Crònica Festival Craponne 2005
La Neus, en Taxikey i família van anar aquest estiu al Festival de Craponne, que cada any es cel·lebra al sud de França.
Enguany va comptar amb molts dels cantants del Mr. Banjo, així com la presència mediàtica de la Chely Wright i l'Eric Heatherly.
Doncs han tingut l'amabilitat d'escriure'ns una crònica detallada del què van viure, perquè tots ens en poguem fer una idea.
La veritat és que no queda pas tant lluny, i es pot aprofitar per visitar la zona a més a més. Això sí: abans s'ha d'anar al Mr. Banjo, eh? :-)
Sense més dilacions, us deixo amb la crònica, no sense abans agraïr a la Neus i a en Taxikey la seva aportació.
Crònica Festival Craponne 2005
Aquí va una petita crónica dels tres dies que vam estar a Craponne. Ja feia uns anys que voliem anar a aquest festival, però sempre per una cosa o altre no podia ser. Ha sigut una experiència molt "xula" i esperem repetir cada any.
Divendres 29 de Juliol:
Sortim cap a Craponne cap a les 10.30 del matí. Ens havien dit que el camí més curt era anant direcció Millau i passant per el viaducte més alt d'Europa. La veritat és que aquest viaducte és impresionant. El viatge el vam fer molt bé, però sobretot vam tenir canvis climàtics per tots els gustos. En mitja hora vam pasar d'estar a 35 graus a estar a 10. Amb pedregada inclosa!!!!!!!!!
Cap a les 7 de la tarda vam arribar. Com veieu ens ho vam pendre amb calma, jejeje? Una mica abans d?entrar al poble hi ha la zona d'acampada. Feina ens va costar trobar un raconet per poder muntar la "tenda", perquè estava a tope, i això que només era divendres, o sigui que imagineu com estava dissabte. 20.000 PERSONES!!! Era realment al·lucinant.
Els dos primers concerts ens els vam perdre. Es tractava de SLOW HORSES. Són un grup alemany. Va ser triat millor grup europeu 2004-2005 per la GERMAN COUNTRY MUSIC ASSOCIATION. Els segons van ser KIM CARSON & BÚFALO SPEEDWAY dels Estats Units. A aquest vam aconseguir arribar cap al final. Un so Honky tonk que no ens va desagradar, però no podem opinar bé perquè vam arribar molt tard.
Els tercers van ser KING WILKIE. Ostres, que bons eren. BLUEGRASS total. Sonaven de meravella. Van ser la nostra sorpresa de divendres, que en principi no era un dels dies que ens atreia el cartell. Grup del Estats Units format per nois molt joves. Quina manera de tocar. Per nosaltres amb diferència el millor de divendres. No vam comprar el cd, i no vegis com ens n'arrepentim. Però em penso que ens aprofitarem del Vander i la Diana i els demanarem que ens el passin, jejeje....
El quart va ser el JARROD BIRMINGHAM. És el cantant que va actuar l'últim al Mr Banjo. Ja no ens va agradar allà, o sigui que no puc dir gaire cosa més. Hi ha d'haver gustos per tothom!!
L'últim concert de la nit va ser CHIP TAYLOR & CARRIE RODRÍGUEZ. Estavem espectants per veure al Chip Taylor, aquesta llegenda de la música, i la veritat és que ens va impactar molt més la Carrie Rodríguez. Quina forma de tocar el violí i quina veu tan maca. El concert en si no ens va agradar massa, però quedaves captivat per la Carrie.
Cap a les 2:30 va acabar tot i tothom va anar a descansar, que bona falta ens feia!!!!
Dissabte 30 de Juliol:
Al matí ben aviat, després d'esmorzar vam anar al poble. Ens havien dit, gent que hi havia anat altres anys que el poble de Craponne, de molts poquets habitants, s'implica totalment els tres dies que dura el festival. Era divertit veure la betzinera, la llibreria, la farmacia guarnits amb motius country & western.
Estava totalment abarrotat de gent, ja que fins les 7 de la tarda no començava el primer concert, i la gent aprofitava per fer turisme i fer compres. Al carrer principal hi havia un "mercadillo" on es podia trobar de tot. Tots erem allà!!!! Fins i tot hi havia una botiga que estava fent una paella al carrer, jejeje?
Hi havia també concerts gratuïts a diverses places i carrers del poble. Concretament la PHENIX COUNTRY BAND (country rock), HOT TRUCKING ORCHESTRA (western swing) i MIDWAY STATION (new country).
