Crònica concert The Tenneessee Three

The Tenneessee Three


Dimecres passat (14 de març) va tenir lloc a la sala BeCool l'únic concert a Catalunya dels Tenneessee Three, que compta amb un parell de músics que havien tocat amb Johnny Cash.

La sala estava força plena, amb gent de diversa procedència musical: des de gent del Country (amb força lectors/es de Countrycat per cert), del rockabilly, del rock, melòmans de la música en general i seguidors de Johnny Cash.

També hi havia un paio molt pesat (molt) que em va tocar al costat tot el concert... No, no em refereixo al meu germà, sino a l'altre costat... Un tio d'aquells que s'entesta a demostrar a tots els assistents que ell és fan de Johnny Cash i que se sap totes les cançons... Mentira!!! (com diria aquell); us asseguro que les que jo coneixia no les sabia... només bramava quelcom que recordava vagament a anglès, a deshora, a un to diferent al del cantant i amb bafarades d'alcohol d'acompanyament... Un plom, de debó... Què ho fa que a cada concert hi ha especímens com aquest?

Bé, ara que ja he retut homenatge al pesat anònim de cada concert (hauríem de fer-ne un monument a cada sala...), segueixo amb la crònica.


El concert va començar pels volts de les onze de la nit. Abans vam haver de soportar uns teloners que feien una mena de soroll que no tenia cap relació amb el què s'escoltaria després. No és que fossin dolents, però com a estil musical s'ha de reconèixer que no lligava gaire amb l'ambient.

Però bé, els Tenneessee Three van començar l'actuació amb una introducció parlada que ens avisava del què començaria a sonar, el so característic del gran Johnny Cash, interpretat en part per músics que el van acompanyar molt de temps.

Imagino que l'autèntic Johnny Cash no tenia res a veure amb el què vam escoltar aquella nit, però pels que mai vam tenir l'oportunitat d'escoltar-lo en directe feia ben bé l'efecte d'estar en un concert seu.

No només per les cançons, sinó per la veu del cantant, el seu posat, el seu vesturari, per la manera com es movia, com posava la boca a l'hora de cantar...

Van sonar els temes més coneguts de Cash: Folsom Prison Blues, I walk the line, Give my love to Rose, Cocaine Blues, Orange Blossom Special, San Quentin, Ring of fire, Big river,...

El cantant (Bob Wootton) s'assemblava físicament i per la veu a Cash, però val a dir que es va oblidar de la lletra en unes quantes cançons. La més flagarant, a "I walk the line"...

Va interpretar també la cançó "Jackson", a duet amb la seva dona Scarlett Wootton. La veritat és que l'espectacle del petó (morreig...) a mitja cançó sobrava... Per què a més van deixar de cantar i la cançó es va acabar a la meitat! Amb lo bona que és...

Menció apart pel bateria, WS Holland, tota una llegenda. Bateria que va grabar amb Carl Perkins el mític tema "Blue suede shoes", i que va formar part de la no menys mítica "Million Dollar Quartet session". Va acompanyar a mites com Elvis Presley, Roy Orbison o Jerry Lee Lewis. L'any 1960 va unir-se a la banda de Johnny Cash, que va passar a anomenar-se "Johnny Cash and The Tennessee Three" (enlloc de two).

A mig concert va cantar en solitari la filla de Bob i Scarlett Wooton, Vicky Wooton. El tema tampoc tenia gaire relació, però li deuria fer il·lusió, ves. Va fer de Tina Turner i va interpretar una versió del "Missing you".

No voldria deixar sense un parell de frases a la baixista del grup, Lisa Horngren, bàsica per poder escoltar el típic "Boom Chica Boom". Ho feia bé, però el més destacat és que era clavada a la Montserrat Tura... Semblava que els de Polònia s'havien colat a l'escenari...

En línies generals em va agradar haver anat al concert. El millor: poder somniar ni que fos per un moment que estaves a un concert de Cash. Tancant els ulls una mica i amb bona voluntat... almenys a mi me'n feia l'efecte.

Com a punts negatius el so, que era clarament deficient (la guitarra de Bob Wooton estava massa alta i en els solos era realment molesta a l'oïda), i la sala, que no tenia res que ambientés d'acord amb la música que hi sonava. Una discoteca pura i dura. I també com a punt negatiu la sensació que més que la banda original de Johnny Cash era la banda de la família Wooton, que casualment tenia el pater-familias que tocava amb Johnny Cash i se li assemblava en veu i posat. Però detalls com el solo de la filla, el petó amb la dona a mitja cançó o els oblits de la lletra no ajudaven gaire.

Van comentar que potser tornarien a Catalunya pel juliol. Si sou dels qui no accepteu res que pugui tacar el record de la música del gran Johnny Cash millor que no hi aneu. Però si teniu curiositat per imaginar-vos vagament com podia ser sentir en concert a la banda de Cash podeu anar-hi i us agradarà.

Si algú més vol dir-hi la seva que deixi un missatge al Fòrum Countrycat.

Enllaços relacionats
· Web dels Tenneessee Three
· Escoltar música dels Tenneessee Three


Imatges de la nit
Teniu algunes fotos de la nit a Countrycat Fotografies.

The Tenneessee Three

Comentaris

Entrades populars