Crònica del Campionat d'Esp. de Linedance
En Xavier ha tingut l'amabilitat d'enviar-me a countrycat@terra.es una crònica molt completa del què va donar de si el Campionat d'Espanya de Linedance, que va tenir lloc els passats 3, 4 i 5 de desembre. Us l'enganxo a continuació:
"Durant aquest cap de setmana es dugué a terme el Campionat d'Espanya de Linedance. El lloc triat per a tal esdeveniment, fou l'espai de la Fàbrica Llobet, de Calella (Maresme).
Disposava de dues pistes de ball, l?una de més de 200 m2 on es desenvolupa la competició dita i una segona més reduïda pels Workshops i ball lliure durant tot l?esdeveniment. A més a més, els competidors tenien una tercera pista d?escalfament, amb vestuaris i camerinos. Les dues pistes estaven unides per un espai on a més de les botigues de Ruta 66 i de Sendra Boots, hi havia un Bar on s'hi podia menjar, amb taules suficients per a tothom.
La competició pròpiament dita va començar el dissabte al matí, ja que divendres al vespre només es va fer una presentació amb piscolabis i ball lliure.
Els més matiners foren els que participaven al Honky-Tonk, una competició per aficionats, exclusivament amb música Country. Una cinquantena d'inscrits repartits en grups d'edats força dispars, fins i tot algun avi.
Abans del migdia va començar la competició Open de Line Dance Classic, amb les diferents categories de Novice, Intermediate, Advanced, etc.. Aquí sí que no tota la música era country, però, carai com es balla tot plegat, sobretot els estrangers: Anglesos, Irlandesos, Holandesos, Francesos, Suecs, Buf! Quina passada.
També es van intercalar les categories de Renegade, Showcase, Coreografies, Groupe Dance, Couples Classic i Couples Showcase. En aquestes categories no hi trobarem cap competidor del país, encara no estem a l'alçada d'Europa.
El vespre tingué lloc el punt més interessant del campionat: o sigui, cap campionat! Hi va haver una exhibició dels millors balladors del món; noms tant coneguts en el Line Dance com Jenny Stephenson (campiona del món Superstar 2004), Bernadette Carmichael, cinquena del món, Stacey Poulter, Martin Lister i finalment Steve Dunn amb Jody Binsteed, dels qui destacaria la colossal exhibició de ball en parella. Mentre aquí ballen el Callin' Caroline en Line Dance, ells de la música d'en Darryl Worley en feien filigranes! Això sí, vestits de negre amb les seves botes camperes i barret a joc.
La festa va acabar amb ball lliure. Mentre els estrangers s'apoderaven de la pista principal, amb balls que nosaltres no coneixíem, els del país vam apropiar-nos la pista dels Workshops, que resulta ser al final la més concorreguda, potser perquè som més folloneros (en el sentit festiu de la paraula).
Al final els foranis van acabar ajuntant-se amb nosaltres creant un ambient força curiós. Tot plegat va acabar a altes hores de la nit, no sé quan, perquè nosaltres ens vam retirar a les dues tocades i la cosa no tenia pinta d?acabar-se.
El diumenge el matí continuava la competició igual que el dia anterior, potser tots una mica més cansats, però endavant. Més Line Dance classic, Newcomer, etc?
A la tarda es va realitzar el què seria estrictament el Campionat d?Espanya, amb només dues categories, Newcomer i Novice, força animat i disputat. Més tard es feren les corresponents entregues de premis, mentre que la festa acabava amb tres Workshops a la pista principal, però d'això ja en parlaré més endavant.
De la competició en destacaria dues disciplines que vaig trobar molt interessants. Per un cantó la Renegade, on el ballador ha de dominar tots els estils i interpretar la coreografia que vulgui segons va sonant la música, cosa que implica una capacitat tremenda d'adaptació i coneixements tècnics. Fou una exhibició de treball dur i constant per part dels competidors.