També hi havia demostracions de line dance i classes. Hi havia moltísima participació de tothom.
A les 7 de la tarda vam començar a anar cap el recinte, perquè començaven els concerts.
Els primers van ser el TEXAS RENEGADE. Grup Holandés al que ja coneixíem, ja que han vingut dues vegades al Nashville de Terrassa. Les dues vegades que els havíem vist ens van agradar moltíssim. No ens van decepcionar. El cantant té una veu profunda però poder el primer cantant que van tenir, el que va venir el primer cop al Nashville, ens agradava més.
Segón grup, els THE REDLANDS PALOMINO CO. Grup Anglés. Vam aprofitar per anar a sopar, no podem opinar?
Tercer grup. Ostres, aquí li tocava el torn a l'ERIC HEATHERLY, però ves per on va haver un canvi de programació i li va tocar a la CHELLY WRIGHT.
Com que es va adelantar la Chelly una hora i mitja, crec que molta gent es va perdre la meitat del concert, confiats en que tocaba més tard. Nosaltres vam arribar de sopar just en el moment que començava.
Què podem dir de la Chelly? Resumint, que va ser una decepció per nosaltres. Una veu meravellosa, una forma de moure's l'escenari genial, però country vam sentir molt poc per no dir gens. Va presentar íntegrament el seu nou treball THE METROPOLITAN HOTEL. Cançons la majoria molt melancòliques. Les més mogodetes tiraven a pop. Què hi farem, ens queda el record del seu cd i del seu autògraf, que ens va firmar després de fer una hora de cua, jejeje.
El quart va ser l'ERIC HEATHERLY, però la veritat és que el vam escoltar mentre voltàvem pel recinte i no vam prestar massa atenció.
I l'últim de la nit va ser JAMIE RICHARDS. Ens el vam perdre al Mr Banjo, perquè va ser el primer en actuar dissabte i no vam poder arribar a temps. Ens va agradar molt. Ens van dir (gent que l'havia vist al Mr Banjo i que vam coincidir a Crappone), que el concert va ser idèntic al que va fer a Terrassa. La gent va ballar molt amb ell, sobretot amb la cançó "Last time 'till the next time". Un bon concert per acabar al dia!!!!!!!!!!
Com el dia anterior tot va acabar a les 2:30 aproximadament.
Diumenge 31 de Juliol:
A primera hora vam començar a recollir tots els trastos de l'acampada, i després d'esmorzar vam baixar per última vegada al poble per acabar de fer compres. Fins a les 3 de la tarda no començaven els concerts. Només vam veure tres dels cinc concerts que hi havia programats, ja que vam decidir sortir aviat per no arribar a la matinada a casa. Al dia següent treballàvem!!
El primer concert va ser el que ens va agradar més de tot el festival. RYLEE MADISON, del Canadà. Presentava el seu últim treball "ME & CINDERELLA". Quina veu tan "guapa" tenia aquesta dona. Vam comprar el seu cd (que encara no ha sortit a la venda, i era una còpia d'avanç). Cançons com "Me & cinderella", "Ready for de weekend", "Juliet", val la pena escoltar-ho.
El segon, SOUTH AUSTIN JUG BAND, des dels Estats Units. Bluegrass i newgrass. No ens van agradar tant com el grup de divendres, els KING WILKIE, però tenien un fiddle genial.
I per últim no ens vam voler anar sense veure a JASON ALLEN. Al Mr Banjo el vam veure ja començat, però com va passar amb el JAMIE RICHARDS, el seu concert va ser calcat al de Terrassa. Potser després de la RYLEE MADISON és el concert que ens va agradar més.
I aquí acaba el nostre viatge a Crappone. No ens vam quedar als concerts de la KELLY WILLIS & BRUCE ROBINSON ni al de THE CORNELL HURD BAND, però ens van dir que havien estat molt bé.
No hem parlat de line dance perqué la veritat es que no vam ballar gens. Majoritàriament els balls que veiem ballar eren el FOOT BOGGIE, SLAPPIN' LEATHER, un vals molt sencillet que es balla amb cercle i sobretot un que al final del ball, amb el braç dret fan com si sostinguesin un llaç d'aquells d'agafar el bestiar. Els balls la veritat és que eren molt senzills tots, però la gent s'ho passava bomba encara que els repetien molt!!
Fins aquí la nostra crònica dels tres dies a Crappone. Esperem que us hagueu fet una mica d'idea i sobretot us recomanem que hi aneu l'any que vé!!!!!!
Comentaris