival 2007
La Neus i en Taxikey ens han fet arribar una crònica i fotografies del Mr. Banjo Festival 2007, que ha tingut lloc aquest cap de setmana al Nashville Country Club de Terrassa.
Us enganxo la crònica del Josep Taxikey a continuació i una mostra de les fotos de la Neus més avall.
Moltes gràcies als dos per la vostra feina!
(Si algú mai vol fer com ells i enviar cròniques o fotos de festes, concerts o esdeveniments, ho pot fer a través del mail countrycat@gmail.com)
CRÒNICA DEL MR BANJO FESTIVAL 2007
Per Josep Taxikey
El dissabte passat dia 21 de juliol es va cel·lebrar el festival Mr. Banjo 2007. Aquesta edició ha estat de les més reduïdes de les fetes fins el moment, però compte que no és cap crítica a la direcció del Nashville, ja que tant en Pep com n'Àlex han fet un esforç perquè el festival es pogués fer encara que fos en un format més modest. El què realment importava és que no es deixés de fer el certamen, ja que problablement això hagués significat la seva futura desaparició.
A partir d'aquí, passo a comentar la meva opinió personal sobre com vaig veure les actuacions.
Els Cañones y Mantequilla són un dels grups més veterans del panorama country estatal. El pes artístic i de posada en escena el porta la veu solista Judy (deu ni do l'esperit i el ritme que porta!). En Jack a la guitarra i harmònica va estar acceptable. La seva veu m'inspirava més per cançons western, pel seu to relaxat.
No podem minimitzar la resta de components del grup, ja que tot i essent molt més joves, han sabut armonitzar amb el duet format per la Judy i en Jack. L'Steel guitar, Guillermo (Willy, per la Judy) aranès per més detall, va tenir un parell de solos tant amb la Pedal Steel com amb l'elèctrica, que van deixar un gran sabor de boca. El baixista, Jose Angel (Joe Angel) va saber concordar amb totes les diferents tendències musicals. Per últim tenim en Carlos, el bateria, que va realitzar una actuació fantàstica, tant amb els seus elements naturals com amb el calaix acústic que va utilitzar a la segona part del festival.
Fins aquí tot allò relacionat amb aquest grup, que sense ser primeres espases, porten molts anys cavalcant, i això amics/es és molt important.
Per seguir amb les actuacions d'aquest Mr. Banjo ens referirem a un cantant novell procedent de Rock Mountain i establert a Nashville. Em refereixo a Sage Keefer. Francament, aquest cantant que s'autodenomina Progresive Country, em va sorprendre gratament pels seus temes i per la seva desinvoltura davant del públic. Va saber guanyar-se a la secció femenina i encara va tenir valor de baixar de l'escenari i marcar-se uns passos amb la Dolors, una amiga adicta al Nashville.
Els seus temes, sense ser d'un country tradicional, marca tendències. El tema "Foldin' money" amb el que va obrir l'actuació va estar ple de ritme i espurna. Després va saber rebaixar una mica el ritme per deleitar-nos amb algunes balades com "Again", al meu gust per llegir està bé. També ens va posar una mica de saber tropical i nostàlgic amb el tema "I said I love you", amb el qual va saber arrencar mostres de simpatia entre el públic assistent. La resta de temes crec que van passar força dignament.
Afegir per últim que gràcies a la professionalitat dels components de Cañones y Mantequilla, es va poder escoltar a Sage Keffer ben recolzat per una colla de músics.
Fins aquí el meu particular punt de vist d'aquesta edició del Mr. Banjo, el qual espero i desitjo de tot cor que no es perdi. A les nostres mans està el què això passi o no. Amics/es si no ens esmerem i acompanyem l'esforç d'aquelles persones que s'impliquen per oferir-nos un tros del què anomenem estil de vida country, això se'ns acaba. No n'hi ha prou en dir que s'és més o menys country per ballar o no, per dir que es coneix més de música o no, per ser més redneck o no; el què cal és anar als esdeveniments musicals i recolzar aquestes iniciatives (es van apreciar absències notables).
Res més, salutacions a tots/es i fins la propera!