Per altra banda la Pro-Am és una altra disciplina que val la pena comentar. Es tracta d'un ball de parella on qui competeix és alumne, mentre el professor només fa d'acompanyant durant el ball. O sigui, que si un professor té molts alumnes ha de treballar de valent: naturalment cada alumne fa una coreografia diferent segons el tipus de ball que toca, recorda l'estil del Night-Club Two-Step amb música de l'Alan Jackson, que era per llepar-se'n els dits.
Parlem una mica dels Workshps. En total en feren uns 18 en els dos dies, la meitat amb professors de l'estranger, a saber: Audrey Gendre, Lisa Money, Jenny Stephenson, Aravon McCann, Lee Easton, Diana Pushkina i Chatti the Valley. La resta eren del país: Ramon Rovira, Margarita Fuster, Anna Munné, Silvia Torralba, David Palazón, Àngels Riba, Eva Floriach, Pere-Joan Ventura i Cinta Larrotcha.
Els balls força variats, difícils alguns més fàcils els altres, no tots amb música Country, només era qüestió de triar.
La participació depenia de l'horari que tocava, des de quatre gats fins a més d'una cinquantena d'alumnes sense comptar els ?mirons?.
Destacaria els Workshps darrers del diumenge. L'un era obvi, doncs l?invitat era el Showman de Texas Chatti the Valley amb el seu cavall escombra (tot un numeret força divertit).
Tot seguit teníem a la Cinta Larrotcha que amb el seu Green Grass engresca molt als estrangers. Els d?aquí que ja el sabíem no ens va costar gens animar-nos, i al final entre que si en cercle que si en linea, el ballarem quatre vegades seguides, tot un èxit.
Per finalitzar, el crak d?en Lee Easton ens feu ballar a lo bèstia amb una animació de les que costa no implicarte, que si rius que si balles... Total, un final rodó per una festa jo qualificaria de rodona.
Gent vinguda de forçes llocs, Mallorca, Canaries, Barcelona, Terrassa, Sabadell, Manresa, Cardona, Solsona, Rubí, Granollers, Corbera, Palafrugell, Girona, i altres llocs que no recordo. Total, que pasarem tots plegats un cap de setmana entretingut i molt divertit, amb bona companyia i molt ball, aixó sí molt ball (els peus fets pols)."
"Durant aquest cap de setmana es dugué a terme el Campionat d'Espanya de Linedance. El lloc triat per a tal esdeveniment, fou l'espai de la Fàbrica Llobet, de Calella (Maresme).
Disposava de dues pistes de ball, l?una de més de 200 m2 on es desenvolupa la competició dita i una segona més reduïda pels Workshops i ball lliure durant tot l?esdeveniment. A més a més, els competidors tenien una tercera pista d?escalfament, amb vestuaris i camerinos. Les dues pistes estaven unides per un espai on a més de les botigues de Ruta 66 i de Sendra Boots, hi havia un Bar on s'hi podia menjar, amb taules suficients per a tothom.
La competició pròpiament dita va començar el dissabte al matí, ja que divendres al vespre només es va fer una presentació amb piscolabis i ball lliure.
Els més matiners foren els que participaven al Honky-Tonk, una competició per aficionats, exclusivament amb música Country. Una cinquantena d'inscrits repartits en grups d'edats força dispars, fins i tot algun avi.
Abans del migdia va començar la competició Open de Line Dance Classic, amb les diferents categories de Novice, Intermediate, Advanced, etc.. Aquí sí que no tota la música era country, però, carai com es balla tot plegat, sobretot els estrangers: Anglesos, Irlandesos, Holandesos, Francesos, Suecs, Buf! Quina passada.
També es van intercalar les categories de Renegade, Showcase, Coreografies, Groupe Dance, Couples Classic i Couples Showcase. En aquestes categories no hi trobarem cap competidor del país, encara no estem a l'alçada d'Europa.
