Fender: una mica d'història

Avui toca un article dels que a mi m'agraden! D'aquells que van una mica més enllà i ens ensenyen a tots una mica més sobre algun dels aspectes de la nostra música preferida.

Avui toca al torn a la famosa "Fender Telecaster", un mite dins la música (country o no country, de fet).

Gràcies a en Harley, un cop més, que ha fet una mica de recerca a Internet i me l'ha fet arribar al mail countrycat@terra.es, us oferim una mica d'història d'aquest instrument. Recordeu que els qui vagin al Mr Banjo d'enguany tindran la oportuntiat de guanyar-ne una en el sorteig!

La Fender telecaster és una guitarra mundialment coneguda. Es va anomenar "la taula" als seus inicis. S'utilitza molt en la música pop actual i rock dels 60. Té dues pastilles simples single coil. La va idear i fabricar Leo Fender (1909-1991).

Clarence Leonidas Fender va néixer el 10 d'Agost de 1909 a una granja molt aprop de Fullerton (California). Des de molt jove era aficionat a l'electrònica. Expliquen que com a hobby obria i reparava totes les ràdios que queien a les seves mans.

De professió era comptable, però la seva passió era l'electrònica. Va començar treballant com a comptable al California Highway Department, però degut a la Gran Depressió va perdre la feina.

Posteriorment va muntar el seu propi negoci, la Fender Radio Service, un taller de reparació de ràdios. Però com a bon manetes sovint reparava moltes guitarres i amplificadors. D'aquesta manera es va iniciar en l'art de la lutheria.

El 1950 funda la Fender Electric Instrument Manufacturing Company, i llança al mercat la seva primera guitarra, batejada com "Broadcaster".

A diferència de la resta de les elèctriques de l'època, aquesta guitarra es composa d'un cos sòlid de fusta al que se li uneix el màstil cargolat.

La guitarra es pot muntar i desmuntar molt facilment, a diferència de les seves contemporànies que estan fabricades d'una sola peça. El cost de fabricació és també menor i el look de l'instrument és totalment innovador, amb una gran varietat de colors.

El so és totalment característic, amb molt cos i força versàtil, ja que duu muntades dues pastilles (pont i màstil) i un selector de tres posicions que permet treure a la guitarra tres sons diferents.

Una altra característica és que les cordes atravessen el cos de la guitarra, cosa que fa que el so tingui molt més cos i molta presència. Curiosament a aquesta nova concepció de l'instrument es va denominar "Spanish Style Electric Guitar".

El 1951 el model passa a denominar-se "Telecaster", ja que el nom "Broadcaster" havia estat patentat per una marca de la competència (Gretsh). Com a curiositat, a consequència del pleit imposat per Gretsh, hi ha una sèrie que es va llançar al mercat en la que no apareix el model. Són les denominades "No-Caster", per les que es poden arribar a pagar autèntiques fortunes.

L'aparició de la "Teleca" va revolucionar el mercat. Molts músics de l'època van fer seu aquell so particular, molt especialment els músics de Country i Blues. Aquest model encara es fabrica, amb més o menys la mateixa estètica, encara que amb algun canvi, mantenint el seu característic so i la seva senzillesa de construcció.

Una altra gran aportació, encara que menys valorada, és el disseny i fabricació del "Fender Precision Bass". Aquest baix amplificat dissenyat per Leo Fender va sortir al mercat el 1951, sent el substitut natural del contrabaix sense amplificar.

Aquest avanç permetia al baixista poder tocar notes amb total precisió, revolucionant la base rítmica de la majoria dels grups de l'època. Com a exemple, aquest avanç tecnològic va afavorir en gran mesura al desenvolupament de la música soul, molt especialment a l'anomenat so Motown.

Paral·lelament a la fabricació del model "Telecaster", l'inquiet Leo Fender sempre preocupat per les inquietuds dels guitarristes, es va dedicar a recopilar opinions de molts guitarristes en actiu. Curiosament Leo Fender no tocava la guitarra, era saxofonista.

Una de les demandes més generalitzades era tenir a la guitarra una palanca de vibració, que permetés al guitarrista abaixar un to la nota fent servir la mà dreta. Aquest sistema ja estava desenvolupat per la marca Bigsby però no amb bons resultats.

El 1954 llança al mercat el modelo "Stratocaster", la mítica Strato. A diferència de la "Telecaster", el model "Stratocaster" té un cos molt més estilitzat que s'adapta al cos del guitarrista.

Una altra gran diferència és la incorporació de la palanca de vibració, bastant fiable. La gran novetat és la col·locació d'una tercera pastilla en posició central i un selector de cinc posicions, la qual cosa permet al guitarrista treure cinc sons diferents, donant a l'instrument una versatilitat molt innovadora per l'època i clau de l'èxit d'aquest model.

Una altra diferència és que els sons d'una "Strato" no són tant contundents com els d'una "Telecaster", i per això s'adapta perfectament a la majoria dels estils musicals, des del blues al funk.


Stratocaster de 1954

Aquest model es continua fabricant mantenint el mateix "look" que l'original, però amb canvis innovadors, adaptant-se perfectament al desenvolupament tecnològic que s'ha produït en aquests 50 anys de vida.

Hi ha diferents fornades d'Stratos, algunes cotitzadíssimes, per les que es poden pagar una picossada. Estan molt buscades les "Stratos" fabricades durant els 60s i els 70s.

El 1965, Leo Fender va contraure una estranya enfermetat vírica i els metges estimen que li queda poc temps de vida. Llavors Leo Fender va vendre la seva companyia a la totpoderosa CBS per 13 millons de dòlars de l'època, encara que va continuar treballant amb ells com a consultor.

De totes maneres, segons expliquen, la qualitat de les guitarres fabricades després de la venda va decrèixer considerablement, encara que la fama de la marca Fender creixia sense parar.

Leo Fender no va morir fins el 1991, per complicacions derivades del Parkinson.
Fender segueix fabricant guitarres, les mítiques Stratocaster i Telecaster i altres models menys coneguts pel gran públic, amb marca Fender i altres submarques com Squire.

Actualment té 3 centres de producció i tres línies de productes: els fabricats a USA (primera qualitat), els fabricats a Mèxic (segona qualitat) i els fabricats a Corea (tercera qualitat). Els preus de les guitarres són alts: una Stratocaster USA no baixa de 1.300 euros. Molts diuen que en realitat estàs pagant el nom Fender a la pala de la guitarra?


Stratocaster de 2001


I fins aquí l'article d'en Harley. Si voleu dir la vostra sobre les mítiques Fender podeu deixar un missatge al Fòrum Countrycat.


Enllaços relacionats:
· Wikipedia
· http://www.nodo50.org/
· http://www.dospotencias.com.ar/
· http://www.rastromusical.com/