FOTOGRAFIES DEL FESTIVAL
Us en enganxem tres a continuació. Si voleu veure-les totes, entreu a Countrycat Fotografies.
Us enganxo la crònica del Josep Taxikey a continuació i una mostra de les fotos de la Neus més avall.
Moltes gràcies als dos per la vostra feina!
(Si algú mai vol fer com ells i enviar cròniques o fotos de festes, concerts o esdeveniments, ho pot fer a través del mail countrycat@gmail.com)
CRÒNICA DEL MR BANJO FESTIVAL 2007
Per Josep Taxikey
El dissabte passat dia 21 de juliol es va cel·lebrar el festival Mr. Banjo 2007. Aquesta edició ha estat de les més reduïdes de les fetes fins el moment, però compte que no és cap crítica a la direcció del Nashville, ja que tant en Pep com n'Àlex han fet un esforç perquè el festival es pogués fer encara que fos en un format més modest. El què realment importava és que no es deixés de fer el certamen, ja que problablement això hagués significat la seva futura desaparició.
A partir d'aquí, passo a comentar la meva opinió personal sobre com vaig veure les actuacions.
Els Cañones y Mantequilla són un dels grups més veterans del panorama country estatal. El pes artístic i de posada en escena el porta la veu solista Judy (deu ni do l'esperit i el ritme que porta!). En Jack a la guitarra i harmònica va estar acceptable. La seva veu m'inspirava més per cançons western, pel seu to relaxat.
No podem minimitzar la resta de components del grup, ja que tot i essent molt més joves, han sabut armonitzar amb el duet format per la Judy i en Jack. L'Steel guitar, Guillermo (Willy, per la Judy) aranès per més detall, va tenir un parell de solos tant amb la Pedal Steel com amb l'elèctrica, que van deixar un gran sabor de boca. El baixista, Jose Angel (Joe Angel) va saber concordar amb totes les diferents tendències musicals. Per últim tenim en Carlos, el bateria, que va realitzar una actuació fantàstica, tant amb els seus elements naturals com amb el calaix acústic que va utilitzar a la segona part del festival.
Fins aquí tot allò relacionat amb aquest grup, que sense ser primeres espases, porten molts anys cavalcant, i això amics/es és molt important.
Per seguir amb les actuacions d'aquest Mr. Banjo ens referirem a un cantant novell procedent de Rock Mountain i establert a Nashville. Em refereixo a Sage Keefer. Francament, aquest cantant que s'autodenomina Progresive Country, em va sorprendre gratament pels seus temes i per la seva desinvoltura davant del públic. Va saber guanyar-se a la secció femenina i encara va tenir valor de baixar de l'escenari i marcar-se uns passos amb la Dolors, una amiga adicta al Nashville.
Els seus temes, sense ser d'un country tradicional, marca tendències. El tema "Foldin' money" amb el que va obrir l'actuació va estar ple de ritme i espurna. Després va saber rebaixar una mica el ritme per deleitar-nos amb algunes balades com "Again", al meu gust per llegir està bé. També ens va posar una mica de saber tropical i nostàlgic amb el tema "I said I love you", amb el qual va saber arrencar mostres de simpatia entre el públic assistent. La resta de temes crec que van passar força dignament.
Afegir per últim que gràcies a la professionalitat dels components de Cañones y Mantequilla, es va poder escoltar a Sage Keffer ben recolzat per una colla de músics.
Fins aquí el meu particular punt de vist d'aquesta edició del Mr. Banjo, el qual espero i desitjo de tot cor que no es perdi. A les nostres mans està el què això passi o no. Amics/es si no ens esmerem i acompanyem l'esforç d'aquelles persones que s'impliquen per oferir-nos un tros del què anomenem estil de vida country, això se'ns acaba. No n'hi ha prou en dir que s'és més o menys country per ballar o no, per dir que es coneix més de música o no, per ser més redneck o no; el què cal és anar als esdeveniments musicals i recolzar aquestes iniciatives (es van apreciar absències notables).
Res més, salutacions a tots/es i fins la propera!
FOTOGRAFIES DEL FESTIVAL
Us en enganxem tres a continuació. Si voleu veure-les totes, entreu a Countrycat Fotografies.
Comentaris