El vespre tingué lloc el punt més interessant del campionat: o sigui, cap campionat! Hi va haver una exhibició dels millors balladors del món; noms tant coneguts en el Line Dance com Jenny Stephenson (campiona del món Superstar 2004), Bernadette Carmichael, cinquena del món, Stacey Poulter, Martin Lister i finalment Steve Dunn amb Jody Binsteed, dels qui destacaria la colossal exhibició de ball en parella. Mentre aquí ballen el Callin' Caroline en Line Dance, ells de la música d'en Darryl Worley en feien filigranes! Això sí, vestits de negre amb les seves botes camperes i barret a joc.
La festa va acabar amb ball lliure. Mentre els estrangers s'apoderaven de la pista principal, amb balls que nosaltres no coneixíem, els del país vam apropiar-nos la pista dels Workshops, que resulta ser al final la més concorreguda, potser perquè som més folloneros (en el sentit festiu de la paraula).
Al final els foranis van acabar ajuntant-se amb nosaltres creant un ambient força curiós. Tot plegat va acabar a altes hores de la nit, no sé quan, perquè nosaltres ens vam retirar a les dues tocades i la cosa no tenia pinta d?acabar-se.
El diumenge el matí continuava la competició igual que el dia anterior, potser tots una mica més cansats, però endavant. Més Line Dance classic, Newcomer, etc?
A la tarda es va realitzar el què seria estrictament el Campionat d?Espanya, amb només dues categories, Newcomer i Novice, força animat i disputat. Més tard es feren les corresponents entregues de premis, mentre que la festa acabava amb tres Workshops a la pista principal, però d'això ja en parlaré més endavant.
De la competició en destacaria dues disciplines que vaig trobar molt interessants. Per un cantó la Renegade, on el ballador ha de dominar tots els estils i interpretar la coreografia que vulgui segons va sonant la música, cosa que implica una capacitat tremenda d'adaptació i coneixements tècnics. Fou una exhibició de treball dur i constant per part dels competidors.
Per altra banda la Pro-Am és una altra disciplina que val la pena comentar. Es tracta d'un ball de parella on qui competeix és alumne, mentre el professor només fa d'acompanyant durant el ball. O sigui, que si un professor té molts alumnes ha de treballar de valent: naturalment cada alumne fa una coreografia diferent segons el tipus de ball que toca, recorda l'estil del Night-Club Two-Step amb música de l'Alan Jackson, que era per llepar-se'n els dits.
Parlem una mica dels Workshps. En total en feren uns 18 en els dos dies, la meitat amb professors de l'estranger, a saber: Audrey Gendre, Lisa Money, Jenny Stephenson, Aravon McCann, Lee Easton, Diana Pushkina i Chatti the Valley. La resta eren del país: Ramon Rovira, Margarita Fuster, Anna Munné, Silvia Torralba, David Palazón, Àngels Riba, Eva Floriach, Pere-Joan Ventura i Cinta Larrotcha.
Els balls força variats, difícils alguns més fàcils els altres, no tots amb música Country, només era qüestió de triar.
La participació depenia de l'horari que tocava, des de quatre gats fins a més d'una cinquantena d'alumnes sense comptar els ?mirons?.
Destacaria els Workshps darrers del diumenge. L'un era obvi, doncs l?invitat era el Showman de Texas Chatti the Valley amb el seu cavall escombra (tot un numeret força divertit).
Tot seguit teníem a la Cinta Larrotcha que amb el seu Green Grass engresca molt als estrangers. Els d?aquí que ja el sabíem no ens va costar gens animar-nos, i al final entre que si en cercle que si en linea, el ballarem quatre vegades seguides, tot un èxit.
Per finalitzar, el crak d?en Lee Easton ens feu ballar a lo bèstia amb una animació de les que costa no implicarte, que si rius que si balles... Total, un final rodó per una festa jo qualificaria de rodona.
Gent vinguda de forçes llocs, Mallorca, Canaries, Barcelona, Terrassa, Sabadell, Manresa, Cardona, Solsona, Rubí, Granollers, Corbera, Palafrugell, Girona, i altres llocs que no recordo. Total, que pasarem tots plegats un cap de setmana entretingut i molt divertit, amb bona companyia i molt ball, aixó sí molt ball (els peus fets pols)."
Comentaris